dimarts, 23 de juny del 2009

Manifestació contra el Pla Parcial Les Saleres (Sella)

Aquest dissabte 27 de juny a les 11 hores tindrà lloc a Sella (Marina Baixa) una manifestació contra el Pla Parcial Les Saleres, ja en fase d´ execució però a hores d´ ara paralitzat per la crisi de la rajola. Començarà a l´ entrada del poble i finalitzarà a l´ hora de dinar en la Font Major després d´ un matí d´ activitats. Ens trobem davant una de les tantes barbaritats urbanístiques perpetrades al nostre País, amb irregularitats en el procediment i sobretot amb una mancança de participació ciutadana i informació. Hi assistiré per convicció ecologista i compromís pels bons amics que he fet allà, i que en alguns casos han sigut directament afectats per les obres, perquè crec que el urbanisme ha de ser de consens, d´ interés general enlloc de privat, i sotmés a criteris de sostenibilitat i conveniència. Dir-se valencianista, per a mi significa estimar la nostra terra, en sentit material, en forma de rius, muntanyes, platges; així com oposar-se enèrgicament a tot intent de destruir i soterrar sota el ciment els nostres bonics paratges.


Sella és un poble costerut i acollidor que està situat en un indret idíl·lic, als peus del Divino com a preludi de la nostra enlairada Aitana, envoltat de turons i valls, amb nombroses fonts i rierols pels quals brollen les aigües aitàniques, netes i fredes. Haver fet colla allà, suposa per a mi recuperar parcialment unes arrels per part de la meua iaia paterna, que jo creia perdudes. Em sembla criminal cada volta que arribe, i de lluny albire aquesta barbaritat al costat mateix del poble. Fa poc vaig passejar per allà amb els amics Miquel i Marta i vaig poder comprovar in situ els despreniments de terra, la roïna execució i el gust en el cul que tenen alguns. No puc explicar-me la necessitat o conveniència d´ aquest Pla que segons el que he vist suposarà una pèrdua de valor afegit per al turisme, i d´ identitat tant paisatgística com sociològica. A banda, tal com ha ocorregut a moltes poblacions valencianes, els sucosos ingressos inicials per taxes i llicències que ajuden a traure els necessitats pressupostos anuals, poden traduir- se en despeses i costos insuportables deguts a la desproporció tributària pel baix nivell de densitat de població d´ aquestes zones (menys ingressos) i alhora un major requeriment de serveis d´ aigua, llum, neteja, clavegueram, la qual cosa endeuta més si cap, les malmeses arques municipals i hipoteca el futur i el progrés de tot un poble.


Malgrat l´ escàs temps que tinc pels maleïts exàmens, el dissabte estaré present. Vos deixe amb les reivindicacions del pamflet i unes quantes fotografies.

Salut i territori.



¿Per què ens manifestem?

· Per la falta de transparència, informació i participació en la urbanització de Saleres.

· Per la mala gestió de l’equip de govern en aquest assumpte.

· Perquè l´ equip de govern es gastarà 44.000 euros d’una subvenció, destinada al desenvolupament del municipi, per a enderrocar la casa del Cantó de Reis, cost que es va a comprometre a cobrir la urbanitzadora.

· Per el incompliment de les obligacions del urbanitzador que no ha acabat l’obra, restant els carrers tancats.

· Perquè ens oposem a que l’obra siga entregada al Ajuntament en estes condicions fins que s’ acabe i no es restaure paisatgísticament el entorn.

· Pel perill de despreniments i escorrenties que ens afecta a tots a causa de la mala execució de l’obra.

· Perquè estem en contra de la destrucció del nostre paisatge, un recurs històric, de tots el veïns de Sella i que dóna valor econòmic al poble.

· Perquè la urbanització no ha suposat cap benefici econòmic pel poble, però si molts costos i problemes.

