tag:blogger.com,1999:blog-56346745393274302682024-02-21T10:16:50.902+00:00El Racó d'AgostinetNo seria sincer si no diguera que, aquesta pseudofilosofia, la de la recerca de la virtut en el dubte constant, conté un lleu pòsit literari. Perquè a fi de comptes determinades lectures, vulguem o no, acabem determinant indefectiblement la nostra cosmovisió. Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.comBlogger240125tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-78647794725665902962023-11-16T20:04:00.001+00:002023-11-16T20:04:37.840+00:00L'Hereu d'En Sarrià<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj79Q3HtlGCM5SmOVIHM1AsteOu_UyW1vepilJhkrxMPHNIoPRbclDVPaseO_y6lZoUHp-BQWk4Qj0Uk_7EAtCDK9fXu4u3baPIQfvT5ibjA2S5JXpalZcT8ZEYjnLDA2KfDCoimc-Q182bItm8_QKqxOtLCowEHGp0mT-oZAGbP-eVJuuwDeXmVXlHmGY/s4032/20201121_120623%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj79Q3HtlGCM5SmOVIHM1AsteOu_UyW1vepilJhkrxMPHNIoPRbclDVPaseO_y6lZoUHp-BQWk4Qj0Uk_7EAtCDK9fXu4u3baPIQfvT5ibjA2S5JXpalZcT8ZEYjnLDA2KfDCoimc-Q182bItm8_QKqxOtLCowEHGp0mT-oZAGbP-eVJuuwDeXmVXlHmGY/s320/20201121_120623%20(1).jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">No és menyspreu, sinó una profunda i reconeguda ignorància. Soc tan profà en en els dominis de la història de l’art, que a ulls meus em commou més una escena viva i quotidiana que qualsevol monument o relíquia antiga. Les escenes paisatgístiques verges, sotmeses a l’avenir de les estacions, son un vertader bàlsam per a l’ànima. Els recents passejos pels mercats <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">A’ Piscarìa </em>de Catània o la <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Vuccirìa </em>de Palerm, tot observant budells de peix per terra, <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">collages</em> geomètrics de fruites i verdures, baix els crits suggeridors dels venedors em reconcilien amb la condició humana i mediterrània.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: left;">Hi ha però una altra certesa visual que em trasbalsa l’esperit: l’ordenació dels llibres en prestatgeries de biblioteques, de llibreries, de cases particulars o bé en les ben trobades Fires del Llibre al carrer. Hi puc passar hores rastrejant amb el coll tort, entre l’anarquia dels volums dels llocs antics o l’organització matemàtica, temàtica i abecedària de les botigues.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">A l’estiu de 2022, vam passar uns dies per Santander fugint de la basca i amb el goig humà d’agafar per fi la rebequeta. Aquell matí d’agost l’havíem invertit en un passeig memorable des de la Platja de la Maruca fins a la del Sardinero al costat d’una costa verda i salvatge, de penya-segats joves, de sorolls i efluvis cantàbrics. Hi pot residir més bellesa que en aquells vora 10 quilòmetres de natura i pau?</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Com l'únic vici destacable que tenim la meua parella i jo és ser de morro fi, havíem quedat per dinar un bon bon peix a ‘La Bombi’, restaurant emblemàtic de la capital càntabra. De camí, abans d’arribar al monument dedicat als ‘raqueros’ vam observar com una sèrie de paradetes disposades per tots els Jardins de Pereda anunciaven una fira de llibres. La tranquil·litat d’anar sense pressa ens va permetre parar uns minuts.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyvYi0gRliFerNd1YOJiBPc95gH0hTFh5qyWTLjxAd8Cd5Ay81BApDvppvqoEiPa8ycwV3geLLmlMJRCrnTPpmmUs6Qx1e9HtZhjMGZIQSv8B3zAG7ueLwMRmhx3r-2VITC0uPMcuS0BQsb3laog6x05e6DefriD3sDtRrnKoC54bc5KqrEy0T8mkOtCA/s1600/WhatsApp%20Image%202023-11-01%20at%2009.00.31%20(1).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1204" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyvYi0gRliFerNd1YOJiBPc95gH0hTFh5qyWTLjxAd8Cd5Ay81BApDvppvqoEiPa8ycwV3geLLmlMJRCrnTPpmmUs6Qx1e9HtZhjMGZIQSv8B3zAG7ueLwMRmhx3r-2VITC0uPMcuS0BQsb3laog6x05e6DefriD3sDtRrnKoC54bc5KqrEy0T8mkOtCA/s320/WhatsApp%20Image%202023-11-01%20at%2009.00.31%20(1).jpeg" width="241" /></a></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Allà, entre nombroses parades i muntons desordenats, vaig parar atenció en la portada de <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">El </em><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">«Hereu» de En Sarriá </em>de Rafael Pérez y Pérez.<em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;"></em>No negaré que el fet idiomàtic va actuar com accelerador de la curiositat. Trobar un llibre a Cantàbria que fa menció als vocables hereu i Sarrià és, si més no, una estranyesa. L’autor, per al meu total desconeixement era de Quatretondeta (El Comtat) des d’on no fa molts anys vam realitzar aquella –memorable també– ruta dels Frares, al cor de la Serrella. De fullejar el llibre vaig extraure la sensació d’antiguitat per l’olor tancat i el color engroguit de les pàgines. Allà entre mig hi vaig divisar la paraula Callosa o altres indrets de la Marina Baixa, cosa que va fer que acabara decidint la seua adquisició. 3 mísers euros i la mirada sorpresa i encuriosida del llibreter, que es desfeia d’un volum que de ben segur ha estat testimoni d’anys i molts quilòmetres.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">No fa massa que vaig tancar la darrera pàgina del llibre amb una bona sensació. El llibre, escrit en 1963 en un castellà una mica antic i ampul·lós per als temps que corren, no s’està de descriure amb minuciositat i molta bellesa paratges que em resulten ben propers, psicologies de diferents personatges o fets històrics del Segle XIII i XIV. La història dels dos fills de Bernat d’En Sarrià, Vidal i Arnau, la bonhomia i coratge del primer front a l’ambició desmesurada del segon, que no dubta en provocar de manera miserable la caiguda del primogènit per tal d’assolir la condició d’Hereu dels dominis de l’Almirant. Entre les referències paisatgístiques i les descripcions ben detallades, hi trobem també mencions al joc de pilota com aquestes:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">“Entraban por uno de sus arrabales cuando llegó hasta ellos el mosconeo de la plebe reunida, por las trazas, en algun lugar en fiesta. Al rumor de los comentos solían seguir unos silencios intensos y largos, que volvían a romperse otra vez con gritos de triunfo o de protesta.</em></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Salía una vieja de una casucha de adobes, cargada con una esportilla, y a ella se dirigió el Caballero.</em></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">-Decidme, buena madre..., ¿qué acontece en la villa, que hasta nosotros llegan esos clamores?</em></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">La anciana miró atentamente al jinete, y por lo visto descubrió tras el manto de viaje la buena traza y alta condición del Caballero, por lo que muy respetuosamente respondióle:</em></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">-No más, mi noble señor, que un reñido partido de pelota. Los de Xaló vinieron a desafiar a los de Callosa, y están jugándose los morabetines a espuertas. Aquí lo toman muy fuerte eso de ferir la pellota...”</em></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Amb només un sol llibre, Rafael Pérez y Pérez ha esdevingut tot un descobriment. Ignore si ha estat objecte d’homenatges o estudis profunds. Em sembla que la seua obra, que pel que veig va ser dilatada i molt prolífica, és ben desconeguda per a la majoria de valencians d’aquestes comarques que rodegen l’Aitana. Mai és tard per estudiar, recuperar i dignificar l’autor de Quatretondeta.</p>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-8719717277050434802023-05-15T18:35:00.002+01:002023-05-15T18:35:49.859+01:00Fantasmes<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: times; font-size: 18px;">No sé qui va abandonar a qui, si la política a mi o si va ser a l’inrevés. El cas és que durant els darrers 7 o 8 anys he anat desempallegant-me’n silenciosament, com qui no vol la cosa, testimoniant, sense queixar-me, actituds, vicis, pràctiques administratives i discursos que no han servit més que per consolidar el meu escepticisme envers tot eixe món infecte. La meua vanitat és tan fràgil que fins i tot no he gosat donar-me importància ni a les xarxes ni a les taules, amb crítiques reiterades, a la recerca de la meua independència o satisfacció de l’ego propi. Puc afirmar sense por, que de tot allò en què creia i defensava amb vehemència només en resten tres o quatre idees bàsiques –faves comptades– que no han estat substituïdes sinó per la incredulitat, la comoditat o simplement la inòpia.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">A pesar de tot, d’aquell món de colorets i maximalismes que hi vaig viure en els primers anys de joventut no me’n penedisc en absolut, perquè vaig bastir un corpus d’aprenentatge, d’experiències, d’afectes i d’amistats –sobretot algunes amistats– que encara conserve amb una melangia ben acusada. Serà que estic fent-me major. Serà que almenys hi vivíem un poc més tranquils i feliços.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">A més de la demoscòpia, la Llei d’Hont o el seguiment frenètic de les nits electorals, un dels vicis que encara conserve i practique amb deler és consultar les llistes municipals acabades d’eixir del forn. Fullejar el BOP d’Alacant és un exercici curiós alhora que sorprenent pel que t’hi trobes. Des de professionals de la política, gent amb l’únic mèrit del carnet, anguiletes de la <em style="box-sizing: border-box;">res pública</em>, mediocres sense solució, llepaculs sense escrúpols o persones més roïnes que la tinya; fins a personalitats cultes i interessants, individus amb gestió contrastada en l’àmbit privat, gent que mai havies catalogat, o d’altres amb un vertader sentit de vocació pel veïnat.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">Mai havia donat massa importància, però enguany, desconfiat de mena com soc, he detectat llistes –sobretot a pobles molt menuts– sospitoses de ser ‘fantasma’, és a dir, encapçalades o conformades íntegrament per gent sense cap vinculació al municipi on seran objecte de sufragi passiu. PP, PSOE, Compromís, Vox, etc. a la recerca d’un grapat de vots de quatre despistats o dogmàtics de partit, a fi que computen per a la Diputació o per a futures subvencions. Independentment d’aquesta estratègia, absolutament criticable i gens regeneradora, això de presentar paracaigudistes o «cuneros» que no han xafat un poble en sa vida em sembla fora de tota lògica o sentit comú. Fins i tot hi ha dels que obtenen representació o arriben a ser alcaldes!</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">A mi em direu el que voldreu, i segurament hi haja algun argument que em puga fer replantejar-m’ho, però em costa molt justificar este tipus de pràctiques que redunden en una pobra percepció de la política, en la consolidació d’una partitocràcia en la qual, tant els que estaven, com els que estan, com els que entren, tenen al partit –vull pensar que amb excepcions– com el centre i fi últim de seua activitat política.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">I de les llistes obertes quan en parlem?</span></p>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-2288021549455555432021-08-19T14:40:00.007+01:002021-08-19T14:44:29.327+01:00La nit<p style="text-align: justify;"></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">La nit és llarga. La nit.</em></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Raimon, que amb la seua música ha fixat moments concrets de generacions anteriors a la meua i alguns de la meua joventut, l’encerta de manera òbvia, inapel·lable.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Quan estic a soles són moltes les nits que passe en vetla, pres de l’insomni alimentat pels avatars de la rutina. Insomni que és fidel company des d’aquelles matinades humides de Southampton de ja fa una dècada. Qui m’havia de dir a mi que aquelles interrupcions del son causades per la cridòria constant dels companys de residència que venien de festa a les hores de matines es gravarien a foc en el meu rellotge biològic? Encara sort que vaig exercir la meua revenja a manera de llei selvàtica però callada, que si de bovo no em moriré, de bovo faré. Però tot això són figues d’un altre paner.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Aquest estat de vigília hipnopòmpica és propici a la introspecció personal, a la magnificació de les preocupacions, a l’avaluació amb perspectiva de totes aquelles errades comeses des de l’època de l’efervescència juvenil fins l’actual, en què ja apareix alguna cana i les lògiques preocupacions. A pesar de l’ansietat que em provoca la proximitat de l’alarma les hores primes transcorren en un estat d’autèntica lucidesa. Entre idees redemptores que mai es materialitzen, el vol de les lectures que substitueixen els somnis o la revelació d’estratègies comercials hi ha un moment hipnòtic que fa que aquests desordres vitals paguen la pena: la filera de llum dels vaixells de pescadors de la Vila, formigues de la nit, que naveguen per darrere de l’Illa de Benidorm a la recerca de la pesquera.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi_Ydk3NmkmUSqV4ca5k-hYFgEe5ri6oYGf8BjaxLL6MpmY41buh3IJrzbwyW_dWmr8NR9eVxk_zRrFDSV00ni2h2P_Pr4jUFJiexvetoxEeE6YsaDFBLiQ-RUFlsQiLdK4iFiZe_2zl0/s2048/20200902_074523.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi_Ydk3NmkmUSqV4ca5k-hYFgEe5ri6oYGf8BjaxLL6MpmY41buh3IJrzbwyW_dWmr8NR9eVxk_zRrFDSV00ni2h2P_Pr4jUFJiexvetoxEeE6YsaDFBLiQ-RUFlsQiLdK4iFiZe_2zl0/s320/20200902_074523.jpg" width="320" /></span></a></div><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">I quan despunta l’alba i l’abaltiment guanya terreny sempre em sobrevé la mateixa disjuntiva: O bé caure novament als braços de Morfeu i despertar al poc amb sensació d’extenuació o bé donar continuïtat a la vida de mussol. No és gens fàcil.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Amb tot sempre arribe a la mateixa conclusió: no existeix millor melatonina que notar el braç i la respiració constant de la xica que estime.</p>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-40304093669604797462021-03-07T18:03:00.005+00:002021-03-07T18:17:36.294+00:00Qui va ser l'últim?<p style="text-align: left;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">No és gens bo fer-se constantment l’haraquiri però entre els defectes que porte a la motxilla darrerament hi ha un que es manifesta de forma constant. Estic tocat, sense remei, per un deix de melangia que no avisa, que em para pel carrer, per la muntanya o dins d’espais tancats amb la voluntat de capficar-me en reflexions una miqueta taciturnes. Desproveït de discursos abrandats i amant del silenci sense remei, he vist com a partir dels 30 anys han anat decaient les paraules, els maximalismes i les trinxeres, submergint-me en un estat lineal de nostàlgia permanent que no sé ben bé explicar. Potser he acabat onejant la bandera blanca amb un posat molt marcat de conformisme i escepticisme general.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Algú pensarà que es tracta d’un símptoma de maduresa i és veritat que a mesura que vaig fent-me major les prioritats vitals i pecuniàries es redirigeixen inevitablement cap al terreny de les certeses i la seguretat personal: obligacions, inversions personals, préstecs o projectes de futur. Però he de confessar que l’eròtica dels diners multiplicats m’avorrix cosa de no dir i per contra m’interessen cada vegada més els temes que estan fora del rogle del pragmatisme i la immediatesa en què gira la cosmovisió occidental en general. La dicotomia desagraïda del privilegi: mentre que possibilita aquests pensaments desqueferats jo el visc sense ambició, amb relativa indiferència.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="996" data-original-width="2048" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRmdx66FuIo9li-X3KXDaizOfFBD8THeCrKc_HKqK5_MCqrRrG_zfF6nDDuU4D3UoxB64XBV3ow15nXI6IthWKjvRrZiqUdN2CLjYcuR4n8ymeEQ3ALCY4MpRFQdkenUgTZCc4FpcYu8k/w400-h195/V-21.jpg" width="400" /></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els darrers caps de setmana de confinament perimetral els he dedicat a
vagarejar pel terme de València amb la meua parella. Els qui som de naturalesa
tranquil·la, amb certa aversió a la concentració urbana, el soroll i la
rapidesa que genera la ciutat, preferim fer aquests passejos per la muntanya en
benefici de la introspecció. Però com diu l’historiador Vicent Baydal, València
no s’acaba mai i en quinze minuts pots plantar-te davant la geometria
suggeridora de l’horta, de solcs rectilinis, de sèquies centenàries i la fetor
dels adobs. Un paisatge heretat que viu a cavall entre l’autenticitat i la
dinàmica del progrés. La ciutat i les carreteres mai no queden lluny i per l’aire
es respira la proximitat de la desfeta. Sorprèn, pel contrast, algunes imatges
que mostren la contigüitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–posem per
cas– d’un camp de cebes encara treballat i l’autovia V-21 o un bloc de pisos. Com nuclis de població </span>–antigues illes rodejades per un mar de cultius– es troben al bell mig d'edificis de nova construcció i d'àmplies avingudes. No
és infreqüent trobar-se pel centre urbà testimonis arquitectònics decimonònics
o de principis del segle XX que conviuen amb edificis anodins, funcionals que
trenquen l’harmonia i posen de manifest la dèria urbanicida de les darreres
dècades. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Per damunt de totes estes coses voldria destacar el cas més flagrant que he
pogut experimentar durant aquests caps de setmana: passejar pels carrers de
Natzaret i descobrir alhora mostres d’autèntica decrepitud i racons que encara
conserven el caràcter d’un barri autèntic, mariner, sense mar. Amb un posat situacionista
em vaig trobar tot just al carrer de l’antiga platja, on l’arena es va transformar
fa 35 anys en un mur impersonal, i la mar en una plataforma logística del port tot just acabat d'ampliar.
I els veïns restaren per sempre més sense el tast de salobre freqüent, quasi
imperceptible, que conferix d’identitat als habitants d’aquests llogarets de la
Mediterrània.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="760" data-original-width="1288" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr03I4XKUWMxWUYJvB6PbOIzMIG9jQivkwYUVBSw_k34_8DvUud7U_hsZpnrjYFNBcacTPap-sD3ydyL9fdAAwDfCT5SPOA91gXcVXtAyeCcYbxZ0viUJBfNxu4VsLSon6rbYtfHK5dfo/w400-h236/Natzaret.PNG" width="400" /></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No sé si és perquè estic tocat d’un romanticisme recalcitrant però confesse
que aquest xoc de realitats, d’un món que s’acaba i d’altre que comença, em
somouen l’ànima fins conduir-me cap a un estat perenne de malenconia que em fa
imaginar vides hipotètiques, rutines i llocs </span><span style="text-align: left;">desapareguts. I entre els murs caiguts, els indrets abandonats i les veus apagades sempre em formule les mateixes preguntes:</span></span></p><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: medium;">Qui va ser l'últim? Com serà la tristor de l’última persona que va viure aquell paisatge
inalterat?</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-29322315923403957652020-12-08T19:37:00.004+00:002020-12-08T19:40:16.473+00:00Frederic Genovard<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">No sé quants
mesos han transcorregut des que vaig abdicar de l’anterior pseudònim a les
xarxes socials –més identificable, arrelat i personal– i vaig apostar de manera
massa atrevida pel de Frederic Genovard. Recorde un cúmul de circumstàncies que
em van conduir un dia, de sobte, a canviar de sobrenom, com si volguera trobar
cert anonimat dins d’aquestes eines de socialització, com si ignorara que només
participant i acceptant condicions il·legibles des de l’inici ja li hem venut
l’ànima al dimoni. Disculpeu-me la ingenuïtat. Alguns dies encara somnie en
fer-me eremita virtual. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Tot va nàixer a
partir d’uns fets cleptòmans que m’afectaven indirecta o directament, amb tics
mafiosos i dignes de guió cinematogràfic que ja quan siga vell podré escriure
fil per randa. De manera coetània vaig travessar per un període molt fosc
d’inseguretat, de crisi existencial que feia necessari un reinici general, fins
i tot a risc de perdre les poques certeses que romanen en aquest castell interior
de sorra. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">La tria de
qüestions menors com la modificació del nom d’usuari va vindre motivada per una
mescla de temor i desig de canvi. D’altra banda la meua participació a les
xarxes socials havia decrescut, passant d’un paper ben actiu i fins i tot en
ocasions una mica ridícul, a un d’espectador, d’usuari esporàdic i reflexiu. De
primeres, el pseudònim de Frederic Genovard va causar doncs en alguns amics
certa estranyesa, fins i tot gràcia per la poca freqüència del nom i del
cognom. Encara hi ha gent que no sap trobar-me, ni com etiquetar-me o que em
pregunta si soc jo el que s’amaga darrere del sobrenom valorià.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9QoVdAcG1ZXJG_BugsPvN4sl2nOSd_3DHnBFFs0UfSnMwA0LTs9dMXOLf7ecwoq1LEvFfRbNkKTybeCoVk6uwrWB6c7I_ckWG5YtNkNC40_IovJWhWVCjgaI2saxz4pEsKEbmtjlqOy8/s960/Alt+de+Guisop.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9QoVdAcG1ZXJG_BugsPvN4sl2nOSd_3DHnBFFs0UfSnMwA0LTs9dMXOLf7ecwoq1LEvFfRbNkKTybeCoVk6uwrWB6c7I_ckWG5YtNkNC40_IovJWhWVCjgaI2saxz4pEsKEbmtjlqOy8/w400-h300/Alt+de+Guisop.jpg" width="400" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">El que al
principi fou una broma darrerament m’avergonyix cosa de no dir ja que la tria
és immensament pretensiosa, atesa la magnitud de l’autor del llibre on conviu
el personatge. Frederic Genovard és la figura protagonista de dues de les tres
novel·les de la Trilogia de Cassana d’Enric Valor: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Temps de Batuda i Enllà de l’Horitzó. </i>No debades ell és qui adopta
el paper de narrador en primera persona, donant peu a les interpretacions
autobiogràfiques de l’escriptor de Castalla. Situades cronològicament ambdues
novel·les a la Guerra Civil Espanyola, l’alçament militar es produix quan
aquest mestre resident a València està de vacances a Cassana fent-se càrrec del
mas de l’Almussai, propietat que acaba d’heretar d’una parenta llunyana. L’ús
literari de Cassana i l’Almussai obeix al poble de Castalla i a Planisses, mas
de muntanya en runes, que va ser propietat de la família, i una font clara d’inspiració
per a Valor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Si les famoses
Rondalles Valencianes ja van calar ben fondo al meu esperit adolescent, els
tres volums de la Trilogia de Cassana van suposar tota una revelació a l’etapa
universitària, durant la qual, en més d’una ocasió, vaig substituir les
arideses jurídiques per la lectura apassionada d’uns relats monumentals, alhora
que pròxims, com ara les novel·les de Valor. En aquells dies llunyans en els
quals encara em permetia el luxe de somniar sense obligacions ni regomells, la
figura de Frederic Genovard se’m va presentar humilment com un mirall
suggeridor. Salvant tota classe de distàncies intel·lectuals i temporals, una
sèrie de paral·lelismes m’unien al protagonista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">De primeres,
l’àmbit espacial en què s’ubiquen molts passatges de les novel·les és ben
pròxim a la meua arcàdia de la infantesa: Onil. A només tres quilòmetres de
distància, les descripcions dels racons de Cassana, els paratges i les
muntanyes que encerclen la comarca se’m presenten a la ment com una successió
d’imatges exactes a mode de pel·lícula. Recorde amb certa nostàlgia aquell
estiu de 2012 durant el qual vaig treballar a l’Associació del Casc Antic de
Castalla que tenia la seu a la barberia del meu admirat Alfons. Una de les
iniciatives que més van reeixir a les xarxes socials i de la qual –cosa
estranya– estic particularment orgullós va consistir en vincular fotos antigues
del nucli antic amb descripcions trobades a les novel·les. L’exactitud
d’algunes d’elles em va arribar a emocionar en més d’una ocasió.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="717" data-original-width="960" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0gyMjzzsPTEwQc7muX8UFdCYwBvt-DqMTVSbcVLOIe3LvZ4aOiL48vFU39WtMUWPhCjQsqTVbGmkbuB7szsSq_UT01ekEQzt6v0xu_EvFMRSTBDhKe9X6F9XcP5SejcIC2CuSPyU0ug/w400-h299/Casc+antic+Maigm%25C3%25B3.jpg" width="400" /></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">En aquelles
línies el professor retroba, molts anys després, el seu poble de naixença i de
jocs infantils, del qual va marxar a causa d’una desfeta econòmica familiar.
