dijous, 4 de juny de 2009

Amb el Bloc i Nomdedéu, al Parlament Europeu!


Aquestes eleccions europees són les primeres que afronte com a militant del BLOC. Va ser una decisió prou meditada, no sense cap por o recança. Des que era un adolescent (algú encara em diu que tinc “pavo”) i em va picar el cuquet del valencianisme fusterià d´ esquerres, passant per una evolució a un valencianisme més estricte (per a res anticatalà, això faltava!) i que crec més conciliador, útil i pragmàtic, el BLOC ha sigut l´ organització política de referència. Vaig viure amb tristesa com a l´any 1999 i 2003 la representació a les Corts quedava impossible per un grapat de vots que no assolien l´ injust 5 %, amb una decepció equivalent a fallar un penal a l´ últim segon de partit.


Nacionalista valencià ho he sigut sempre a desgana, sense cap fervor per himnes o banderes. Com sempre solem dir “per obligació” donada l´ existència d´ un Estat que nega sistemàticament la meua identitat nacional, cultural i lingüística, que ha vingut sotmetent el País Valencià a un espoli fiscal permanent, i caracteritzat per un nacionalisme espanyol, presentat com a un conjunt de sentiments, idees i trets evidents, propis, normals, moderns, indiscutibles, superiors, privilegiats i que entren dins de l´ ordre natural de les coses. Consegüentment, front a això no tinc cap altra alternativa o remei que declarar-me com tots sabeu. I açò no significa que prioritze cap pàtria sobre les persones. Trobe que no són qüestions mútuament excloents.


He decidit afiliar-me per vàries raons. Sobretot per responsabilitat interna. Crec que treballar pel redreçament nacional del País Valencià i per les idees de progrés no es fa de boqueta dos voltes a l´ any, assistint a la desvirtuada manifestació del 25 d´ Abril o fumant-se un porro veient un concert de música en valencià (i no són coses que em desagraden, al contrari), sinó participant activament en moviments cívics, associatius, culturals o polítics, fins i tot amb les noves eines virtuals. No he pogut quedar-me parat. M´ afilie per poder decidir. Si m´ afilie també és perquè em puc equivocar ja que no tinc cap vocació dogmàtica i perquè crec al BLOC imperfecte i amb defectes superables, que ara mateix no venen al cas. Si m´ afilie és perquè crec en una regeneració democràtica, per il·lusió i voluntat de seguir aprenent i coneixent gent, com deia algú, “La millor gent del País”. Em lligue al BNV per experiències recents com la TNP del Bloc Jove. M´ afilie també a causa de vore una realitat immediata i quotidiana que no fa cap goig i que m´ incita a intentar canviar-la. Tanmateix, em vincule al BLOC amb la por de creure’m incapaç o massa poc preparat.


Si he pres la consideració d´ afiliar-me també és pel dinamisme i l´ànim constructiu que es respira en eleccions com aquestes. Enric Nomdedéu, cap de llista pel BLOC a les eleccions europees, regidor de Castelló de la Plana, visitant i comentarista esporàdic d´ aquest blog és un candidat diferent. Suficientment preparat i treballador, al mateix temps que graciós, “hiperactiu” (només heu de vore el facebook), original, proper i senzill. Durant aquesta campanya no he parat de sentir-li fer propostes europeistes, constructives i positives per als interessos dels valencians, atés que vora el 60 i 70% de les nostres lleis depenen de directives europees. Per això cal que ens ho prenguem seriosament. Com a valencianistes, no hi ha cap ent superior a Madrid, que condicione les nostres reivindicacions. Des d´ una defensa clara del Corredor Mediterrani (al qual s´ha apuntat el PPSOE amb la boqueta menuda) que trenque amb l´ imposició del tradicional sistema radial ferroviari i que connecte i supose una via directa de mercat i d´ exportacions amb la resta d´ Europa passant per un nou model econòmic basat en l´ economia productiva front a la del monocultiu de la rajola, per la defensa a ultrança dels nostres sectors tradicionals així com de la nostra nostra preada i maltractada taronja, per unes millors polítiques juvenils i educatives (repensar Bolònia), per la negativa front a la directiva de les 65 hores laborals, per la protecció dels treballadors (afavorint les contractacions indefinides) i ajuda als autònoms i xicotetes i mitjanes empreses. Per un urbanisme sostenible que ature les flagrants barbaritats comeses al nostre País, criticades pel Parlament Europeu a través de l´ informe Auken que va ser rebutjat conjuntament pel PPSOE. Per defensar la nostra cultura a Europa en aspectes tant concrets com les directives que limiten les manifestacions pirotècniques (votades a favor pel PPSOE) que com a “poble de foc” gaudim, o l´ oficialitat de la nostra llengua en la UE. Per una Europa on tinguen cabuda i es puguen fer sentir tots aquells Pobles i Nacions que resten baix la sobirania d´ Estats que neguen l´ existència. Propostes expressades de forma ràpida i abstracta, susceptibles de ser ampliades de contingut o bé per haver sigut preterides altres.


