Palesem vulgaritat a cada segon del dia,
Des que ens alcem de gaidó,
Quan pixem fora del test,
I netegem amb un gargall tota la via.
La incoherència ens acut amb energia,
Com dinar de plantó i sopar de forquilla,
Ser del puntet i ditejar la nocilla,
I si fas olor a ruc, no cal que et dutxes a migdia.
Quan et diguen burgés per una gamba,
Tu contesta: farlopeta! Xumadeta! Metralleta!
Animeta. I tal vegada, cooperant de proxeneta!
I fes el favor. No pronuncies mentireta. O cassalleta.
Si tens cremor, amor, per què menges pebrera?
Si estàs ansiós, potrós, per què mames plis plai?
Ni omeprazol ,ni bicarbonato,
A tu et pariren per pegar-li a la fartera, Sangonera.
Concediu-me la indulgència,
Que no sabia que sopar aquesta nit,
Que m’he espolsat un de vegetal amb pernil,
Que ja ho sé, amics, incoherència.
Incoherència ??? hahhahah
ResponEliminasi te una pinta que estic per posar-me a llepar la pantalla...
En la meua època universitaria a Alacant els divendres dinvem truita del que quedara per la nevera, i no vull dir-te el que vam arribar a menjar... hahhahahhaha
Paco Santamaria