dijous, 31 de maig del 2007

Concert de la Unió Musical de Benidorm, homenatge als músics

Hola companys, músics i els que entreu de volta en quant per ací. Com sabeu apart de política també parlarem de música, una de les meues debilitats.

Vaig fer també aquest blog en la idea de què en cas de que vinguera algun concert o actuació de la Banda, Orquestra del Conservatori, audicions, concerts de la Rondalla de la Barqueta,etc, poder posar el programeta, per si algú vol arrimar-se (al final no s´arrima ningú) que fa il.lusió vore a gent coneguda mentre toques.

Bo ací vos deixe el programa per al concert homenatge als músics de la Banda del diumenge 3 de juny en el nostre "gran" auditori, la Plaça major. Un concert simpàtic, variadet i per a gaudir:

Primera part:

Bernabé Sanchis (pasdoble) ----------- Rafael Doménech Pardo

Rikudim ------------------ ------------ Jan Van de Roost

Robin Hood --------------------- ------James Horner

Creuat i Guerrer (Marxa cristiana)----- José Mira i Berenguer

Segona Part:

En un lugar de la Mancha--------------- Ferrer Ferrán
1) Cervantes.
2) Sancho Panza.
3) Don Quijote y Dulcinea del Toboso.
4) Rocinante.

Per als Gadaffis d´Onil (Marxa mora)*--- Francisco José Rovira Peretó

Director: Francisco José Rovira Peretó

* Aquesta última és la que va dedicar Rovira a l´esquadra de mon pare en conmemoració al 25 aniversari i a la celebració de la capitania.

Salut i arrimeu-vos!

dilluns, 28 de maig del 2007

Horitzó 2011!

Per a molts valencians, ahir dia 27 de maig, era el gran dia. Un dia que esperàvem des de feia 4 anys i en el que teníem dipositades totes les esperances de canvi. Malauradament, vam rebre una patada al fetge, i els resultats van ser encara molt pitjor del que haguérem considerat com acceptable.

No puc dir que estic enfadat. Allò que el poble decidix és digne de tot respecte i cal assumir-ho com a bon demòcrata. El que sí estic és molt decebut. Pitjor que si m´haguera deixat la novia (novia...això que és?). Però des d´ací la meua sincera felicitació a tots aquells que llegiu açò de volta en quant i que creguereu que el PP era la millor opció. Els valencianistes, sabem perdre molt bé...Duem 300 anys de derrota en derrota. Podrien llevar-li el títol honorífic del "pupas" a l´Atleti de Madrid i que ens el donen a nosaltres. El que sí és lloable és que després de tants anys de desfetes, vergonyes i decepcions, encara restem valencians que creiem en el País. I seguirem treballant amb il.lusió per al 2011.

Com bé sabreu tots el PP va traure una majoria absoluta ampla. No puc explicar-vos exactament el que ha passat, no vull ser agossarat tenint en compte la meua inexperiència, però pareix que a este país venen més els grans esdeveniments que les mancances socials (les dues coses son compatibles), que volem càrrecs permissius amb la corrupció, especulació, destrucció del territori, que ataquen la llibertat d´expressió i manipulen la televisió pública, entre altres coses.

No obstant, i una cosa que em posa de mala llet, és que aquestes eleccions han sigut vistes per moltíssima gent com les primàries de les de l´any que ve i no com unes autonòmiques, on realment el que està en joc és el nostre País i no qüestions com "de Juana Chaos" o "Eta". També deiem que la participació era fonamental. Doncs sí ha sigut fonamental per al PP ja que els seus votants sempre acudixen en massa a votar, mentre que molts "progres bohemios" s´han quedat a casa lamentant-se de bestreta de la victòria del PP i no han anat a votar. Frases com "la política és una merda", "si van a guanyar de totes formes", "tots són igual" resumixen el fet que una bossa important de votants s´haja abstés. Ahí teniu el resultat. 4 anyets més...

Seria injust tirar la culpa a tots aquestos sense esmentar les altres dos forces representades a l´hemicicle valencià. Així el Pspv ha patit una estrepitosa "batacà". No han sabut convéncer de que era l´opció real de canvi. I fins i tot jo, que vaig vore en Pla un futur president, que ha sigut ja prou derrotat, deuria de retirar-se de la política i com a molt ser un regidor més en Albaida, el seu poble.