L’analogia de la pàtria perduda, és a dir el lloc que determina certa
identitat, que vincula amb un passat i uns avantpassats i on es fixen molts
dels moments de felicitat a la memòria se’m presenta constantment en la següent
dicotomia: sempre existix un lloc estimat i cada vegada menys sovintejat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">A mesura que
fullejava la trilogia, trobava constantment per al meu delit un seguit de
faenes i costums que m’havien contat –o que fins i tot havia viscut directa o
indirectament–, aquella manera de ser muntanyarda amb aquell vocabulari i
locucions endèmiques i remotament escoltades als meus iaios, a persones ja
finades, a veritables savis d’una quotidianitat arrabassada pels avanços i la
desídia dels qui l’hem ignorada, menyspreada o no l’hem sabuda preservar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 380.3pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Frederic, com ara jo, provenia (amb el parèntesi del daltabaix financer de
la família) d’una certa posició privilegiada que suposava la font de moltes
contradiccions, reflexions, debats interns que tal volta no li corresponien,
però es veien provocats per una vessant humanista, empàtica i democratitzant
que surava per damunt de tot. No puc deixar de mencionar l’amor a la llengua pròpia
que està en clar retrocés, que perd el seu caràcter genuí generació rere
generació o la projecció i normalització d’una identitat pròpia –ni millor ni
pitjor que cap altra– que sobreviu a la inòpia uniformitzadora de l’Estat, als
autoodis i al maremàgnum de la globalització i el pragmatisme. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">La cirereta del
pastís de tot aquest cúmul de coincidències s’hi troba en la sincronia
espiritual: un respecte sacrosant per la nostra màtria natural, per l’oratge,
el cicle de les estacions com a rellotge de vida i de conreus, la predilecció pel
“laberint orogràfic del migjorn valencià”, les passejades per la serra a la
recerca de l’ataràxia, de la pau de l’ànima i la relativització de tots els
mals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El costat trist
de tota aquesta història és que el 95% de la gent desconeix que l’elecció de
Frederic Genovard com a àlies per la meua part ha estat una gosadia impròpia
del meu sentit del ridícul. Com si ara qualsevol illetrat adoptara els
sobrenoms de Jean Valjean, Aureliano </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Buendía o </span><span style="background: white; color: #202122; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Rodion Romànovitx Raskòlnikov</span> sense cap tipus de
vergonya torera. Tot açò és un més dels factors que <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">denoten els ínfims percentatges de lectura en
general i l’estat precari de la literatura en valencià en particular.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;">Servisca aquest raonament
com una nova abdicació de sobrenom, però sobre tot com a homenatge particular a
Frederic Genovard, a Enric Valor i el meu reconeixement cap a la literatura en
general com a mitjà d'empoderament, de realització i prevenció d’odis, que vehicula somnis i
afavoreix la introspecció i la tolerància. En definitiva, que ens fa millors persones. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><p></p>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-71499710650757216952020-08-13T22:14:00.006+01:002020-08-13T22:23:10.533+01:00Confinament<p style="text-align: justify;">En temps de
confinament la introspecció ha esdevingut necessitat i rutina. Sembla que això
de recargolar-se en la pròpia closca ens proveeix de noves disjuntives que,
sumades a les velles, alimenten el desori de les nostres ànimes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Confesse que,
malgrat les obligacions i els compromisos, cada vegada omplic més el rebost
personal de lectures en detriment de l’exercici de l’escriptura i les
manifestacions verbals. L’assoliment de certa edat, les errades comeses, els
categorismes reconeguts de joventut o les nombroses contradiccions colpegen amb
constància el meu corpus ideològic i vital i em col·loquen en una posició
pública d’excessiva prudència. En època de contrastos i polaritats, no és
moment per als tebis, els moderats o els empàtics. Els qui ni la fiquem ni la
traiem, vaja. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquest estat
d’hivernació, allunyats de qualsevol batalla fratricida o debat abraonat,
sempre ens queda el refugi de la lectura. De llegir articles d’opinió,
literatura clàssica, piulades de Twitter amb més o menys trellat, novel·les,
estudis, llibres en valencià, anglés o castellà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No obstant això,
feia temps que volia escriure al voltant del confinament i descriure’l, sense
massa litúrgies, com un dels períodes més feliços i reconfortants de la meua
vida. Així, de primeres, aquesta afirmació pot resultar insidiosa, ofensiva,
fins i tot imprudent. En quin cap cap aquest optimisme en època de pandèmia, patiments
colaterals, crisi econòmica a la vista, incerteses i cancel·lacions de tot
tipus? La veritat és que en soc conscient i per descomptat ben permeable a les
desgràcies individuals i col·lectives, presents i futures. Però com en moltes
altres ocasions de la meua existència he caigut de quatre potes, com els gats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El (tele)treball
ininterromput durant aquests mesos ha significat una xarxa de seguretat que
molts han perdut o perdran a conseqüència del coronavirus. Resulta obvi que no
anem del tot bé quan molta gent veu que l’esdevenir proper de la seua vida està
abocat a una sort de funambulisme. Però a més de la garantia cabdal de la faena,
tancar-se amb forrellat ha estat el millor remei casolà –valga la redundància–
contra el nomadisme dels viatges, la pressa o el deliri de guanyar l’última
pesseta. Avançada la trentena i de naturalesa extremadament tranquil·la, la
meua ànima és més procliu a les certeses quotidianes que a tota classe de
sotracs i aventures que la societat meritocràtica ens fa perseguir amb tota
classe de clixés i pressions. Això de voler ser els millors, de guanyar més
diners que el veí, fins i tot d’afonar-lo si l’ocasió així ho permet, és el
reflex de la cultura competitiva imperant, de vanitats insuportables. Estic
cansat de les vides exemplars, de les carreres personals de ciència ficció que
amaguen tota classe de mesquineses per damunt de qualsevol intent de felicitat
sense artificis. Però segur que estic equivocat i m’olore el que és pitjor: tal
vegada eixa supèrbia i la pràctica contínua de la humiliació siguen els orígens
i els mitjans de la satisfacció plena. Que hi farem els conformats!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les vacances
sense imbècils, intolerants i voltors de tota sèrie han estat acompanyades d’un
sentiment oposat d’amor i companyonia amb la meua parella. Aquest inici de la
convivència, forçat i avançat per la pandèmia, delerat des de feia temps ha
tingut un efecte intern balsàmic, ple de satisfaccions recíproques, de
compartir experiències quotidianes, d’endreçar la casa i il·lusionar-se en el
futur, la naixença de noves complicitats i dependències, el luxe de dormir
acompanyat huit hores seguides amb la persona que estime. I la sensació plaent,
estable d’haver encertat de totes totes. Cal buscar contes de fades si la clau
rau en el respecte, l’estima i la senzillesa del dia a dia?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq-Jh-nGxvdegXI_lOISDgppVJ0wjdG7k122UFq5kJn7gx3p1GUWzgb4awqCdSwcpsnfdvZJgVxeg-NTnsxfAiGm_iJVaZDn_tPM1-Z84UIZzdj0MnhgEjsyrF0ybnIbLUGMRKzFCvh0Y/s2048/20200725_124527.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq-Jh-nGxvdegXI_lOISDgppVJ0wjdG7k122UFq5kJn7gx3p1GUWzgb4awqCdSwcpsnfdvZJgVxeg-NTnsxfAiGm_iJVaZDn_tPM1-Z84UIZzdj0MnhgEjsyrF0ybnIbLUGMRKzFCvh0Y/w410-h307/20200725_124527.jpg" width="410" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I per últim tot
és més fàcil si només obrir la finestra copsem la variabilitat primaverenca de
la mar. Josep Pla ja deia que </span><span face="" style="background: white; color: #1d2129; font-family: helvetica, sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">«</span><span lang="CA">davant la mar, un queda sempre amb un pam
de nas. La mar és impintable, indescriptible, inaferrable, incomprensible i
d’una indiferència total.</span><span face="" style="background: white; color: #1d2129; font-family: helvetica, sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">» </span><span lang="CA">No hem pogut xafar les sendes velles, ni
tan sols en uns mesos festers, ben humits i agraïts des de la vessant meteorològica.
Però allà davant hi era sempre la nostra Mediterrània acompanyant-nos en
moments de reflexió, de dubtes, de cervesa o de penjar simplement tota l’estesa.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al cap i a la fi,
davant de tot el que hem viscut qui som nosaltres? A colació de la pregunta m’agradaria cloure aquestes
reflexions anàrquiques amb una sentència taxativa de Joan Borja quan al seu article<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Nyespros, coronavirus i supersticions</i>
diu </span>«I que potser no és tan mala cosa recordar que no som els amos i
senyors, sinó —només— els convidats d’aquest món.»<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb invitació o sense, seria massa atrevit demanar que ens
tornaren a confinar una setmaneta més?<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-72625507755204028622020-04-01T18:20:00.002+01:002020-04-02T09:16:22.959+01:00Sendes i paraules (II): Penyal d'Ifac<span style="text-align: justify;">Des de l’istme estant albire, tot inclinant la barbeta i apujant la vista
amb parsimònia, la magnitud del turó que s’estén davant meua. Posar-me l’os,
cerimònia antiga i callada. Allà estic predisposat a muntar el Penyal d’Ifac,
després de diverses temptatives, aproximacions i esguards llunyans que no
oculten la poca vergonya de no haver-hi estat abans. Recorde les muntanyetes de
Hong Kong només eixir de l’Aeroport des de la finestra de la furgoneta. I allà anava
jo, admirant la bellesa i el contrast de les elevacions amb la proximitat de la
mar. Com ens deixen eixir fora sense amerar-nos, ni que siga per una vegada, de
les meravelles paisatgístiques i naturals que ens envolten?</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyl4Lc3zsO1VcPbicy9K-bbKWwU8Te4LXc8ATByyFMY5BkezUpOGLuFyH0Cie24NEIWWxmu4NmBTG_j1ZXu9o1pIe-gVR0mls_lxVSwBnwpKR6FlTFu5wDIjRTb14KH77i_Ck1P9wnhVI/s1600/20191117_110305.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyl4Lc3zsO1VcPbicy9K-bbKWwU8Te4LXc8ATByyFMY5BkezUpOGLuFyH0Cie24NEIWWxmu4NmBTG_j1ZXu9o1pIe-gVR0mls_lxVSwBnwpKR6FlTFu5wDIjRTb14KH77i_Ck1P9wnhVI/s320/20191117_110305.jpg" width="240" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al meu pensament, la retòrica pomposa interior s’esgota tot just en el
moment en què el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gorrilla</i> em dóna la
benvinguda a l'aparcament del descampat i de manera tàcita em demana alguna
compensació per la seua presumpta diligència a l’hora de tenir cura del meu
cotxe. -Jas! Un euro! Ignore les tarifes d’aquest lloc i tracte, mentre l’home
marxa prest a atendre un altre usuari, de cobrir-me del vent huracanat que
corre en els indrets baixos del Penyal d’Ifac. Calp és dels llocs més ventosos
de la província em van dir una vegada. Núria té fred i jo, ànima samaritana, li
he deixat una de les primeres dessuadores de El Diluvi. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. </i>L’Ovidi era
taxatiu. Nosaltres decidim començar l’ascensió amb la mateixa decisió, volent
abastar-ho tot des del cim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les primeres pendents, encara asfaltades, em retornen a la modèstia i em
recorden la meua participació als <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Costa
Blanca Trails</i> de Finestrat el dia anterior. Unes agulletes incipients que
van estar forjades durant 20 quilòmetres de carrera per la ruta circular del
Puig Campana, el Collao del Llamp i Sacarest. Un regust competitiu que en el
fons enyorava i que havia deixat oblidat des de l’última cursa a Xaló, feia més
d’un any, en què a banda de tòrcer-me el turmell, vaig comprendre que les meues
estades a la serra no estaven exclusivament destinades a la pressa, als
cronòmetres, a mirar a tothora el terra per no caure un bac. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkpc1Y0PNP8RT9rAnCZNL-gJ1VoJVYqt6m2ZCmYdJPCppVn4vBAGB3NTTRK7pbxHcBKNROY7ntHqR2UST6JNfyPLhlIKfQsITLV_t7Ry9yQinFDcXqJ9Ig_BURVNz_y-RZv8-XqnkGF7Q/s1600/20191117_111754.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkpc1Y0PNP8RT9rAnCZNL-gJ1VoJVYqt6m2ZCmYdJPCppVn4vBAGB3NTTRK7pbxHcBKNROY7ntHqR2UST6JNfyPLhlIKfQsITLV_t7Ry9yQinFDcXqJ9Ig_BURVNz_y-RZv8-XqnkGF7Q/s320/20191117_111754.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Són les 10 passades i al començament de la pujada encara no ha eixit el
sol. Per la pista forestal, ampla i democràtica, transiten persones d’edats i
vestuaris variats. Esportistes recents amb roba i pals de Decathlon amb més
pretensions que voluntat. Iaies que pugen panteixant amb el cardat del cap de
setmana en risc per les ventades. Un xiquet fart del tricicle i plorant com una
magdalena. Parelles endiumenjades que es retraten somrients amb el rerefons del
port menut o els relleus mediterranis de Moraira. Instagram, com a pou on
vessar els dubtosos ideals de felicitat, n’espera el contingut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això de voler fer cròniques casolanes em fa dur a tothora el mòbil en la
mà, amb la càmera encesa, per tal d’immortalitzar qualsevol visió, moment o
detall que puga inspirar la redacció posterior. I Núria, a qui no se li’n passa
cap detall, pretén aprofitar la circumstància per contravenir una de les meues
veritats i limitacions absolutes: la meua nul·la capacitat fotogènica. Una foto
amb el Morro de Toix darrere, amb propietats enfilades fins el cadamunt. Sembla
que el meu posat emprenyat provinga de la meua animadversió cap a l’urbanisme
salvatge definit a la fotografia. Tanmateix el rictus seriós –mai vull fer-me
fotos– es manté en la instantània que capta com a fons les magnífiques restes
històriques de la Pobla d’Ifac, des d’on les vistes ja prenen certa alçada. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDthI6QpXwDaMQ2FsgEpRowFSxlYRFUIc7uBgSoB0UxpNKRAlLHnO5DGbYa-OzeXHHHnqG-PRKKWkAuY90qHdi-6Ky6nNpHBnfN-S_mAdrcH0CJmGOKzfuO1lWYC1oRNhxTXKRQ5w8gl0/s1600/20191117_111123.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDthI6QpXwDaMQ2FsgEpRowFSxlYRFUIc7uBgSoB0UxpNKRAlLHnO5DGbYa-OzeXHHHnqG-PRKKWkAuY90qHdi-6Ky6nNpHBnfN-S_mAdrcH0CJmGOKzfuO1lWYC1oRNhxTXKRQ5w8gl0/s320/20191117_111123.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En primer terme, és inevitable dirigir l’esguard a l’indret de les Salines,
aiguamoll que apareix encara tímid per darrere dels edificis. Els qui vivim als
gratacels creats sobre la costa no estem exempts de contradiccions quan pensem
que, tal volta, aquestes imatges que definixen la visió i la pressió
urbanística cap a les zones naturals durant les dècades anteriors, no s’haurien
d’haver produït amb tanta desmesura. Tanmateix, les salines conserven, amb
l’adició del contrast urbanístic, el magnetisme que contenen aquells llocs
singulars, plens de biodiversitat, d’ecosistemes, de vida pròpia. Pres de la
meua ignorància, li assenyale a Núria una concentració d’aus que des de la
distància em semblen flamencs. Que els biòlegs de bota em perdonen
l’atreviment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La memòria i la vista aèria són conceptes indestriables. La vista de l’actual
casc urbà de Calp, m’evoca certs records musicals que provenen dels concerts a
la Casa de Cultura Jaume Pastor i Fluixà. A l’escenari exterior els companys de
la Rondalla La Barqueta i jo interpretàvem l’arxiconeguda peça de Zorba el Grec
mentre fèiem tota classe de cabrioles per subjectar les partitures al lliure
arbitri d’un vent àcrata, desmesurat. A la sala de concerts vaig fer els
primers solos de fiscorn amb la Unió Musical de Benidorm, interpretant un poc
dubitatiu els difícils passatges de la sarsuela <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Gran Via </i>de Chueca i Valverde. El certamen de la Banda de Sella
que vaig abandonar abans del veredicte per tal d’assistir a una calçotada amb
els amics a la Torre de les Maçanes. Els companys d’institut i de conservatori,
d’amistat difuminada pel temps, exòtics, de més enllà del Mascarat. La imatge
infantil d’una mariscada al Port i un amiguet amb la samarreta tacada pel cap
d’un carabiner. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKPxxf39ZHnNBC-EKooiXEsLpW3N8QtNyTgj2-UAvvB1yui7H9jD67GUrELQ1mZRlmgEntSomHVLCwX-jliq2jO6ISC-Rpj8Qwe8WqyQ0GoKxgd-AlQ1ENQ-OIUkTLJSfWS5FYsDafUvs/s1600/20191117_113336.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKPxxf39ZHnNBC-EKooiXEsLpW3N8QtNyTgj2-UAvvB1yui7H9jD67GUrELQ1mZRlmgEntSomHVLCwX-jliq2jO6ISC-Rpj8Qwe8WqyQ0GoKxgd-AlQ1ENQ-OIUkTLJSfWS5FYsDafUvs/s320/20191117_113336.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot seguit i sense pressa iniciem un zig-zag entre pins deformats pel vent i
arribem fins a la boca del túnel obert al segle XIX, que mena a l’altre vessant
del Penyal des d’on es pot accedir al cim. Fosc i molt esvarós, travessem
l’excavació amb l’ajuda d’una cadena i de la llanterna del mòbil. A dins del
túnel i una volta enfilem el cim, la xafada mai no és còmoda. L’erosió de la
roca és fa palès per la quantitat de turistes, senderistes com nosaltres que
han visitat i no han donat treva a aquest paratge. Em recorda a l’Acròpolis
d’Atenes, on tot eren colzades i a qualsevol lloc hi havia el risc de
relliscar. Comente amb Núria la fòbia que hi mantinc front a la massificació i
qualsevol tipus de concentració de gent. Fins i tot pujant a Ifac ens trobem
amb cues. Pense que jo no tinc remei, ni tan sols el dret de remugar.
