diumenge, 13 de juliol de 2008

El valencià a l´Administració de Justícia

En els temps que corren, en què alguns donen a entendre que el castellà està prop d´extingir-se i en què alguns estem apunt d´encendre una gran foguera per sacrificar el Quijote i tota l´excel.lent literatura que existeix en castellà, em referme. El valencià és la meua llengua materna (per cert, voldria aclarir-li a algú que la “Lengua Común” no és la llengua materna de tots). I sense cap obsessió malatissa, és la llengua en la que pense, en la que escric sovint, en la que parle. Vaja, un dels trets més importants que em definix com a persona, que m´identifica i em vincula a un col.lectiu de persones, a una cultura, a una terra... I Bé, no vaig a descobrir cap secret. La situació del valencià/català al País Valencià és com és.Preocupant, alarmant, trista...poseu-li tots aquells qualificatius que cregueu oportuns. I en contra del que ja m´han retret algunes persones, no es tracta d´una percepció subjectiva (que sí la veig dia a dia) sinó objectivament demostrada per diversos i seriosos estudis sociolingüístics. Molts haureu sentit parlar a l´escola de conceptes com el bilingüisme diglòssic, de llengua minoritzada, d´asimetries, etc. No vull aprofundir més en el tema, perquè probablement parle massa sense saber, i després ixen uns textos massa llargs que fins i tot a mi em fan peresa de llegir.

Em preocupa i molt la recessió quant a l´ús de la llengua. I em seguix entristint tota mena d´autoodis, prejudicis i conformismes (si ja la podem parlar, què més vols?). Com si a més haguérem de donar les gràcies. Tot i que a l´àmbit educatiu s´ha avançat des d´aleshores en l´ensenyament del valencià i en valencià (malgrat els 93000 alumnes que havent-ho demanat enguany, s´han vist privats d´aquest dret), paradoxalment l´ús ha anat en sentit contrari. La llei d´ús i ensenyament del valencià de 1983 fou en aquell moment, segons els entesos, una bona llei (tot i que Ciprià Ciscar deia que “vam fer lo que vam poder”) i parlant generalment, estava destinada a la normalització i recuperació de la llengua pròpia dels valencians per a propiciar l´ús i ensenyament, i la conseqüent equiparació total a tots els àmbits amb el castellà. Es tracta d´una Llei que enguany complix 25 anys, per la qual cosa des d´alguns sectors ja es demana una revisió, vist el resultat. Sobretot perquè l´ús, contràriament al que es pretenia, ha retrocedit. La mancança de polítiques serioses i decidides de normalització lingüística per part dels successius governs de la Generalitat és evident. No són suficients les anecdòtiques i fins i tot gracioses campanyes de traure la llengua, de “valencià clar que sí”, de decàlegs pel valencià que queden en un total oblit. Fins i tot l´aliment del conflicte lingüístic i seccessionista per part de l´actual Consell no li fa cap favor (al contrari)a la desitjada normalització.

Estos dies, vaig assistir a un curset de llenguatge jurídic administratiu valencià. Curs que m´ha encantat, en el qual he aprés algunes coses que em serviran de gran ajuda, i en el qual també he pogut comprovar de primera mà certes situacions que ja imaginava. Vam centrar molt el tema en la situació del valencià dins de l´Administració de Justícia...





No, Aquest buït en el text, no ha sigut involuntari. Ha sigut forçat per la simple raó de què en els tres puntets s´haguera pogut acabar el text. Parafrasejant a Ferran Puchades, “el valencià en els jutjats, en l´Administració de Justícia, ni està ni se l´espera”. Xè, una circumstància que em toca de ben propet. I és que la utilització de la nostra llengua en el sistema jurídic valencià no existeix. Encara que existix un dret reconegut a les parts , magistrats, secretaris, advocats, etc. de seguir el procediment en la nostra llengua (excepte si produix indefensió pel desconeixement d´alguna de les parts), la testimonial pràctica ens convida a comprovar la constant vulneració del dret a un procediment sense dilacions indebudes (Xè, una justícia ràpida). I és que fins i tot ja t´avisen que si presentes una demanda en valencià tardarà tot molt més. Altra cosa sorprenent és l´espectacular cos de traductors al valencià amb el que compta el sistema jurisdiccional valencià. Tan sols una dona, a la qual done tot el meu suport, és l´encarregada del servei de traducció al valencià de tots els paperassos produïts per la Justícia al nostre País. I no sé jo si tindrà massa faena. Per contra el cos de traductors a altres llengües com l´anglés compta amb una cinquantena de treballadors que treballen a una empresa privada a la qual li han cedit aquesta tasca. Per cert, està ací, a Benidorm.

