És cert. Com un record d´infantesa. Me´n recorde de tot i de res. Constantment. De la meua Teresa. D´aquelles paraules, ulls, mans i llavis. Quatre elements simples, suficients, complementaris i tal volta imprescindibles. La meua Teresa és diferent, impredictible. Dolça i freda. Propera i distant. Em costa entendre-la, però ho acabe fent. Li rese per les nits malgrat un marcat ateisme. Posteriorment, ho torne a somniar tot, amb més desig que realitat. I m´agrada. Cal que li done les gràcies. Mereix un homenatge, com el que li fa l´Ovidi Montllor a la seua...
1 comentari:
Si no estic equivocada, Andrés Valor també va tocar a aquell concert en homenatge a l'Ovidi. Però no recorde si ell va optar per tocar Teresa, com van fer molts altres.
Publica un comentari a l'entrada