El valencià a l´Administració de Justícia

En els temps que corren, en què alguns donen a entendre que el castellà està prop d´extingir-se i en què alguns estem apunt d´encendre una gran foguera per sacrificar el Quijote i tota l´excel.lent literatura que existeix en castellà, em referme. El valencià és la meua llengua materna (per cert, voldria aclarir-li a algú que la “Lengua Común” no és la llengua materna de tots). I sense cap obsessió malatissa, és la llengua en la que pense, en la que escric sovint, en la que parle. Vaja, un dels trets més importants que em definix com a persona, que m´identifica i em vincula a un col.lectiu de persones, a una cultura, a una terra... I Bé, no vaig a descobrir cap secret. La situació del valencià/català al País Valencià és com és.Preocupant, alarmant, trista...poseu-li tots aquells qualificatius que cregueu oportuns. I en contra del que ja m´han retret algunes persones, no es tracta d´una percepció subjectiva (que sí la veig dia a dia) sinó objectivament demostrada per diversos i seriosos estudis sociolingüístics. Molts haureu sentit parlar a l´escola de conceptes com el bilingüisme diglòssic, de llengua minoritzada, d´asimetries, etc. No vull aprofundir més en el tema, perquè probablement parle massa sense saber, i després ixen uns textos massa llargs que fins i tot a mi em fan peresa de llegir.

Em preocupa i molt la recessió quant a l´ús de la llengua. I em seguix entristint tota mena d´autoodis, prejudicis i conformismes (si ja la podem parlar, què més vols?). Com si a més haguérem de donar les gràcies. Tot i que a l´àmbit educatiu s´ha avançat des d´aleshores en l´ensenyament del valencià i en valencià (malgrat els 93000 alumnes que havent-ho demanat enguany, s´han vist privats d´aquest dret), paradoxalment l´ús ha anat en sentit contrari. La llei d´ús i ensenyament del valencià de 1983 fou en aquell moment, segons els entesos, una bona llei (tot i que Ciprià Ciscar deia que “vam fer lo que vam poder”) i parlant generalment, estava destinada a la normalització i recuperació de la llengua pròpia dels valencians per a propiciar l´ús i ensenyament, i la conseqüent equiparació total a tots els àmbits amb el castellà. Es tracta d´una Llei que enguany complix 25 anys, per la qual cosa des d´alguns sectors ja es demana una revisió, vist el resultat. Sobretot perquè l´ús, contràriament al que es pretenia, ha retrocedit. La mancança de polítiques serioses i decidides de normalització lingüística per part dels successius governs de la Generalitat és evident. No són suficients les anecdòtiques i fins i tot gracioses campanyes de traure la llengua, de “valencià clar que sí”, de decàlegs pel valencià que queden en un total oblit. Fins i tot l´aliment del conflicte lingüístic i seccessionista per part de l´actual Consell no li fa cap favor (al contrari)a la desitjada normalització.

Estos dies, vaig assistir a un curset de llenguatge jurídic administratiu valencià. Curs que m´ha encantat, en el qual he aprés algunes coses que em serviran de gran ajuda, i en el qual també he pogut comprovar de primera mà certes situacions que ja imaginava. Vam centrar molt el tema en la situació del valencià dins de l´Administració de Justícia...

No, Aquest buït en el text, no ha sigut involuntari. Ha sigut forçat per la simple raó de què en els tres puntets s´haguera pogut acabar el text. Parafrasejant a Ferran Puchades, “el valencià en els jutjats, en l´Administració de Justícia, ni està ni se l´espera”. Xè, una circumstància que em toca de ben propet. I és que la utilització de la nostra llengua en el sistema jurídic valencià no existeix. Encara que existix un dret reconegut a les parts , magistrats, secretaris, advocats, etc. de seguir el procediment en la nostra llengua (excepte si produix indefensió pel desconeixement d´alguna de les parts), la testimonial pràctica ens convida a comprovar la constant vulneració del dret a un procediment sense dilacions indebudes (Xè, una justícia ràpida). I és que fins i tot ja t´avisen que si presentes una demanda en valencià tardarà tot molt més. Altra cosa sorprenent és l´espectacular cos de traductors al valencià amb el que compta el sistema jurisdiccional valencià. Tan sols una dona, a la qual done tot el meu suport, és l´encarregada del servei de traducció al valencià de tots els paperassos produïts per la Justícia al nostre País. I no sé jo si tindrà massa faena. Per contra el cos de traductors a altres llengües com l´anglés compta amb una cinquantena de treballadors que treballen a una empresa privada a la qual li han cedit aquesta tasca. Per cert, està ací, a Benidorm.

Vam estar parlant també de les situacions d´altres territoris de l´estat espanyol, com Galícia, el País Basc o Catalunya, on la situació de les respectives llengües en la justícia és ben minsa, amb unes estadístiques certament pobres en la pràctica (al País Valencià no hi ha ni estadístiques...total, per a què?). Cal destacar alguns programes que s´han dut a terme a Catalunya com el Pla Pilot que crec que inclou fins i tot incentius econòmics als jutges a fi de capacitar-los en la llengua pròpia per a desenvolupar millor la seua tasca.

En resum, el diagnòstic de Ferran Puchades esmenta una sèrie d´obstacles legals, organitzatius, materials, socials i polítics per a la introducció del valencià a l´administració de justícia, així com algunes propostes per poder avançar en el bilingüísme real. Propostes que a àmbit estatal passen pel reconeixement del plurilingüisme de l´estat espanyol, remoure obstacles legals, introducció efectiva de la reforma de l´Oficina Judicial, ajustament competencial a l´Oficina Judicial o la reformulació dels cossos nacionals. Quant a l´àmbit autonòmic proposa uns nous instruments legals, l´exercici de competències pròpies en l´ingrés i provisió de llocs de treballs, la perfilació lingüística de l ´Oficina Judicial, la formació i capacitació del personal, l´aprofitament de la capacitacio lingüística actual del personal al servei de l´administració de justícia (molts en són valencianoparlants), la normativització i estandarització del valencià jurídic (tema resolt amb el Vocabulari jurídic realitzat per l´AVL i que ens van presentar també al curset), però sobretot i molt important, una voluntat política decidida a situar la nostra llengua al lloc on realment es mereix. Vaja, un horitzont ben llunyà. Tot un repte...

Una salutació i un agraïment especial a tots els conferenciants del magnífic curs, com són Josep Ochoa, Virtudes Ochoa, Ferran Puchades, Jordi Davó, Juli Martínez o Artur Ahuir.

Salutacions!