Nosaltres, en les mateixes circumstàncies, també som partícips de la
turistificació d’espais tan idíl·lics com aquest. I em pesa. En llocs com
aquest, jo seria partidari de cobrar, encara que fóra una quantitat simbòlica. Què
no es podria limitar l’accés, fins i tot el nostre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A pesar de totes aquestes cabòries, la magnitud del paratge s’accentua a
mesura que ens enlairem i arribem entresuats al vèrtex geodèsic des d’on tot el
terme de Calp pren un caire relatiu, zenital. Llueix un sol punyent de migdia.
Ignorant absolut de la fauna i la vegetació, copse alguna cosa especial,
endèmica, que atorga l’especialitat merescuda d’aquest paratge. Mentre cantussege
lletres de Paco Muñoz, la llum dibuixa literalment i amb total nitidesa les
serres d’Oltà, Bèrnia, el Puig Campana, el massís d’Aitana, el Puig Llorença o
el Vell Montgó. I respire fondo. Allà dalt, entre foto i foto, esquivant
persones i gossos, només ens permetem el luxe del silenci, l’abric i les
ametles ecològiques que venen al Mercadona. Núria, propietària d’ametlers de
bona marcona ho considera un veritable crim. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB100mlwWUwkunefoRw2PJJlYkJACY1S6qL6NVprEwq-53TBbyJ2tQfXkUIrXiVCf9P7Ba3gUuBqyHI37Hm5C-dcmuh_N6jvxnnMvme3l-RVsIRLIpG_Nt83AWqiZ2umaqLWOF1WpuxIk/s1600/20191117_121054.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB100mlwWUwkunefoRw2PJJlYkJACY1S6qL6NVprEwq-53TBbyJ2tQfXkUIrXiVCf9P7Ba3gUuBqyHI37Hm5C-dcmuh_N6jvxnnMvme3l-RVsIRLIpG_Nt83AWqiZ2umaqLWOF1WpuxIk/s320/20191117_121054.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com que la fam apreta i la reserva al Restaurant Baydal ja està feta, ens
disposem a baixar sense pausa. Tanmateix, a pocs metres del cim observem cert
enrenou que es correspon amb els meus renecs inicials. Un home major ha
relliscat, ha caigut un bac, s’ha dislocat el muscle i no es pot menejar. Entre
tota la gentada, escoltem crits de dolor i la voluntat dels familiars d’avisar
a un helicòpter. És en aquest moment quan considere un encert el fet d’haver-me
tret la llicència federativa de muntanya i assegurança que pressupose –com la
gran majoria de gent que practica senderisme– que l’home no té. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En un espai tant reduït, amb tant curiós i aspirant de primers auxilis,
arribem a la conclusió que allà dalt no fem més que destorbar. Quina manera de
posar-nos l’os al cadamunt d’aquell turó! Iniciem la baixada amb rapidesa per
tal de no fer tard a la reserva, observant noves panoràmiques, racons i colors
de la mar. De sobte sentim una remor llunyana i albirem un helicòpter groc, que
marxa prest al rescat del senderista. Amb permís de l’accidentat, l’espectacle
és majestuós: una munió d’aus de tota classe –principalment gavines– responen
al soroll penetrant de les hèlixs de l’helicòpter i abandonen els seus nius o
amagatalls verticals. La concentració de pardals que ens deixa bocabadats,
sembla talment una de les escenes de la pel·lícula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Birds </i>d’Alfred Hitchcock. Quin canyaret que ha armat el pobre
home!<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJyfeioKyjAqNatximB0kz8BuaDUkhC8SAgPFLHPslRwZzBkvijT-7pOjWV-lWGmrX_RTdbK1WSdZ1kHyNMLHWwn1VhdoRndpoVrXUFHW7lZvGd_GPcdG8PNar2OLN9R1hu2btSYG_5iE/s1600/20191117_130751.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJyfeioKyjAqNatximB0kz8BuaDUkhC8SAgPFLHPslRwZzBkvijT-7pOjWV-lWGmrX_RTdbK1WSdZ1kHyNMLHWwn1VhdoRndpoVrXUFHW7lZvGd_GPcdG8PNar2OLN9R1hu2btSYG_5iE/s320/20191117_130751.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Durant el descens ens creuem amb una parella de Guàrdia Civils que després
de l’accident també han estat avisats a l’efecte. Ben uniformats, els agents de
la Benemèrita munten entresuats i panteixant, maleint per dins als senderistes
del dimoni. Mentrestant, i després de diverses aproximacions fallides,
l’helicòpter aconsegueix fer baixar l’equip de salvament. No cal dir que la
maniobra del rescat, perillosa pel relleu i dificultada pel fort vent, ens
manté a tots amb l’ai al cor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malgrat el succeït, tot sempre es relativitza amb un got ben fresc de
cervesa, que engolim només arribar al Restaurant Baydal. Una amanida estàndard,
un polp a la gallega una mica dur i un calamar a la planxa fresc i ben fet són
els àpats que precedeixen a l’arròs del senyoret que resulta generós i
excel·lent. Com a fil conductor, el vi albariño Martín Códax em trasllada al
regust atlàntic de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">as Rías Baixas</i> i
exerceix un efecte multiplicant. Per acabar d’arrodonir-ho ens servixen un flam
d’ou i una mistela. Tot per l’aire. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Travessant de tornada els túnels del Mascarat i veient els dominis de la
Marina Baixa hom es sent amb eixa sensació de confort que prologa la tornada a
casa. I sobretot amb la satisfacció de poder marcar com a feta una de les
activitats que feia anys que teníem pendents. La sort és que ens en queden
moltes més encara. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmpm3d9h0h5A6m_3HD8U5qNpZ9t0vIoKDrZaNmi1v-hG6ThS4Qw3b6wNNARuXZUVEH9k-CvMjpr1xRH9A7o6Uwi1WPh7a3za7yIW9Rl4TyjXs970MoQDBK4MX-R0ppMkstud2Iu1Stlmo/s1600/20191117_121819.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmpm3d9h0h5A6m_3HD8U5qNpZ9t0vIoKDrZaNmi1v-hG6ThS4Qw3b6wNNARuXZUVEH9k-CvMjpr1xRH9A7o6Uwi1WPh7a3za7yIW9Rl4TyjXs970MoQDBK4MX-R0ppMkstud2Iu1Stlmo/s320/20191117_121819.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-21988039683782379142019-11-25T14:39:00.001+00:002019-11-26T07:09:33.126+00:00Sendes i paraules (I): Murtal - Rajadell - Moralet<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El cafè-licor és un beuratge del dimoni. Darrerament, quan prenc el valor
de realitzar aquesta afirmació tan rotunda ho faig amb la consciència de
saber-me incoherent, ateses totes les lloances i floritures que he manifestat
en el passat al voltant d’aquest elixir de l’Alcoià-Comtat. Al llit estant tinc
la sensació inestable de voler-me pujar per les parets, de mantenir una
respiració entretallada i sorollosa, amb principis de taquicàrdia, amb
l’estomac rodant com si fóra una formigonera i, de tant en tant, sentint la
presència de rampes punyents a la planta dels peus. El desfici s’agreuja sabent
que la meua parella, que em coneix, no pot dormir per culpa meua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El dissabte de les Festes de Benidorm ha estat un dia intens i ben emotiu amb la Unió Musical de Benidorm.
Retrobaments d’amistats velles, salutacions efusives, la conversa i les
cerveses, l’aroma especial a pólvora d’un poble en Festes. Aquests sentiments
es multipliquen quan les harmonies atàviques dels pasdobles suren al pas de les
bandes de música que fan una entrada amb pretensions de solemnitat, trencada
únicament pel guirigall constant dels carrers turístics. Amb tot, l’emoció,
plausible i continuada, ens trasllada als escenaris coneguts on tornem a
conrear l’amistat a la valenciana: gresca, ironies, noblesa, melodies i alguns
colpets. El plis plai em transforma i em retorna per moments el caràcter
eloqüent i extravertit que algun dia vaig començar a perdre pel camí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Han passat les cabòries i els malsons. Quan desperte novament i la trobe a
ella, dormint com una soca al meu costat, torne a alenar ben fondo. Aquesta
quotidianitat, que voldria tots els dies sense interrupcions, em reforça en el
convenciment de bandejar les dèries crematístiques i trobar la felicitat en els
terrenys senzills de l’ànima, on sembla que estem a recer, una mica més
abrigats de la intempèrie moral que ens ha tocat viure durant aquests dies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La intenció de Núria era fer l’ascens del Penyal d’Ifac a Calp, aprofitant
que cap dels dos ho havia fet abans. No obstant això, sí podem dir que hem
visitat la Gran Muralla Xinesa i fa un mes ens vam trobar al bell mig de Wall
Street a Nova York per diferents motius. Confesse que aquest fet de poca
importància, que fins i tot pot semblar normal, m’avergonyeix i em fa pensar en
la dèria que tenim tots per viatjar fins on més lluny millor i conèixer llocs
remots, en detriment dels paratges digníssims que tenim a tocar. Amb tot, les
poques hores dormides, el cansament i un aire que tomba ens mantenen ajocats al
llit fins més enllà de les 9. Esta volta no hi ha temps de travessar el
Mascarat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG459iVjAzdX2k5JYvYfUnzeqPgO4vlEzcQ6tozBzahGTw0q-jwHF-gbRVu7Mfoq4VdSYhg-6ZGXUBUv4k_wHmJN1lZkUIWlrWPTurjlbGYvHRjHeJ-8Ce-u8ZExHOaSyYmf4cM4rrrqU/s1600/20191110_124711_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG459iVjAzdX2k5JYvYfUnzeqPgO4vlEzcQ6tozBzahGTw0q-jwHF-gbRVu7Mfoq4VdSYhg-6ZGXUBUv4k_wHmJN1lZkUIWlrWPTurjlbGYvHRjHeJ-8Ce-u8ZExHOaSyYmf4cM4rrrqU/s320/20191110_124711_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’alternativa, que ja havia plantejat prèviament com si fóra, en el fons,
la meua veritable voluntat, constava en fer un passeig per aquells boscs i
barrancs de Benidorm encara sense urbanitzar. Des de fa 50 anys, el creixement
exponencial de la ciutat ha estat planificat en vertical, la qual cosa ha
permés que ben a prop de la mar encara hi puguem trobar frondosos boscs
mediterranis solcats per barrancs profunds que porten aigua i que contenen cert
interès per al passeig. Aquesta successió de rieres, foies, ondulacions i la
proximitat d’algunes serres caracteritza l’orografia canviant del nucli urbà i
els voltants de Benidorm. Així ho testimonie jo, ben fatigat costeres amunt i
avall, cada vegada que agafe la bicicleta, isc a córrer per asfalt o a fer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">trail</i> pels terrenys sense edificar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Des de fa molts anys visc a la zona propera al Pla del Rabosot, el Rajadell
i el Barranc del Murtal. Ho dic a consciència, amb cert to reivindicatiu. Per
desgràcia, la majoria d’habitants d’aquesta zona desconeixen i no tenen cap
interès sobre la toponímia que els envolta. Encara sort que el topònim Murtal
ha servit per batejar l’avinguda contigua i l’institut on precisament em toca
anar a votar en ple diumenge de Festes. Aquesta tranquil·la zona residencial és
coneguda com “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Coblanca”</i> atés el
nom dels edificis que en gran part van ser bastits amb rajola caravista. També
és habitual escoltar les referències genèriques de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poniente”, “La Cala (De Benidorm)” </i>o més recents com ara <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“donde acaba (o empieza) Vía Parque” </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“donde se hace la acampada de las Penyas” </i>o
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“por donde se encuentra el CDT”</i>. Els
essencialistes de les causes accessòries tenim la batalla perduda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8_ia31eL_b4intqOI5PD8tauKGgNjm-yZiazQ958viQQABRtigT1LrbWTqN47xxRdaJUryh7dqDd3v9yt2tIw3nKnWjz7iXUgOzFAkXsdDc8b3c2edM33duF7jrkswTY4ltJMOC97510/s1600/20191110_110334_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8_ia31eL_b4intqOI5PD8tauKGgNjm-yZiazQ958viQQABRtigT1LrbWTqN47xxRdaJUryh7dqDd3v9yt2tIw3nKnWjz7iXUgOzFAkXsdDc8b3c2edM33duF7jrkswTY4ltJMOC97510/s320/20191110_110334_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després de desdejunar pa torrat, fem marxa cap al Barranc del Murtal, tot
just darrere de casa. Una vegada abandonem l’asfalt i xafem terra, baixem entre
baladres al llit del barranc ja que vull mostrar-li a Núria el tub de tres
metres de diàmetre que canalitza l’aigua durant 500 metres i sobre el qual
s’han construït alguns gratacels damunt d’un terraplè. Evoque records d’adolescència
quan explorar i perdre’s per la serra encara suposava una mena de divertiment
necessari i inofensiu. Al mateix temps mitifique aquest barranc i li atorgue
cert halo d’heroïcitat. Aquesta rambla (que en fase inicial en són dos)
travessa hotels de luxe, parcs temàtics, camps de golf, canalitzacions
artificials, rotondes d’accés al peatge, una autopista, una carretera nacional,
una via ferroviària, un terreny procliu a les solsides i un tub opac que
desemboca directament a un carrer pròxim a la mar. Poca broma. I malgrat tots
els obstacles el Murtal continua estoic, impassible, tributant a la
Mediterrània un filet d’aigua perenne i d’origen controvertit, que en episodis
de gota freda es transforma en un torrent brau i perillós que provoca alguns
problemes d’inundacions a prop de la desembocadura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgos9LJKjXglsjJq0bkE4vaqjZ6uFoHkbg6RfOJXePje4bu633gT1c3imVrGMPwt3ulivNLwTdRHInGj3w53F7avswDjLdD9CBxIb59f1a4rg0qlNfghJ6YnzITwFCg0TqOgjqohlvm3Ic/s1600/20191125_150449_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1061" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgos9LJKjXglsjJq0bkE4vaqjZ6uFoHkbg6RfOJXePje4bu633gT1c3imVrGMPwt3ulivNLwTdRHInGj3w53F7avswDjLdD9CBxIb59f1a4rg0qlNfghJ6YnzITwFCg0TqOgjqohlvm3Ic/s320/20191125_150449_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A poc a poc ens endinsem pels camins de la partida El Rajadell que solia
freqüentar a les meues sessions preparatòries de les carreres de muntanya.
Llueix un sol que encega i bufa un aire potent, gelat que em fa esternudar de
tant en tant. Intente transmetre-li a Núria la meua passió desmesurada per
aquests paratges tan humils. La seua reacció inicial, un poc escèptica, em
confirma aquella dita que amb poquet en tinc prou i em recorda aquells
paràgrafs valorians de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ambició d’Aleix </i>en
què el protagonista intenta contagiar, sense èxit, a la seua promesa Lluïsa, totes
les bondats rurals i paisatgístiques que s’entreveuen des de les terres de
Callosa d’En Sarrià. I comprenc aquest neguit. No debades els primers racons
frondosos que trobem apareixen plens de malesa i amb concentracions de rajoles,
plàstics, mobles vells i escombraries diverses que palesen les actuals postures
incíviques, gens afectives cap al patrimoni natural.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBGSHOdZgyp_3OhDsJBgeKbD_j3y_fYbfg4v3DdF_kV49QNUlD62NNbch8pNk9n94ZGmkoYNSkb4rOvL2EjVcI0AeoRq7Yc3MDnORq6lNHQS0QzurmmKllOMLH0ldxrH3k3KnXJOEoN5s/s1600/20191110_114202_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBGSHOdZgyp_3OhDsJBgeKbD_j3y_fYbfg4v3DdF_kV49QNUlD62NNbch8pNk9n94ZGmkoYNSkb4rOvL2EjVcI0AeoRq7Yc3MDnORq6lNHQS0QzurmmKllOMLH0ldxrH3k3KnXJOEoN5s/s320/20191110_114202_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentre transitem els solcs de l’antiga via del tren aprofitem l’avinentesa
de les eleccions per tal de debatre amb cordialitat amorosa al voltant de la
repetició dels comicis, la circumscripció electoral, el vot útil i el vot
final. Admire a la meua xicona, que el meu amic Reis defineix encertadament com
a bellesa grecollatina, pel seu caràcter gens conformat, ferm i decidit.
Certament ella compta amb unes conviccions molt més profundes i arrelades que
les meues, que són ben minses i refutables, que responen a la meua condició escèptica,
equidistant, sempre fent equilibrismes entre les intencions, les contradiccions
i la realitat. D’això que sempre han dit que ni la fiques ni la traus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1G27EDdkXEojefumASrDfbDCG1E56f6F-cvzLCchpfq6JF50pd8aD3HfcmcHwN-HwMu4pw_iblaOHKQOuEk18EThgmTQLF08iUrCDsCSRB3N4NxIhqSCcI1DVWajgKBD3QFyCHc78dw/s1600/20191110_112202_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ1G27EDdkXEojefumASrDfbDCG1E56f6F-cvzLCchpfq6JF50pd8aD3HfcmcHwN-HwMu4pw_iblaOHKQOuEk18EThgmTQLF08iUrCDsCSRB3N4NxIhqSCcI1DVWajgKBD3QFyCHc78dw/s320/20191110_112202_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentre parlem sobre política i els nostres desitjos de futur compartit no
puc deixar de conrear<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una antiga mania involuntària.
Entre empremtes i escenes de modernitat, busque símbols de resistència,
vestigis isolats d’un altre temps no tan llunyà que han quedat reduïts a meres
runes. Entre carreteres, vies del tren, la vista d’edificis pròxims apareixen a
vegades bancals abandonats, marges de pedra seca, murs en terra, antigues
basses de rec o sèquies intermitents, que com arteries irrigaven en temps
passat aquesta zona que hui transitem. I amb eixe deix de melangia que em
caracteritza, no deixe de pensar que totes aquestes restes, actius de
l’antigor, obres dels nostres avantpassats, són suficientment interessants com
per a protegir-les i revalorar-les com pertoca. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu3BMH-VTvTrowQwEs2rM3dW0xmyFfxVb1PiIXiUeQGf-Wbzye279bXAHQRO7lZdzM1bso9mX1UdwCMcrjdjMy1bVUfX5rQ_ayi14JRN6J5k7ft4hOgME1sWpGKW-yjZpTiCZ-f09VV68/s1600/20191110_111050_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu3BMH-VTvTrowQwEs2rM3dW0xmyFfxVb1PiIXiUeQGf-Wbzye279bXAHQRO7lZdzM1bso9mX1UdwCMcrjdjMy1bVUfX5rQ_ayi14JRN6J5k7ft4hOgME1sWpGKW-yjZpTiCZ-f09VV68/s320/20191110_111050_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdtPaElvEt9tdfxLzvwnRqNVp_30C-fBqKzcHAgX2fcJIY83xQZxDUcTUYz8q22rj5OUruY136gXIsgUuASePhwrE41cTGgN9JAJvx4ELWgbXdQSF8d0KIuuHrFsvfXXbL-j4eD5JoPk/s1600/20191110_112955_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdtPaElvEt9tdfxLzvwnRqNVp_30C-fBqKzcHAgX2fcJIY83xQZxDUcTUYz8q22rj5OUruY136gXIsgUuASePhwrE41cTGgN9JAJvx4ELWgbXdQSF8d0KIuuHrFsvfXXbL-j4eD5JoPk/s320/20191110_112955_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quasi arribant al poliesportiu, creuem la via del tren i ens dirigim
travessant per baix la N-332 cap a la Finca de l’Altet. Aquesta possessió, que
s’observa nítidament des de la carretera nacional<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sorprèn per la seua planta enorme,
majestàtica, abans coronada amb dues torres que em semblaven un poc barroques,
amb certes pretensions defensives. Sembla que des de fa uns mesos estan de
reformes i me n’alegre. Aquest mas encara resistirà al pas taxatiu del temps, a
l’oblit i a les presses del progrés. La finca impressiona de primeres. A les
seues faldes s’estenen terres de secà amb símptomes de no haver estat
treballades durant gran quantitat d’anys. Si girem la vista enrere i veiem la
carretera nacional ens adonem que l’encant d’aquest paratge, des d’on es veu
com si fóra un balcó la silueta de tot Benidorm, ha quedat un poc reduït per la
presència d’aquesta infraestructura, per la proximitat de l’autopista i el
rebombori de cotxes que això comporta. Tanmateix, Núria, que ho sap tot, em
pregunta si jo també hi viuria en aquesta heretat. No responc. Darrerament tinc
la vista i el cor molt assequibles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiqWqOFdiYMBHoJF6sjo2494Qmp3gj7qmAL5J2_S4e0O7vkhW9oG8VS46gaxhFgxcGPSpjO31uePaW47XMURQYtNjcdrDf7T4-M7uFDy615GgJ262MJhTTqxCLr1wJ0E8E1qY7TeDf9Nk/s1600/20191110_114705_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiqWqOFdiYMBHoJF6sjo2494Qmp3gj7qmAL5J2_S4e0O7vkhW9oG8VS46gaxhFgxcGPSpjO31uePaW47XMURQYtNjcdrDf7T4-M7uFDy615GgJ262MJhTTqxCLr1wJ0E8E1qY7TeDf9Nk/s320/20191110_114705_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmpbYY0zh-VcjuDmgyY7H_wGYWS4WF3Xfz7IH5HxjpI2CgvQtDdyMDt24EzgzXaZjLVgIu_szJ2P4U7G2UYcJ-vgUQH-wy7gMoe2p9mhasNQ_i4E7lm1exkq6UTzwnPcnzDQfpi8B0H1I/s1600/20191110_115413_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmpbYY0zh-VcjuDmgyY7H_wGYWS4WF3Xfz7IH5HxjpI2CgvQtDdyMDt24EzgzXaZjLVgIu_szJ2P4U7G2UYcJ-vgUQH-wy7gMoe2p9mhasNQ_i4E7lm1exkq6UTzwnPcnzDQfpi8B0H1I/s320/20191110_115413_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ja passa de migdia i tenim pressa. Hem de pujar a dinar a Sella i cal votar
primer al meu col·legi. Ben a prop de L’Altet, ens arrimem curiosos a una bassa
d’aigua gegant de la qual desconeixem el propòsit principal. Al costat, el
Barranc de Xixo es troba encaixonat, amb poca presència aigua i algunes
clotades selvàtiques que dificulten la visió del cel que hui llueix tan blau.