Front a això el PP i el PSOE, s´ han pres aquestes eleccions com un plebiscit anticipat de properes eleccions que mantinguen o canvien el signe polític del govern espanyol. Per això, fomenten una campanya mediàtica crua que implícitament seguix afavorint el bipartidisme, i en la qual no es parla massa d´ Europa. Al cap i a la fi, voten conjuntament en el 70 % de les voltes al Parlament Europeu. Front a això, el BLOC reclama que aquestos comicis no es prenguen com una partida d´ ú contra ú, sinó com l´ opció de triar entre moltíssimes opcions respectables, entre les quals està la nostra. Sabem que la política està molt desacreditada per culpa d´ aquestos dos partits, que dissortadament són els que menys patixen aquesta pèrdua de confiança en el món polític. I és que, no tots som iguals. Que el BLOC compte amb vora 400 càrrecs públics que desenvolupen una intensa i compromesa tasca, i cap imputat ja suposa una puresa de la qual no podem presumir altres... No és lo mismo...

Per a una persona com jo que li costa demanar fins i tot el compte del sopar, em resulta també complicat demanar-vos el vostre vot. Com a persones amb dret de sufragi actiu lliure, si escolliu la nostra opció amb ple convenciment, vos estaré molt agraït. Vos deixe alguns vídeos que amplien tot el que he expressat


VOTA BLOC-CEU, L´ ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS!











10 comentaris:

Anònim ha dit...

eres un maquina,espere que dins de la decicio presa per la teua part de fer una defensa militant dels valors nacionals i socials (no oblides mai els socials)es desige el millor perque tu eres mereixedor d´aixo, el que dius que no ets sents preparat no es veritat tens una preparacio inmillorable no mes per ser com eres. donarte l´enorabona per la teua decicio tan madura.
I COM DEIA EL NOSTRE AMIC VALOR.
UN PAIS SENSE LLENGUA NO ES UN PAIS. salutacions
alfons

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies Alfons. També sóc nacionalista en la mesura que m´estime que les persones d´aquest País progressen, visquen bé, compten amb uns serveis públics de qualitat, no siguen discriminades per raó de sexe, llengua, país d´on provenen, religió, ideologia, etc.

Salut castellut!Valor sempre tant assenyat!

Albert Miret ha dit...

Si ja ès un gust rebre nous membres a la casa comuna del valencianisme, mès ho ès quan qui s'afília ès gent com tu ben preparada i amb les idees molt clares.
Una forta abraçada des d'Onda.

