dijous, 26 d’abril del 2007

Festes d´Onil

Com ja molts sabreu, la última setmana d´Abril són les festes del meu poble: Onil. Malgrat que oficialment s´han començat ja fa uns dies i ja hem tingut actes com les fogueres, la processó de la Marededéu de la Salut, o algunes retretes, començarem fort demà dia 27 per la nit amb la nit de l´olleta. Dir-vos que aquest és un any especial ja que mon pare i la seua esquadra (Gadaffis) fan enguany la capitania de la Comparsa Moros Artistes (músics). També m´alegra moltíssim que el dia de "l´entrà" puge la Unió Musical de Benidorm a tocar a aquesta capitania "Per als Gadaffis d´Onil" de Rovira. Així per al vostre interés vos deixe un petit resum per si algú es vol arrimar...

Dia 27 per la nit, després de sopar, es fa una desfilada de disfresses i després festa

Dia 28 a mig dia hi ha una moguda de bandes de música i per la vesprà "l´entrà de moros i cristians".

Dia 29: pel matí diana, missa de les filaes, guerrilla. Per la vesprà guerrilla, ambaixada i per la nit l´entraeta còmica (açò no és oficial)

Dia 30: diana, missa de les filaes, crec que guerrilla, volta dels capitans. Per la vesprada una altra entrada.

Dia 1 de maig: diana, missa filaes, guerrilla. Per la vesprà altra volta guerrilla, ambaixada i la processó de la despedida de la patrona que torna a l´ermita.

Tots estos dies menys el dia 1 per la nit podreu trobar festa sobretot al local dels Moros Artistes, però també als pubs i bars d´Onil, crec que algunes comparses i també en els nombrosos xiringuitos de les esquadres. Així que si no vos ho he dit ja: esteu convidats!

dimecres, 25 d’abril del 2007

Lladres que entreu per Almansa...


Valencians, hui estem d´aniversari...No obstant, no és una festivitat alegre que diguem. El 25 d´abril de 1707 serà recordat sempre per molts valencians com el dia més negre de la nostra història com a poble i reivindicat com el dia nacional del País Valencià

Han passat 300 anys, molts anys... però ens enganyaríem si no diguerem que som els hereus directes d´aquella batalla i les posteriors conseqüències, que encara perduren per a desgràcia dels valencians patriotes, amb la actitut a que ens tenen acostumats uns altres hereus...els botiflers del segle XXI que després de 300 anys seguixen "ofrenant glòries a Espanya", advocant per la Nació centralista que els valencians hem patit durant aquestes 3 centúries.

Així, la Batalla d´Almansa perduda pels partidaris de Carles d´Àustria, va provocar una vergonyosa venjança de Felip V d´Anjou arreu del País Valencià, saquejant i cremant ciutats senceres, sometent als partidaris de l´Arxiduc Carles d´Àustria (els maulets), suprimint les nostres institucions d´autogovern, els nostres Furs, imposant la cultura, la llengua, la identitat i les costums castellanes en detriment de les nostres "por justo derecho de conquista" amb el famós Decret de Nova Planta. En definitiva, 3 segles d´ocupació en que totes aquestes barbaritats van seguir fent-se i que també hui continuen.

De tota manera, i malgrat que molta gent recorda aquella data com una cosa anecdòtica o que inclús ni sap el que és, resulta lloable que després de 300 anys hàguem resistit a totes aquestes imposicions, i que nosaltres, els maulets del segle XXI continuem reivindicant la plena sobirania del País Valencià, el manteniment de la nostra identitat i la potenciació de la nostra cultura i llengua, la qual, després d´uns insuficients intents per tornar-la al lloc que li correspon, continua sent una llengua de segona, d´anar per casa i fins i tot encara mal vista per molta gent que sols veu en ella un escull, i no una de les coses més importants del patrimoni cultural valencià, que cal que tots nosaltres estimem, conservem i defensem.

Prova de tot açò, són les nombroses concentracions, concerts, xarrades que es produiran aquestos dies per tot el País Valencià i inclús també en la mateixa Almansa. Sobretot, la concentració més important es produirà pels carrers de València el dia 5 de Maig on hi haurà una manifestació (Ja n´hi ha prou) i el posterior concert de molts grups i cantants valencians. Pense assistir. També anit, molta gent va pujar a les muntanyes per encendre una llum durant 5 minuts a mitjanit per a recordar i conmemorar aquell fatídic dia. Iniciatives molt boniques que demostren el que he dit: que el poble valencià encara continua viu i combatiu.