Vam estar parlant també de les situacions d´altres territoris de l´estat espanyol, com Galícia, el País Basc o Catalunya, on la situació de les respectives llengües en la justícia és ben minsa, amb unes estadístiques certament pobres en la pràctica (al País Valencià no hi ha ni estadístiques...total, per a què?). Cal destacar alguns programes que s´han dut a terme a Catalunya com el Pla Pilot que crec que inclou fins i tot incentius econòmics als jutges a fi de capacitar-los en la llengua pròpia per a desenvolupar millor la seua tasca.

En resum, el diagnòstic de Ferran Puchades esmenta una sèrie d´obstacles legals, organitzatius, materials, socials i polítics per a la introducció del valencià a l´administració de justícia, així com algunes propostes per poder avançar en el bilingüísme real. Propostes que a àmbit estatal passen pel reconeixement del plurilingüisme de l´estat espanyol, remoure obstacles legals, introducció efectiva de la reforma de l´Oficina Judicial, ajustament competencial a l´Oficina Judicial o la reformulació dels cossos nacionals. Quant a l´àmbit autonòmic proposa uns nous instruments legals, l´exercici de competències pròpies en l´ingrés i provisió de llocs de treballs, la perfilació lingüística de l ´Oficina Judicial, la formació i capacitació del personal, l´aprofitament de la capacitacio lingüística actual del personal al servei de l´administració de justícia (molts en són valencianoparlants), la normativització i estandarització del valencià jurídic (tema resolt amb el Vocabulari jurídic realitzat per l´AVL i que ens van presentar també al curset), però sobretot i molt important, una voluntat política decidida a situar la nostra llengua al lloc on realment es mereix. Vaja, un horitzont ben llunyà. Tot un repte...

Una salutació i un agraïment especial a tots els conferenciants del magnífic curs, com són Josep Ochoa, Virtudes Ochoa, Ferran Puchades, Jordi Davó, Juli Martínez o Artur Ahuir.

Salutacions!

5 comentaris:

Albert Miret ha dit...

Quina enveja Agustí que em dones. He de dir-te que la carrera de dret a la Jaume I havia fet una discriminació positiva que consistia en impartir les matéries en valencià pel matì però la realitat ès que en 2 anys el valencià a les aules a disminuit set punts si no m'erre.
Mès valencià a la justícia, a l'escola, a la universitat i al carrer!
Amb estos noms, n'estic convençut que les conferéncies hauran estat d'allò mès interesants.

Yaiza!! ha dit...

Jo no sé exactament com està el tema del valencià allà, ja que encara no estudie a la universitat ni res... Però, el que si que veig és que s'ha perdut bona cosa, i hauriem de fer alguna cosa! Però clar està, que una xiqueta de 15 anys... no pot fer res... Em pareix perfecte el teu article, l'hauria de llegit més gent, i adonar-se'n del que passa realment...
Enhorabona per l'article!!

Yaiza

Miquel ha dit...

Què esperaves d'una societat que no estima allò que és seu? Som la societat del .. em fa igual... que RTVV faça les pel·lícules, les séries de producció pròpia, els concursos,... en castellà i no passa res... El poder hui estpà en els mitjans de comunicació; si ells no fan entrar la llengua, tenim la batalla perduda, amic.

Sóc Siriuseta ha dit...

Cremem-los a tots, Agostí =]

Andrea ha dit...

Tant de bo s'utilitzara més la nostra llengua i hi haguera gent que la defensara...Sembla que el País Valencià sofrisca una mena d'amnèsia col·lectiva. M'ha agradat molt el teu escrit, com sempre. Un bes des de Tarragona!