Ens enfilem per un camí paral·lel a l’autopista, ben costerut i sense massa
interès, i per fi arribem a l’estació del Tram de Terra Mítica, que sempre
m’encisa per la seua pau i quietud. Jo també viuria ací. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Pg1pjyP-YevdHHg5a5wLTzf4rFUUJbQZZp9qUmRiIZLOJ_kNYzKHVpLK3lKI54s_qM8oskEPdjSscMuS6Todyrv80sNJYWYuKzIGvRyQGbhRWJB8XesjVkMMlYnxwyuEElbIz6MfLVA/s1600/20191110_115449_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Pg1pjyP-YevdHHg5a5wLTzf4rFUUJbQZZp9qUmRiIZLOJ_kNYzKHVpLK3lKI54s_qM8oskEPdjSscMuS6Todyrv80sNJYWYuKzIGvRyQGbhRWJB8XesjVkMMlYnxwyuEElbIz6MfLVA/s320/20191110_115449_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Camí de les urnes, creuem un parell de rotondes i ens endinsem pel Pla del
Rabosot, on els darrers anys s’ha ubicat l’acampada de les Penyes i sobre el
qual ja s’ha aprovat un projecte urbanístic d’envergadura. No debades, aquesta
gran bossa de 900.00 metres quadrats està considerada com una de les
ampliacions <i style="mso-bidi-font-style: normal;">naturals </i>de Benidorm.
Enmig del pla s’hi troba una casa de camp habitada, reclosa entre pinars, que
solia observar per la nit o quan plovia des de la meua antiga habitació a cals
meus pares. Pels voltants de l’immoble buscava caragols, amagava tresors i fins
i tot vaig estar a punt de conrear una planta de marihuana. La llumeneta nocturna
d’aquella casa palesava l’existència d’habitants i el meu jo romàntic i
derrotista ho interpretava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a sinònim
últim de fortalesa, de dignitat. Què se'n farà de tot això?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihon2s19ncV1ETM4M5lHs6CJReqo7sZfF9hazmJ7orkX9oJufCBDfoyskZWreqauQ-HT1lR5WCgC6N-XZvvcRIYZ_s9Z-DR3aVilGgv9YNo9FqDLz1kpA8lvk32TVBfo7aTuB4h7WBM80/s1600/20191125_141855_resized.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihon2s19ncV1ETM4M5lHs6CJReqo7sZfF9hazmJ7orkX9oJufCBDfoyskZWreqauQ-HT1lR5WCgC6N-XZvvcRIYZ_s9Z-DR3aVilGgv9YNo9FqDLz1kpA8lvk32TVBfo7aTuB4h7WBM80/s320/20191125_141855_resized.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Només entrar al col·legi electoral em trobe amb tres apoderats de Vox que
manifesten les seues acreditacions amb la supèrbia i desinhibició que provoquen
unes enquestes favorables. Estic temptat de demanar-los un bolígraf per tal
d’emplenar la papereta del Senat. Ni ho intente. Em preocupa cosa de no dir
l’aparició de plataformes que fomenten l’odi, l’antipolítica i disparen a tort
i a dret, estigmatitzant col·lectius i bandejant tota classe de tolerància. M’entristeix
encara més l’assumpció total dels postulats per part de persones del meu
entorn, l’eufòria amb què viuen aquest auge i les seues demandes de mà dura
contra totes aquelles reivindicacions, ideologies<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o persones que no els venen de gust. Ens en
penedirem tots. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Havent votat d’esma i sense valorar la utilitat, ens dirigim a casa tot
pensant que potser siga una bona opció barrejar lliurement, en forma de crònica
escrita, les sendes que trepitge i les paraules que mai dic. Una bona manera de
conrear la pau interior, testimoniar les experiències i atorgar-li una drecera
prudent, repensada, a l’expansió personal que a vegades tant necessite. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot és començar. <o:p></o:p></span></div>
<br />Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-84379035189010412312019-04-25T14:31:00.003+01:002019-04-25T14:31:28.081+01:00Deixeu-me menjar tranquil<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{151}" paraid="1230230296" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">En perdó de la taula. Vivim uns dies en els quals no hi ha dinar o sopar en què no haja de pressionar el forat del cul. I aquest fet, que pot resultar graciós de primeres, poèticament escatològic per naturalesa, m’irrita cosa de no dir.</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> No sóc persona de capritxos corrents.</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Quasi mai</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> em </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">compre</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> roba, raram</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">ent </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">adquirisc</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> res per internet o </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">la neteja del cotxe queda supeditada</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> a les inclemències de l’oratge. </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Amb aquestes limitacions voluntàries no vull palesar gasiveria ni alliçonar </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">ningú en el dogma de l’</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">austeritat. La balança de la despesa doncs, es veu equilibrada amb vicis més espirituals i hedonistes que em fan gastar a mans plenes, a saber: llibres, menjar i beguda. Dels prim</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">ers jo </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">decidisc</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> què</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> llegir, tot i que habitualment </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">adquirisc</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> tot el que em cau a les mans sense reparar en el preu. Pel que fa als actes de rosegar i colar he de confessar que signifiquen per a mi tota una litúrgia. Sóc un autèntic golafre que es deixa un bon percentatge del sou en restaurants barats i cars, bons i roïns, productes gourmets, paelles a casa, convits als amics, gaudint de cerveses artesanes, vins de renom, gintònics preparats o </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">plis</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">plais</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> sense gel. Per a un ximple com jo no hi ha moment més important de la setmana que el de seure a taula, gaudir de bons àpats, líquids i d’una bona conversa amb gent que </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">de veritat </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">paga la pena.</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> </span><span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{151}" paraid="1230230296" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"><br /></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{212}" paraid="560708804" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Al meu desgrat però, em </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">trobe</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">compartint taula</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> en moltes ocasions, per raons laborals, familiars o de mer compromís, amb persones amb les quals</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, en condicions normals,</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> no aniria ni al cantó del meu edifici. Veus ressentides, que a la mínima fan al·lusions bèl·liques d’odi, menyspreu cap a aquells que compten amb cosmovisions socials, nacionals i morals divergents. Comentaris </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">supremacistes</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, racistes, homòfobs, que provenen de la vanitat de pensar-se superior, d’estar en possessió d’una veritat absoluta que rebutja qualsevol altre criteri. </span><span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{212}" paraid="560708804" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"><br /></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWDRk5rmIbDD83scA0wRUbeMWX3WYO7Q9hCXiUdsI8lKYdzQF00tHirNE0L1I6WB7Z7vOM1KHnZpGj633pEGsPTZUTquqxmCMYfkuxh30y4uMeqZScSxVWAF3yHvPTQsTnPqkVl6LzKBU/s1600/20190317_154537.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWDRk5rmIbDD83scA0wRUbeMWX3WYO7Q9hCXiUdsI8lKYdzQF00tHirNE0L1I6WB7Z7vOM1KHnZpGj633pEGsPTZUTquqxmCMYfkuxh30y4uMeqZScSxVWAF3yHvPTQsTnPqkVl6LzKBU/s320/20190317_154537.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{234}" paraid="596031220" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><br /></span></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{234}" paraid="596031220" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">El meu venerat mestre de Dret Internacional Privat i del </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Magister</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Lvcentinvs</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, Manuel Desantes, desitjós que tothom </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">participara</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> dels debats i reflexions, solia dir: </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Los </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">tibios</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> serán </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">arrojados</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> al </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">infierno</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">.</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Així em reconec i e</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">n la meua contra </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">declare</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> que</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, front a tota aquesta mena d’</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">exabruptes sovint no dic res, amb voluntat de no enterbolir cap dinar de negocis, de no trencar unanimitats o simplement </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">per la senzilla </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">decisió d’economitzar esforços inútils i no discutir amb salvatges</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> sense solució</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">. Front a aquelles temptatives rebels de joventut, quan disparava a tort i a dret menat per </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">una</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> vanitat juvenil </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">amb tendència a fer</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> tàbula rasa</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> de qualsevol cosa</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, he anat adoptant al llarg dels an</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">ys </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">una secular reclusió que busca analitzar qualsevol conflicte des del punt de vista de la raó, la tolerància, bandejant de ma vida tota classe de budells i dogmes. Defuig sistemàticament les batalles dialèctiques que prioritzen la cridòria, les paraules grosses, la interrupció com a mecanismes de victòria </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">als</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> debats, cada vegada menys serens, cada vegada més desagradables. </span><span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{eb3d87ca-3ac8-44f8-84f8-703cbf9d7480}{234}" paraid="596031220" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"><br /></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{df9e17a5-4632-4b18-8eeb-df9dbbd47bca}{53}" paraid="1404260455" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Darrerament he llegit </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">algunes</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> línies per recomanació de l’amic i llibreter </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Castiñeira</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">. Entre totes les</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> seues</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> joies m’agradaria citar l’austríac Stefan </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Zweig</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> i el seu llibre “El món d’ahir. Memòries d’un europeu”. Un manifest de tolerància, humanitarisme, europeisme, d’advertiment front a l’aparició dels totalitarismes que fomenten l’odi, la polarització, la pèrdua de llibertats. </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">La lectura d’alguns paràgrafs em provoca, </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">per un pur joc de miralls</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">,</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">una por ben certa</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">. </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">En no poques ocasions</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">considere</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> que les </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">experiències</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> d’aquest escriptor</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> al primer terç del segle XX</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> es compleixen sense remei.</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> M’entristeix l’observació de persones conegudes caient al parany de la revenja, la maldat</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> reaccionària</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, la superioritat moral d’aquests moviments que </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">tensionen</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> la societat mitjançant una forta presència mediàtica, el domini agressiu de les xarxes, l’estigmatització de col·lectius</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, l’oda a la intolerància</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> o la creació de notícies falses i tendencioses.</span><span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{df9e17a5-4632-4b18-8eeb-df9dbbd47bca}{53}" paraid="1404260455" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"><br /></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{df9e17a5-4632-4b18-8eeb-df9dbbd47bca}{117}" paraid="998528746" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">No sóc ningú que </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">puga</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> alliçonar. </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Confesse</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> amb molta resignació que </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; background-image: url("data:image/gif; background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">m’atenallen</span></span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> les incoherències i les contradiccions fondes, que no sóc exemple de res, ni tan sols de bona persona que crec que és el mínim objectiu al qual qualsevol hauria d’aspirar en aquesta vida. Amb tot, als </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">que fomenteu l’odi</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> vos he de dir que em teniu en front</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, al bàndol de la tolerància, el sentit comú, contribuint a netejar l’atmosfera, fomentant l’estima, practicant l’</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">amor i l’</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">entesa entre diferents.</span><span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{df9e17a5-4632-4b18-8eeb-df9dbbd47bca}{117}" paraid="998528746" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"><br /></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{df9e17a5-4632-4b18-8eeb-df9dbbd47bca}{145}" paraid="527334537" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">I una revolució personal accessòria: no em fotreu l’hora de menjar. </span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">Tractaré de no dinar ni sopar</span><span class="TextRun SCXW170672974 BCX0" data-contrast="auto" lang="CA-ES" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-kerning: none; font-size: 11pt; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> mai més amb cap de vosaltres. </span><span class="EOP SCXW170672974 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: Calibri, Calibri_MSFontService, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.7px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW170672974 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "Segoe UI", "Segoe UI Web", Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;">
<div class="Paragraph SCXW170672974 BCX0" paraeid="{df9e17a5-4632-4b18-8eeb-df9dbbd47bca}{155}" paraid="1730831961" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-23226723692301527632018-11-25T22:03:00.005+00:002018-11-25T22:03:45.675+00:00D'un poble que encara existix<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El silenci absolut testimonia la desfeta. Pobles sense gent, històries
personals que cauen en l’oblit, sons, animals, treballs i cultures perdudes per
sempre més, teules i bigues assolades, cases travessades per l’heura invasora i
clivellades entre enderrocs irreversibles. He de confessar, ara que acabe de
llegir <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La lluvia amarilla</i>, que les
imatges buides d’Ainielle m’han corprès profundament. El llibre, escrit per
Julio Llamazares a l’any 1988, transcorre amb la cruesa del relat en primera
persona del darrer habitant d’aquest llogaret dels Pirineus aragonesos que va
ser definitivament abandonat a principis dels 70. A cavall entre l’oblit, la
bogeria i el conreu obsessiu de la memòria, Andrés experimenta la trista
partença dels darrers veïns, el posterior suïcidi de la seua dona Sabina,
passant a sobreviure durant anys i estacions en aquest lloc remot, sense quasi
cap contacte exterior, amb la sola companyia d’una gosseta que mimetitza del
seu amo aquest sentiment amarg de soledat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De manera casual, l’escriptor Jesús Moncada va publicar el mateix any <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camí de Sirga</i>, una altra novel·la
excelsa que narra, entre altres circumstàncies, l’abandonament forçat de
l’antic poble de Mequinensa per la implantació d’un embassament i el trasllat
dels seus habitants a un altre nucli construït <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ex professo. </i>Pitjor sort van córrer els nadius d’Argusino, municipi
de Samora que a l'any 1967 va ser inundat i destruït per un pantà. Coses
d’aquell “desarrollismo” i del progrés mal entès. A diferència d'altres pobles,
els seus habitants no van tindre un de nou i es van veure obligats a emigrar
altres localitats o parts de l'Estat. Encara em ressonen al cap les paraules de
l’amic colivenc Pepe García: jo vaig nàixer a un poble que ja no existeix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Reconec que totes aquestes contalles i causes perdudes, allunyades de tot el
pragmatisme bèstia que impera als nostres dies em provoquen molta melangia i
cert sentiment d’aproximació dolça. La passió pels centres històrics, la
preocupació pels masos perduts a la serra, l’atracció vers tota classe de llocs
decrèpits, etc. Tot plegat, en bona mesura, em va fer treballar un estiu a
l’Associació del Barri Vell de Castalla com a pràctica del màster de
Desenvolupament Local a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, al qual
vam tractar el problema del despoblament de les comarques interiors des de
diverses vessants acadèmiques i socials. Diagnòstics exhaustius, posada en
valor del patrimoni natural, cultural, humà, propostes de redreçament, utopies compartides
amb bona gent que de ben segur van inspirar la companya Glòria Tello,
treballadora incansable, sempre rodejada de gats, amant del poble de Fanzara i
que hui és tota una regidora de cultura de la ciutat de València. Poca broma. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És veritat. Existeix certa visió bucòlica, còmodament enfocada des de
l’angle 100% urbanita, que només contempla els aspectes tranquils i sostenibles
dels nuclis rurals, ignora en moltes ocasions les asprors de la terra, la flagrant
manca de serveis, la llunyania de molts tràmits quotidians i administratius,
així com moltes altres raons i vicissituds sociològiques que faciliten l’èxode
dels habitants –cal fer esment especial als joves- que es veuen forçats a
abandonar el seu trosset de món particular cap a les ciutats a la recerca
d’oportunitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhgU_qO2WSmFMXwepiJzQBwP5sS24egAFyEmUqpbs8gbvntq-elx8uJORgYFWEsQdPgbI6iWWt5OpfRmmqcxs2odkndXSlA0RLTuQH_7xkjYARZpVT2J1qb5Pjnx_QDSWNHZ6Qo3xntbE/s1600/CIMG1694.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhgU_qO2WSmFMXwepiJzQBwP5sS24egAFyEmUqpbs8gbvntq-elx8uJORgYFWEsQdPgbI6iWWt5OpfRmmqcxs2odkndXSlA0RLTuQH_7xkjYARZpVT2J1qb5Pjnx_QDSWNHZ6Qo3xntbE/s320/CIMG1694.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I què podem fer doncs a banda de pontificar còmodament des del balcó d’un
gratacel vora la mar? Moltes dificultats realistes, cap vareta màgica i massa
desitjos sense un corpus teòric solvent que els sostinga. No obstant crec
principalment que cal assumir la consciència i combatre els prejudicis que
assenyalen que progrés i ruralitat són incompatibles. Reivindicar la utilitat
de l’escola rural, que unes mínimes infraestructures conviden a quedar-s’hi,
que els serveis bàsics i quotidians estiguen a tocar i faciliten la vida digna.
L’existència d’oportunitats. La presència d’iniciatives. Valorar la magnitud de
les coses xicotetes, la proximitat, la felicitat senzilla, la cohesió, les
festes, la cultura, les associacions. La sensació d’obrir la porta i trobar-te
al carrer, passejar pel mig del carrer, prendre la fresca a l’estiu, la
genuïnitat de la llengua. Plaers bucòlics i idealitzats en contraposició a la
pressa, al formigó, a l’anonimat, la desconfiança i despersonalització de les
àrees metropolitanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I sobre tot estar disposat a confessar-te que, qualsevol dia, no importarà
abandonar l’urbs per tal de retrobar la nostra Arcàdia i refer conjuntament el
vell camí cap a la felicitat. <o:p></o:p></span></div>
<br />Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-11483939735625268302018-10-26T03:51:00.002+01:002018-10-26T03:51:30.971+01:00Bicicletes i cerveses<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ser usuari del servei de bicicletes públiques a Benidorm és una heroïcitat
digna d’epopeia. Practicar la mobilitat sostenible a mode de pedaleig no només
requerix certa militància en els afers mediambientals sinó també bones dosis de
paciència per a aquells que ens estimem no agafar el cotxe i donar mil voltes
pel centre sense resultat. La cosa es complica quan t’enfrontes a una orografia
gens favorable per al sistema de tres marxes. Costeres amb percentatges de
categoria especial com la de l’Avinguda del Murtal que compten amb un carril
bici sense transitar, si és que hom no vol deixar-se els pulmons entre ambdues
direccions de la carretera. Encara sort que fa bonic, ens atorga certa
distinció <i>eco-friendly</i> i va donar uns
dies més de faena a l’adjudicatària!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El més flagrant de tot plegat és que, després de les diverses renovacions a
les que seguixen uns mesos d’ús correcte, el servei torna a fer-se inoperatiu i
calamitós. Bicicletes en mal estat, algunes d’elles sense pedals, cadenes
soltes, rodes punxades. Per no parlar dels terminals des d’on es gestiona
l’extracció d’aquests vehicles: funcionament nefast del tàctil de la pantalla,
elecció de bicicletes que després no es poden traure, número de whatsapp per a
incidències a les que ningú contesta. Amb aquesta queixa amarga –fonamentada en
diverses ocasions consecutives sense poder exercir de ciclista urbà–, no
voldria amagar cap realitat ni cap culpa: en la ciutat de l’aparença i la
importància de la primera imatge existim (no defuig la primera persona) veïns
incívics que tractem el mobiliari urbà amb la premissa de tenir més drets que
obligacions. I també (sense cap sospita de turismefòbia) la presència ínfima
però no per això menys notable de determinats visitants que aprofiten la seua
estança per a lliurar els instints més salvatges i primaris de la condició
humana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_d3V55LtmhTChudLMvDTEW7MkKscB8YFEUgC8eGLvQMRpdEEYmna8pCW3VVe5tMc_3mLr9E7SuvW6ul5D2aR1FXRgzZ8BHOYATnCJfwbKYPphvM_EBFIjkqx_wTmVTm3F6PdL7TgGOVo/s1600/20181005_085311-min.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_d3V55LtmhTChudLMvDTEW7MkKscB8YFEUgC8eGLvQMRpdEEYmna8pCW3VVe5tMc_3mLr9E7SuvW6ul5D2aR1FXRgzZ8BHOYATnCJfwbKYPphvM_EBFIjkqx_wTmVTm3F6PdL7TgGOVo/s320/20181005_085311-min.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb tot, l’absència d’aquests vehicles (la utilització dels quals ha estat
prèviament pagada) em commina a fer el trajecte a peu, amb la visió de la platja
de Ponent a la dreta, i avisar que arribaré vint minuts més tard. La reforma
del passeig, abans decrèpit i desaprofitat, ha atret nombrosos comerços i bars
de qualitat diversa, així com bona cosa de jubilats sense pressa, estiuejants
desqueferats i aborígens que practiquen esport amb roba de Decathlon o passegen
al gosset d’una manera estoica. Golafre de mena, m’enfile pel costat dels bars
a fi de copsar qualsevol visió o aspecte culinari interessant per al meu apetit
irremeiable. Vins de tota classe, menjars de plàstic, menús del dia infectes o atractius,
olor extasiant a sardina, restaurants de tota la vida, noves pizzeries, espais compartits i de
gastronomia heterogènia, franquícies de moda, Andalusia, Bèlgica, gelats
comercials, màquines hipnòtiques de granissat, iogurts gelats amb complements.
