Assegut a la proa d'un ferri que travessa un riu i una badia enorme, observe atentament les dos riberes farcides de molls i vaixells de tota classe. Fa un vent humid i fred. La matinada de hui ha sigut criminal i tan sols he dormit una hora. Duc tres o quatre nits dormint un màxim de 5 hores. L'apartament aquest pareix ca Pepe Merda. Ací entra qui vol, està tot permés, la música electrohouse sona a condemna reiterada i el descans de la resta és una cosa que ni tan sols es contempla. Jo sóc agraït i la tornaré doblement. Segur.
Després d'un viatge frustat a la universitària ciutat d'Oxford, hem pres la decisió de visitar l'illa de Wight, al sud de Southampton, sense saber ben cert què anem a trobar-nos. Allò que ens ha separat d'Oxford ha sigut no haver comprat els bitllets per internet. Fàstic de modernitat que no ens deixa pagar en viu i en directe.
Hui, 9 d'octubre, Dia Nacional del País Valencià ha amanegut ple de boira. No deixe de pensar en aquesta data, les tradicions, el significat reivindicatiu que té per a mi, l'acte insitucional de la banda i el solo de fiscorn, la manifestació de la vesprada, la Processó Cívica (o incívica) pels carrers de València on els dos anys anteriors ens hi vam jugar la pell per culpa de la irracionalitat feixista i consegüentment antivalenciana. Pense molt en vosaltres, amics i amigues, companys i companyes i desitge que per una volta tot isca bé.
M'agradaria regalar una mocadorà a les dones que hi ha en mi. Enguany no podrà ser...I mentre escric açò, no puc deixar de sentir un gran enyor pel que ha estat la meua terra, les meues rutines i hàbits alterats per complet ací a Anglaterra. Qui i què m'espera en tornar? Tant fa. Està sent una experiència molt productiva a nivell personal que necessitava i que em fa reflexionar molt. Tinc moltes ganes d'aprendre, d'aprofitar el temps i conéixer nova gent.
Des de la proa estant i malgrat la boira, ja puc albirar la costa de l'Illa molt pròxima. El so greu i perllongat de la sirena que anuncia l'arribada i em recorda a les notes pedals de la trompeta, m'obliga a tancar la llibreta i a disposar-me a descobrir l'Illa de Wight.
Fins prompte.
Després d'un viatge frustat a la universitària ciutat d'Oxford, hem pres la decisió de visitar l'illa de Wight, al sud de Southampton, sense saber ben cert què anem a trobar-nos. Allò que ens ha separat d'Oxford ha sigut no haver comprat els bitllets per internet. Fàstic de modernitat que no ens deixa pagar en viu i en directe.
Hui, 9 d'octubre, Dia Nacional del País Valencià ha amanegut ple de boira. No deixe de pensar en aquesta data, les tradicions, el significat reivindicatiu que té per a mi, l'acte insitucional de la banda i el solo de fiscorn, la manifestació de la vesprada, la Processó Cívica (o incívica) pels carrers de València on els dos anys anteriors ens hi vam jugar la pell per culpa de la irracionalitat feixista i consegüentment antivalenciana. Pense molt en vosaltres, amics i amigues, companys i companyes i desitge que per una volta tot isca bé.
M'agradaria regalar una mocadorà a les dones que hi ha en mi. Enguany no podrà ser...I mentre escric açò, no puc deixar de sentir un gran enyor pel que ha estat la meua terra, les meues rutines i hàbits alterats per complet ací a Anglaterra. Qui i què m'espera en tornar? Tant fa. Està sent una experiència molt productiva a nivell personal que necessitava i que em fa reflexionar molt. Tinc moltes ganes d'aprendre, d'aprofitar el temps i conéixer nova gent.
Des de la proa estant i malgrat la boira, ja puc albirar la costa de l'Illa molt pròxima. El so greu i perllongat de la sirena que anuncia l'arribada i em recorda a les notes pedals de la trompeta, m'obliga a tancar la llibreta i a disposar-me a descobrir l'Illa de Wight.
Fins prompte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada