Ahir va ser l´aniversari de ma mare. Així que aprofitant l´esdeveniment i que l´amic Ángel Saez i família ens van convidar, ens acostàrem a Castellar a dinar. És una pedania de València Ciutat que frega l´Albufera, molt bonica i aparentment acollidora. Encara es veuen importants fanecades d´horta i es percep un ambient rústic i absolutament valencià. Però he de dir, que tots aquestos sentiments poètics no hagueren relluït sense haver tingut la panxa plena...i ben plena.
Jo crec que mai havia menjat arròs amb fesols, naps i ànec. I si n´he menjat, farà massa temps, trobe. Però el que vaig tastar ahir sols es pot descriure amb imatges, i amb el gust de menjar-lo. Menjar sà i casolà. Sols dic una cosa. Em vaig escudellar tres plats del perol, i em va sentar com oli a un cresol. Au gentola, ací teniu la mostra. Torqueu-vos la bava...
Jo crec que mai havia menjat arròs amb fesols, naps i ànec. I si n´he menjat, farà massa temps, trobe. Però el que vaig tastar ahir sols es pot descriure amb imatges, i amb el gust de menjar-lo. Menjar sà i casolà. Sols dic una cosa. Em vaig escudellar tres plats del perol, i em va sentar com oli a un cresol. Au gentola, ací teniu la mostra. Torqueu-vos la bava...
6 comentaris:
Que bona pintaaa!!mm!!
No coneixia aquest plat... Sembla molt bo!
Amc Agosti. Per a mi es el menjar que mes m'agrada. Ma mare ho fa espectacular. Just ara, en una estoneta aniré a ca' ma mare a menjar-me un plat.
Fa dos o tres anys, la nit del 18 de març, en plenes falles, menjàrem un arròs calós amb fesols i naps a les 5 del matí després d'acabar la revetlla, amb un pet com una destral. Hi havia allí un xic canari que es va quedar flipat. "ehto ehtá mu bueeeno" em deia. Em va preguntar com es deia i li vaig dir "Yo esto te lo sé decir en valenciano, pero en castellano no. Sería algo así como... arroz caldoso con fesoles y nabo" xDD ara tu posa-li l'accent valencià i una bona xufa damunt i obtindràs el resultat jeje
Per cert, als que són com tu en els meu poble els diguem "farteres" o "sangoneretes" :D
Au sangoneraaaa!!!!
Òstia lo d´explicar les coses valencianes en castellà, és una cosa impossible. Ja contaré anècdotes ja...
Salut José, molt bo. Havia sentit això de farteret o sangonereta. Tenim un lèxic únic...
Hola!
Em sume als comentaris anteriors respecte al arròs caldós eixe que, tan bona pinta té.
En ànec no l'he provat mai, però deu estar impressionant.
"Arroz con alubias, nabos y pato", ai mare! qué mal sona en castellà :)
Publica un comentari a l'entrada