I és que com diu el senzill però conegut i veritable refrany: "quan el mal ve d´Almansa, a tots alcança"

VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!
Salut i País. Agostí

dimarts, 24 d’abril del 2007

Festes d'Alcoi

La segona quinzena del mes d'abril és literalment atrafegada i emotiva per a aquells que estimem i participem de la Festa a Onil. Vestits amunt i avall, pòlvora i arcabussos, gestions a la comparsa. I és que han sigut uns dies i nits ben intensos tant a les Festes d'Alcoi – a les que, com a preludi de les meues, mai falle- com a les d'Onil, que són les meues.

En primer lloc, crec que per primera vegada en ma vida, he pogut gaudir de la Festa Alcoiana, des de dins amb tota classe de detalls, luxes i sentiments. Vivències en primera persona juntament amb Alfonso gràcies a la família de la nostra amiga Sofia. Només arribar vam tastar l'aperitiu de veure l´entrada de les bandes per l'Avinguda País Valencià. Formacions ben complides, desfilant al pas d'uns pasdobles solemnes i ben triats que van donar pas a la interpretació conjunta de l'himne. Milers de goles i vint-i-cinc bandes sota la mateixa batuta “Nostra Festa ja, cridant-nos està!”. La pell de gallina i un nuc a la gola. Senzillament orgàsmic. Sempre he pensat que el millor moment de les Festes esdevé en el just moment quan comencen. Amb eixe clímax d'unitat i joia, ens van convidar a sopar a la Filà Berberiscos. La nit de l'olla fou especial, immillorable. Olleta amb cullera de fusta regada amb cafè licor i gasosa. Una explosió de panxa i germanor a l'hora sota les notes d'Any d'Alferes, un home que ultrapassava la vuitantena fent de cabo i les preocupacions a la porta. L'experiència excepcional va arribar en el moment de l'entradeta, baixant pel Carrer Sant Nicolau, quan em van convidar a fer de cap d´esquadra en l'espasa i el puro. Quin èxtasi petit burgès! La Festa Disco a la Plaça de Dins fou ben corrent, amb la mateixa música enllaunada que posen a Benidorm, però amb el valor afegit d'uns pitxers de mentireta, bona gent, coneguts i saludats.

Amb els efectes del cafè, la cremor i l'inici del pasdoble Suspiros del Serpis, em vaig alçar a correcuita per tal de gaudir de la famosa Diana que té lloc a les 6 del matí, començant des de la mateixa Plaça d'Espanya, i que dóna inici a les tres jornades de la Triologia Festera. Els pasdobles dianers, de tempo lent i acompassat, on es respecten els pianos i hi ha transicions fins als forts, quan el solo de flautí de Mi Barcelona sura pel fresc matí d'abril, les primeres clarors i pardalets del dia, dos herberos i una bona pasta. Esquemes mentals inesborrables, de bon record.

Com a neòfit, em van colpir les entrades, tan diferent a les nostres, els elegantíssims boatos, els vestits especials. Però principalment he de destacar la inversió i el respecte cap a la música. Allà, per l'alt, estret i acústic Carrer Sant Nicolau baixaven, digníssimes i cobertes de confeti, bona cosa de bandes amb més de 80 músics i un seguit notable de dolçainers. Com a músic militant i melòman fester he de confessar que, si parlem de desfilades, hi ha pocs llocs equiparables a Alcoi. Sempre que no ploga.

El fet de que haja estat convidat però, no m'impedix palesar cert malestar pel que fa a la qüestió de les dones, tan controvertida alhora que assumida en certs sectors alcoians. A estes altures de la història, la participació de la dona en la Festa apareix prou complicada, ateses les dificultats per a aconseguir-ho o fins i tot pel propi síndrom d'Estocolm d'algunes d'elles, que per tradició o complex d'inferioritat concedixen el privilegi només als homes. A banda de les qüestions políticomorals, i a mode d'experiència pròpia, puc garantir, com a membre d'una esquadra mixta a Onil, que l'espectacularitat de la festa seria major amb elles, amb la seua bellesa i els seus elaborats vestits.

(Afortunadament el context d'aquest paràgraf ha canviat ja que a 2015 una esquadra de dones, amb llàgrimes als ulls, va poder prendre part de la diana, i a 2016 dues formacions femenines (Filà Bascos i Filà Marraskesch) van estar ben aplaudides a l'Entrada Cristiana i Mora, respectivament).

Amb tot, l'entrada mora va finalitzar tan tard que no vaig poder arribar al moment més màgic de l'any. A Onil, a les 22h del dia 22 d'abril, és l'hora de revoltejar les campanes, d'encendre les fogueres i de donar la volta al poble amb la banda de música pels costats de les vives flames de foc. El desitjat començament de les nostres Festes. Amb tot, vaig poder arribar a temps a la foguera per tal de fruir, si és que ja no en tenia prou, del meu sopar predilecte: xulles, llonganises, botifarres fetes en la brasa de la foguera i el meravellós torró de la tia Librada. Les hores següents, no cal dir-ho, van ser una mica vandàliques i anàrquiques, amb el costum ancestral de tirar coets borratxos en quantitats indústrials, de gaudir de la germanor de les amistats i bevent el meravellós herbero de la Serra d´Onil.