La globalització a l’hora d’omplir el pap és positiva, si no fóra perquè en
massa ocasions perdem pel camí les mostres gastronòmiques endògenes i
digníssimes, relegant-les categories secundàries, als àmbits domèstics, festius
o directament a l’oblit més imbècil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquestes reflexions però, es veuen sempre interrompudes al mateix bar,
davant la mateixa escena, de manera sobtada. La dona, amatent i discreta, rosega
l’encisam mentre que el marit, jubilat, panxut i de mirada autosuficient és
complagut pel cambrer amb un tanc de cervesa. Deixant de banda les nombroses
derivacions que se’n poden extraure d’aquest quadre del Segle XX, per a mi,
desqueferat i extravagant de sempre, el més greu de tot és la disposició del
beuratge. Per quina raó de Déu (si no és per qüestions d’homenia o vanitat) es
demanen i s’utilitzen gots de mig litre per a dipositar la cervesa? És
menester? De no ser que es bega ràpid i en quantitat, la principal
funcionalitat de la cervesa comercial –que estiga ben freda i lleve la set- queda
en entredit. Almenys per a un neòfit aficionat. Com a mostra, els habituals
solatges d’un dit de líquid amarg i calent. Tot això ho pense mentre evoque
algunes visites a Colònia on, entre sons germànics i la fragància humida del
Rin, els cambrers servien en safates d’ansa aquella Kölsh efímera de 20
centilitres en gots allargats, que reposaven mecànicament fins que algú deia ja
n’hi ha prou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El meu iaio estimat deia en vida que cada volta li agradava menys la
cervesa. Confesse avergonyit no ser digne successor en aquest aspecte i menys
encara ara que comence a fer esport i sempre, quan acabe, tinc la sensació
hedonista de mereixement.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Cal que apanyen les bicicletes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /><span lang="CA"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_bZgRW1cd2ySb-Jw2624FU0zVf8tzkz_M0M6MB6cgxFaSLsfMun0dKJV7imYVeSKXXMt7y-YWyT8r9xN6UrDr6MUT4fJ5qDR_ZyXWN0aWV1uNGlvp4XJgwFG_9YBfxgryqfdbVtB8to/s1600/20181006_130540-min.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG_bZgRW1cd2ySb-Jw2624FU0zVf8tzkz_M0M6MB6cgxFaSLsfMun0dKJV7imYVeSKXXMt7y-YWyT8r9xN6UrDr6MUT4fJ5qDR_ZyXWN0aWV1uNGlvp4XJgwFG_9YBfxgryqfdbVtB8to/s320/20181006_130540-min.jpg" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-82326027729047792062018-08-08T15:39:00.000+01:002018-08-09T16:05:54.492+01:00Temps de gelats<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La litúrgia màgica del primer gelat de l'estiu ja va formant part de la nostra memòria més remota. La industrialització i generalització d'aquest producte agradós i bàsic –ateses les contrades i les temperatures que freqüentem– han estat totals, trencant en bona part una preestablerta estacionalitat que ja no ho és tant. Les cadenes de menjar ràpid disposen d'un complement gelat, dolç i amb bona cosa de <em style="box-sizing: border-box;">toppings </em>que certifica l'oda al colesterol prèvia. Les grans superfícies compten amb refrigeradors allargassats que oferixen tota classe de sabors als addictes a <em style="box-sizing: border-box;">Netflix</em>, que amb pijama d'hivern i una bona manta es delecten amb un bon pot de vainilla amb galetetes. Veges tu l'oxímoron! Alhora tinc la sensació –cap certesa– que les gelateries tradicionals han augmentat el període d'obertura. Fins i tot n'hi ha que ja no tanquen mai.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D'avantpassats gelaters que van arribar a gelar amb el carret bona part de Castella, fins i tot a l'Alger, he de confessar que tinc una predilecció atàvica i quasi exclusiva pels gelats de gust tradicional. Els milanta sabors heterogenis que es poden trobar i mesclar a les prestatgeries o gelateries modernes són molt respectables però no em fan el pes i no suporten una mínima comparació amb aquells sabors de la meua infantesa.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquestes dates de basca nocturna a la ciutat on alguns treballem i observem amb certa enveja els qui gaudeixen de les vacances, tinc la tendència a idealitzar els estius a Onil amb la meua iaia com si fóra –que ho és– una certesa irrefutable: la de la felicitat senzilla i amorosa. Un dels elements d'aquell estat perdut de joia estava relacionat amb els afers de la cuina. Després de cada dinar solíem refrescar-nos amb una aigua civada que la iaia elaborava metòdicament cada matí. Tot sol o amb una bola de <em style="box-sizing: border-box;">mantecao</em>, l'evocació d'aquell beuratge excels em condueix a un permanent estat d'enyor. Encara sort que vaig agafar al vol aquella recepta sense mesures desenvolupant-la en una ocasió amb un resultat prou digne. I com oblidar aquell aiguallimó, per bé que menys habitual, amb trossos de corfa visibles i un marcat gust canyella. I no feia cremor!</span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1B9ev30Mj1-Ed9IphWeBqKT3NsbpsXmMTStbhZLwJIim6FcsXqW4pkmh3TVkRmsaYe3aigxyNpJD1ESSiCDLIwSboAOPaDtKTgfAq-6G5W29GSKTlb-6jUY4Gs73XnXUi_P0te4duOlg/s1600/Aigua+civada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1B9ev30Mj1-Ed9IphWeBqKT3NsbpsXmMTStbhZLwJIim6FcsXqW4pkmh3TVkRmsaYe3aigxyNpJD1ESSiCDLIwSboAOPaDtKTgfAq-6G5W29GSKTlb-6jUY4Gs73XnXUi_P0te4duOlg/s320/Aigua+civada.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des que el meu iaio entrava a l'extinta gelateria <em style="box-sizing: border-box;"></em>La Veneciana <em style="box-sizing: border-box;"></em>de Benidorm –que feia cantó entre el carrer de les Escoles i l'avinguda Russafa– i es demanava<em style="box-sizing: border-box;"></em>una <em style="box-sizing: border-box;">leche</em> li he servat una fidelitat absoluta a la llet merengada fins al punt d'acudir a tastar-la tot sol, durant més d'una nit, a una de les terrasses de la gelateria Sirvent. Benidorm i el seu veïnat golafre li devem molt a esta família treballadora que ens fa l'estiu més dolç i fresc. Des que els diumenges de dinar familiar a ca ma tia em feien apuntar la comanda i baixar a pels gelats, sóc un confés enamorat del torró de la gelateria Chambit d'Onil, amb la presència indestriable d'eixos trossets durs i sempre la mateixa sensació: quina raó m'ha impedit demanar el pot gran ben reblidet per a mi a soles? Ben a prop, de vegades em pregunte per què no vaig més a Castalla on, entre gent tan bona i familiar, sempre trobes temps per a anar a Ca Pana a demanar un <em style="box-sizing: border-box;">carraputxo </em>d'un dels millors <em style="box-sizing: border-box;">mantecaos </em>que he tastat mai.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Seria molt injust si no fera esment especial a l'orxata, beguda endògena i beatífica sense cap rival. Quan em contracten per a tocar a alguna entradeta de Xixona frise per baixar l'avinguda Constitució i parar a cals Gelats Elies per tastar una orxata excelsa i emportar-me un litre per a ma mare. Enyore els berenars amb fartons compartits a l'orxateria Sariers de Benimaclet, les vesprades d'agost passejant amb l'orxata granissada de la gelateria Verdú de Dénia o l'esperit xovinista mentre mostre a alguns estrangers com de bona està l'orxata del Peret, a l'Esplanada d'Alacant. Temps de <em style="box-sizing: border-box;">mentiretes </em>compartides al balcó, els <em style="box-sizing: border-box;">pingüinos </em>del meu amic Andreu, les <em style="box-sizing: border-box;">minifaldes </em>carregades a la platja, <em style="box-sizing: border-box;">lletuguetes </em>a Xixona que lleven la set, <em style="box-sizing: border-box;">nardos </em>i <em style="box-sizing: border-box;">canaris </em>a la Vila que evadeixen. I una màxima: comprar sempre els gelats a tots aquells que preserven el saber fer clàssic, la memòria dels que corrien la Península i travessaven la Mediterrània amb el carret i la incertesa. El bon gust de les coses de sempre. El record de l'estiu senzill i amable.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com ja ve sent habitual, Paco Bessó sempre tanca el curs escolar de xirimita i tabalet a Benidorm amb un bon berenar d'orxata, fartons i granissat de llima patrocinat per Sirvent. I el cartell amb el verset ben visible a l'aula no podia ser més il·lustratiu:</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan apreta la calor</span></em></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una bona orxata em prenc.</span></em></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I si estic a Benidorm</span></em></div>
</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<em style="box-sizing: border-box;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la millor la de Sirvent.</span></em></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0mtjqbtSBvj43OSzxRuqNoqL5945SyiJ0j3XZZaKuxozZWgXfK5dUnxkZEWjXSkzYMgBmdk1Dpb4vRz-ApyuQn5pmYQbXckkMempBcurVFOMRRpLef9ChyaSATofNaIQGeWztIXFkWtw/s1600/sirvent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" data-original-height="1097" data-original-width="844" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0mtjqbtSBvj43OSzxRuqNoqL5945SyiJ0j3XZZaKuxozZWgXfK5dUnxkZEWjXSkzYMgBmdk1Dpb4vRz-ApyuQn5pmYQbXckkMempBcurVFOMRRpLef9ChyaSATofNaIQGeWztIXFkWtw/s320/sirvent.jpg" width="246" /></span></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin-bottom: 20px;">
<div style="text-align: justify;">
<em style="box-sizing: border-box;"><br /></em></div>
</div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-72036036755043904642018-05-10T18:19:00.002+01:002018-05-10T18:41:12.254+01:00Sense mòbil<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy7-qw3gDAxh4dVG-s7GmQtOvEQNkXt85FY7gT4cz-8S89SlcIqZTPvjC3HyfJVy4iOMEWyz4BTDNkZ4WRfBsVZvAojnjKn4-RruqgLi7El3inEmuiH6HKhuMTAJkosioJHLVca6KCrMI/s1600/universitaris_m%25C3%25B2bils-640x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="640" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy7-qw3gDAxh4dVG-s7GmQtOvEQNkXt85FY7gT4cz-8S89SlcIqZTPvjC3HyfJVy4iOMEWyz4BTDNkZ4WRfBsVZvAojnjKn4-RruqgLi7El3inEmuiH6HKhuMTAJkosioJHLVca6KCrMI/s320/universitaris_m%25C3%25B2bils-640x300.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al llarg dels darrers mesos, i per raons diverses –entre elles la mala sort
continuada</span>–, m’he vist desproveït en nombroses ocasions, durant setmanes de
viatges, d’una ferramenta tan indestriable a la nostra condició actual de
virtualitat i dependència constant: el mòbil.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La primera reacció que hom experimenta és la del pànic, la por a
l’isolament vers la societat de la informació i la immediatesa. Què faré sense
ell, el mòbil? I si rep alguna telefonada important? I si em cal per a alguna
eventualitat urgent? Podré sobreviure sense saber què fan i què diuen els
altres? Com seguiré els debats parlamentaris, l’actualitat política o els
nefastos partits de l’Athletic Club?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No cal dir que una vegada acostumats als avantatges evidents i necessaris,
qualsevol pas enrere resulta feixuc, fins i tot contraproduent per a aquells
que també utilitzem el telèfon com una eina que facilita el desenvolupament del
nostre treball o ens tranquil·litza quan eixim a córrer per la serra. Però de
vegades em plantege –perquè en sóc sovint víctima activa</span>– si és necessària
aquesta drogoaddicció tan bèstia a què estem sotmesos: des que ens desperta
l’alarma de bon matí, rebem les primeres notícies i curiositats de <i>Facebook </i>amb els ulls plens de
lleganyes, desdejunem amb <i>Instagram</i>,
dinem amb el <i>Twitter</i>, correm amb el <i>Runtastic</i> i sopem amb el <i>Whatsapp</i> fins que tanquem els ulls abans
de deixar l’aparell sobre la tauleta de nit. Fins demà.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot plegat és ben ridícul i no te n’adones fins que pateixes la mancança.
D’aquesta tendència unànime a l’abstracció social en vaig ser testimoni directe
als aeroports, als restaurants, a les reunions on massa sovint aquest aparell
del dimoni desplaçava qualsevol intent de conversa continuada i esdevenia
l’element catalitzador de l’atenció dels presents. Entre glops de cervesa i
mirades al front, observava com hi havia d’aquells que no alçaven l’esguard de
la pantalla en cap moment i d’altres que no tardaven més de dos minuts en actualitzar-se,
deixant a l’interlocutor amb la paraula en la boca en més d’una ocasió. Per ser
just i honest, em vaig reconèixer avergonyit en aquesta idiotesa
desnaturalitzadora i mal educada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els que ultrapassem la trentena encara som coneixedors d’un món analògic,
en què a pesar dels avanços de què gaudíem respecte als nostres iaios, encara
vam anar a classes de mecanografia, teníem el carrer com un escenari viu i
interactiu, enviàvem correus postals o fèiem barrabassades sense temor a que
ens gravaren a un vídeo que es fera viral a l’instant. Els àmbits privats
semblen cada vegada més malmesos, fent realitat aquell vell malson orwellià de
control absolut, monitorització salvatge i desaparició d’unes mínimes
llibertats individuals introspectives. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb tot, si hi ha alguna cosa més revolucionària durant aquests dies de
colonització digital irreversible eixa no és altra que la desconnexió. D’un
àmbit temporal incert, però decidit. Si demà algú vinguera demanant-me consell
al voltant de la felicitat –fugissera, sense grans hipèrboles</span>– li recomanaria
l’absentisme tecnològic, abandonar la pista de ball informatiu ni que siga per
un temps curt, dedicat a assaborir la riquesa de l’aïllament i la vida lenta.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cal que, de tant en tant, com si fóra cada dijous, apaguem eixes caixes de
trons infectes i ens tornem a retrobar mirant-nos als ulls, fixant complicitats,
actualitzant-nos les existències i compartint l'amenaçada màgia analògica de
dir-se tota classe de veritats sense interferències. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Provem-ho, va!<o:p></o:p></span></div>
<br />Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-84569880995748102942018-02-12T22:14:00.003+00:002018-02-12T22:14:50.991+00:00L'espanyol emprenyat<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
<span style="box-sizing: border-box;">"</span>A Catalunya hi ha tants independentistes perquè han estat durant molts anys sotmesos a la manipulació i l'adoctrinament de l'odi a Espanya a llocs com l'escola pública i els mitjans de comunicació com ara TV3".</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Per circumstàncies personals o laborals, sovint compartisc taula, reunió o gresca amb gent molt diversa que respon, en molts dels casos, al perfil de persona que podria afirmar amb rotunditat la sentència amb què comença aquest article. En els darrers mesos, durant els quals la qüestió catalana ha adquirit màxima efervescència, han eixit de l'armari d'aparent moderació, a mode de reacció, veritables indignats amb el desafiament independentista, defensors acèrrims de la legalitat, la sobirania nacional i les banderes al balcó o, fins i tot, en casos extrems, individus proclius a la intervenció i la mà dura. Establint una generalització fàcil i aprofitant l'analogia amb el prototipus català, aquest perfil respondria al que podríem anomenar l'espanyol emprenyat.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Ara mateix no és la meua intenció rebatre aquestes asseveracions políticament, ni caricaturitzar de manera despectiva aquest determinat col·lectiu perquè molts d'ells són estimats, amics, familiars, companys o coneguts que algunes voltes, amb raó o d'altres sense, mereixen el meu màxim respecte. Perquè com a ciutadans tenen el dret i fins i tot l'obligació de dir la seua a tothora. I sobretot perquè en aquestes hores de xocs no són els únics que a vegades recauen en maximalismes i visions poc flexibles. És evident que els hi haurà de més fervorosos o més rigorosos. Però, a hores d'ara, són ells els que es presenten carregats de raons i estan de moda a les tertúlies i les xarxes socials.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
En temps de postveritats i viralització d'argumentaris existeixen, doncs, determinades afirmacions al voltant del concepte manipulació que, repetides per conveniència i assumides des de fora, sense un coneixement profund del territori, es generalitzen de manera exponencial fins que arriben a les taules, a les converses de negocis, a les bromes entre col·legues o als mateixos mitjans de comunicació amb l'aparença de certesa irrefutable. Normalment no dic res, desitjós com estic de tranquil·litat i concòrdia. Però, en algun cas, la vehemència és tal que, a vegades –només quan prenc cafè, quan estic d'humor o quan la radicalitat de l'interlocutor arriba a ser desagradable–, em sent en l'obligació ètica de contradir, ni que siga per tractar de posar-li un poc de sucre al bacallar.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Sovint, al marge d'altres qüestions polítiques relacionades, escolte que la raó per la qual es comptabilitzen més de dos milions d'independentistes rau per una banda en la influència de l'escola catalana que, generació rere generació, ha obnubilat les ments dels infants en els dogmes de la Catalunya triomfant, l'estima cap a la llengua pròpia i l'animadversió a l'estat espanyol. Que la televisió pública manipula de manera constant i desproporcionada fomentant una única cosmovisió que totes i tots acaben engolint automàticament.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Des de fora de Catalunya, ignorant de primera mà la situació i davant la gravetat d'aquestes acusacions, qualsevol persona amb un mínim de sentit crític –sense prejudicis preconcebuts, és clar– hauria de demanar certeses comuns i evidents. La formació acadèmica i els mitjans de comunicació tenen un paper important en la conformació de futures identitats personals. Però limitar-se a assenyalar suposats casos concrets d'adoctrinament totalitari a les aules, de línies informatives tergiversades i polititzades, projectant-los com a habituals i universals, fins al punt de rentar el cervell a diverses fornades d'alumnes i televidents senceres, implica caure en uns dels vicis humans més corrents: el desconeixement i la generalització fàcil i gratuïta. I sobretot estem parlant d'un dels defectes més flagrants, envoltat d'una aura de superioritat: l'assumpció de l'argument amb què a dins d'aquell territori existeixen persones equivocades al 100% front als de la resta, els de la veritat absoluta, els de la puritat de la raó sense fissures ni imperfeccions, els incontaminats que no han sigut sotmesos a cap tipus de manipulació escolar o televisiva en cap moment.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Confesse que aquests argumentaris freqüents em provoquen més por que no gràcia i les ganes de fer-me algunes preguntes. Per què donem a entendre sense rubor que aquells que pensen diferent estan completament manipulats i que la resta formulen axiomes indiscutibles? Com és què no abandonem els prejudicis i ens detenim un moment, a fi de pensar, que tal vegada hi haja arguments dels “manipulats” dignes de ser escoltats, considerats i reformulats? Què els mestres i els periodistes no tenen una altra faena que no siga dogmatitzar? La instrucció en llengua i història pròpia o els continguts audiovisuals al voltant de les mateixes són actes herètics? L'assoliment de competència lingüística en dues o més llengües en fase escolar implica<em style="box-sizing: border-box;"> per se</em> una barrera al coneixement?</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Imagine que tots convindrem que hi ha moltes persones que han vist TV3 o han assistit a l'escola catalana i que –amb tot el dret del món– no han estat abduïdes pels suposats desitjos separatistes dels docents o periodistes. Simptomàtic, si més no. Admetent la pluralitat i diversitat de postures a la societat, podem concloure doncs que aquests mitjans han evangelitzat sense remei una determinada generalitat (en minúscula) o generació? Podríem establir automàticament la mateixa analogia manipuladora amb tots els que alguna vegada han visualitzat Tele Madrid o Antena 3? O amb aquells i aquelles que es van educar en col·legis ultra catòlics o amb la <em style="box-sizing: border-box;">formación del espíritu nacional</em> i el <em style="box-sizing: border-box;">Nodo</em>? Fet i fet, molts d'aquests subjectes manifesten amb fogositat expressions com ara la que inicia aquest article. Estan totalment influenciades i boges aquestes persones? Què no desproveïm fàcilment les persones del sentit crític i les fem més idiotes del que realment són? Quantes barbaritats, categorismes, antipaties i testosterones!</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Manipulació sistèmica? Siguem honrats i no juguem amb el llenguatge amb tant d'atreviment. Donem-li tot el valor que mereixen les paraules i no les pronunciem amb tanta intencionalitat, impunitat i desconeixement. Front als argumentaris que generalitzen prejudicis interessats de manera banal, atenem la casuística. Practiquem de manera activa l'empatia sense injuriar arguments aliens, que segurament tenen motivacions que desconeixem i mereixen ser escoltades. I, sobretot, acceptem i debatem amb tranquil·litat, amb naturalitat, la presència de divergències.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin-bottom: 20px; text-align: justify;">
Perquè com deia el filòsof grec Zenó de Cítion, tenim dues orelles i una boca. Justament per escoltar més i parlar menys.</div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-68816866012580527962017-12-22T22:41:00.001+00:002017-12-23T09:05:25.662+00:00Memòries d'un descervellat (III)<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Corrien
els darrers dies de febrer quan Pasqual, amb cara de pomes agres,
eixia a poqueta nit de l'ambulatori de Saint Mary's desitjant que no
s'obrira la porta automàtica i trencar-la d'una puntellada. Era la
tercera vegada que repetia la mateixa operació. En aqueix punt de
l'any, un mes després de caure malaltós, venerava el crim, i es
sentia com <i>Rashkolnikof</i>,
l'alienat personatge de Fiodor Dostoievski que dins d'una sòrdida
habitació llogada de Sant Petersburg, maquinava la seua malifeta amb
un raciocini que oscil·lava entre la coherència i l'alienació. Les
circumstàncies afavorien l'analogia: posseïa una estança reduïda
i freda que no abandonava ni per a pixar. A la piscina local havia
contret una maleïda otitis a l'orella dreta <span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span>amb
una densa i compacta capa de cera<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span>
que el tenia postrat amb moments de febre, mocs i autèntica
sordera.