· Perquè volem obrir a la participació ciutadana els processos de gestió municipal al nostre poble.








dimecres, 17 de juny del 2009

La Boda de Luis Alonso



Esta vesprada tinc examen d´orquestra de vent. Escric açò mentre faig un descanset, ja que tinc el llavi un poc carregat. M´he d´estudiar el paper de Fiscorn 1er de La Boda de Luis Alonso, una sarsuela composada per Gerónimo Giménez i estrenada en 1897 que personalment sempre m´ha paregut mel de romer. Segurament la conegueu. La Sarsuela, és un d´eixos gèneres pels quals val la pena tocar el fiscorn, i que justifica plenament la presència d´aquest instrument en l´agrupació bandística. Es requerix molta digitació, flexibilitat, lectura, picat i sobretot estil. Barreja molta melodia, passatges prestos, així com alguns solos que ben interpretats, fan que quedes com un rei.

Estic donant-me compte de que alguns passatges no ixen massa nets. Es nota un dèficit d´hores d´estudi. L´afinació crec que està més o menys correcta. La llengua no pica massa ràpid. Els mordentes queden un poc bruts i l´agilitat que requerixen algunes frases m´és impossible executar-la com a mi m´agradaria. Per a això, ja estan els clarinets, saxos, oboès i les flautes, xè!

Supose que aprovarem, sense massa nota, però amb la sensació de que ara mateix, la meua morrera no dóna per a més.

Escolteu-la que val molt la pena.

Salut!

dimecres, 10 de juny del 2009

Arturo Sandoval - "A mis abuelos"



Com no tinc massa temps, vos deixe amb uns moments musicals de luxe interpretats pel trompetista Arturo Sandoval i la seua big band. Aquest músic cubà de jazz, és un dels mites que tots els trompetistes tenim, per la seua musicalitat, pels seus impossibles aguts, per la seua potència i improvisació, així com pel seu treball constant i didàctic.

De les tantes obres interpretades, moltes de les quals han sigut composades per ell, sempre em posa els pèls de punta aquesta. " A mis abuelos". Comença la guitarra amb un estil flamenc per a conjugar-se amb una balada dolça que després s´interpreta a ritme de salsa per la espectacular big band (atenció, pareu l´orella i escolteu com un dels trompetistes va tocant heroicament, una 8a aguda respecte a la resta) , amb Arturo Sandoval fent mil i una "cabrioles" jazzístiques, que demostren la seua força i innata facilitat per a la música. Per a acabar adobant-ho, acaba amb un interval d´8a de Fa # 5 a Fa # 6 sobreagut (si parlem de trompeta en si bemol) que eriça la pell, i que malauradament no podré interpretar en ma vida perquè simplement és quasi impossible físicament per a mi, que sóc un fluixango. Encara no he vist a cap conegut que puga arribar a eixos registres sobradament. Realment, acollonant...

Escolteu i gaudiu a l´amigatxo.

Salut, jazz i trompeta.

dijous, 4 de juny del 2009

Amb el Bloc i Nomdedéu, al Parlament Europeu!


Aquestes eleccions europees són les primeres que afronte com a militant del BLOC. Va ser una decisió prou meditada, no sense cap por o recança. Des que era un adolescent (algú encara em diu que tinc “pavo”) i em va picar el cuquet del valencianisme fusterià d´ esquerres, passant per una evolució a un valencianisme més estricte (per a res anticatalà, això faltava!) i que crec més conciliador, útil i pragmàtic, el BLOC ha sigut l´ organització política de referència. Vaig viure amb tristesa com a l´any 1999 i 2003 la representació a les Corts quedava impossible per un grapat de vots que no assolien l´ injust 5 %, amb una decepció equivalent a fallar un penal a l´ últim segon de partit.