D. Perucha ha dit...

buenas!
Sempre es agradable trobar-se amb gent que, tot i aquest bipartidisme feroç, creu que la politica es necesaria, i lluita pels seus ideals amb ella. (disculpeu-me els que pugan llegir açò, amb el meu valencià de guarderia)
No tinc molta informacio sobre el programa electoral del bloc, però del que tu dius, com a antinacionalista, tinc idees alternatives (no de tot) perque això del nacionalisme d'esquerras em sona a contradicció (si bé altre tipus d'esquerres es va acabar a la Primera Guerra Mundial)
Intentare explicar-ho el mijor que puga. Ser d'esquerres significa pensar que els problemes econòmics i social es solucionarien amb una redistribucio de la riqueza (major contribució dels rics per a no deixar morir als pobres) i crec que això , en primer lloc, no ha de fer-se a nivell local, ni regional, sino al nivell mes gran posible. Però lo mes important es que això no ha de reduir-se al ambit humà, individual, sino a tots els camps posibles (també a la relaccio entre regions, que com les persones son germans)
No conec si tu has tingut l'oportunitat de visitar Castilla, Andalucia, Extremadura o Galicia (per supost no les capitals, que també) per a poder dir això de "que ha vingut sotmetent el País Valencià a un espoli fiscal permanent, i caracteritzat per un nacionalisme espanyol, presentat com a un conjunt de sentiments, idees i trets evidents, propis, normals, moderns, indiscutibles, superiors, privilegiats i que entren dins de l´ ordre natural de les coses". El Pais Valencia es el privilegiat, tan mateix com Catalunya, Madrid, Pais Vasc i sobre tot Navarra. Si aquestes regions (menys Navarra) han de pagar més, es perque totes les altres regions son les que es troven sumergides a unes condicions económiques que ya quisieran vescambiar per les de les primeres. (Tot i això, açò del espoli no es veritat ni molt menys)
Les regions "periferiques" "historiques" "nacionals" o com es diuen es troven al mijor moment de la seua història (tant econòmic com en lo que respecta a autogovern) ¡A Espanya n'hi ha 17 sistemes de salut i ensenyança! (això es de veritat positiu?) Jo crec que la administracio te que ser regional i local, però allò referit a economia, educació, sanitat... si podem compartir-ho tots, mijor, d'aquesta forma podrem ajudar-nos mutuament, compartint noves idees, etc, crant un sistema positiu, del que tots puguem gaudir (si es fa conjuntament a tota Europa mijor encara) Perque una altra cosa crec que es pura hipocresia, es això: Com no soc ric, soc d'esquerres; però com la meua regio es mes rica que altres, a eixe nivell soc... (dis-m'ho tu)
Sempre estic disposat a parlas, es el que l'home a de fer.
Un salut! (i perdo pel meu català i si t'he pogut ofendre)

Agostí Tiralí ha dit...

Salut Perucha.

M´ha alegrat vore´t per ací qüestionant-me un tema. Quasi mai ho havia fet ningú, no perquè tinga raó en tot, sinó perquè crec que ací no entra ni el tato. XD.

En primer lloc felicitar-te pel teu valencià. No cal que et disculpes per possibles errades. Valore moltíssim l´esforç. Crec sincerament que eixe és el camí a seguir. M´agradaria que ho seguires intentant.

Voldria contestar-te extensament i això em portaria un poc de temps. Són les dos de la matinada del dissabte, i demà a les 8 del matí he d´estar com a vocal en una taula electoral. Sí fill, m´ha tocat, que hem de fer. Si em permets, vaig a gitar-me i durant estos dies si trobe un poc de temps et conteste, perquè m´agradaria fer algunes matisacions i rebatir algunes coses que no són gens certes (al meu entendre per descomptat). Hi ha d´altres que compartisc en certa mesura. També cal dir-ho.

M´agradaria saber en primer lloc si tu et sents espanyol, o que significa per a tu Espanya. Més que res per aclarir-me i plantejar-me millor la contestació.

Una abraçada, i novament gràcies per visitar-me i molestar-te a rebatir. Un plaer.