I Compromís pel País Valencià? Alguns parlaven de fins a 15 diputats!!! Realment va ser l´opció que em va il.lusionar tant a mi com a molta gent i que s´ha quedat en paper mullat. No s´ha aconseguit aglutinar en un mateix projecte al votant d´esquerres i nacionalista. Per què? Cal analitzar-ho. Supose que hi ha hagut gent simpatitzant dels dos partits que no podia veure a l´altre, que s´ha produït una abstenció alta, que no ha arribat el missatge . Sobretot és destacable el baixó continuat d´Eu que està tocada de mort. Quant al Bloc, doncs un sabor agredolç, però més agre que dolç. És motiu d´alegria que després de tants anys puguem contar amb dos diputats nacionalistes (Morera i Pañella) amb els que la nostra veu espere que siga representada. No obstant també hem de dir que més que la representació s´esperava el canvi a la Generalitat. També a les municipals ha patit una lleu baixada de votants.

Ja s´escolta a la gent demanar una unió total nacionalista a l´estil de Nafarroa Bai que ha arrasat en les eleccions de Navarra. Pot ser eixe siga el camí. Mentre, queden 4 anys més d´espera, ferma oposició i treball per a que la societat valenciana se n´adone als pròxims comicis autonòmics que cal el canvi. Ànim a tots valents!

Salut i País

divendres, 25 de maig del 2007

Canvi?

Com tots sabeu, hui és l´últim dia de la campanya electoral. Dia en què els candidats s´arreen l´sprint final per a tractar d´aconseguir els últims vots. Així el dia 27 de maig estem cridats tots els valencians i valencianes a votar. Votar...malgrat que alguns polítics fan de nosaltres el que volen, és en aquestos importants dies on nosaltres tenim la paraula per a dir el que pensem. Un dret importantíssim que si no recordem malament, no fa molts anys encara no estava garantit. En conclusió un dret que hauríem d´exercir tots i totes.

No puc evitar dir-vos que estic nerviós. Com indiquen les enquestes, el diumenge viurem uns comicis molt emocionants i intensos en què sens dubte no hi ha res de decidit. Com dia ahir Pere Mayor, el diumenge hi haurà partit de futbol sense saber de bestreta qui guanyarà.

És evident el desgast del PP en els darrers 4 anys. A eixe continu clima de crispació i de por (ooh que vienen los rojos separatistas catalinos!!!) que tant els agrada crear, s´afegeixen moltes més coses que resumiré.

Així podem trobar-nos com que en l´àmbit educatiu milers de xiquets estudien en barracons, que se li fan ullets a l´ensenyament privat, que els àmbits universitaris no són escoltats a l´hora de fer polítiques educatives. També podem parlar de la nostra llengua, la qual a excepció de certs actes de cara a la galeria està sent arraconada a una segona categoria. Així la situació social del valencià, és que malgrat que s´ensenye en les escoles, a la vida quotidiana no s´ha normalitzat ni de bon tros i que cada dia la parla menys gent. És també una vergonya que molta gent no puga accedir a una educació en la seua llengua i que en moltes ocasions siga mirada en mala cara per expressar-se amb ella tant a la vida diària (el hábleme en cristiano) com en àmbits considerats administratius. País aquest, en el que els músics i escriptors valents que utilitzen la nostra llengua, són condemnats a l´oblit. Quant a la sanitat ja és escandalós: tendència a la privatització d´un dret essencial i inherent a la persona, llistes d´espera cada vegada més grans, el més baix nombre de llits de l´Estat espanyol, etc. En definitiva, moltes obres faraòniques i molt poca incidència en els problemes reals de la gent.