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Damunt la
pila de les necessitats hi havia un espill on a vegades s'emmirallava
les faccions blanquinoses, peludes i colpides per l'insomni
incipient. Feia unes setmanes que Pasqualet no havia vist el sol: les
rialles, festes i sexe dels companys el mantenien despert fins les 7
del matí quan, amb l'anunci de les primeres gavines, tancava els
llibres d'Arthur Conan Doyle o de literatura russa i s'adormia com
una soca. En despertar-se a l'hora de dinar obria la cortina per
comprovar la densa boira i un capvespre ja molt avançat.
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirmEupjYb6j5YC11XTMKfctZQDy16h_Eh9Of0o6fvAI3iqbvprGASYqVgeXNTvgftkZlzSZT0oxnDcLKB2rls7KIaSqohBpzinh-RYuum1cIzgFg24iYoyQVFKSQ87ALk-RW0IgC_2t1g/s1600/SAM_3260.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirmEupjYb6j5YC11XTMKfctZQDy16h_Eh9Of0o6fvAI3iqbvprGASYqVgeXNTvgftkZlzSZT0oxnDcLKB2rls7KIaSqohBpzinh-RYuum1cIzgFg24iYoyQVFKSQ87ALk-RW0IgC_2t1g/s320/SAM_3260.JPG" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Amb
fortuna per a l'ordre públic, la porta es va obrir amb normalitat
menant-lo a una plaça gran que celebrava el seu particular dia de
mercat. Després de les diverses fiçotades que la infermera li
aplicava a cau d'orella amb una xeringa plena d'aigua calenta, se'n
tornava enfurit a casa amb la mateixa cançó. La capa de merda
s'havia endurit com l'algeps i era impossible traure-la sense fer
mal. Torna la setmana que ve.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Fora de
l'immoble, Pasqual va entreveure la presència de les llums verdes
d'una farmàcia a l'altra part de la plaça, entre fileres de
paradetes amb fruites i verdures. S'hi va dirigir amb determinació.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span>Disculpe...
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—es va
aclarir la gola— e</span></span>m podria donar una xeringa?</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222;">La farmacèutica, amb semblant benèvol i d'una
edat remota es va quedar astorada amb la qüestió. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">Perdone
la meua intromissió senyor. No voldria contrariar la seua voluntat
de cap manera... Però em podria dir per a quin menester vol una
xeringa? —va preguntar l'apotecària amb preocupació.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">Vorà...
És que tinc l'orella embossada de cera i no hi ha manera de què em
traguen tota la brutesa que em fot els dies, que m'allarga les nits.
M'agradaria provar-ho jo mateix i acabar d'una vegada amb aquest
patiment —va parlar amb determinació.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">Entendrà
vosté que amb eixes premisses no li facilite la xeringa. —la
dona negava amb tendresa—. Fer mal ús de la mateixa li podria
causar un dany greu i irreversible als timpans. El que hauria de fer
és visitar el Centre de Salut que té en front i...</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">Torna-li
la trompa al xic! —Pasqual s'indignava amb facilitat— Vinc d'allà
mateix i per bé que ho intenten sempre me'n torne amb el mateix tap
i l'orella escaldada de tanta aigua bullint!</span></span><br />
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRcxuvAUAP_15BJoES0XPi_6DTzYiO0-nkSIkpnGBWQaeDhh5onXBTHvoQLSdm2Dg6b4JBwEE7c9FC-TnoRVuXPlWjwfp3MWtXMt_6gqSe3t8m70zEkUOYfjMb_0vNgWSyLmOnFcUXfs/s1600/SAM_3262.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPRcxuvAUAP_15BJoES0XPi_6DTzYiO0-nkSIkpnGBWQaeDhh5onXBTHvoQLSdm2Dg6b4JBwEE7c9FC-TnoRVuXPlWjwfp3MWtXMt_6gqSe3t8m70zEkUOYfjMb_0vNgWSyLmOnFcUXfs/s320/SAM_3262.JPG" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">Doncs
deixe'm que pense... Ja ho tinc! — va anunciar la farmacèutica
girant-se cap al prestatge de darrere—. Prenga! Ací té unes gotes
que reblanixen la cera. Una dosi cada huit hores i ja vorà com en un
parell de setmanes o bé es troba tota la porqueria sobre el coixí o
bé li la podran extraure sense dificultat al mateix ambulatori.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222;"><br /></span>
<span style="color: #222222;">Amb les gotes a la butxaca i després d'aquella
conversació surrealista, Pasqual vagava d'esma pels carrers sense
prestar cap atenció als comerços de Saint Mary's. De sobte va
ensopegar amb una barberia de pakistanesos. Tenia principis
d'alopècia, caspa i els diners que li havien sobrat de la farmàcia.
Quan va entrar a l'establiment la primera cosa que li va sobtar fou
el ressemble del perruquer principal amb Xavi Hernàndez. Era cagat
al migcampista de Terrassa per bé que tenia una pell més olivàcia
i un excés de quilos considerable. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—Xavi!
Dic... Senyor! —exclamà Pasqual— Voldria tallar-me els cabells
ara mateix.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—D'acord.
Ara mateix no hi ha ningú esperant. Prenga cadira que ara l'atenc.
Com desitja que li talle els cabells? —va preguntar el perruquer.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—No
ho he fet mai, però crec que ha arribat el moment de pelar-me al
zero. Agafe la maquineta sense compassió —va sentenciar Pasqual. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—Bo...
Jo crec que encara té prou volum de cabells com per a plantejar-se
eixos canvis d'aparença tan extrems, però si vosté ho diu...</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222;">Assegut a la trona i de cara a l'espill de la
barberia, va comprovar com la maquineta de Xavi anava amunt i avall
desfent-se dels pèls prims i rogencs que encara romanien arrelats,
fins deixar-li un cap lluent i unes faccions més anguloses i violentes. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—Què
li dec? —va preguntar Pasqualet.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—Seran 8
lliures. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—Ací té.
Un bitllet de deu. No cal que em torne res. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—Moltes
gràcies. Espere que li pose una miqueta de colònia a les galtes i al
bescoll —li va oferir el perruquer servicialment. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">—No
cal amic. Per sort aquesta nit no he de besar ningú —va concloure amb la
ironia d'un fadrí orgullós. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">Quan
va tornar a passejar per les voreres de Saint Mary's va sentir molta
gelor al cap pelat i una mena d'alliberament personal que feia massa
temps que no experimentava. De camí a l'habitacle de l'insomni i les
cavil·lacions inacabables es va repetir una i mil vegades la mateixa consigna: a la frustració
se li combat amb fermesa i mala fe, amb fets inusuals i radicals
nascuts del més profund i antic instint animal, sovint apoquit sota
les regles de la moral i la correcció. En tornar a casa obriria la
nevera dels companys i furtaria una pizza hawaiana i una </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;"><i>Strongbow</i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #222222;">
ben freda. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222;">El monstre tornava a senyorejar el transcórrer
d'aquells dies d'hivern i poca llum. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222;">Si li hagueren tret la cera.</span></div>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-84048924213903025132017-11-30T22:25:00.004+00:002017-11-30T22:25:19.801+00:00Aspencat i Llauís<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqZyAOUzFKvhcslm8Fc2UpAzVlezNNep17FyV7wTFD2CKrHMr3dEsEj6BmTYm3gjEJREhFlvXyS947GI6N6WovC1hNr8Ay_uIsdh9ecvp9whEMRgI4-yIUwS43Rm54Vtc7Al-_4mY13Eo/s1600/ASPENCAT.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqZyAOUzFKvhcslm8Fc2UpAzVlezNNep17FyV7wTFD2CKrHMr3dEsEj6BmTYm3gjEJREhFlvXyS947GI6N6WovC1hNr8Ay_uIsdh9ecvp9whEMRgI4-yIUwS43Rm54Vtc7Al-_4mY13Eo/s320/ASPENCAT.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;"></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">A
vegades hom té la sensació d'estar immers en una història de
comiats indefugibles, estretament lligats a l'ocàs d'una teòrica
joventut i a l'inici de la transmissió oral de les contarelles
pròpies. Quan el passat divendres 20 d'octubre vaig arribar tard al
Festival de Benvinguda de la Universitat de València tot just havent
actuat </span><span style="font-size: 11pt;">Txarango,
tothom parlava del concert amb adjectius meravellosos, tendres i de
positivitat. A mi però, el que em va colpir de primeres va ser
l'observació impactant de la gentada. Un semicercle de la Plaça de
Bous de València ple a vessar de persones diverses, a les graderies
o a l'arena, esperava impacient la que seria la darrera actuació
d'Aspencat a València. Crec que havia perdut el costum sa d'anar a
concerts del rotllo, però aquella imatge de la massa em va aborronar
fins l'extrem de conduir-me cap als dominis clarobscurs de la
memòria.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">A
mitjan 2007, amb l'energia conscienciada de la tot just encetada
vintena, alguns amics i jo vam tenir la sort d'acudir a un concert
aleshores modest que ara, deu anys després, ompliria recint</span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">es,
xarxes socials i somnis compartits d'adolescència. Aquella
meravellosa gent de l'Empelt de Callosa </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">—sempre
avançats, incansables i compromesos—</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">
va</span></span><span style="font-size: 11pt;"> organitzar un
autobús per tal d'assistir al l'Aplec per la Terra Arrels 2007 de
Xàbia. Per a un jove encara neòfit, com ara jo, el cartell era de
traca. Obrint Pas, el grup de referència que en aquells anys ja
s'havia erigit com a símbol totèmic i l'</span><span style="font-size: 11pt;"><i>alma
mater</i></span><span style="font-size: 11pt;"> musical de tota
una generació de valencians. La Gossa Sorda, conjunt que jugava en
casa i que a base de melodies i lletres punyents estava
consolidant-se amb força en els incipients circuits de música en
valencià i les consciències juvenils. Als rètols del concert,
altres tres grups que no havia escoltat mai: Pinka, Insershow i
Aspencat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">Amb
la motivació ferma i resistent dels incompresos </span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">—anys
de majories lapidàries, cosmovisió general institucionalitzada i
procliu a la megalomania, al progrés meteòric, a l'urbanisme
salvatge, a les fòbies i prejudicis inherents al supremacisme—,
vam enfilar el camí cap al festival amb banderes i samarretes
heterogènies, amenitzats per dolçaina i tabalet, flaires naturals i
els viatges amunt i avall d'una botella que contenia falsa mentira:
oxímoron metafòric que atribuïsc a la mescla de cafè-licor amb
Fanta de llima. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">Ja
a Xàbia tota la colla vam gaudir d'una de les tantes nits màgiques
de la música en valencià, que aleshores encara romania situada als
terrenys totalment reivindicatius i familiars, on quasi tothom era
conegut o saludat. Aquest sentiment és l'enyor natural dels anys de
resistència compensat per la satisfacció d'haver assolit entre
tantes i tants l'Ítaca de la normalitat. En un moment de la nit va
arribar el torn d'Aspencat, una quadrilla de Xaló que em va captivar
amb aquells ritmes ska de la terra i el reggae més moll d'aquella
iniciàtica maqueta anomenada “</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">La
festa està servida”. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">Com
que fa deu anys també solia estar assedegat, vaig fer un parèntesi
en mig d'aquell concert per tal d'aproximar-me a la barra. Mentre
esperava a què em cobraren el meu burret, allà, tot just al costat
meu hi havia un tipus gran, festeret, dolçainer i callosí a qui
només coneixia de vista. Amb l'avinentesa de la tardança —recorde
amb remordiment que ningú ens va dir a cap dels dos el què costaven
aquells refrescs— vam començar a parlar d'una manera divertida i
abrandada, sent aquella conversa l'origen d'una envejable amistat i
milers d'experiències compartides amb els grups Gatxull i Komfusió.
El bo de Llauís, sempre feliç i senzill. Si la justícia fóra un
concepte poètic just que posara l'accent en els herois anònims i
quotidians, a Llau li haurien de retre algun premi o cançó, o
batejar amb el seu nom algun festival important pel seu compromís i
la seua omnipresència. En aquells anys de minories i estigmes, era
posseïdor orgullós de qualsevol maqueta i no hi havia concert de
música en valencià —ben lluny o ben a prop— on no te'l trobares
tot just davant del tècnic i la taula de sons. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">Finalitzat
aquell concert i havent-me corprès aquella actuació em vaig arrimar
a la paradeta d'Aspencat per tal de dotorejar </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">i
veure si em firava amb alguna cosa del </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;"><i>merchandising</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">.
He recordat durant molts anys de concerts amb Komfusió (fins i tot
compartint cartell amb Aspencat en un parell d'ocasions) aquell
moment amb molta tendresa. Un succeït que no fa més que il·lustrar
la proximitat i germanor pura que es respirava als primers concerts
del rotllo. Abans que poguera analitzar els productes o fer qualsevol
procés de selecció, quatre o cinc membres del grup van eixir
predisposats a preguntar-me el nom i vendre'm un </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;"><i>pack</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">
de la seua maqueta i la samarreta del grup, atrevint-se a opinar
quina era la talla que millor li parava a l'Agustí. Maleïsc a
aquell que em va recomanar la L, perquè els anys també porten la
penitència dels quilos adjunta. Amb aquell abordatge sobtat, em vaig
adonar que no tenia prou diners per satisfer les tàctiques de mercat
d'aquells joves a qui els podia la il·lusió i l'energia dels qui
comencen. </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">Vaig
haver d'anar doncs al caixer d'una CAM pròxima per tal de traure
diners i adquirir el CD i la samarreta que conserve com a relíquia,
perquè amb aquesta panxa fer ús d'ella seria desgraciar-la. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">Han
passat anys, molts anys. Han passat moltes coses. Mentre el passat 20
d'octubre observava les llanternes dels mòbils de les grades fent
una mena de contrapunt lumínic o m'arriscava pegant colzades al bell
mig d'algun </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;"><i>pogo
—</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: 11pt;">que
no estem en l'edat— repassava a mode de diapositives tendres
aquestes imatges d'una joventut que va exhaurint-se a base de canvis
i comiats indesitjables. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">Aspencat
va omplir la plaça de Bous de València per dir adéu. Llauís acaba
de ser pare d'Arnau. I jo comence a tenir símptomes de trellat i
coneixement. </span>
</div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-88711358789948155822017-09-18T19:49:00.002+01:002017-09-18T19:51:49.781+01:00Dret o assegut<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: right; vertical-align: baseline;">
<em style="background: transparent; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Veure caure la pluja, a la fi, m’ensopeix. No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar,</span></em></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: right; vertical-align: baseline;">
<em style="background: transparent; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat. No hi ha manera.</span></em></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: right; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><em style="background: transparent; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Si sovint no puc resistir la temptació de llegir els papers que trobo pels carrers,</em><em style="background: transparent; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">davant d’aquesta classe de llibres la curiositat se’m tanca amb pany i clau.”</em></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: right; vertical-align: baseline;">
<em style="background: transparent; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El Quadern Gris. Josep Pla</span></em></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: right; vertical-align: baseline;">
</div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quan farà dos o tres anys vaig llegir “El Quadern Gris” de Josep Pla em van vindre al cap, per humil analogia, certes imatges i vivències compartides amb l’escriptor de Palafrugell. La comparació sobtada, a priori ben atrevida, no abastava el camp literari i es circumscrivia, per al cas que ens ocupa, a l’etapa acadèmica, als anys ja llunyans de carrera durant els quals veia passar els cursos sense cap pretensió de futur i amb la inèrcia còmoda de la rutina. Faria mal de no esmentar tots els aprenentatges, tant acadèmics com personals. Conserve grans amistats, ara poc conreades, arran d’aquelles vesprades de juguera a la biblioteca, als jardins o al club social. Tota classe d’anècdotes i rialles despreocupades, el record de les quals em submergixen en la melangia del jove que ja no ho és tant. Però, a mi, que la trentena ja m’ha fet un pragmàtic de manual i va llevant-me del cap tota classe de pardals i ganduleries, aquells records em provoquen una espècie de regomell molt fondo, en atenció al temps perdut i les despeses que em van pagar com a suposada inversió.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pense desficiós en aquestes cabòries quan se m’atorga la responsabilitat de redactar un contracte, un escrit qualsevol o una contestació a l’administració de torn, que quasi sempre és part i jutge a les primeres instàncies —Quina esperança d’èxit té l’humil lletrat no exercitant quan s’enfronta a un inspector amb idees preconcebudes, ànim exclusiu de coerció i cap voluntat de possible solució?— . El que és ben cert és que seria un jurista completament nefast si no fóra per l’oasi de la propietat industrial i la passió consegüent per les marques, patents, dissenys industrials i drets d’autor. Aquestes branques, illots esmaperduts en l’immens oceà infecte del dret, van suposar tota una revelació que de tant en tant —menys del que voldria— em fan aproximar-me als terrenys vocacionals que no hi he arribat a trobar mai.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjas6QtjhSddjxP9mP6Mj7MNUDArhyphenhyphenUK_bn7lfJWg0NImDHfUPdXcCIJ8ncA2StdOOOM8PAEMt9lkTUk9D7DgQnCTYFE6hnA2oycMQBey0C_N8ZNHl14L-V2ZUfvRULjy8OP7KanHIv_s0/s1600/Temis+Balan%25C3%25A7a.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjas6QtjhSddjxP9mP6Mj7MNUDArhyphenhyphenUK_bn7lfJWg0NImDHfUPdXcCIJ8ncA2StdOOOM8PAEMt9lkTUk9D7DgQnCTYFE6hnA2oycMQBey0C_N8ZNHl14L-V2ZUfvRULjy8OP7KanHIv_s0/s1600/Temis+Balan%25C3%25A7a.png" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El món de de la justícia, orfe de sang, de poesia i a de vegades d’equitat, m’avorrix cosa de no dir. Quanta paperassa inintel·ligible, quants preceptes innecessaris, quanta ambigüitat deliberada! En moltes ocasions —evitaré generalitzar gratuïtament— la balança de Temis és freqüentada, al·legada i interpretada per professionals de l’embolic i la petulància. Cada vegada que pose els peus a un jutjat qualsevol, em costa pair tanta superficialitat, tant retard burocràtic, al jutge maleducat amb pressa i sense interès, al busca-raons que amb la seua retòrica de caràcter artificiós i autocomplaent camufla les mancances formatives, la nul·la preparació del judici o l’estafa que li proporciona als seus clients.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sovint, després d’algun judici farcit d’impertinències desagradables i interrupcions de tot tipus abandone aquestes instal·lacions amb la sensació d’haver deixat enrere un lloc de vanitats insuportables, complicitat coenta entre col·legues que sovint —per mor de la competitivitat presumptuosa i les ganes d’enaltir les seues qualitats— es passen el secret professional pel mateix engonal.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mentre roman assegut escrivint qualsevol paper, camine dret cap al no sé on, amb la profunda i honesta sensació d’equivocació adolescent, amb la voluntat tardana de redreçament acadèmic i personal.</span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; font-size: 15px; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Certament, el temps passa i jo ja no sóc d’eixe món.</span></div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-90635550564430387192017-06-01T21:39:00.001+01:002017-06-01T22:03:35.498+01:00"Trails": bacs, bogeries i beneficis<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;">Qui
anava a dir-me a mi, maldestre i aquietat per naturalesa, que
arribaria a assolir l'heroïcitat de finalitzar un </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><i>trail </i>per muntanya? Com podia imaginar a la recent trentena que acabaria creuant la meta més d'una vegada, tan extenuat de forces, tan viu d'esperit? No em malinterpreteu. Aquest llenguatge hiperbòlic, que ratlla l'èpica més recorreguda en temps de tendència, és comprensible atesos els precedents. De menut mai vaig destacar en cap esport. A base de classes i paciència vaig desenvolupar certes aptituds amb les raquetes que segurament ja he perdut. A futbol, com era l'últim en ser triat, vaig haver d'aprendre a parar balons combinant l'autèntica sort amb palometes de cara a la galeria. Amb deu anys vaig guanyar un campionat de judo amb un </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><i>Waza-ari
</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;">per
incompareixença dels rivals a quarts i semifinals, i perquè l'altre
finalista encara tenia més poca traça que jo. Quin panorama!</span></span></div>
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;">Amb
aquestes minses referències, completar un </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;"><i>trail
</i></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;">em
semblava una proesa inabastable reservada als superdotats físics,
que no vetlen, que no beuen, que no mengen. Imagine que en el procés
decisori d'apuntar-se em menaria la passió per la serra, la
necessitat de perdre pes i les ganes de trencar amb la quotidianitat
amb alguna aventura a mode de bestiesa. Des de 2015, la Marató i
Mitja del Penyagolosa, la Mitja Marató de la Perimetral de Benissa o
el Trail Solidari d'Alcoi han estat els escenaris d'experiències
inoblidables, testimonis d'oxímorons notables: patiments pedagògics,
la coexistència d'una pau interior amb la tensió competitiva, els
nombrosos bacs que reviscolen la dignitat, el fet de vèncer amb
nervis tota classe de pors.</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbaWc3A3_qFZBWnBWAGN7q9ynTchU9gSaMKLlg7_avoAEr32dEomxUEpQoxXFQfARltCXM9av4xe8zmRYIurSWJ5N-IsKFjivDCboSjgwHehmiMgQLGNaTPtL2_UmfZA22bOyLbvMOPpQ/s1600/SAM_0032.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbaWc3A3_qFZBWnBWAGN7q9ynTchU9gSaMKLlg7_avoAEr32dEomxUEpQoxXFQfARltCXM9av4xe8zmRYIurSWJ5N-IsKFjivDCboSjgwHehmiMgQLGNaTPtL2_UmfZA22bOyLbvMOPpQ/s320/SAM_0032.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;">Preparar
un trail requereix molt de coneixement, trellat i prudència. Però després de tot és un beneït esforç amb xicotets premis incorporats. Sacrificis com matinar els caps de setmana després d'uns dies de faena, privar i contenir les apetències, afrontar lesions eventuals per la duresa i la irregularitat del terreny, deixar de gaudir dels camins sense pressa, aturant-se a cada flor i a cada font. No obstant això, quan finalitza una carrera</span></span></span></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: xx-small;"> </span><span style="font-family: "times new roman" , serif;">–o qualsevol entrenament–, la primera cervesa és glòria, la segona senta com l'oli a un cresol i a partir de la tercera combats l'excés amb un sentiment mereixedor. <i>Què no m'ho he guanyat? </i></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Hi ha vegades que,
durant la carrera, amb la basca del migdia, el cansament acumulat i
la quantitat de quilòmetres restants hom comença a dubtar de les
seues capacitats. Un punt d'inflexió en què l'esforç psicològic,
potser encara més feixuc que el físic, es lliura en forma de guerra
interior, amb tota classe de dicotomies, imatges, capritxos i dolors
sobtats que, a mode de balança, se situen al costat de la retirada.
