diumenge, 4 de novembre de 2007

Sobre la tardor i tots sants...


...Mentre ens endinsem en la tardor pel camí indefugible cap al hivern, anem notant eixes primeres gelors que ens ataquen, que comporten costipats que no desapareixen de mi fins l´estiu següent... Així estic, mocós, amb els ulls llagrimosos, amb una veu trencada i d´ultratumba i segur que amb la gola roja com un titot. Però, sincerament, estime la tardor. Tal volta siga perquè representa un sentiment de melàngia amb el qual puga sentir-me identificat. Són dies grisos, tristos, ventosos que m´atrauen. Em sent bé a la tardor. També és una època de molta activitat com a mi m´agrada...


Així, a banda dels nombrosos actes i preparatius per a les festes majors patronals de Benidorm amb la jove però ja consagrada Penya Tot Previst (pàgina web en l´apartat d´enllaços), apleguem a una data tant significativa i tant valenciana com és el dia de Tots Sants. No és la meua pretensió començar un debat sobre l´aparició en els últims anys d´eixa festa forana i per a mi un poc inútil com és la de Halloween. Tanmateix, no ho critique... si ho passeu bé i vos divertiu ja n´estic content. No obstant, pegueu-li una ulladeta al blog de la meua benvolguda amiga Sole (enllaç a la dreta) on d´una forma clara i senzilla explica el sentiment que tenim alguns al voltant d´aquesta nova festa.

Com tots els 1 de novembre, la nostra visita obligada és a Onil. Malgrat ser un dia trist, ja que recordem i visitem als que ja no estan entre nosaltres, m´agrada anar al cementeri en eixa data. A banda del record trist de recordar-te´n de la mort d´una persona, aquestes memòries es capgiren cap a un sentiment alegre i simpàtic quan recordem anècdotes gracioses, moments bonics viscuts, frases cèlebres, o fins i tot quan et trauen semblances amb alguns avantpassats. I és que al cementeri d´Onil en tinc molts. Així, mentre "peguem la volteta" que solem dir, em trobe amb molta gent coneguda que fa temps que no veig, amb la que establim una curta però agradable conversa.

Durant la visita al cementeri, vaig poder comprovar certes coses: com al dia de la Mare de Déu de la Salut, existeix una competició sobre moda i vestits. A vore qui va millor vestida? Tot açò comporta una actitut xafardejadora i maruja de totes les ties Maries. I com no, el mateix passa amb l´ornament dels panteons o làpides. Pareix que en lloc de retre-li un homenatge al mort, tot es tracte de vore qui ha posat el ramell més bonic, si les flors són naturals i no de plàstic, si "ai xica que poqueta cosa que li han posat enguany al pobre". Sincerament, no crec que posar més quantitat de diners en adornar les làpides siga sinònim d´un major record. Cadascú porta dins de si el record que té i ja està, per a mi eixe és el millor homenatge.

Un esdeveniment que no podem passar per alt durant la festivitat de Tots Sants, és la fira que té lloc a Cocentaina. Fira antiga (m´ampare en Déu!! des de 1346!!) i tradicional. Des de la ignorància i curiositat, sens dubte la Fira al carrer més important de tot el País Valencià. I com no, Agostí com a bon patriota (XD) no va faltar a la cita amb amics tant compromesos amb la cultura com Alfonso, tant servicials i encantadors com Sofia. M´encanta la Fira, admire Cocentaina. La juxtaposició Fira i Cocentaina es conjuga en una cosa digna de vore. Paradetes pels carrers estrets i irregulars, sinònim d´un passat musulmà, a més del meravellós Palau i la infinitat d´oficis tradicionals dels que podem gaudir, conferixen a aquesta Fira una espectacularitat i un sentiment de visitar anteriors èpoques. No obstant, és una Fira ampla en la que caben elements tant tradicionals com el menjar i la beguda , productes per al camp, eïnes, productes artesanals passant per un soc àrab fins a coses més modernes com cotxes i fins i tot l´oferta particular que em van fer per a que m´operara de la vista amb un làser... Senzillament un goig.
Vaig carregar poquet però amb qualitat...Un quilo de dàtils a més del conegut, anunciat i ofertat com arroooooooooop i tallaeeeeetes...i meeeeerda per les voreeeeetes (aquesta coletilla evidentment no és obra del venedor) . Una delícia per al paladar que estic gaudint estos dies de costipat...
Vos ho recomane totalment. L´any que ve jo repetiré...qui se´n ve?

Salutacions!

A Albert (valcat): La primera foto és un bosc a la tardor i el seu color. La segona, és un carrer estret de cocentaina ple de gent amb les seues paradetes. La tercera, és un carrer ple de camions. La Quarta, és un artesà treballant el ferro, com si fóra un fornal. I la cinquena i darrera és un perol amb el meravellós i valencià "arrop i tallaetes".

4 comentaris:

eX-company! ha dit...

Tens tota la raó xatu!!

La fira de Cocentaina està molt molt guapa!!!!

Hi ha un bon rotllo!! sobretot si vas a currar!
Mereix moltisim la pena, l'any que ve vaig

!!!!

o això espere...

Anònim ha dit...

Jo he anat tots el anys de la meua vida a eixa fira, menys aquest any, que no se encara ben cert per que no i e anat. L’any pròxim intentaré anar-hi un altra vegada. Lo que esta clar que es molt divertida, por tot allò de poder comprar menjar típic de la zona jaja, quanta raó.
Pues això, que molt bon blog y que vaja be. Records del teu amic Xavi el del trombó de Castells jaja.
PD: Per cert passeu be a festes de Benidorm, a vorer si et veig algun dia. ;-)

Albert Miret ha dit...

company Agostí. Moltíssimes gràcies per les descripcions, molts t'ho agrairem.
pel que fa a la fira de Cocentaina tambè m'agradaria anar-hi i passejar-me per eixos carrers que apareixen a la foto.
Pel que fa a la nostra festa de tots sants, em llegirè el post que ens has recomanat; molt probablement hi estiga d'acord.

taronget ha dit...

Hola,

Com tots sabem, els blogs han esdevingut en les finestres que milers de persones utilitzen per donar a conéixer el seu punt de vista sobre l'actualitat política, el seu país, el món, etc.

Els valencianistes no som una excepció i cada dia en son més els que decideixen obrir el seu blog. Per a dinamitzar la blogosfera valencianista hem posat en marxa un afegidor de blogs valencianistes: Blogsvalencianistes.com

No és cap mena d'associació o plataforma, tan sols un afegidor amb una selecció de blogs de temàtica valencianista, actius i plurals. Com el teu blog encaixa amb eixa descripció, ens hem pres la llibertat d'afegir-lo.

Si tens algun dubte o suggeriment no dubtes en contactar-nos a: blogsvalencianistes[arroba]gmail.com

Gràcies i salutacions!!

Carles/Taronget
http://blogsvalencianistes.com
Fem país en xarxa!