S´acusa d´un futur tripartit (totalment legítim) quan el propi PP està fracturat per faccions que no es poden ni vore: campistes i zaplanistes. Un partit esguitat per enormes casos de corrupció, on càrrecs que es tornen a presentar a les eleccions (Fabra o Alperi) estan imputats per la justícia. Partit que permet l´especulació urbanística d´uns pocs, la depredació i destrucció del nostre territori, eixos PAI´S vergonyosos. Partit que augmenta els censos electorals a molts pobles de castelló. Partit que pacta amb el Psoe una reforma molt tímida de l´Estatut, en la qual s´hauria d´haver aprofundit molt més (a més de la seua aprovació sense referèndum). Partit que manté la antidemocràtica barrera del 5% per a entrar a les Corts.

Xe tu, i que me´n dieu de CAMPSNAL NOU - NODO? Una televisió al servei del govern popular i personal de Camps, en que la manipulació informativa ja comença a ser preocupant. i l´atac a la llibertat d´expressió volent censurar la Tv3 tancant les seues emissions? No creuen en la pluralitat informativa i si en una televisió pública que actua com el seu millor mitjà propagandístic.

Molta gent té dipositades moltes esperances en un canvi a la Generalitat aquest diumenge. Associacions, moviments culturals clamen al cel per a que el PP passe a l´oposició. I Compromís pel País Valencià (Eu,Bloc, Verds i altres) és una eina fonamental per a que es produïsca. No vaig a enganyar-vos dient-vos que en un principi no era molt partidari del pacte ni de la candidata Glòria Marcos. Entenc que malgrat tindre punts en comú també hi ha d´altres molt diferents. No obstant, la barrera antidemocràtica ja esmentada i les necessitats de fer fora al PP anteposant la il.lusió del canvi als interessos partidistes, han arribat al si d´aquestos partits que saben que junts augmenten la possibilitat de dir Adéu PP.

De totes formes, voteu, voteu amb seny. No vaig a dir-vos a qui heu de votar perquè és una decissió personal, així que cadascú que valore i que decidisca.

Salut i País

diumenge, 20 de maig del 2007

Política i família

És una incomoditat per a mi haver de discutir de política amb la família. Sobretot amb la mare. Saber de bestreta que, per molt que argumentes i raones no va a servir-te de res, fa que et replanteges si mereix la pena tractar aquestos temes sovint. Si a tot açò, li sumem la mala costum de cridar (és un fet prou estés el que molta gent es pense que per cridar més tenen més raó) quan es discutix i un més que provable enuig provisional entre nosaltres, tot això dóna com a resultat que m'incline per l'opció d'adoptar la posició asèptica, de passar de perdre el temps en una tasca impossible: convéncer a la mare de certes qüestions. I creieu-me que visc bastant millor.

Entenc que alguns m'exigireu major personalitat i direu que m'he de posar seriós i ferm amb les meues idees defensant-les a capa i espasa amb qui siga i on siga. Però compreneu-me el pacifisme i la bondat. Almenys a casa. Després de tants intents frustrats, de tant alçar la veu, preferisc el benestar familiar que defuja el món polític, que estar estirant-nos sempre del monyo per idees en les quals ningú estem disposats a cedir. Sabent que ma mare és de les poques persones de les quals em refie en este món i que es preocupen per mi, no m'agradaria passar per tota classe baralles inútils i imprudents que han distanciat famílies. Així que, he decidit que, partint de la base de que coneguem superficialment tot el que l´altre pense, ens haurem de respectar i tractar el tema el menys possible.

No obstant això, em resulta massa difícil. Tots els dies, dinant, he suportar a la pamfletària, manipuladora, radical i ultradretana Cadena Cope, la qual fa que no siguen pocs els moments que m'entren ganes de dir quatre barbaritats, o fins i tot de riure'm sense límit. L'altre dia la vaig desintonitzar perquè estava a punt d'armar un canyaret en mig d'una paella. És una provocació? Com és possible que, per guanyar oients, alimenten la crispació i facen cas omís a la mínima ètica periodística?