Enfront de tot això, és important una bona hidratació, evitar
bogeries heroiques, rodejar-se de bona companyia, assolir un ritme
constant sense cap pressa, estalviar forces i connectar el poc orgull
propi amb l'objectiu d'arribar dignament a la meta a l'hora que siga.</span><br />
<div align="JUSTIFY" class="western">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR4uGkuYoM1-lboUakToVGsHEv3LqqoJyWoJDvc1uDGroa_04pzb_o8g66_CQOn9Y-nJEWSl2YV2i_Jw152wII924uUg4MUwqcbtgluzOLhsOksPXu5IH29BrDPhreW7zyxKb9UFRuaJg/s1600/SAM_0077.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR4uGkuYoM1-lboUakToVGsHEv3LqqoJyWoJDvc1uDGroa_04pzb_o8g66_CQOn9Y-nJEWSl2YV2i_Jw152wII924uUg4MUwqcbtgluzOLhsOksPXu5IH29BrDPhreW7zyxKb9UFRuaJg/s320/SAM_0077.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">A nivell personal,
les curses de muntanya –i qualsevol activitat que s'esdevinga per
les serres– netegen, encara que siga per uns dies, de qualsevol
rastre de negativitat, de fluixa autoestima o de qualsevol tipus de
tensions adjuntes a la rutina emprenedora. I sobretot, durant el
transcurs d'aquestes aventures, hom s'arriba a reconciliar amb la
condició humana i tasta la solidaritat més primigènia: la d'ajudar
(ajudar-me) o esperar (esperar-me) el company (a mi) en qualsevol
circumstància, bandejant l'egoisme i la pressió del temps,
prioritzant el sentiment germanívol i comunitari d'equip entre
persones heterogènies, amb vida diversa o sense cap contacte previ.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Pel que fa a la
vessant social, crec que hi existeixen avantatges indubtables. Quan
estudiàvem el Màster de Desenvolupament Local a Castelló, els
alumnes intentàvem bastir un elenc de bones pràctiques, iniciatives
que ajudaren a contenir el despoblament, a retornar la vida als
pobles d'interiors en risc d'abandó per sempre més. A les curses,
mentre passava alenant com un porc per nuclis com ara Xodos o Senija,
entenia que els esdeveniments esportius de muntanya, intrínsecament
relacionats al medi, són fonamentals per dinamitzar el territori i
les persones que hi conviuen durant dies, fins i tot setmanes. És
necessària, doncs, la creació de rutes, l'atracció de tota classe
de gent amb proves esportives, travessies diverses i tota classe
d'idees que no només redunden en benefici dels pobles, sinó que
alhora facen bandera de la sostenibilitat, la pràctica de l'esport,
el respecte a la natura, l'associacionisme, la cohesió o la
conformació d'identitats locals i comarcals.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMetZe66PDjV5Uu0K31O8PgzEICjgmRpuZPaxxjinVRC-LOBfL4YdfLtgiAfv8j5uCezj5UmWw7Rc037m-WuhKjpUbnKYd2E0cH5LVvy3LO7aP9-fkRulNuyrkmKl2m1ZVn6b-GSNkQZU/s1600/IMG_1018.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="1196" data-original-width="1600" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMetZe66PDjV5Uu0K31O8PgzEICjgmRpuZPaxxjinVRC-LOBfL4YdfLtgiAfv8j5uCezj5UmWw7Rc037m-WuhKjpUbnKYd2E0cH5LVvy3LO7aP9-fkRulNuyrkmKl2m1ZVn6b-GSNkQZU/s320/IMG_1018.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Comptem
amb un país propici, amb tota classe de cims, serres i barrancs de
bellesa majestàtica, de dificultat diversa. Tenim el repte d'un món
rural per recuperar i revaloritzar. Adaptem les normes i facilitem
l'organització d'aquests xicotets esdeveniments, sense obviar la
prudència, la seguretat, la neteja i el respecte sacrosant al medi
ambient. Fem de l'esport no només una qüestió personalment
competitiva sinó també una ferramenta de benestar personal, de
transformació i reviscolament dels pobles, un motiu més per
conservar i potenciar els nostres espais naturals, una manera
d'estimar encara més les essències pròpies.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Perquè
cada vegada que algú creua la meta també guanyem totes i tots.</span></div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-76823221562164781322017-03-13T22:14:00.004+00:002017-03-13T22:14:56.851+00:00Cortinatge transparent<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
La claror
del dia travessa el vidre fred i s'esmuny tènuement pel cortinatge
de la finestra de casa. La persiana pujada fins al capdamunt. A
l'ampit, la fixació dels barrots perpendiculars conviu amb la pols i
els excrements dels anàrquics pardalets. I darrere d'aquestes
barreres quotidianes, a la foscor, l'avorriment combatut a través de
dos ulls àvids d'actualitzar xafarderies i copsar-ne de noves. Si
hom para l'orella pot escoltar amb nitidesa com a través dels plecs
de la tela s'esgolen conversacions heterogènies, futileses diàries
que segons què i segons quan, adquireixen un alt valor morbós i
revifen el foc de la nostra atàvica indiscreció. Entre paraules
d'oratge, frases adients per als bons sociolingüistes, plors de
xiquets malcriats i la despreocupació d'adolescents que mengen pipes
mentre repuntegen el mòbil, desfilen els cardats recents de
perruqueria, els vestits extemporanis, els abrics coents o les
esquifides bosses del mercat, sent objecte cruel de les nostres
llengües viperines.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
En aquest
país de vanitosos, sorprèn l'excessiu cel selectiu que tenim a
l'hora de parlar d'algunes coses nostres. Som transparentment pedants
per posar de manifest les nostres virtuts -moltes i ben variades- i
guardar amb la clau al pany totes les nostres vergonyes. En el camp
amarg dels defectes propis fem tabula rasa, els tanquem amb
forrellat, i practiquem l'hàbit inherent de destacar els dels veïns.
Amb voluntarietat o sense perdem el temps, que és fugaç i ben
valuós, en afligir severes crítiques als nostres paisans sense que
això ens provoque cap mínima aprensió. L'esforç satisfactori de
malparlar mentre t'escolten amb assentiment conhorta l'esperit,
sovint necessitat i conformat de naturalesa mesquina i presumptuosa.
Durant aquestes expansions d'autèntica rapinya, projectem el nostre
corpus moral de bondats sense escletxes aparents, excepte totes
aquelles que amaguem amb deliberació. És completament
descoratjador. Qui pot escapar-se d'aquest comportament
intrínsecament lligat a la condició humana?</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5e3mxIMlUrwglr_zmdOxbSM_TvO9_1mlePqsBaTFGX0nljY8le936JUE2vLctumnX0Rjr_6RQEpIC_TlKnEuJNJWOExBh0sAqYZY6NUlYxoqSwkiUv47ux8opAUGIguG0gIlTRadnD9s/s1600/Finestra.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5e3mxIMlUrwglr_zmdOxbSM_TvO9_1mlePqsBaTFGX0nljY8le936JUE2vLctumnX0Rjr_6RQEpIC_TlKnEuJNJWOExBh0sAqYZY6NUlYxoqSwkiUv47ux8opAUGIguG0gIlTRadnD9s/s320/Finestra.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Mentre
realitzeu amb deler malaltís aquests judicis pretensiosos sobre els
vostres conciutadans aneu amb compte. No encengueu mai els llums rere
la cortina. En cas de cometre aquesta imprudència correreu el risc
de tastar l'amarg regust de les vostres pròpies paraules en carn
pròpia i, al bell mig d'un escenari d'absoluta claredat contrastant,
exposareu les vostres desgràcies i misèries davant coneguts,
saludats i criticats.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Poca
broma. </div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-77448148450354821422016-12-19T19:34:00.006+00:002016-12-19T19:34:55.331+00:00L'alquímia de les notes<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
És
absolutament verídic. Quan per primera volta vaig travessar el
llindar de la porta que dóna accés a la Unió Musical de Benidorm,
la meua cara devia ser de magranetes agres. Allò ocorreria durant
l'any 98 ó 99 i de manera indefugible pense en ma mare, que estaria
prou fregida pels meus renecs durant el trajecte previ cap a la
banda. Anàvem a apuntar-me a solfa i a preguntar si hi havia cap
instrument per al xic, que treia bones notes en música i donava
massa quefer. De camí jo no parava de remugar i maleir, amb el
pretext de no conéixer ningú, de tenir molta vergonya, de la por a
la burla i la intenció de no tornar. Allò fou un miratge.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
De
vegades, quan parlem del món de les bandes ho fem des d'un punt de
vista estrictament cultural, en termes d'aprenentatge i formació
acadèmica, de dinàmiques d'assajos, d'obres i fragments concrets o
fins i tot amb el vici antic de conrear la competència amb altres
formacions. Tot això, que és important i segurament la raó
fonamental de ser d'aquestes entitats no pot eclipsar una altra
realitat, secundària tal vegada, però que certament hi és, vivim i
ens lliga per sempre més: la dimensió cívica, la cohesió social o
la germanor profunda que s'arriba a crear entre els membres
d'aquestes associacions.
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUXC8d1av624OKFgpajQNvxEwKqTU_yMPTZg-UH46soCa8GDQ2YEPSa8_jNtrhXDCZD7Pma3UGDTnMPyp7LT056quNSi189TfM3EIaN1URL24PfCkBY2Ji051HRKml_BMOLEcgKFOsuEk/s1600/sta+cecilia+2016-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUXC8d1av624OKFgpajQNvxEwKqTU_yMPTZg-UH46soCa8GDQ2YEPSa8_jNtrhXDCZD7Pma3UGDTnMPyp7LT056quNSi189TfM3EIaN1URL24PfCkBY2Ji051HRKml_BMOLEcgKFOsuEk/s320/sta+cecilia+2016-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
L'alquímia
de les notes, el magnetisme dels compassos i les emocions compartides
fomenten tota classe de vincles afectius que ens fan reconéixer en
l'entitat una mena de xicoteta pàtria, en ocasions
circumstancialment llunyana, a voltes poc visitada, però sempre lloc
càlid de trobada entre persones heterogènies, de diversa condició,
amb vides totalment diferents i una gran il·lusió compartida. És
eixa una de les g<span lang="ca-ES">rans virtuts que té la banda:
amalgamar-nos i democratitzar-nos a tots encara més.</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Malgrat
ser la cara visible i allò que s'escolta finalment, cal recordar que
la banda no només la conformen músics i director, protagonistes
indiscutibles. Darrere de tot pasdoble o simfonia hi ha tot una grup
de directius, arxivers, col·laboradors que furten temps a les seues
faenes i famílies, que posen i lleven fins l'última cadira o
faristol, que planifiquen i s'encarreguen de tot de manera altruista,
rebent en ocasions crítiques immerescudes a canvi de res que no siga
buscar el bé de l'agrupació. Mestres que no només formen, sinó
que també projecten l'amor i el compromís per l'entitat. Pares i
mares que confien el desenvolupament musical i personal del menut a
la banda, conciliant horaris, deures i treballs. Tot això també ho
conté la música: una de les ciències més exactes alhora que
imprevisibles i humanes que hi podem trobar.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje7-MxbsugCMakDwmR0fEy25lyknJzhrAPR-jumC6Y6WrAGJGT6hN0LDRCvvH0LajOh41UIHJsffx5Fcpuj07Z7A9qXRU8xc7VlR_DOWce8dZH-ohyMABtBkW5vQd2ahb_3_SqMNr0Ags/s1600/sta+cecilia+2016-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje7-MxbsugCMakDwmR0fEy25lyknJzhrAPR-jumC6Y6WrAGJGT6hN0LDRCvvH0LajOh41UIHJsffx5Fcpuj07Z7A9qXRU8xc7VlR_DOWce8dZH-ohyMABtBkW5vQd2ahb_3_SqMNr0Ags/s320/sta+cecilia+2016-2.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
I sobre
tot els amics. Perquè ells, amb el seu afecte germanívol, també
són partícips directes de la nostra felicitat de tots els
divendres. Les amistats que es fan a la banda s'allarguen durant tota
la vida. Aquelles persones anònimes que mai demanaran res a canvi
que no siga una abraçada, una nota d'afinació, una sordina, una
cervesa o un plis plai ben fresc.</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES">S'acosta
Santa Cecília i recordem </span>moments molt destacats, de festa,
fraternitat, diversió que paguen la pena tornar a reviure-los amb la
nostra gent. Els gaudirem doncs amb el compromís i la
responsabilitat que comporta ser membre de la Unió Musical de
Benidorm.
