Mentre un mestre jove, panxut i suat comença a explicar la lliure circulació de persones i mercaderies a la Unió Europea, m'adone que m'he deixat tots els materials en casa. Ja sabreu que sóc un poc albercoc. Les lliçons d' European Law són redundants perquè ja vaig aprovar aquesta assignatura a Alacant farà cosa de 2 ó 3 anys. Francament, repetisc perquè m'agrada la matèria i perquè ens exigeixen un mínim de crèdits per a matricular-nos. Bàsicament, renove coneixements i referme la vocació europeista. Tot això està molt bé, però malgrat els bons propòsits inicials, la classe no pot ser més tediosa i feixuga. He de reconéixer que l'altre dia i en primera fila, quasi em quede torrat com l'algeps.
Entendre l'anglés d'aquest paio arriba a ser una de les majors motivacions d'aquesta lliçó. Les frases contenen barbaritats de paraules i vocals obertes emeses amb una rapidesa que m'astora. Encara sort que es va disculpar pel seu accent del nord quan es va encetar el curs. Hui, sorprenentment i sense prestar quasi atenció, ja li he agafat al vol dos o tres frases referents a la llibertat de moviment i establiment de treballadors i les seues famílies a la Unió Europea. I el pensament se'n fuig de nou...Em plantege buscar una feina flexible que, pel meu desordenat horari no és tasca fàcil. No és gossera, de veritat.
Marginat i seriós, sec a soles sense ningú a menys de dos metres a la redona i m'arribe a plantejar si els estudiants Erasmus tenim la pesta bubònica o quelcom semblant. No ens fan massa cas i tampoc ens pregunten. Les classes són molt bàsiques i el volum de matèria donada és ínfim si ho comparem amb les classes de la Universitat d'Alacant. Quaranta minutets, quatre referències, algun cas i el dijous que ve ens tornem a vore. No contracteu mai un advocat anglés...
Així que, els quaranta minuts preceptius ja s'han consumit i mentre la gent marxa, jo seguisc escrivint. Tal volta pensaran que estic aplicat, però no saben que hui, només hui, no he fet un brot.
L'Erasmus no va mal.
Entendre l'anglés d'aquest paio arriba a ser una de les majors motivacions d'aquesta lliçó. Les frases contenen barbaritats de paraules i vocals obertes emeses amb una rapidesa que m'astora. Encara sort que es va disculpar pel seu accent del nord quan es va encetar el curs. Hui, sorprenentment i sense prestar quasi atenció, ja li he agafat al vol dos o tres frases referents a la llibertat de moviment i establiment de treballadors i les seues famílies a la Unió Europea. I el pensament se'n fuig de nou...Em plantege buscar una feina flexible que, pel meu desordenat horari no és tasca fàcil. No és gossera, de veritat.
Marginat i seriós, sec a soles sense ningú a menys de dos metres a la redona i m'arribe a plantejar si els estudiants Erasmus tenim la pesta bubònica o quelcom semblant. No ens fan massa cas i tampoc ens pregunten. Les classes són molt bàsiques i el volum de matèria donada és ínfim si ho comparem amb les classes de la Universitat d'Alacant. Quaranta minutets, quatre referències, algun cas i el dijous que ve ens tornem a vore. No contracteu mai un advocat anglés...
Així que, els quaranta minuts preceptius ja s'han consumit i mentre la gent marxa, jo seguisc escrivint. Tal volta pensaran que estic aplicat, però no saben que hui, només hui, no he fet un brot.
L'Erasmus no va mal.
4 comentaris:
de puta mare Agostí! Mola que escrigues sobre les teues experiències per allà! molta sort!
Me gusta que las clases de Derecho Comunitario te sirvan de inspiración, inpírate más a menudo y acompáñame con más asiduidad a las clases jeje!
Doncs eixa aplicació sense fer un brot ha donat un resultat fantàstic. M'encanta l'entrada.
Que be que l'erasmus vaja be ;)
Publica un comentari a l'entrada