divendres, 15 de maig de 2009

Final de Copa...

No va poder ser. Malgrat el matiner gol de Gaizka Toquero, guanyar-li al F.C. Barcelona era quasi una utopia. Després de l´ empat ho vaig creure impossible. El Barça juga a un ritme altíssim, i amb qualsevol combinació, els lleons es veien ultrapassats, a pesar de la seua lloable i incansable lluita. És per això, que no n´ estava decebut en absolut. Aquesta final, ens ha permés que passem a jugar directament la pròxima edició de la Uefa i de la Supercopa. Poca broma. Així que, enhorabona a tots els culés perquè vos ho mereixeu, i assumisc que vaig ser un llengut en les setmanes prèvies al partit. Menys mal que no em vaig jugar més que alguna cerveseta que amb molt de gust pagaré.


Acompanyat pels meus cosins Jose, Sergio i l´ amic Gonzalo, vaig estar a València tota la vesprada, gaudint com un xiquet de l´ ambient tant bo, sà, esportiu i fins i tot reivindicatiu. Els bars propers a Mestalla eren un formiguer de molts bilbaïns barrejats amb prou menys culés, que compartien harmoniosament de tot menys aigua. El que més em va impressionar va ser la “Ciutat Athletic”, una enorme carpa que acollia a milers aficionats que botaven, reien, cantaven. Molt bona gent, sincerament. També vam visitar la carpa del Barça, vestits de roig i blanc. Ens reberen com a herois. Mai m´havia fet tantes fotos ni saludat i parlat amb tanta gent. Sobretot després de que m´ atrevira a tocar l´ himne del Barça amb la dolçaina. No s´ ho podien creure. Chapeau per tots ells i pel bon rotllo, també existent en el moment de rebre els autobusos dels dos equips a les portes de Mestalla. Com teníem dos entrades, les vaig cedir gustosament als cosins, que són uns bons futbolistes i vaig seguir el partit des de la Carpa de l´ Athletic. Allò era un infern, per la calor i l´ ambient encara més agreujat amb el gol de Toquero. Tothom va acabar un poc despagat perquè no es va poder fer res. Ja en Mestalla, vam aplaudir al campió. Un equip de llegenda que està temporada està fent-me gaudir d´ una de les meues distraccions.


Per cert, jo no em sentiria còmode participant en la final de Copa del Rei d´ Espanya. Tot açò, sols ho puc entendre i interpretar des d´ un mer sentit competitiu i pragmàtic que es pot aprofitar per a fer sentir les nostres reivindicacions (enhorabona a la pancarta del Bloc Jove), sobretot quan pretenen que per ous ens haguem d´ empassar amb placidesa el seu nacionalisme espanyol (per a ells invisible i inexistent) que aprofiten per a mostrar en qualsevol ocasió (sobretot en l´ esport), perquè per a ells és ben normal i entra dins de l´ ordre natural de totes les coses. La resta som uns maleducats, hipòcrites i anacrònics. Que s´ ho facen mirar i que em perdonen, però jo com a valencianista (en la vessant nacional, i perquè no, també en certa mesura en l´ esportiva) no puc estar còmode ni més en desacord amb manifestacions nacionals (i nacionalistes) espanyoles, com és la inclusió de l´ himne del Regne d´ Espanya. Per això, i amb esperit reivindicatiu, jo també haguera xiulat l´ himne. El calvo li l´ haguera deixat a un altre, que jo tinc molta vergonya i un cul massa lleig. Però per damunt de tot, em quede amb un dia meravellós i inoblidable, que espere que es torne a repetir prompte. L´ any que ve.


Salut i enhorabona al Barça.


Albert, enhorabona a tu també. La primera foto és de l´ Athletic Hiria tota plena de gent, a la segona isc jo amb la samarreta de l´ Athletic i un gotet, a la tercera ix tota la gent del Barça en la seua carpa, a la quarta apareix les rodalies de Mestalla plenes d´aficionats, la cinquena és una part de la graderia del Barça i la sisena la de l´Athletic. Salut!







3 comentaris:

Albert ha dit...

Com diguè un membre del PNV: la xiulada lluny d'entendre's com una falta de respecte, era una reivindicació popular que mostrava la seua disconformitat amb la inclusió de l'himne espanyol.
L'espanyolisme va arribar a tal extrem que TVE va censurar la pitada general per desprès anant-ho justificant com un error humà i emetent l'himne espanyol al descans on vet acì que sols es veien les imatges sense l'audio de la xiulada.
Un acte mès de la centralització mès que evident de l'Estat espanyol. qui per cert, no admet que la resta d'idiomes cooficials no puguen participar a Eurovisió entre d'altres.
Com sempre moltíssimes gràcies per les fotos.

ximo ha dit...

xe agus a la proxima sera xo be d tota manera el atletic va tractar d plantar cara k es limportant xD i be eske el barça està enguany intractable xD tnim els millors jugadors jajaj inga ens vejem dema a orquestra deu!

inesperada ha dit...

ei agostí molt bon article, la veritat que va ser una pasada i em penedisc de no haver estat allí, pero la feina no meu va permitir.

En quan a lo de la pitada, la sexta eu va traure després al follonero, i va ser molt impresionant.

Salutacions

inesperada:P