dilluns, 20 de setembre del 2010

I'm alive

Havent rosegat un sandvitx de philadelphia i una poma com a dubtós i escàs dinar (this is lunch), torne a escriure sobre una llibreta nova que m'he comprat en la tenda del costat. Vaig arribar dimecres acompanyat pels pares, que van marxar diumenge matí. Malgrat que no estava massa convençut de la seua presència, m'han ajudat moltíssim amb la compra de menjar i tota classe d'estris quotidians i necessaris per a la cuina, l'habitació, el bany. Ara mateix, escric des d'una tauleta d'estudi que té la meua habitació. Em recorda a la teua. Si gire el cap a la dreta, puc vore alguns grans vaixells al fons. Molt al fons. No sé si sabreu que d'ací va partir el Titanic. Cases Typical English i si trac el cap per la finestra, una via del tren. Un tren que no passa sovint, i el soroll monòton del qual, no destorba.

Açò és una residència d'estudiants. Estic en la 6a planta (no para d'estropejar-se l'ascensor) compartint apartament amb 9 persones més de diferents nacionalitats. Hi ha una galega, un belga, un alemany, un xic de Hong Kong, una finesa, un búlgar, dos xiques d'Estònia, un italià i jo. Hi ha molt bona relació.Tenim banys i dutxes comunes. Tanmateix, a l'habitació tinc una xicoteta pila i un espill, per a asear-me i rentar-me la cara. La cuina també és compartida i ha esdevingut el centre de relacions i converses. L'italià ens convida aquesta nit a pasta. Cap a l'estiu els faré aigua-sivà. Si me'n recorde. Reconec que al meu anglés li falta fluidesa i això em resta espontaneïtat i profunditat en les converses. Em tranquil·litza entendre'ls a tots. Fins i tot als anglesos, que pareix que s'hagen menjat alguna cosa mentre parlen.

Encara no tinc internet perquè amb linux s'ha de configurar d'una manera diferent. Em cague en linux. Ja em va dir el iaio que no canviara les sendes velles per les novelles. M'agradaria que açò fos una experiència sense internet, sense cap comunicació. L'estima i l'enyorança em poden, però. Estic trobant a faltar moltes coses, molta gent. No obstant, he conegut gent bona i interessant. Amb ells tot és més fàcil.

La festa és de moment fluixeta. A les 2 està ja tot tancat i la música no és el meu estil. A voltes em pregunte on està la gràcia de la música house o la música electro, repetitives i simples per excel·lència. I no per menyspreu. De tant en tant, m'han arribat a agradar. L'altra nit vaig tocar la trompeta. Sonava a canyot, però aquells tan contents d'escoltar el meu repertori. Molt cañí per cert. L'alcohol és caríssim, i la graduació de les cerveses ínfima. Les Guiness em fan enyorar aquells plis plais que amb un ditet de bromera, engolia quan era jove. Parle en passat, perquè a hores d'ara em senta com una pataeta als collons. Parlant de bromera. Hui hi ha festa de la bromera (foam party). Sempre m'ha paregut una porqueria, però hui crec que em fa el cas. We are going to drop the mandanga. Anem a soltar la mandanga. Evidentment que els companys no ho han entés, però els ha agradat Palmera Destroy, la cançoneta d'Orxata. I jo feliç.

Anem a sopar. Ací fa olor a bolonyesa. Ja posaré fotos.

Salut i abraçades.


dimecres, 15 de setembre del 2010

Fins prompte

Sí, ja ha arribat el dia. Hui me´n vaig. A unes hores de marxar, tot és incertesa. El vol ix de l´Altet a les 20 hores i encara tinc mil coses per a fer entre papers, roba, trastos, documentació...Entre crits nerviosos de ma mare, que veu com m´encare a l´ordinador malgrat no estar tot apunt, m´he posat a escriure ràpida i desordenadament, un post de comiat. M´haguera agradat una altra cosa, però no m´importa el resultat, sincerament.

No sé massa de Southampton, ciutat portuària al sud d´Anglaterra. Però allà vaig amb la intenció d´acabar la meua llicenciatura de Dret i tornar amb l´anglés molt més fluid. L´Erasmus finalitza a finals de juny de l´any que ve i m´he de traure l´assignatura impossible de Dret Mercantil I i tres més de lliure elecció que he triat per a completar l´expedient. Comprenc la riseta que se´ls fa a tots quan els ho conte. Viuré, però des de Southampton estant, provaré de fer altres activitats. No sóc tan gos, cabrons.

Quan em parlaven de l´Erasmus, ho veia molt llunyà i alié a les meues pretensions. Estic tan enamorat de la meua Terra, que se´m feia del tot impossible plantejar-me una "excedència". Fa quasi un any, allà per l´octubre, tot va ser un cúmul de circumstàncies negatives. Desfetes sentimentals, irresponsabilitats imperdonables, dubtes i preguntes existencials sobre el futur, desànim etc. Em vaig saturar de tot i de tots. Vaig sentir la necessitat de trobar a faltar tot açò, de provar altra experiència. Sabent que quedaven dos dies per a inscriure´s en aquest programa de mobilitat, em vaig fer avant per si finalment em decidia. Després de molts tràmits, papers i burocràcia de merda, vaig aconseguir que em donaren una plaça a la Solent University de Southampton (Perdoneu-me, però no em direu que açò a un currículum no queda que et cagues. XD) contra pronòstic, perquè no tenia el requisit lingüístic suficient ja que enguany se´ls va ocórrer demanar un nivell altíssim. Coses dels guiris.

He tingut molts mesos per a fer-me a la idea. He visitat molts amics, llocs i indrets estimats com si fóra l´última volta que els veia. Enyore molt, jo. Tranquil fins fa pocs dies, hui estic molt nerviós. Tal volta li done massa transcendència. Els darrers dies han sigut estranys, intensos i especials. A voltes pareixia que no me n´anava. He redescobert això de plorar. No m´imaginava tanta estima, atenció i bons desitjos. M´ha superat en ocasions. Probablement els comiats hagen sigut freds, senzills i ràpids. Em costa molt dir adéu sense posar-me tendre. Ho sent.

Me´n vaig amb dos maletes, una motxilla i una trompeta esperant aclarir-me de tot i gaudir. Marxe amb moltes contradiccions internes, sentiments contraposats, amb moltes ganes d´aprendre de l´experiència. Deixe moltes coses a mitges, conscientment. La Banda, Gatxull, la Rondalla, el politiqueo, etc. Altres s´acaben. Unes noves no han pogut començar. I em lamente. Però aprenent a ponderar, tal volta, els guanys superen les pèrdues. I tornaré.

Amb alguna llagrimeta, vos trobaré molt a faltar.