Sobre la tardor i tots sants...

...Mentre ens endinsem en la tardor pel camí indefugible cap al hivern, anem notant eixes primeres gelors que ens ataquen, que comporten costipats que no desapareixen de mi fins l´estiu següent... Així estic, mocós, amb els ulls llagrimosos, amb una veu trencada i d´ultratumba i segur que amb la gola roja com un titot. Però, sincerament, estime la tardor. Tal volta siga perquè representa un sentiment de melàngia amb el qual puga sentir-me identificat. Són dies grisos, tristos, ventosos que m´atrauen. Em sent bé a la tardor. També és una època de molta activitat com a mi m´agrada...


Així, a banda dels nombrosos actes i preparatius per a les festes majors patronals de Benidorm amb la jove però ja consagrada Penya Tot Previst (pàgina web en l´apartat d´enllaços), apleguem a una data tant significativa i tant valenciana com és el dia de Tots Sants. No és la meua pretensió començar un debat sobre l´aparició en els últims anys d´eixa festa forana i per a mi un poc inútil com és la de Halloween. Tanmateix, no ho critique... si ho passeu bé i vos divertiu ja n´estic content. No obstant, pegueu-li una ulladeta al blog de la meua benvolguda amiga Sole (enllaç a la dreta) on d´una forma clara i senzilla explica el sentiment que tenim alguns al voltant d´aquesta nova festa.

Com tots els 1 de novembre, la nostra visita obligada és a Onil. Malgrat ser un dia trist, ja que recordem i visitem als que ja no estan entre nosaltres, m´agrada anar al cementeri en eixa data. A banda del record trist de recordar-te´n de la mort d´una persona, aquestes memòries es capgiren cap a un sentiment alegre i simpàtic quan recordem anècdotes gracioses, moments bonics viscuts, frases cèlebres, o fins i tot quan et trauen semblances amb alguns avantpassats. I és que al cementeri d´Onil en tinc molts. Així, mentre "peguem la volteta" que solem dir, em trobe amb molta gent coneguda que fa temps que no veig, amb la que establim una curta però agradable conversa.

Durant la visita al cementeri, vaig poder comprovar certes coses: com al dia de la Mare de Déu de la Salut, existeix una competició sobre moda i vestits. A vore qui va millor vestida? Tot açò comporta una actitut xafardejadora i maruja de totes les ties Maries. I com no, el mateix passa amb l´ornament dels panteons o làpides. Pareix que en lloc de retre-li un homenatge al mort, tot es tracte de vore qui ha posat el ramell més bonic, si les flors són naturals i no de plàstic, si "ai xica que poqueta cosa que li han posat enguany al pobre". Sincerament, no crec que posar més quantitat de diners en adornar les làpides siga sinònim d´un major record. Cadascú porta dins de si el record que té i ja està, per a mi eixe és el millor homenatge.

Un esdeveniment que no podem passar per alt durant la festivitat de Tots Sants, és la fira que té lloc a Cocentaina. Fira antiga (m´ampare en Déu!! des de 1346!!) i tradicional. Des de la ignorància i curiositat, sens dubte la Fira al carrer més important de tot el País Valencià. I com no, Agostí com a bon patriota (XD) no va faltar a la cita amb amics tant compromesos amb la cultura com Alfonso, tant servicials i encantadors com Sofia. M´encanta la Fira, admire Cocentaina. La juxtaposició Fira i Cocentaina es conjuga en una cosa digna de vore. Paradetes pels carrers estrets i irregulars, sinònim d´un passat musulmà, a més del meravellós Palau i la infinitat d´oficis tradicionals dels que podem gaudir, conferixen a aquesta Fira una espectacularitat i un sentiment de visitar anteriors èpoques. No obstant, és una Fira ampla en la que caben elements tant tradicionals com el menjar i la beguda , productes per al camp, eïnes, productes artesanals passant per un soc àrab fins a coses més modernes com cotxes i fins i tot l´oferta particular que em van fer per a que m´operara de la vista amb un làser... Senzillament un goig.
Vaig carregar poquet però amb qualitat...Un quilo de dàtils a més del conegut, anunciat i ofertat com arroooooooooop i tallaeeeeetes...i meeeeerda per les voreeeeetes (aquesta coletilla evidentment no és obra del venedor) . Una delícia per al paladar que estic gaudint estos dies de costipat...
Vos ho recomane totalment. L´any que ve jo repetiré...qui se´n ve?

Salutacions!

A Albert (valcat): La primera foto és un bosc a la tardor i el seu color. La segona, és un carrer estret de cocentaina ple de gent amb les seues paradetes. La tercera, és un carrer ple de camions. La Quarta, és un artesà treballant el ferro, com si fóra un fornal. I la cinquena i darrera és un perol amb el meravellós i valencià "arrop i tallaetes".