A casa i a tot arreu també experimente l'etiqueta inexacta i immerescuda de socialista. És un fet automàtic que, havent criticat al PP, t'atribuïsquen immediatament les pràctiques roïnes, les corrupteles o les vergonyes del PSOE. Però si jo mai els he votat! A tots aquells que assumiu la política d'una manera bipartidista, dir-vos que hi ha més vida enllà del PPSOE, dos partits caducs i que es retroalimenten amb una aparent crispació constant. No és estrany doncs que qualsevol ciutadà perceba la política com una cosa llunyana, inservible, de la qual rebosa merda pels quatre costats. Tot açò es resumix en l'odiosa frase: "tots els polítics són iguals". Digueu-me ingenu, innocent o equivocat, però jo tinc esperança en una forma de fer política diferent, més propera, i de que hi ha gent de veres gent compromesa i preparada per a assolir aquest objectiu, sense que els claven en el sac dels "iguals" que ja estan massa vistos.

A propòsit d'una profunda convicció republicana expressada fa setmanes a la taula, se'm va retraure no sé quants morts del bàndol republicà, que si van furtar els bancals, que si la memòria reobre les ferides. En efecte, entenc que qualsevol excés d'aquells va anar en detriment de la credibilitat i legalitat republicana, legitimada per les eleccions i arrabassada pels feixistes. Però l'excepció i els descervellats no fan la norma i la liquidació d'aquella forma de govern va posar fre a moltes idees transgressores i al ressorgir de les nacionalitats no castellanes. Encara sort que no vaig dir que la República a la qual em referia era la valenciana dins una confederació amb la resta de Països de parla catalana.
En conclusió. No sé quina mosca m'ha picat per tal que les meues inquietuds polítiques -iniciàtiques i contradictòries- seguisquen un camí distant i oposat al d'aquells que m'envolten. Segurament, com em diuen, encara sóc jove i aniré modulant els postulats, rebaixant els impulsos o perdent efervescència en les converses. Em caldria conèixer el perquè de moltes coses, abandonar la quantiosa subvenció amb què m'obsequien a casa, començar a treballar i desenvolupar-me de forma autònoma. Malgrat tot, continue sent un enamorat de l'humanisme i del conreu i normalització de les pròpies arrels.

Com deia un refrany: “Qui no és comunista als 20 no té cor. Qui és comunista als 40 no té cap”


De moment, l'esperit idealista i utòpic ha covat en aquesta ànima somorta i desitjosa de felicitat col·lectiva i personal. 

dimecres, 16 de maig del 2007

Xe collons...Andreu Palop el "superheroi"


Moltes vegades, sentim la típica (i ignorant) pregunta de per què ens agrada el futbol... Segurament tots els arguments que podem donar no li farien ni ombra al fet que s´ha produït esta nit, que justifica eixa fastigosa pregunta. No fa falta que conteste...sols pregue a aquells que ens ho questionen que vegen este partit.

Dues aficions agermanades, intensitat en el partit des del primer minut, alternatives en el joc, gols bònics i èpics com el del Espanyol en l´últim sospir quan feia 50 minuts que jugava amb un home menys, dos grans èquips, Sevilla i Espanyol que han fet que aflore fins i tot en mi, persona imparcial en el partit, una mica de nerviosisme i emoció en determinats moments. Reconéixer l´enorme sacrifici de l´Espanyol de Barcelona, que estic segur de que s´haguera emportat la copa si no fos per l´expulsió de Moisés Hurtado. Un digníssim rival.

Sens dubte, vull destacar al porter del Sevilla, valencià de socarrel (i de parla), Andreu Palop. M´atreviria a dir que la UEFA no l´ha guanyat el Sevilla, l´ha guanyat este xic a soles. Si ja en quarts de final va clavar un gol en el últim minut quan va pujar a rematar a l´estil d´aquell famós anunci de coca-cola i que li va donar la classificació: http://www.youtube.com/watch?v=PExFRbs1jLw , Hui ha contribuït de la millor manera possible a fer realitat que el seu equip repetisca títol. Ha parat 3 penaltis de 4 que li han llançat (què millor cosa li pot passar a un porter que ser l´heroi d´una final europea per haver detingut 3 penes màximes?), a més de mostrar-se ben segur durant tot l´encontre, sobretot en el complicat xut d´Albert Riera (jugador interessant).