Dia 22 que fóra. Dia 22 d'abril.

divendres, 20 d’abril del 2007

NOSTRA FESTA

...ja cridant-nos està...com diu el himne oficial de les festes d´Alcoi. Quan sent aquesta lletra no puc evitar fixar-me en l´accent alcoià del qual mon tio Manolo, un "socarrat" (De Cocentaina) no para de fer burla. Així, a voltes pareix que diguen "Nostre Feste". Dic tot açò perquè no puc parar de pensar en què demà milers d´alcoians i forasters (com jo que no me´n perd una) ens reunirem per a escoltar-lo i donar pas a les festes de Moros i Cristians. Tampoc puc deixar d´agrair a Sofia i a la seua família que m´hagen convidat a les festes. Sens dubte i sense exagerar, estic molt emocionat. També t´agraix a tu Alfonso que hages sigut el contacte o intermediari que ho haja possibilitat (XD).

És aquesta una de les festivitats més importants del País Valencià. Baixant pel carrer Sant Nicolau, el dia 22 d´Abril, apart de vore les cuixes de les ties maries...es pot observar elegantíssims boatos, filaes amb tratges espectaculars i sobretot que és el que més m´agrada, Bandes de Música que sense exagerar arriben al centenar de components. Aprofite l´ocasió per donar-li l´enhorabona a José Mira per la seua Marxa Creuat i Guerrer, la qual estic desitjant sentir-la en directe.

La única cosa que no m´apanya és que no deixen eixir a les dones a festes. A estes altures de la història, encara estes dones no són tractades igualment...i a més com a component d´una esquadra mixta a Onil, puc garantir que la espectacularitat de la festa seria major amb elles, la seua bellesa i els seus el.laborats tratges. Però jo sóc un convidat i només puc agrair que hagen fet possible un dels somnis de ma vida...

No puc parlar d´Alcoi sense esmentar el seu café licor i els combinats que amb ell es poden fer (plis plai o burro, mentireta...que bò). Anirem amb precaució perquè el plis plai i l´olleta poden fer una bomba atòmica en el meu estòmac (XD). Esperem gaudir d ún gran festivalon (paraula de la jerga alcoiana). I en acabar el dia 22 d´abril a poqueta nit, cap al meu estimat poble, Onil, on també comencen les festes de Moros i Cristians (de les quals també escriuré) en honor a la Marededéu de la Salut amb la meravellosa i encisadora nit de les fogueres.

Alcoians i Colivencs, prepareu-vos perquè JA ESTEM EN FESTES!

P.D. per cert, si caiguera per ací alguna ànima de Banyeres de Mariola, desitjar-li també unes bones festes.

Salut, Agostí

dimecres, 18 d’abril del 2007

Ja sóc aquí!

En no poques ocasions he reproduït el vídeo solemne, alhora que abrandat, de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya a l'exili i a casa pròpia fins 1980. Certament és ben emotiu. Com va dir Josep Tarradellas quan va tornar a casa en 1977, ja sóc aquí!. I ho dic perquè després de molts dies pensant-ho i superant la gossera crònica que sempre m'ha afectat, he creat un blog propi, ara que això comença a posar-se de moda i que jo estic necessitat d'una expansió personal profunda i seriosa.

Diverses xarrades amb grans amics com Norberto o Mauri sobre açò dels blogs, la visita diaria al blog d'Enric Morera o d'alguns forers de Valencianisme.com, han fet que finalment em decidisca a exposar ací tots els temes que em vinguen al cap. No voldria enfocar el blog a un tema en concret. M'interessen tantes coses -tantes banalitats- en este món que triar-ne una sola per a escriure seria trair l'heterogeneïtat que m'autoimpose. 


Principalment, no he vingut a fer un blog amb cap voluntat pedagògica. No em considere una persona sabuda ni molt menys, però sí que estic predisposat a aprendre a tothora. Per tant, tot açò que llance hui a l'aire està orientat no sols per a bromejar o per a que em deixeu comentaris de suport o frikis, sinó per a que vosaltres, sabuts en moltes arts i matèries em rebatiu allò que puga exposar. Perquè crec que opinar per opinar, parlar escoltant-se i refusar qualsevol altra veritat són les costums més arriscades i inútils de la condició humana.


Així que malgrat que no escriuré tots els dies, espere que açò tinga una llarga continuïtat i que vosaltres companys, amics, familiars, coneguts, desconeguts, em visiteu i comenteu, amb trellat i sobretot amb el major respecte possible.