9 d´octubre...Dia dels enamorats valencians...

...No perles, no. No vos sulfureu, continue sense estar enamorat...Per tant no podré celebrar en parella una festivitat tan especial per a tots els valencians com és el 9 d´octubre, que a banda de constituir la nostra diada nacional, representa també el dia de Sant Dionís (patró dels forners i dels pastissers) i el dia dels enamorats valencians (sí és que existeix l´amor...XD).

I aquesta data especial, es celebra mitjançant una tradició molt antiga, més vella que un bancal que diria jo, que de ben segur molts de vosaltres haureu escoltat o fins i tot gaudit: "La mocadorà", tradició que consisteix en què els hòmens que festegen, regalen a les seues respectives parelles una sèrie de dolços de massapà en forma d´hortalisses i fruïtes de l´horta, la piuleta i el tronador, tots ells embolicats per un mocador que també es regala i que s´ha de guardar tots els anys com a mostra d´un amor que malgrat el pas del temps, no minva.

Parlem un poc d´història. Segons s´ha dit, quan el Rei en Jaume I va entrar a València el dia 9 d´octubre de 1238, els musulmans que habitaven la ciutat van aprofitar per a ofrenar a Na Violant, esposa del Rei Jaume, les hortalisses i fruïtes típiques de l´horta de València, embolicades amb mocadors de seda.

D´altra banda, la commemoració del 9 d´octubre començà a celebrar-se allà pel 1331. Però sobretot aquesta festivitat va prendre un caire especial allà pel segle XV, en què es festejava l´entrada del Rei a la ciutat amb un acompanyament espectacular d´uns coets singulars anomenats "piulets i tronadors" que es llançaven des dels terrats de la ciutat (especialment des del Palau de la Generalitat). I és que la pòlvora i els valencians sempre hem tingut una relació ben especial.

No obstant, totes les historietes tenen la seua crisi. Així, el major botxí dels valencians, el botifler Felip V de Borbó, una volta conquerit el nostre País va abolir a més dels Furs, qualsevol costum o mostra de valencianitat. I aquesta festivitat no va poder escapar de les prohibicions. Aleshores, per a burlar les mateixes, els pastissers van començar a el.laborar uns pastissets en forma d´aquells coets (la piula i el tronador) que ja no es podien fer sonar, i de fruïtes i verdures en record a aquell present del qual ja hem parlat.

També he trobat per internet que hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal. Si és que mira que som malpensats sempre!

Actualment, malgrat els intents globalitzadors del dia de Sant Valentí com a dia dels enamorats per part dels "Talls anglesos" i similars per a forrar-se (Com no, cal recordar la mítica frase de que l´amor és un invent del Corte Inglés), cal dir que afortunadament aquesta tradició es manté molt viva i arrelada entre els valencians.

Així que, amics, vos propose una cosa. Per què no traslladeu eixe dia dels enamorats, eixe dia de sopars amb ciris rojos, eixe dia de colònies, arracades o d´ossets de peluix amb corets al 9 d´Octubre i per a fer-ho més especial si cap, ho acompanyeu amb la tradicional "mocadorà"? Sens dubte si jo fóra el destinatari n´estaria ben content i orgullós... Malauradament no tinc eixa sort i oportunitat que gaudiu alguns de vosaltres... Aprofiteu!

Salut, amor i dolços!