dilluns, 1 de juny de 2009

Roger de Flor, el lleó de Constantinoble...

...Recomanat pel company i amic Pablo, un eldense i futur catedràtic compromés amb la llengua i la cultura (tot un mèrit), i atret per la nostra literatura; vaig adquirir fa uns mesos de la biblioteca de la UA, Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, de Francesc Puigpelat. Per fi me l´ he engolit. I és que la bibliotecària ja em coneixia de tant anar a renovar-lo, perquè entre les lleis i els acords de 7a ú ja no té temps ni de pixar.


Aquest llibre està construït d´una forma epistolar juntament amb monòlegs de Roger de Flor, fidelment copiats pel seu home de confiança i alhora escrivà, Ramon Muntaner. És un aspecte a destacar, perquè fa més lleugera la lectura. Fill d´ un falconer de Frederic II i d´ una prostituta de Brindisi, la seua vida experimenta una ascensió meteòrica des de la pobresa absoluta, passant per l´ embarcament amb Pere Vassall, el seu ingrés als templers, les seues batalles junt als almogàvers, la seua arribada a Constantinoble encapçalant la Companyia Catalana, fins al seu nomenament com a Gran Duc de l´ Imperi Grec i posteriorment Cèsar. Una vida plena de traïcions, crueltat, pirateria, rapinya però sobretot d’intel·ligència i de saber aprofitar les oportunitats per a ultrapassar un a un tots eixos límits, semblants al llunyà horitzó, que per raons de naixença tenien les persones.


La novel·la es situa en els darrers tres anys de Roger de Flor i descriu en primera persona, el seu tarannà excepcional, arrogant, prudent, sanguinari, llest i esparpellat que el caracteritza, les batalles front als turcs amb els temuts almogàvers, i una mort a traïció. Intervenen altres protagonistes com Andrònic II, Miquel IX, Jordi Paquimeres, Ramon Muntaner, Ramon Llull, Berenguer d´ Entença entre d´ altres. Evidentment, la subjectivitat dels personatges és atorgada per l´ autor del llibre, que s´ intenta aproximar de motu propio, a l´ aspecte psicològic, al que barrinaven i sentien aquells personatges. Siga o no siga exacte, aquestos s´ entrellacen amb unes reflexions i estratègies molt assenyades. L´ estil de Roger de Flor no deixa indiferent pel seu excel·lent raonament i la seua amarga cruesa. M´ ha resultat plaenter aproximar-me a la història d´ aquest mite militar de la història de Catalunya. Queda recomanat...


Desperta Ferro!