No ens ha de sorprendre, la trajectòria d´aquest xic de l´Alcúdia és molt bona:

http://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Palop

http://www.youtube.com/watch?v=12c1WTds4fs

La professió de porter en el futbol sens dubte és la més difícil: una errada es pot criminalitzar per a sempre, però parades com aquestes t´eleven al lloc més alt i fan que sigues l´heroi i el protagonista indiscutible per a molta gent. En aquestos moments voldria ser Andreu Palop.

dijous, 10 de maig del 2007

En blanc...

...No em referix a que voteu en eixe sentit ara que ve la campanya (de la qual parlarem), sinó que parle d´un dels problemes que vaig témer i preveure aquells dies que maquinava la possibilitat de fer-me un blog: el quedar-me sense temes de que parlar.

Sí, se que hi ha molts temes d´actualitat i molts "marujeos" que sé que vos agraden...però no sé...digueu-me gos, digueu-me avorrit, digueu-me ingnorant...però estos últims dies no sé que passa que no em veig amb forces per escriure alguna cosa coherent i interessant...i en relació amb açò, tampoc vull que açò es convertisca en una mena de diari de joveneta en edat del pavo (la qual ma mare diu que encara no he abandonat): -Hui he dinat dentilles, he vist una xicona molt "flamenca" a la que li pense demanar el telèfon, he cagat al vol dos o tres voltes...- No això no, és caure massa baix tant pel seu nul contingut lèxic, com per l´interés que puga suscitar en vosaltres. Per cert, torne a repetir que si algú vol que li publique alguna coseta (poesia, prosa o qualsevol xorrà) encantat...

A aquesta espècie de buït "literari" s´afegeix l´avorrit transcórrer de ma vida... sobretot en el pla sentimental (diuen quan estàs enamorat és més fàcil escriure i expressar els teus sentiments)...És deveres...fa temps que vaig deixar de creure en l´amor...o l´amor va deixar de creure en mi i m´ha castigat a una abstinència amorosa vitalícia. Em fa gràcia quan sent per ahí: "t´arribarà quan menys t´ho esperes". Si voleu que vos conteste: això és una tonteria...A mi no m´arriba i tampoc ho espere...massa preocupacions. Sempre dic que em veig amb 40 anys, quedant amb la resta d´amics fadrins un dissabte per la vesprada per a vore el futbol de segona divisió B xq no hi ha més plans interessants...Eh! tampoc està tan malament!

En fins, ho deixe ací. Esperaré a tindre algún moment de lucidessa per a poder posar algun escrit interessant i no rollero com aquest. Sí que és difícil açò de mantindre dignament un blog...

Salutacions. Agostí

diumenge, 6 de maig del 2007

Olor a Valencianisme...

...des que vam pujar a l´autobus a Callosa d´en Sarrià, fins que vam tornar a les 6 del matí. Sens dubte des que vam arribar al lloc d´eixida vaig poder comprovar l´ambient de germanor (com passaven les botelletes i els caspelos) entre gent compromesa amb el nostre País. Gent que no coneixia de res i que em van tractar de meravella des del primer moment

Així, de camí l´ambient fou inmillorable...vam armar una festa espontània com feia temps que no veia. No va cessar en tot el trajecte el so de la dolçaina i el ritme del tabalet i bombo, ni els càntics, ni les rises i comentaris. El xòfer no s´ho podia creure. I quan arribàrem a la Plaça de Sant Agustí on començava la Manifestació em vaig quedar bocabadat. Quina gentà hi havia allí...pareixia que estigueren esperant-me. Un moment emocionant, això de veure tant maulet reunit.

Quant a la Manifestació (JA N´HI HA PROU 1707-2007), va transcórrer d´una manera pacífica (exceptuant alguna petita discussió i el malestar d´alguns conductors), onejant les nostres senyeres (de molts gustos i colors) a ritme de tabal i dolçaina i cridant per la independència i els drets i llibertats nacionals del nostre poble. Malgrat haver-me sentit molt còmode, açò va desaparéixer en alguns moments quan vaig sentir algun crit en favor de Terra Lliure. No comprenc aquestos crits la veritat. Sols embruten una bonica marxa i perjudiquen molt el nostre moviment. Coses que passen...i que no deurien de succeir. Encara que segons l´organització va dir que erem 70.000 persones, no crec que foren tantes, però si suficient per a que Canal 9 es fera ressó. Menys mal que no hi hagueren incidents...ja m´imagine el titular: "un centenar de batasunos agreden contra la paz y bienestar de Valencia"...vorem esta nit.

