diumenge, 24 de març del 2013

Vegetal amb pernil

Palesem vulgaritat a cada segon del dia, 
Des que ens alcem de gaidó, 
Quan pixem fora del test,
I netegem amb un gargall tota la via. 

La incoherència ens acut amb energia,
Com dinar de plantó i sopar de forquilla,
Ser del puntet i ditejar la nocilla,
I si fas olor a ruc, no cal que et dutxes a migdia.

Quan et diguen burgés per una gamba, 
Tu contesta: farlopeta! Xumadeta! Metralleta! 
Animeta. I tal vegada, cooperant de proxeneta! 
I fes el favor. No pronuncies mentireta. O cassalleta.

Si tens cremor, amor, per què menges pebrera?
Si estàs ansiós, potrós, per què mames plis plai? 
Ni omeprazol ,ni bicarbonato, 
A tu et pariren per pegar-li a la fartera, Sangonera. 

Concediu-me la indulgència,
Que no sabia que sopar aquesta nit, 
Que m’he espolsat un de vegetal amb pernil, 
Que ja ho sé, amics, incoherència. 

 

dimarts, 19 de març del 2013

Equinocci Quotidià



 La nit de març ens ofrena frescoreta,
La pausada vetla entre llençols,
Els somnis novel·lescos de colors,
L’equinocci de flors ens espera.

Atorguem alegria al recolliment,
Un comiat de mestrals i tramuntanes,
L’adéu misteriós de les brases,
La forta sentor de romer al vent.

La primavera àcrata farà estralls,
Ens aguaiten jorns festívols,
Ja  van formant-se castellets,
Els trons del vespre ressonant.

Ballem  versos, consciència, melodia,
Tenim somnis compartits de primavera,
Complim els profunds desitjos de migdia
El càlid roig de la cirera.

Com mesurem la nostra estima?
Es pot objectivar ben bé el voler?
Les punxades i besos són perennes,
L’amor de març, una dolça veritat.

Mentre la nit de març s’esmicola,
Fullegem records de moriscos,
Descobrim malifetes de bandolers,
Hereus d’una memòria antiga, inherent.


Ballem  versos, consciència, melodia,
Tenim somnis compartits de primavera,
Complim els profunds desitjos de migdia
El càlid roig de la cirera.