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Beneït
siga el dia en què <span style="text-align: center;">vaig entrar per eixa porta. </span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0M4pd2_QHRzAV9PG1YSCRfVT-quS8bsV2a1Tm9I_Rujdk1AMCIuCnGvIA_u9F7YMhH05GZCoSdMGfeV-bZaXhECSnHD7uRVH8qB3hrE65UiqoF7JpjfojIbsfB9EpwjoJypTznEe7FQM/s1600/sta+cecilia+2016-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0M4pd2_QHRzAV9PG1YSCRfVT-quS8bsV2a1Tm9I_Rujdk1AMCIuCnGvIA_u9F7YMhH05GZCoSdMGfeV-bZaXhECSnHD7uRVH8qB3hrE65UiqoF7JpjfojIbsfB9EpwjoJypTznEe7FQM/s320/sta+cecilia+2016-3.jpg" width="320" /></a></div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-49820950544415974352016-10-12T12:22:00.001+01:002016-10-12T12:24:07.626+01:00L'estima per Valor<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Quan l'altre dia em
demanaven quin havia estat el millor regal que m'havien fet al llarg
dels vora trenta anys de vida que carregue, la disjuntiva va girar en
torn a uns quants presents, materials o immaterials, que han
determinat experiències posteriors senzilles i inesborrables. El
vaixell pirata de Playmobil, la trompeta dels meus pares, el llaüt
dels tios, el cor de la meua companya o el naixement del meu fillol
Sergi constituïxen els primers records davant aquesta pregunta
compromesa, la imminència de la qual fa que condemne injustament a
un prematur oblit tota la resta d'obsequis rebuts.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgLjokSVzD1lKxdtM1Ljvo6SZjOEGH4glfY1nDgSLZgG5OP0rPe5xhdDmKFQa4Xgp4qHavXQYOhhNNX1CfvktvwdkWqGpFopsjbVG5u_vM8EeLbEkV9sJ6_A2gD28zNZZ4U4JNGRVwS38/s1600/9788489663411.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgLjokSVzD1lKxdtM1Ljvo6SZjOEGH4glfY1nDgSLZgG5OP0rPe5xhdDmKFQa4Xgp4qHavXQYOhhNNX1CfvktvwdkWqGpFopsjbVG5u_vM8EeLbEkV9sJ6_A2gD28zNZZ4U4JNGRVwS38/s200/9788489663411.jpg" width="136" /></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
L'avinentesa d'aquest
article doncs, em condueix a concretar un dels regals directament
relacionats amb la literalitat del títol. Especialment sensible a
les lletres, tots els llibres que m'han ofrenat han estat ben rebuts
i amorosidament llegits. Entregat sense remei a la llengua, cultura i
geografia pròpies, puc fixar la data de naixement d'aquest deler des
de fa dèsset o dihuit anys. Alfons Garcia -castellut, carismàtic,
esquerrà, honest i moro groc- em va portar huit volums menuts amb
les 36 Rondalles Valencianes d'Enric Valor publicades per Edicions
del Bullent. La contextualització d'aquell obsequi fou adient: una
gaspatxada amb els amics a Onil o Castalla, ja ben iniciada la
primavera d'hivern. Tal vegada aquell instint paternal que Alfons
sempre m'ha professat -que li agraïsc i retorne de tot cor-, el va
fer entreveure que d'aquell xiquet sensible i enyoradís se'n podria
traure trellat, si no literari, almenys personal.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
He de reconéixer que
aquell univers tan figurat, alhora que proper, va suposar tota una
revelació sense precedents. Les xicotetes històries s'esdevenien en
mig d'escenaris coneguts, mentalment fixats amb exactitud. Aquells
contes alliçonadors, procedents de la transmissió oral més
autòctona, estaven narrats sota paraules i locucions familiars del
parlar de la Foia que emocionalment em lligaven al meu iaio – ja
finat-, de qui recordava l'herència dels vocables i expressions, la
saviesa popular en torn a la naturalesa, el camp, l'oratge i la
condició humana. Les rondalles foren llegides i rellegides en
moltíssimes ocasions, bandejant irresponsablement els deures de
l'escola, durant els estius a Irlanda o esperant a l'hora de la
classe de tenis. Tot allò amb una única conseqüència: amerar-me
d'estima pel País així com combatre l'enyor per la meua terra
promesa, molt pròximament ubicada a la del senyor Valor.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk_cEaJ96qaI4tCZs1lbhQzOlgGtfH_jejpKXQoKzcs_8Nn3My-5ZNuLD4QopknqmRKI61Id2wtIJUtIMutJ5EmFntf6ct97zyteAsypzB35BgnIMoAflBGLz84IivaBjWvr1DlHPHy1U/s1600/IMG_6059.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk_cEaJ96qaI4tCZs1lbhQzOlgGtfH_jejpKXQoKzcs_8Nn3My-5ZNuLD4QopknqmRKI61Id2wtIJUtIMutJ5EmFntf6ct97zyteAsypzB35BgnIMoAflBGLz84IivaBjWvr1DlHPHy1U/s320/IMG_6059.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
A mesura que em feia
gran, em vaig empassar amb fruïció la Trilogia de Cassana,
L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant i altres narracions amb el
mateix resultat: la coincidència anímica i l'aprofundiment d'una
consciència nacional encara molt proscrita. Com no vaig tenir el
privilegi de tractar amb Enric Valor directament, ni en sóc cap
erudit per a fer cap anàlisi acadèmic seriós de la seua obra, la meua
perspectiva només està contemplada des del pur punt de vista de la
suggestió subjectiva.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
En efecte els
paral·lelismes personals -no així els literaris- sempre m'han
identificat amb ell. L'exili de la terra estimada i la passió pels
retorns a la mateixa; la cosmovisió inherent a una comarca i l'oïda
permeable a les contarelles, sentències i refranys; l'amor idíl·lic
pel país dels valencians, les muntanyes, els masos, les plantes, els
núvols i la neu; la condició petit burgesa gens aliena i prou
humanista vers tots els afers socials; el patriotisme de les lletres
que festegem tots els 22 d'agost a l'alba, en honor seu, passejant per la Serra de
Castalla.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Amb tota aquesta oda
humil i merescuda només vull posar el meu xicotet gra de sorra i
enaltir les virtuts personals i literàries d'aquest homenot. En
l'homenatge que tots els anys li retem a Valor, a l'Alt de Guisop,
pel seu aniversari, algú va dir que una vegada passats els anys
d'ignomínia havíem entrat en el temps de les urgències. En efecte
un govern teòricament procliu i un conseller de cultura com el
senyor Marzà no poden defugir la responsabilitat i obligació de
dignificar encara més la figura del mestre de Castalla. La
realització de la Casa-Museu, la recuperació del Mas de Planisses o
la divulgació intensiva de la seua obra són deures que també ens
pertoquen a tots aquells que tenim un compromís personal amb les
nostres lletres, amb les nostres terres i amb l'ànima col·lectiva
d'aquells que les habiten.<br />
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuVTN0g1Il6RicadgQlq1GX-5u78XA1Jbvjuv3FKVjxpsQw1arX1W3ByhfdsfnZQl_ViodpYVWB7WZoWD0D_vMaZqNgOYhg0vr-AYKbJZTRv4u7JtnUpoPemTGtWfzgafxaB2YIB-27rE/s1600/IMG_2295.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuVTN0g1Il6RicadgQlq1GX-5u78XA1Jbvjuv3FKVjxpsQw1arX1W3ByhfdsfnZQl_ViodpYVWB7WZoWD0D_vMaZqNgOYhg0vr-AYKbJZTRv4u7JtnUpoPemTGtWfzgafxaB2YIB-27rE/s320/IMG_2295.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-85505850355570389452016-09-13T22:52:00.000+01:002016-09-14T20:20:41.382+01:00Cosmopolites de boqueta<div style="text-align: justify;">
És involuntari. A mesura que vaig entrant en la indefugible dinàmica de les responsabilitats pragmàtiques, més o menys orientades a la idea del trellat generalment acceptat, mentre alguns dogmes adolescents estan en procés d'esbravament -això que en diuen fer-se gran- he relativitzat bona cosa determinades intoleràncies i maximalismes juvenils. Des de la bonhomia eucarística que em caractertitza, suporte amb freqüència - i a vegades aprenc- tota classe d'individus carregats d'una sola raó: la seua pròpia. He dinat amb conservadors irracionals i sopat amb esquerrans esvalotats el mateix dia, amb la mateixa normalitat respectuosa amb què hom s'alça i es gita. No puc queixar-me'n perquè, al remat, tot resulta ben criticable, enriquidor i divertit.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Amb tot açò no estic afirmant que la incipient maduresa m'haja arrabassat vells posicionaments ni que tan sols m'haja convertit en un cap de suro vulgaritzat sinó que em mire les coses des d'un angle més tranquil, sense fer excessiva bandera ni frontera de res, des de l'escepticisme inicial a qualsevol formulació i amb una predisposició eclèctica d'aprofitar el millor de cada cosa. En efecte, encara gaudisc d'un insignificant i rebatible corpus ideològic d'antics principis: els mateixos mínims comuns denominadors redirigits a la recerca de la casuística, l'esperit crític i el sentit comú.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Malgrat tota aquesta presentació pròpia d'aquell que, en bon valencià, ni la fica ni la trau, hi ha converses verinoses que em desperten d'aquesta estoica letargia. I és en aquest punt quan recorde que l'altre dia hi havia dues dones al mateix vehicle parlant al voltant de la importància d'algunes llengües a l'escola. Sembla que per a determinats subjectes, en gran part monolingües satisfets o bilingües d'amagat amb pretensions d'assolir la condició de ciutadans del món, el valencià suposa un vet a l'ensenyament. Un pal a la roda prescindible que va en detriment de l'adequat desenvolupament personal i cognitiu envers altres idiomes, que innecessàriament obstaculitza l'accés a altres matèries més útils. I encara, darrere de tot el rastre d'humiliacions succintes, hem d'agrair que li atorguen un paper folklòric, d'animal en extinció dins d'una gàbia hermètica. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sota aquesta cosmovisió aparentment universal i moderneta, cal dir sense rubor que s'amaguen els signes més evidents del menyspreu i el supremacisme, front als quals se m'emporten els dimonis. Aquesta plàcida acceptació del reduccionisme més recalcitrant i la ignorància a la carta ens hauria de fer rebel·lar-nos més a sovint. Contraposar l'ensenyament en el nostre idioma amb l'aprenentatge d'altres llengües constitueix un acte pervers i ben sobrer. Afirmar que el conreu del valencià implica una minva idiomàtica i acadèmica en les facultats del xiquet no té cap altra base científica que un vetlat desig d'hegemonia. En efecte, cal airejar sense embuts que no hi ha idioma més important que cap altre. Que les llengües no conviuen en règim de competència, sinó de total i normal complementarietat. I no passa res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu cas, lliurant-me de tota falsa modèstia, és ben exemplificatiu. Sent com sóc, posseïdor d'una intel·ligència gens destacable, he sigut capaç de ser totalment competent en l'ús de tres llengües, a banda de saber llegir música i estar familiaritzat amb el francès. L'interés, l'esforç i -cal dir-ho tot- les oportunitats que m'han brindat els meus pares m'ho han possibilitat. No sóc cap xic especial ni tinc poders sobrenaturals. Tan sols he tingut la voluntat de saber-ne. I més que n'haguera estudiat si no fóra un especialista en perdre el temps en tota classe de banalitats!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Monolingües cosmopolites, bilingües amb vergonya, metropolitans aparents! La nostra llengua és una eina més de desenvolupament personal, de fidelitat al territori i de manifestació d'una identitat ni pitjor, ni millor. Simplement nostra. El valencià no suposa cap fre a l'aprenentatge, sinó una altra marxa cap al coneixement.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marxe a llegir un llibre dels de <i>Sherlock Holmes</i>. A Sir Arthur Conan Doyle m'agrada llegir-lo en anglès. I per què no?</div>
<span style="background-color: #f6f7f9; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16.08px;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: inherit; font-size: small;"></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f6f7f9; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16.08px;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<span style="background-color: #f6f7f9; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16.08px;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: inherit; font-size: small;">
</span></span></span><span style="background-color: #f6f7f9; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16.08px;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></span>Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-1197296015834789132016-08-07T20:14:00.003+01:002016-08-07T20:22:55.466+01:00In Benidorm<div style="text-align: justify;">
Cau novament la nit d'agost, de basca africana, en aquesta urb transformada per la massiva arribada de turistes eventuals i estiuejants habituals. La boira humitosa és tan densa que acaba endinsant-se per tota classe de porus del cos, impedint la necessària son d'aquells que treballen a l'endemà. No en sóc amant dels aires que em ressequen totes les vies. És un fet evident que aquests aparells del dimoni em provoquen bona cosa de constipats estiuencs de llarga durada. Fins i tot encara més que les tramuntanades aitàniques. Amb tot, no corre ni un bri de llevant, i suar al llit no constitueix un dels ideals fonamentals que hom té al voltant de la qualitat de vida. Encenc, remolant, l'aire infecte i tanque les finestres a fi d'aconseguir una bona aclimatació que em permeta dormir sense interrupcions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La meua relació d'amor-odi amb Benidorm accentua el segon substantiu a mesura que entren els mesos d'estiu, especialment juliol i agost, quan, amb el bon oratge i les vacances pagades, practiquem una necessària genuflexió cap al visitant. Els hotels estan plens a vessar de turistes a la recerca de preus baixos. La platja, en altres dates seductora, es transforma en un terreny minifundista de tovalloles i para-sols que provoca tota classe de bregues per les servituds de pas i les reserves. Les piscines, imprescindibles, són dipositàries d'olis, cremes solars i pixarrades. Estacionar és missió impossible i l'alternativa del servei de bicicletes constitueix una heroïcitat, atès el mal estat dels aparells i el dens trànsit rodat i humà. Tot açò a mi em ve de nou ja que, fins no fa molts anys, m'enviaven a passar els estius a Onil, a la muntanya continental de nits agradables, d'obrir la porta i eixir al carrer a prendre la fresca. Malauradament, tot això s'ha perdut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A estes altures del mes, és quasi impossible fer-se un lloc als atapeïts racons del centre urbà, que a poc a poc va deixant de ser històric. La poca afecció al patrimoni en els darrers cinquanta anys resulta patent quan, passejant per aquests carrers, observem que moltes de les antigues cases baixes han estat transformades en blocs de pisos heterogenis, en locals d'oci d'ornaments i il·luminacions gens coherents, en edificis públics horripilants, deixant a les poques vivendes antigues que romanen com a illots esmaperduts en la dinàmica del progrés. El que ja està fet és irreversible i amb això s'ha de conviure. No obstant això, alguns no podem evitar la comparació amb aquells llocs on, la preservació de la identitat arquitectònica, econòmica, cultural i lingüística ha esdevingut un recurs turístic molt valorat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot pren un caire artificial. A banda del sol, la platja i algunes festes pròpies, oferim amb desmesura les tendències, els menjars, les begudes, les modes de la globalització, els personatges més coents de la telebrossa, obviant sovint l'existència d'uns trets històrics, naturals, gastronòmics, culturals que, a força de l'endogàmia i el complex d'inferioritat deixem de banda deliberadament. L'èxit, etern i irrefutable, és l'argument indiscutible contra totes les meues dèries provocades per la calor i la gentada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpa_yA5SGnFrGzBbasEaB9tNettF8CEkyrzyWkAma7FCikESJ4OJQuYiV8r1H5TEbNr5UX_N6R_tndKPs0X79MbWJTnY6fyV54veCFOfS1cvWMV8nHg9VvlRPD38IU7Q9Bbl595geSHyk/s1600/IMG_0370.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpa_yA5SGnFrGzBbasEaB9tNettF8CEkyrzyWkAma7FCikESJ4OJQuYiV8r1H5TEbNr5UX_N6R_tndKPs0X79MbWJTnY6fyV54veCFOfS1cvWMV8nHg9VvlRPD38IU7Q9Bbl595geSHyk/s320/IMG_0370.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta sèrie de crítiques furibundes però, no amaguen la contradicció de què jo en siga partícip, a benefici propi i de manera activa, de tot aquest desficaci reeixit i econòmicament contrastat que m'ha donat de menjar. Però sobretot provenen d'un sentiment ben fondo: a força d'anys estime Benidorm amb la certesa que m'atorguen els records, els bons amics, alguns racons i la resta de mesos de l'any que no són juliol i agost.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si ens basem en la primera part d'aquest escrit, pecaríem dels prejudicis i superficialitats que sovint conreen - mal que ens pese - alguns subjectes relacionats amb l'esquerra i el valencianisme, ben teoritzats en els maximalismes xovinistes i dogmes amb vanitat. Benidorm, no es redueix a les meues crítiques, a l'alienació o al simple alcoholisme sota el formigó. Benidorm, per a tots aquells que ens hem criat i hi residim habitualment, és quelcom familiar, proper, entranyable i seductor. Aquesta ciutat és forn d'una cultura subalterna, qualificadíssima, d'artistes i lletraferits. El poble compta amb una societat civil diversa, metropolitana, conscient, arrelada. Un teixit associatiu i cultural extens, divers i no suficientment valorat. Representants públics com ara Josep Bigorra. Oracles com la Unió Musical que és ma casa, i els músics la meua família. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les Festes de Benidorm, totes aquelles tradicionals que provenen dels anys previs al boom, signifiquen un retrobament amb l'ideal de poble, amb les arrels perdudes, amb la tradició i la valencianitat. La llengua pròpia és ben genuïna, sonora i dolça. Aquesta ciutat és dipositària de gran quantitat de racons on es conjuguen tota classe de plaers hedonistes amb les amistats, de llocs on es menja i beu de categoria. Benidorm és sinònim de la identitat vital i arrelada de l'horta, de la proximitat a la comarca, de la tranquil·litat moguda de l'hivern. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrPZyVw6ixcSzebkTB80raLdUrs72vkYh8d4dOB60hByGr2ia0IGDnvUg5_25Kl6AExSgK63mpz1hXAwSZ3vAQMjFOa0cAcSnAXcPyFgmue5Ct1uwRVgkHfYhqBu4_ax7rX1HQ1GQWyMk/s1600/IMG_0692.JPG" imageanchor="1"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrPZyVw6ixcSzebkTB80raLdUrs72vkYh8d4dOB60hByGr2ia0IGDnvUg5_25Kl6AExSgK63mpz1hXAwSZ3vAQMjFOa0cAcSnAXcPyFgmue5Ct1uwRVgkHfYhqBu4_ax7rX1HQ1GQWyMk/s320/IMG_0692.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan l'altre dia interpretàvem amb el cor <i>In Benidorm, </i>una peça<i> </i>amb ritmes de swing i una lletra farcida de tòpics i odes a la felicitat, barrinava totes aquestes coses. En el fons m'agraden. I és que, en aquest poble, fins i tot les cançons, els moments i els llocs artificials són objecte de gaudi i entreteniment. <i> </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tot, i sent excessivament benèvol, desitge que arribe setembre amb totes les meues forces. </div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-58615565886502092382016-06-06T21:07:00.003+01:002016-06-06T21:09:35.095+01:00Em confesse<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Una vegada, havent
expressat amb honestedat la meua incapacitat manifesta per a certes
coses, algú em va bonegar amb el pretext d'una autoestima baixa,
d'una situació exempta d'ambicions personals, d'una nul·la creença
en allò que desenvolupe, de la por a equivocar-me. En efecte, el
diagnòstic era exhaustiu i molt ben trobat, encara que previsible.
No tinc cap cuirassa robusta que m'atorgue per fora l'aparença
segura i perfecta que em falta per dins. El meu escut personal és
tan permeable que, a primer colp de vista és impossible amagar
determinades vergonyes, defectes i la resta de futilitats moralment
reprovables. Circumstàncies que, per altre costat, esdevenen
protagonistes mentre les glòries etíliques redunden en una
identificable bipolaritat. Però tant fa. A mi, que cada dia sóc més
egoista, més hedonista, més selectiu i més escèptic, totes estes
coses m'avorrixen cosa de no dir, tot i reconèixer que en no poques
ocasions han estat objecte de preocupació, regomell i reprensió per
la meua part. La vanitat, per feble que siga, és un dels verins
inherents a la condició humana.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Des del punt de vista
general, la meua inutilitat és bastant notable, tot i que compte amb
la insistent voluntat d'aprendre i seguir avançant. M'interessen
tota classe d'arts, esports i altres disbarats amb cap connotació
pragmàtica que desenvolupe de forma mediocre, sense constància i
amb el perenne costum de no saber dir que no. Mestre de poques coses,
vaja.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Per bé que a priori
puga paréixer el contrari, la gent propera ho sap de bona mà: els
interessos crematístics mai m'han llevat la son en absolut, sinó
fóra perquè estic pagant una hipoteca, per la vergonya de demanar i
perquè sóc un <i>bon vivant</i> i un capritxós per a certes coses.
La meua virtut més destacable, per a la qual destine bona part del
meu erari de petit burgès, és rossegar i engolir amb abundància,
sense distincions i sense cap altra limitació que la que m'imposen
la cremor i les dones, que no volen que el meu estómac esdevinga una
caixa de bombes. Com aquella dita del pobre: abans rebentar que
sobre.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
I cal dir-ho clar: la
meua capacitat de lideratge i picardia econòmica és tan nul·la que
qualsevol empresa a les meues mans duraria de Nadal a Sant Esteve.
Sóc tan bona persona que sempre tinc el pensament posat en l'altre, que la
competitivitat me la passaria, si no fóra per les circumstàncies,
per l'engonal a tothora. I és que com em va dir ahir un bon amic:
mai serem bons empresaris, però tu i jo plenaríem parròquies cada
diumenge.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Després d'este bany de
realitat, sempre exempt de falsa modèstia, la meua edat relativa i
un cert orgull extret de les entranyes em conduixen a revertir
parcialment aquest estat passiu amb una iniciativa pròpia. Una idea
que, per fi, llance i lidere jo. Tal vegada la primera proposta de ma
vida. L'any que ve, si Déu vol, jo arribaré a la trentena i aquest
blog discontinu en farà 10 des de la primera entrada. Eixa classe
d'efemèride mereix reconcebir aquesta bitàcora per tal de
presentar-la en format de llibre físic, amb tots els riscs, totes
les il·lusions dipositades damunt la taula. Sense cap altre ànim literari que aquell que obliga el rigor. Amb l'ajuda i suport de
les persones de veritat. Amb la ferma voluntat d'autoafirmació
personal i de començar a escriure per mi mateix -valga la
redundància-, sense ingerències, els fonaments i desitjos d'aquesta vida feliç i paradoxal. </div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Màquina avant.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5634674539327430268.post-85472877056182552802016-05-10T22:15:00.002+01:002016-05-12T19:32:20.214+01:00Una nit d'enyor<div style="text-align: justify;">
De tant en tant es veia internament forçat a tornar a l'oracle de la infantesa, on els somnis cobraven realitat a través de l'esdevenir habitual i excepcional de les coses petites. Sovint, de manera quasi mensual i amb qualsevol mínim pretext, acudia fidel, una vegada més, a la casa pairal en la qual també s'havia criat a temporades. Els records suraven en l'atmosfera d'aquell carrer de poble, des d'on accedia a l'habitatge dels benvolguts avant-passats. No hi havia nit, per lluny que fos que no es projectaren al seu cap un seguit d'imatges evocadores d'aquells dies de joia, dels racons oblidats de la casa i d'aquells que l'habitaren. Amb la perspectiva dels anys i la sensació involuntària d'anar oblidant detalls, només podia arribar a concloure que ningú pot arribar a ser mereixedor d'aquella estima.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La bossa de mà romania a la porta. Com sempre això implicava tornar i marxar: els verbs que repetien una vegada més aquella història efímera. Allò havia canviat molt però hi romania l'antiga essència metafísica i el lligam inexplicable dels llocs acostumats. El silenci profund palesava el fet de que hi mancaven les persones. Recordava amb certesa el contingut de totes les estances que ja no hi eren. En efecte, qualsevol mínim detall no es va lliurar de l'observacio avesada -i altrament perduda- d'aquells anys de feblesa i introversió. A qualsevol calaix encara trobava una memòria. Els últims pots de tomaca en conserva seguien figurant al prestatge un pastador gelat. La romana encara el pesava i els vestits de Festes li conferien eixa olor característica als armaris. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense poder dormir, es concentrava en el soroll constant de la pluja de maig. Al pati, el crepitar de la uralita amb es barrejava amb lleus tocs de campana d'altes hores i la pau era absoluta. Ben a prop de l'alba un allau d'instants perduts s'amuntegaven sobre aquell edifici que també pretenia que fóra la Casa de tots. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I amb els primers tocs de l'alarma i la llum filtrant-se per la claraboia entenia que enyorar suposava fer memòria dels moments i llocs on va ser molt feliç.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLOpYfQpEsMgLHVQZyx1nxtqLUp3mufPmcxibthUU0TCT_fv_WX0_1R_87NRDM_WAA3qGww_Hm4CTsWypVnPqeMKrtT7_NSZyxhJoFN1e2lhXSL3KeOR0C-0q_LLvEpN4_6cjdedDlYsQ/s1600/CIMG1596.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLOpYfQpEsMgLHVQZyx1nxtqLUp3mufPmcxibthUU0TCT_fv_WX0_1R_87NRDM_WAA3qGww_Hm4CTsWypVnPqeMKrtT7_NSZyxhJoFN1e2lhXSL3KeOR0C-0q_LLvEpN4_6cjdedDlYsQ/s320/CIMG1596.JPG" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Agostí Tiralíhttp://www.blogger.com/profile/08233398231963436767noreply@blogger.com0