I'm alive

Havent rosegat un sandvitx de philadelphia i una poma com a dubtós i escàs dinar (this is lunch), torne a escriure sobre una llibreta nova que m'he comprat en la tenda del costat. Vaig arribar dimecres acompanyat pels pares, que van marxar diumenge matí. Malgrat que no estava massa convençut de la seua presència, m'han ajudat moltíssim amb la compra de menjar i tota classe d'estris quotidians i necessaris per a la cuina, l'habitació, el bany. Ara mateix, escric des d'una tauleta d'estudi que té la meua habitació. Em recorda a la teua. Si gire el cap a la dreta, puc vore alguns grans vaixells al fons. Molt al fons. No sé si sabreu que d'ací va partir el Titanic. Cases Typical English i si trac el cap per la finestra, una via del tren. Un tren que no passa sovint, i el soroll monòton del qual, no destorba.

Açò és una residència d'estudiants. Estic en la 6a planta (no para d'estropejar-se l'ascensor) compartint apartament amb 9 persones més de diferents nacionalitats. Hi ha una galega, un belga, un alemany, un xic de Hong Kong, una finesa, un búlgar, dos xiques d'Estònia, un italià i jo. Hi ha molt bona relació.Tenim banys i dutxes comunes. Tanmateix, a l'habitació tinc una xicoteta pila i un espill, per a asear-me i rentar-me la cara. La cuina també és compartida i ha esdevingut el centre de relacions i converses. L'italià ens convida aquesta nit a pasta. Cap a l'estiu els faré aigua-sivà. Si me'n recorde. Reconec que al meu anglés li falta fluidesa i això em resta espontaneïtat i profunditat en les converses. Em tranquil·litza entendre'ls a tots. Fins i tot als anglesos, que pareix que s'hagen menjat alguna cosa mentre parlen.

Encara no tinc internet perquè amb linux s'ha de configurar d'una manera diferent. Em cague en linux. Ja em va dir el iaio que no canviara les sendes velles per les novelles. M'agradaria que açò fos una experiència sense internet, sense cap comunicació. L'estima i l'enyorança em poden, però. Estic trobant a faltar moltes coses, molta gent. No obstant, he conegut gent bona i interessant. Amb ells tot és més fàcil.

La festa és de moment fluixeta. A les 2 està ja tot tancat i la música no és el meu estil. A voltes em pregunte on està la gràcia de la música house o la música electro, repetitives i simples per excel·lència. I no per menyspreu. De tant en tant, m'han arribat a agradar. L'altra nit vaig tocar la trompeta. Sonava a canyot, però aquells tan contents d'escoltar el meu repertori. Molt cañí per cert. L'alcohol és caríssim, i la graduació de les cerveses ínfima. Les Guiness em fan enyorar aquells plis plais que amb un ditet de bromera, engolia quan era jove. Parle en passat, perquè a hores d'ara em senta com una pataeta als collons. Parlant de bromera. Hui hi ha festa de la bromera (foam party). Sempre m'ha paregut una porqueria, però hui crec que em fa el cas. We are going to drop the mandanga. Anem a soltar la mandanga. Evidentment que els companys no ho han entés, però els ha agradat Palmera Destroy, la cançoneta d'Orxata. I jo feliç.

Anem a sopar. Ací fa olor a bolonyesa. Ja posaré fotos.

Salut i abraçades.