Salutacions

Agostí

D. Perucha ha dit...

jo crec que cadascú nomes es pot sentir del seu lloc, del seupoble, de a on visca, com a molt de la seu comarca. Despres no crec que siga español o altra cosa, simplement trobe constructiu, positiu i sobre tot democàtic l'unió de distintes "nacions" (eixa paraula no m'agrada) en definitiva, de persones, per a tindre els mateixos drets i deures (per example quina opinió tens de que navarra no contribuya al estado pel seu regimen foral (això es un privilegi sense cap sentit hui en dia, com la monarquia, son simbols medievals que atacan el principi d'igualdat) Jo crec que soc de guadalajara, de benidorm, i ara tambe pot sentir-me un poc de madrid, pero para espanya, i si pot ser per a la peninsula iberica, i mijor encara per a Europa (inconscientment nomes he posat amb mayuscula Europa) crec en un estat que siga capaç de donar proteccio, educacio, sanitat... al major nombre de gent posible amb un regimen descentralitzat, però amb eixes competencies que ja he dit intransferibles del "estat central" i amb una nominacio que siga la mateixa per a totes le regions (els estatuts `d'autonomia o el que siga) perque sino no n'hi ha igualdat entre un català, un navarro i un extremenyo.
Ara em vaig a votar (no et preocupes que no soc hincha politic del PPSOE) a veure si d'açí a prop gaudim d'una democràcia europea amb el modelo educatiu del pais amb mijor educacio, sanitat del paisamb mijor sanitat...
un saludo

Agostí Tiralí ha dit...

Hola Perucha, com va? Espere que t´isca bé el sel.lectiu durant estos dies. Bé, et vaig prometre contestació. No sé si aprofundiré massa, perquè no m´agrada avorrir, i perquè no tinc gens de temps.

Crec que no m´has acabat de respondre a la meua pregunta, encara que de les teues paraules es desprén que el teu marc estatal i nacional (sí, també, encara que digues que no t´agrade) és l´espanyol. M´ho demostra sobretot eixe discurs recentralitzador que al mateix temps m´implicita que tens un marc i una percepció conjunta i unitària del que és Espanya. Alguns castellans (sense cap ànim pejoratiu, per descomptat) d´esquerres, sense deixar de ser-ho, s´han trobat influïts per allò de la "unidad de destino en lo universal". Com aquesta recentralització sol anar acompanyada d´ assimilació i pèrdua d´ eficiència, no puc estar més en desacord, atenent sobretot a una vocació i voluntat pròpia d´ un ple autogovern, l´ horitzó del qual no passa per Madrid, ni molt menys.

Afirmes primerament que nacionalisme i esquerres és una contradicció, i per molt que m´ho plantege, no veig el perquè. Jo crec que he explicat prou, el perquè em veig obligat a adoptar amb actitud quasi defensiva, postures nacionalistes a desgana (perquè si per mi fóra, no perdria massa temps en parlar de nacions, és cert). El nacionalisme d´Estat és la fàbrica de tots els altres nacionalismes. Al mateix temps, considerant-me d´esquerres (segurament amb contradiccions i mancança de coneixements) em pareix bona la definició que fas:

"Ser d'esquerres significa pensar que els problemes econòmics i social es solucionarien amb una redistribucio de la riqueza (major contribució dels rics per a no deixar morir als pobres) i crec que això , en primer lloc, no ha de fer-se a nivell local, ni regional, sino al nivell mes gran posible".

A mí això de la justícia social global, que vols que et diga, també em posa. Però per a mi, ser d´esquerres també significa estimar les diferents variants de la llibertat. Llibertats individuals i llibertats col.lectives com són aquelles per les quals un determinat poble ha de poder exercir el dret (independentment de quina siga l´opinió) de decidir lliurement quin és el seu futur i el seu propi subjecte de sobirania. Cas contrari, suposa privació de llibertat que no crec que siga massa defensable des d´una postura d´esquerres. Jo estic profundament convençut. D´altra banda, el poder exercir aquestos drets no significa tancar-se ni molt menys a la pròpia presencia en ents supranacionals o organismes internacionals. Jo com a valencianista, sempre afirme tenir una vocació europeista. Ser valencià és la meua manera de ser europeu, i la meua manera de ser ciutadà del món, al cap i a la fi.

