diumenge, 24 de març de 2013

Vegetal amb pernil

Palesem vulgaritat a cada segon del dia, 
Des que ens alcem de gaidó, 
Quan pixem fora del test,
I netegem amb un gargall tota la via. 

La incoherència ens acut amb energia,
Com dinar de plantó i sopar de forquilla,
Ser del puntet i ditejar la nocilla,
I si fas olor a ruc, no cal que et dutxes a migdia.

Quan et diguen burgés per una gamba, 
Tu contesta: farlopeta! Xumadeta! Metralleta! 
Animeta. I tal vegada, cooperant de proxeneta! 
I fes el favor. No pronuncies mentireta. O cassalleta.

Si tens cremor, amor, per què menges pebrera?
Si estàs ansiós, potrós, per què mames plis plai? 
Ni omeprazol ,ni bicarbonato, 
A tu et pariren per pegar-li a la fartera, Sangonera. 

Concediu-me la indulgència,
Que no sabia que sopar aquesta nit, 
Que m’he espolsat un de vegetal amb pernil, 
Que ja ho sé, amics, incoherència. 

 

1 comentari:

Paco Santamaria ha dit...

Incoherència ??? hahhahah
si te una pinta que estic per posar-me a llepar la pantalla...
En la meua època universitaria a Alacant els divendres dinvem truita del que quedara per la nevera, i no vull dir-te el que vam arribar a menjar... hahhahahhaha
Paco Santamaria