dilluns, 14 d’abril de 2008

Els Valencians d´Algèria...

..."Per a l´amic Agustí, tan participatiu de la nostra història. Espere que disfrutes amb la lectura. Una abraçada...". És així com Geli, la mare del meu amic Vicent, em feia aquesta senzilla i bonica dedicatòria, la qual agraisc de bestreta, ja no per la meua "participació" que és ben nul.la, sinó per una mena de reconeixement del gran l´interés que tinc per la història i la cultura del poble valencià. Un honor.

Cal dir que Geli (Àngela-Rosa Menages) és coautora d´aquest llibre amb Joan-Lluís Monjo. Sempre en casa havia sentit de retruc, com feia prou anys hi va haver una tendència d´emigració cap a Algèria de valencians de les comarques del sud del País Valencià (sobretot de les dos Marines), que buscaven sortir d´una situació econòmica gens agradable. Fins i tot, a Onil no sé on vaig llegir o escoltar, que l´ofici de gelater colivenc va tenir també la seua representació en aquelles contrades nordafricanes. Certs noms com Jean, Michel o François en persones valencianoparlants també em demostraven aquesta emigració. Tanmateix mai havia sentit tanta curiositat fins que vaig vore a un programa de festes patronals 2007 de Benidorm que hi havia una presentació del llibre "Els Valencians d´Algèria" la qual va comptar amb una excel.lent introducció del filòleg Francesc-Xavier Llorca i Ibi i la posterior explicació i resum dels autors del contingut del llibre. Tot açò, davant d´un saló d´actes de l´Ajuntament ple de gom a gom, de gent encuriosida com jo i fins i tot de moltes persones emocionades que havien viscut en primera persona aquestes vivències. Haguera sigut criminal no haver comprat el llibre, que com podeu imaginar vos el recomane a tots. Obra que per a major mèrit, ha guanyat el premi Bernat Capó.

És aquest, un llibre en el qual es reivindica la memòria i aportació a la societat valenciana del patrimoni cultural dels valencians que van formar part de la ja excolònia francesa d´Algèria, des de les primeres manifestacions de presència valenciana allà a l´any 1830 fins al 1962, any en què va tindre lloc la guerra d´independència algeriana que provocà la fugida de tota aquesta gent fins als diversos llocs d´origen del País Valencià o fins a la República Francesa. Obra descriptiva basada en una sèrie d´explicacions i d´ entrevistes a les persones que tingueren un contacte directe amb aquesta realitat i d´aspectes tan quotidians com la manera de viure, el manteniment d´oficis valencians com el de torroner o gelater, la gastronomia, la llengua, la interculturalitat, els estereotips socials, el manteniment dels costums i l´enyorança dels pobles originaris, etc. Entrevistes que d´altra banda respecten en la transcripció fidedígnament la manera de parlar de la persona entrevistada, la qual cosa ens mostra les influències lingüístiques sobretot franceses que van rebre en aquesta inmigració i que han aportat en certa mesura als seus llocs d´origen, (l´anomenat dialecte patuet valencià) així com les peculiaritats dialectals i fonètiques que cada poble i comarca té. Entrevistes en què es deixa entreveure la melàngia dels informants per aquella terra perduda, per l´estil de vida molt més modern del que tenien les nostres comarques en aquells moments.

M´he quedat en ganes de contar-vos més coses. Sobretot perquè el llibre inclou molts més temes i més detallats dels quals vos he parlat. Un llibre no exempt passatges humorístics així com d´un grat i estimat record per aquella terra que va acollir un gran nombre de valencians durant el més d´un segle en què hi va haver presència. Si voleu saber-ne més, el compreu. No vaig a trair la norma consuetudinària de no contar molt més que una mena de introducció o resum dels llibres o pel.lícules que he vist. Pense que no vos decebrà. Fets històrics com aquestos no poden caure en l´oblit ni deixar de formar part de la cultura dels valencians i en concret dels valencianistes.

Salut i història!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies a la insistència d’Alfredo he decidit deixar-te un comentari per a que sàpigues que fer publicitat del teu blog les nits de festa amb la gent del conservatori no està de més i que m’agrada llegir-te.

Salutacions!

Espere que em perdones si tinc faltes d’ortografia o d’expressió però no escric habitualment en valencià. B7s.

Agostí Tiralí ha dit...

Moltes gràcies anònim/a (ja què no has posat el teu nom ni t´has identificat XD. Ja m´ho va comentar el gran Alfredo, q tenia una amiga que entrava prou, la qual cosa m´ompli d´orgull i satisfacció (encara més que al rei). Sí que és cert que certes nits quan bec un poc, s´embruta la cosa i acompanyat d´un gran estat d´eufòria, comence a donar-li gran publicitat, equiparable a empreses a gran escala. Això té la desventatja de que moltes voltes no recorde a qui li ho he fet. Per això, no me´n recorde quan t´ho vaig fer a tu, però m´ho crec...

Un honor per a mí que et passes per ací de volta en quant. És un blog limitadet de disseny, de contingut i de habitualitat, però li tinc molt d´apreci.

Salutacions!

Geli ha dit...

Moltíssimes gràcies, Agostí per haver escrit el teu comentari, i tan llarg! És un plaer llegir coses escrites amb tan d'entusiasme per una persona tan jove,i m'alegra perquè em confirmes que el nostre futur és possible si n`hi ha uns quants més com tu ( i Vicent, i Eusebi, etc), tu estimes la història dels teus avantpassats i l'emmarques en el temps present:tots hauríem de conéixer bé com hem esdevingut el que som per poder comprendre la realitat, no? Bé, ja et contaré més detingudament com anà la presentació a Barcelona i veuràs com t'agrada. Fins prompte,una abraçada. Geli

Albert Miret ha dit...

Agustí, certament has fet referéncia d'un episodi de la nostra história que molts valencians desconeixem. Sols tenia un poc de referéncia gràcies a una cançò d'Al tall que versa sobre un home emigrant que tornava d'Algeria a la Marina, tot explicant-li com està el panorama per la zona i al país.
Espere llegir algun dia sobre este capítol moltes voltes ignorat però que inclùs estaria bè fer fins i tot una peli o documental basant-se en estos fets.
Salutacions i enhorabona per l'entrada.