I els concerts...sobretot, el major orgasme en ma vida es va produir quan va actuar Al Tall, un grup folcklòric valencià que duu cantant des de fa quasi 30 anys i que realitza una tasca molt lloable de recuperació de la identitat valenciana. Cançons com "Romanç de Cec", "Lladres", "Tio Canya" o "el cant dels maulets" feren que no puguera evitar que unes petites llàgrimes brollaren dels meus ulls. No puc oblidar-me de la gran festa que es vivia dins d´aquell recinte...ni del meu afer frustrat que molts sabreu amb la xica andalussa... (la mala sort em perseguix). Tampoc de la magnífica actuació d´Obrint Pas, la gossa sorda, Sva-ters, Voltor, Feliu Ventura, Miquel Gil, entre altres els quals van provocar en nosaltres que traguérem a relluir la burrera que portem dins, botant, estivant-nos, cridant ben fort, etc. També vaig tindre el plaer de parlar i veure per primera vegada a uns companys com Siriuseta, Rebesnét del Tio Canya, Ramon Muntaner, Sicània, Guru o Maki89 del portal de www.valencianisme.com. Destacar sobretot el gust de compartir conversació amb l´Administrador d´aquesta pàgina i secretari del BLOC JOVE Pere Fuset, al qual li vaig prometre fer possible el canvi el 27 de maig des de les meues terres.

Sens dubte un dia inoblidable que tornarem a repetir l´any que ve.

Salutacions. Agostí

dijous, 3 de maig del 2007

Depressió postfestes...

Doncs sí...després de d´uns quants dies d´absència i d´haver-me envaït del món, torne a la rutina...puta rutina.Tots els anys igual. Pareix que mai aprenguem la lliçó. Des que tinc un mínim ús de raó (Ho formule hipotèticament) els dies 2 de maig i següents han sigut sempre per a mi els més tristos de l´any.

Són dies que no pots concentrar-te perquè no pares de recopilar aquells moments tan bons que has passat en festes amb els companys d´esquadra i la resta del Xiringuito Curri Cacha, la Capitania dels Gaddafis, el veure desfilar a la teua banda per el teu poble. No vos enganye si vos dic que encara olore a pòlvora mullada (com no ha tornat a ploure en festes), encara sent el gust de mentireta, plis plai o ricard en llimó de les "guerrilles" o eixes pastetes tan bones de Ca Gaitana.

Sobretot un dels moments més tristos és veure com torna la nostra patrona a l´ermita, símbol inequívoc de que s´han acabat les festes, i ja també, el "sumum" de la tristor esdevé quan al matí següent he de creuar de la marjal d´Onil. Per a mi aquest camí és com el trajecte que em porta d´uns dies en el paradís a la anterior mencionada "puta rutina". Però sens dubte tornarem prompte...

Com veig tot continua igual, els polítics fent el mono i la mediàtica detenció de la Pantoja...La veritat és que em posa de mala hòstia veure el tractament que li fan a este tema. És l´assumpte més important del món per a dedicar-li tant de temps?...Doncs no, però sí que és el que més interessa a la gent, societat imbuïda per una cultura de brossa i de donar-li importància a coses que realment no la tenen i deixar de costat aquelles que sí ho mereixen. Per supost que no estic gens d´acord en tot el que es va fer a Marbella , però si de deveres volen tractar aquest tema en profunditat, els recomanaria(sobretot a Canal 9 que ha dedicat un quart d´hora a la Pantoja) que li pegaren una ulladeta al PP, el partit de la corrupció per excel.lència i de tantes altres coses que ja anirem comentant...Per cert, el dissabte 5 de maig anirem a València a la manifestació del 25 d´abril en la que conmemorarem els 300 anys de la Batalla d´Almansa. Espere vore-vos a molta gent per allí i passar una bona vesprada-nit amb tots vosaltres...Me´n vaig a seguir lluitant en la depressió...