Nacionalista valencià ho he sigut sempre a desgana, sense cap fervor per himnes o banderes. Com sempre solem dir “per obligació” donada l´ existència d´ un Estat que nega sistemàticament la meua identitat nacional, cultural i lingüística, que ha vingut sotmetent el País Valencià a un espoli fiscal permanent, i caracteritzat per un nacionalisme espanyol, presentat com a un conjunt de sentiments, idees i trets evidents, propis, normals, moderns, indiscutibles, superiors, privilegiats i que entren dins de l´ ordre natural de les coses. Consegüentment, front a això no tinc cap altra alternativa o remei que declarar-me com tots sabeu. I açò no significa que prioritze cap pàtria sobre les persones. Trobe que no són qüestions mútuament excloents.


He decidit afiliar-me per vàries raons. Sobretot per responsabilitat interna. Crec que treballar pel redreçament nacional del País Valencià i per les idees de progrés no es fa de boqueta dos voltes a l´ any, assistint a la desvirtuada manifestació del 25 d´ Abril o fumant-se un porro veient un concert de música en valencià (i no són coses que em desagraden, al contrari), sinó participant activament en moviments cívics, associatius, culturals o polítics, fins i tot amb les noves eines virtuals. No he pogut quedar-me parat. M´ afilie per poder decidir. Si m´ afilie també és perquè em puc equivocar ja que no tinc cap vocació dogmàtica i perquè crec al BLOC imperfecte i amb defectes superables, que ara mateix no venen al cas. Si m´ afilie és perquè crec en una regeneració democràtica, per il·lusió i voluntat de seguir aprenent i coneixent gent, com deia algú, “La millor gent del País”. Em lligue al BNV per experiències recents com la TNP del Bloc Jove. M´ afilie també a causa de vore una realitat immediata i quotidiana que no fa cap goig i que m´ incita a intentar canviar-la. Tanmateix, em vincule al BLOC amb la por de creure’m incapaç o massa poc preparat.


Si he pres la consideració d´ afiliar-me també és pel dinamisme i l´ànim constructiu que es respira en eleccions com aquestes. Enric Nomdedéu, cap de llista pel BLOC a les eleccions europees, regidor de Castelló de la Plana, visitant i comentarista esporàdic d´ aquest blog és un candidat diferent. Suficientment preparat i treballador, al mateix temps que graciós, “hiperactiu” (només heu de vore el facebook), original, proper i senzill. Durant aquesta campanya no he parat de sentir-li fer propostes europeistes, constructives i positives per als interessos dels valencians, atés que vora el 60 i 70% de les nostres lleis depenen de directives europees. Per això cal que ens ho prenguem seriosament. Com a valencianistes, no hi ha cap ent superior a Madrid, que condicione les nostres reivindicacions. Des d´ una defensa clara del Corredor Mediterrani (al qual s´ha apuntat el PPSOE amb la boqueta menuda) que trenque amb l´ imposició del tradicional sistema radial ferroviari i que connecte i supose una via directa de mercat i d´ exportacions amb la resta d´ Europa passant per un nou model econòmic basat en l´ economia productiva front a la del monocultiu de la rajola, per la defensa a ultrança dels nostres sectors tradicionals així com de la nostra nostra preada i maltractada taronja, per unes millors polítiques juvenils i educatives (repensar Bolònia), per la negativa front a la directiva de les 65 hores laborals, per la protecció dels treballadors (afavorint les contractacions indefinides) i ajuda als autònoms i xicotetes i mitjanes empreses. Per un urbanisme sostenible que ature les flagrants barbaritats comeses al nostre País, criticades pel Parlament Europeu a través de l´ informe Auken que va ser rebutjat conjuntament pel PPSOE. Per defensar la nostra cultura a Europa en aspectes tant concrets com les directives que limiten les manifestacions pirotècniques (votades a favor pel PPSOE) que com a “poble de foc” gaudim, o l´ oficialitat de la nostra llengua en la UE. Per una Europa on tinguen cabuda i es puguen fer sentir tots aquells Pobles i Nacions que resten baix la sobirania d´ Estats que neguen l´ existència. Propostes expressades de forma ràpida i abstracta, susceptibles de ser ampliades de contingut o bé per haver sigut preterides altres.


