dissabte, 5 de juliol del 2014

Barrots de la memòria

M'emperesia haver de trencar la migdiada necessària en mig d'aquell diumenge acalorat de juny. El dinar copiós i la basca primerenca de l'estiu em provocaven un atalbament general que sovint resolia amb dues hores de becada, un cafè ben aromàtic i una dutxa d'aigua freda. Aquell dia però, vaig haver d'acurtar el ritual amb la desgana i l'enuig efímer d'un somni interromput.

Amunt.

Perquè els que conreem la nebulosa dels records, sempre juguem contrarellotge. Àvids de papers, anècdotes o successos agredolços, trobem descobriments inesperats i tabús normalitzats que aprofundeixen la nostra melangia. Sovint testimoniem que moltes fitxes ja apareixen rovellades. Que es van deixar córrer les oportunitats passant el forrellat del silenci. Que la mort i el pas dels anys han pesat com una llosa, tancant qualsevol bri d'entesa i reconciliació.


Perquè el nostre major defecte és romandre presos rere els barrots de la memòria.