Agostí Tiralí ha dit...

El valencianisme per damunt de tot, és un sentiment. Ser i sentir-me valencià és una de les coses que millor representa la meua forma de ser i la meua identitat personal. No em crec ni millor que altres, ni més bonic, ni amb un piu més llarg. El problema sorgeix quan perceb una situació, que em requerix exercir una actitud d´autoafirmació o quasi de defensa, perquè veig que aquells trets culturals, lingüístics, consuetudinaris o tradicionals inherents durant segles a aquestes terres, als meus avantpassats i mamats per mí des del dia en que vaig nàixer, es veuen absorbits, diluïts, identificats amb algo caduc, postergats a un àmbit secundari i malauradament abocats a una probable i encara llunyana desaparició (menys mal), a conseqüència de la implantació perenne i duradora i imposició a la força d´altra cultura, llengua (que per a mi és molt lloable i agradosa),i sentiment pàtrio alié que ha sigut vertebrat pel tradicional i modern nacionalisme espanyol, que ha vingut concebent a Espanya com una mena de "Castella ampliada". Jo, front a aquest nacionalisme agressiu, no puc posicionar-me d´altra manera. I comprenc perfectament, que gent com tu, sense cap culpa de res ni mala fe, amb eixa llengua i cultura materna (que repetisc, em pareixen fascinants), no tinguen eixa necessitat d´autoafirmació i de defensa, perquè és el que ara mateix sura com l´aire i resulta normal en la societat espanyola, i concretament en la valenciana. És el que es viu quotidiànament, el dia a dia.

Agostí Tiralí ha dit...

Sóc un enamorat de Castella, Andalusia i Galícia. Extremadura no la he visitada (no saps com m´agradaria). De veritat, les voltes que he estat he gaudit molt. Poses en dubte l´ espoli flagrant que ha patit el País Valencià (anem a centrar-nos ací solament, perquè sinó es fa massa llarg) i segueix patint. Açò no és una cosa que me la invente jo per a poder justificar. No. El PV, ha estat sotmés des de 1707 a unes condicions tributàries exagerades i injustes, primerament “Por justo derecho de conquista” i després amb l´ argument de què som una d´ eixes “regiones prosperas”. Ara per ara, això no és cert. El País Valencià, supera en més de 5.500 milions d’euros el deute que se li hauria d’atribuir en funció a la població real i el PIB en el conjunt de l’Estat, perquè estadísticament, la nostra terra no arriba a la mitjana espanyola del PIB, uns dels baròmetres més clarificadors alhora de distribuir el finançament. Tot i tenir un nivell de renda baixet, som dels primers en aportació. I aquest dèficit, perjudica seriosament el nostre benestar, es tradueix en una pèrdua de qualitat de vida, i condiciona les polítiques socials (educació, sanitat, etc.), infraestructures necessàries, etc. Per a mi el més just atenent a una visió i pretensió sobirana vers Madrid, i una voluntat que finalitzara amb aquest espoli, seria que els valencians recaptàrem els nostres propis impostos mitjançant una Agència Tributària pròpia i fórem nosaltres els que disposàrem d´ells com vullguérem. I això no és ser insolidari, ni molt menys. Jo crec que quan s´ imposa unilateralment per un ent alié als valencians, el que tenim que aportar en concepte de “solidaritat” no és altra cosa que espoli. Som nosaltres els que hem de decidir ser solidaris amb qui i de quina manera. I perdona´m, però entre les meues prioritats solidàries no estan aquestes meravelloses terres (a les quals desitge el millor) i la seua gent que han de buscar també el perquè del seu lent progrés (incompetència o ineficàcia dels governants?ganes de seguir xuplant del pot?...) en lloc de bramar i cridar una insolidaritat irreal estadísticament. La nostra solidaritat, el nostre compromís ha d´ estar amb aquells territoris del món per baix del llindar de la pobresa. Com tu bé has dit, parlem d´ una redistribució global de la riquesa al nivell més gran possible.

