Festes patronals de Benidorm 2007...

...Feia dies que pretenia escriure sobre com van transcórrer les festes patronals de Benidorm, l´esdeveniment per excel.lència per als benidormers que durant eixos dies es transformen i gaudixen d´una manera sobrenatural. Amics músics i companys de penya m´ho han demanat. Tem haver creat moltes expectatives a les quals el contingut d´este post no puga respondre. He perdut una poqueta d´inspiració postfestes ja que ja han passat uns dies des que el castell de focs (molt bo per a mí per cert) va cloure eixos dies en que la privació, la vergonya i el saber estar queden relegats. Un altre motiu de tardança ha sigut el poc material fotogràfic que m´heu proporcionat per a adornar un poc el blog...últimament haureu comprovat que estic cuidant un poc l´estètica de la pàgina, però poca cosa. N´estic esperant encara...

No és nou saber que Benidorm ha crescut molt en nombre de població durant els últims. Tampoc ens pot estranyar que augments tant notables de població comporten al mateix temps que el grau d´arrelament a les tradicions, al sentiment com a poble, a unes festes populars i en definitiva a tot un fet cultural minve alarmantment. Comparant amb altres pobles, sempre he tingut aquesta sensació. No obstant no estic del tot encertat. Durant aquest curt període fester, he pogut comprovar que el "benidormisme" ix del cau en que pareix estar amagat i es manifesta davant tothom, recordant vells temps, bonics sentiments identitaris com a poble, germanor, fins i tot una certa valenciania sense complexos. Vaig sentir a algú dir fa temps encertadament, que a Benidorm en festes, hi ha certs moments en que pareix que es retrocedisca 50 anys en el temps, i que es torne a ser aquell poble mariner i familiar que fou abans.

Feia anys que no vivia aquestes festes directament, ja que la penya Tots contents, la dels pares, sols la xafava per a dinar i sopar. Fou enguany, durant els primers mesos quan després d´una suculenta oferta(XD), vaig estimar fitxar per la Penya Tot Previst amb molts dels membres de la qual m´unien llaços musicals a més d´amistosos. M´apetia tenir penya, m´apetia participar directament en els actes de la festa amb gent coneguda i compromesa, enyorava sentir-me fester en Benidorm. Ja era hora de deixar de ser un profitós i saquejador de penyes alienes. A més el fet de contribuir mínimament a que unes festes populars vagen avant donava també una mena de nova empenta al meu present i confessat valencianisme.

He d´agrair a la Penya Tot Previst, perquè ha aconseguit complir aquestes aspiracions i expectatives que havia dipositat en el retorn a la festa. Encara em sorprén a mi i a molta gent que una penya tant jove assolisca eixe grau de compromís i d´implicació en la festa. I és per estos motius a més d´il.lusió, treball, esforç, diversió, amistat, companyerisme que una penya nounata com la nostra esdevé al mateix temps una penya igual de veterana que les altres. Premis com el tercer de la gymkhana (manos arriba, esto es un atraco) així com el primer de l´engalanament de carrer i penya (ben merescut, ja que les meues mans van tenir una influència decisiva en el resultat final...XD, enhorabona a aquells que vos ho vau currar de deveres) corroboren el que he dit.

Però no tot són lloances... La moció de censura que vaig presentar contra Chente Presidente (a banda de bromes, un president carismàtic, totalment organitzat, previsor i fester alhora) està en peu. Ahir vaig publicar un dels punts més importants del programa com és el de suprimir tota classe de begudes i reminiscències que s´assemblen al gyntonic diurètic eixe que em poseu, i instaurar un nou sistema on sols les begudes valencianes, ja siga el café licor, la mistela, la cassalla (que no cazalla) o l´herberet de Mariola entre altres, tinguen cabuda.

Com sempre, la meua Unió Musical va complir amb els actes previstos amb la solemnitat que la caracteritza encara que amb algunes polèmiques incloses que no crec que siga l´hora de comentar. Què nerviosisme i il.lusió al mateix temps, el fet de solejar amb el fiscorn en la sarsuela anomenada "Agua, Azucarillos y aguardiente". Malgrat no ser una persona religiosa, m´encanta tocar en les processons. S´ha de sentir com de boniques són les marxes de processó, i en especial em va encantar una que es diu "Jerusalén".


Si haguera de destacar un acte entre tots els que vam gaudir, eixe seria el Rock Previst, un festival de Rock organitzat per la meua penya el dissabte de nit. Malgrat el imprevist que va suposar aquell esclafit tant fort en la corrent elèctrica que pensàvem que donaria fi al concert, al final es va poder celebrar, i que bé ho vam passar.


Així, voldria agrair en primer lloc a la meua penya que apostara tant fort per aquest esdeveniment. En segon lloc a tots els organitzadors que varen col.laborar amb nosaltres per a que tot aniguera bé. També agrair la presència de grans amics i gent coneguda de la Unió Musical, de la resta de penyes, amics íntims als quals vaig oblidar agrair amb el micro obert, i altres vinguts des de molts punts de la Marina, ja siga la Vila Joiosa, Altea, Orxeta, La Nucía, Polop, Finestrat, Callosa...fins i tot d´Onil!

També donar l´enhorabona a grups com la Cosecha del Olvido ( Dani i Sebas, felicitacions per l´estrena), a 9 Lunas, a Crash (on el nostre amic i company de penya Alfredo destaca pel ritme de la bateria) i sobretot a Skatimat per haver-me permés com heu comprovat en les fotos, tocar el llaüt amb ells en la cançó de Sant Antoni Ermità/ball dels dimonis.

Skatimat és un grup que barreja l´ska actual no deixant de banda els instruments i la música pròpia de la nostra terra. Compte ahí dins amb la presència de grandíssims amics i bellísimes persones compromeses amb el valencianisme. Així, he d´agrair-los personalment que siguen valents i respectuosos amb la nostra llengua, ja que de molts és ben sabut que la música, el teatre, el cinema i la cultura en general en valencià, no gaudix del suport i recolzament que caldria esperar per part d´institucions públiques, mitjans audiovisuals i la societat en general, que més que menysprear-ho fins i tot ignora que existix. Per això, hem de fer una crida a tota aquesta gent i un suport a tots aquests grups, per a que s´ajude a reviscolar, a dignificar i a situar eixe patrimoni cultural tant emotiu i important que tenim en el lloc que es mereix.

Donar l´enhorabona també a la Comissió de Festes per les festes organitzades així com a l´Associació de Penyes que crec que ho van fer de perles. Prova d´açò es el pernil que ens regalaren que a continuació voreu com va acabar.


Esperem les festes de l´any 2008 amb emoció...

Salut i festa!

P.D. Albert, la primera foto és la de la Penya Tot previst, malgrat que no estem ni la meitat dels components. Les tres següents són fotos del concert en que ix jo tocant el llaüt amb Skatimat. Per últim, la darrera foto sóc jo pegant-li mossos al que va quedar de pernil o cuixot que diuen en Alcoi. Salut!