Front a això el PP i el PSOE, s´ han pres aquestes eleccions com un plebiscit anticipat de properes eleccions que mantinguen o canvien el signe polític del govern espanyol. Per això, fomenten una campanya mediàtica crua que implícitament seguix afavorint el bipartidisme, i en la qual no es parla massa d´ Europa. Al cap i a la fi, voten conjuntament en el 70 % de les voltes al Parlament Europeu. Front a això, el BLOC reclama que aquestos comicis no es prenguen com una partida d´ ú contra ú, sinó com l´ opció de triar entre moltíssimes opcions respectables, entre les quals està la nostra. Sabem que la política està molt desacreditada per culpa d´ aquestos dos partits, que dissortadament són els que menys patixen aquesta pèrdua de confiança en el món polític. I és que, no tots som iguals. Que el BLOC compte amb vora 400 càrrecs públics que desenvolupen una intensa i compromesa tasca, i cap imputat ja suposa una puresa de la qual no podem presumir altres... No és lo mismo...

Per a una persona com jo que li costa demanar fins i tot el compte del sopar, em resulta també complicat demanar-vos el vostre vot. Com a persones amb dret de sufragi actiu lliure, si escolliu la nostra opció amb ple convenciment, vos estaré molt agraït. Vos deixe alguns vídeos que amplien tot el que he expressat


VOTA BLOC-CEU, L´ ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS!











dilluns, 1 de juny del 2009

Roger de Flor, el lleó de Constantinoble...

...Recomanat pel company i amic Pablo, un eldense i futur catedràtic compromés amb la llengua i la cultura (tot un mèrit), i atret per la nostra literatura; vaig adquirir fa uns mesos de la biblioteca de la UA, Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, de Francesc Puigpelat. Per fi me l´ he engolit. I és que la bibliotecària ja em coneixia de tant anar a renovar-lo, perquè entre les lleis i els acords de 7a ú ja no té temps ni de pixar.


Aquest llibre està construït d´una forma epistolar juntament amb monòlegs de Roger de Flor, fidelment copiats pel seu home de confiança i alhora escrivà, Ramon Muntaner. És un aspecte a destacar, perquè fa més lleugera la lectura. Fill d´ un falconer de Frederic II i d´ una prostituta de Brindisi, la seua vida experimenta una ascensió meteòrica des de la pobresa absoluta, passant per l´ embarcament amb Pere Vassall, el seu ingrés als templers, les seues batalles junt als almogàvers, la seua arribada a Constantinoble encapçalant la Companyia Catalana, fins al seu nomenament com a Gran Duc de l´ Imperi Grec i posteriorment Cèsar. Una vida plena de traïcions, crueltat, pirateria, rapinya però sobretot d’intel·ligència i de saber aprofitar les oportunitats per a ultrapassar un a un tots eixos límits, semblants al llunyà horitzó, que per raons de naixença tenien les persones.


La novel·la es situa en els darrers tres anys de Roger de Flor i descriu en primera persona, el seu tarannà excepcional, arrogant, prudent, sanguinari, llest i esparpellat que el caracteritza, les batalles front als turcs amb els temuts almogàvers, i una mort a traïció. Intervenen altres protagonistes com Andrònic II, Miquel IX, Jordi Paquimeres, Ramon Muntaner, Ramon Llull, Berenguer d´ Entença entre d´ altres. Evidentment, la subjectivitat dels personatges és atorgada per l´ autor del llibre, que s´ intenta aproximar de motu propio, a l´ aspecte psicològic, al que barrinaven i sentien aquells personatges. Siga o no siga exacte, aquestos s´ entrellacen amb unes reflexions i estratègies molt assenyades. L´ estil de Roger de Flor no deixa indiferent pel seu excel·lent raonament i la seua amarga cruesa. M´ ha resultat plaenter aproximar-me a la història d´ aquest mite militar de la història de Catalunya. Queda recomanat...


Desperta Ferro!