Se m´ha fet massa llarg, i m´hauran quedat moltes coses per explicar una miqueta més. Altres, igual no les he explicades bé. Tant sols dir-te que tot açò ho crec de molt bona fe, i sense cap ànim dogmàtic ni estantís. Respecte moltíssim la visió de la resta...Al cap i a la fi, tampoc vaig a estar sempre barallat en el món ni disgustat...

Fins una altra, senyor Perucha. Fes bondat i que tingues sort en els exàmens!

D. Perucha ha dit...

hola de nou! Ya he finalitzat el sel.lectiu... ja soc lliure! jeje
Sere breu. Ja he dit que no m'agraden res les paraules nacionalisme, estat... i la idea de sentir-me espanyol em fa tindre por, de veritat, perque (en açò imagine que coincidisc amb tu) no hi ha cosa que més em repugne que el nacionalisme acaparador (que no pot arrivar a cap port que no siga fascisme. Nacional-socialismo, nazismo, estalinismo, nacional.catolicismo...) com es el nacionalisme espanyol. Pero la veritat es que em fa mal quan sent els resultats electorals de Galicia o Andalucia, i cuan sent coses que podrian dir-se espanyoles, pert tant, en un sentit paregut al de els de la generacio del 98 (no el mateix) si que sent que sooc espanyol (amb totes les malalties que suposa)
I respecte al tema del espoli, etc, en l'actualitat realment no coneix cifres, et done la rao; però en el que dius de la arribada dels borbons a espanya i em pareix que això son el decrets de nova planta (crec) no pot estar més a favor de esaa castellanizacion dels territoris "absorvits" Però no m'interpretes mal; no vull dir que m'agrade el acabar con les cultures autoctones per a imposar altres, no, dic que el modelo d'estat que n'hi havia desde els reis catolics era insostenible i injust. La corona de Arago no pagava impuestos ni contribuia al ejercit amb homes i a la guerra gaudia d'aquest ejercit... això de imposar el sistema castellà es per que era el mes just (encara que fora un merda) i el estat no podia sostindre-se nomes amb els impuestos dels castellans, perque no era una questio de ser Aragó independent o no, era una questió de que Aragó tuviera tots els drets sense cap deure i castilla tots els deures, o contribuir de la mateixa manera i gaudir i patir els dos.
I en l'actualitat jo crec que el nacionalisme es un sentiment que ha de superarse a nivell polític perque per a mi son mes importants les persones, crec que la constitucio ha de disposar que tots contribuyan al estat central pero que en temes culturals etc compartir competencies amb els regimens autonomics o algo peregut, i que la ajuda a les cultures regional siga algo a lo que la ley obligue i no una cosa en mans dels governs de turn com el cas de la comunitat valenciana que pateix en aquestes ambits el govern pp que te. Pero crec que la cultura que u te no es una cosa que siga de la seu nacio (no se si m'explique) sino algo personal que no pot ser desplatzat per imposicio d'un o altre nacionalisme. La situació actual es que la comunitat valenciana o catalunya o el pais vasc, etc tenen una riquessa cultural enorme gracies al mestizaje que visquen (perque tanmateix es valencia el que joga a pilota i parla valencia com el que canta el himne espanyol o el que es queda a casa escoltant rock angles i veient pelicules americanes, si els tres visquen al mateix joc) per això estic completament en contra de mesures que es lleven a cap sobre tot a catalunya como obligar als comercis a posar el seu nom en catala o als chiquets a estudiar totes les asignatures en catala (crec que hauria de ser obligatori per a tots menys el que arriven i no tengan cap idea, el estudiar la mitat de les asignatures en cada idioma, ni linea ni el) contrari.
Tambe es massa llarg el meu al final.
Ja parlarem una altra vegada; adeu!