dilluns, 26 de novembre del 2007

Novembre...

...Ahir de vesprada, amb l´avorriment totalment present vaig triar l´opció d´escoltar música...Les cançons es reproduien a l´atzar, de tal forma que igual eixia una cançó del regueton eixe ( qui va ser el maleït que m´ho va passar pel msn?), així com danses populars, marxes mores, pasdobles, música clàssica, pop, Camilo Sesto i sobretot molta música en la nostra llengua, ja siga Raimon, Lluís Llach, Al Tall o altres grups més moderns com la Gossa Sorda i Obrint Pas entre altres...

Fou una cançó d´aquest darrer grup la que em va cridar l´atenció, encara que ja l ´havia sentida. Novembre. No vos ha passat mai que quan sentiu una cançó que vos agrada la torneu a posar infinitat de voltes seguides fins que vos la sabeu de memòria? A mi em va passar ahir...i aprofitant la casualitat que coincidia amb el mes que s´acaba dins d´una setmana em va semblar oportú escriure d´açò al blog i...oh! novetat que manifesta la modernització d´aquest blog: He posat un reproductor per a que la pugau sentir (cosa que molts no fareu)... Ho sé, últimament estic buït d´idees i he d´aprofitar qualsevol cosa que passa per a mantenir un blog mas que siga dignament. Fins i tot, algún amic em recrimina a bones maneres que no m´implique més en la política. Però la falta de gana, temps i l´agobio de la carrera arriba per moments a desbordar-me...A qui se li ocurrix posar un examen a les 10 del matí?

Molts coneixereu Obrint Pas, no vaig a descobrir-lo jo ara. És un grup amb una barreja d´estils, amb lletres diguem-ne polítiques (el dia que escolte una cançó pop en valencià a qualsevol pub o discoteca del País Valencià seré el més feliç del món). El grup més famós que canta en valencià, i que sempre que actua congrega multitut de persones. M´agrada moltíssim el paper que realitza el vent metall (trombó i trompeta) així com el so de la dolçaina (un crack el Gironés) que a banda de sentar-li al grup com oli a un cresol, li dóna eixe toc valencià i folk que m´encisa. La seua música al mateix temps provoca moltes voltes unes ganes increïbles de botar, cridar i com no espentar al personal, encara que aquesta cançó que he triat és de les més calmades...

El mes de novembre, i sense ànim de repetir-me en allò que vaig dir sobre la tardor, és un període bonic per a mi. A banda dels nombrosos esdeveniments, és quan sorgixen multitut de plans a curt termini, la sensació pròxima del nadal, la variabilitat de l´oratge, quan passeges i veus els arbres nuets i les fulles enlairant-se i amuntegant-se pel mig del carrer...

No vull allargar-me. M´agradaria també donar les gràcies perquè el meu blog s´haja inclòs en la nova pàgina de Blogs Valencianistes (enllaçada a la dreta). Una eina fonamental per al valencianisme sens dubte. Compartir espai amb persones com Enric Morera, Nomdedeu, Pere Fuset i altres companys de Valencianisme.com és tot un plaer. I Respecte a Valencianisme.com (portal també enllaçat a la dreta), felicitar-lo pel seu 7é aniversari, malgrat que no podré assistir a eixe sopar. Encara que no sóc una persona que participe molt al fòrum, no deixe de llegir tots els fils, que a banda de ser molt interessants trobe que m´han il.lustrat i ensenyat en moltes coses i sobretot a estimar més i millor el meu País.
A tots els companys, el meu agraïment...

Salut gentola!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs hui seré jo qui comente la primera, i sense que faces SPAM! ;P

A mi també m'agrada aquesta cançó, especialment pel que significa Novembre per a mi i algú més... ^-^ I això que dius de posar una cançó mil vegades ho faig a sovint! I sol passar-me també que em pegue per un grup i em passe dos dies que no escolte res més...

I tu, al sopar, vindràs. Com a que jo no em dic Siriuseta però quasi. Has de vindre! I si rebesnét i jo decidim celebrar-hi la nostra boda? Tu has de ser el retor, car eres el més cast... [jujujujuju]. Va, ara seriosament, has d'estar allí >_< Per un dia que hi ha amb una -molt- bona excusa per arrimar-te a València! Porfa porfa porfa... I has de fer-ho per mi! Imagina't, tot ple de iaios de més de 30 anys parlant de política i jo allà al mig, que em faltarà un pitet i un sonall per dir-li "papi" a algú T_T

VINE, VINE, i VINE!

Eva ha dit...

Hola Agostí,soy Eva, la madre de Clio, me dejas impresionada por tus avaces informaticos!!!! Me ha gustado mucho lo de escuchar la canción y tambien el contador de visitas.
Muchas gracias por tu colaboración en mi blog, tendremos que ir a donde nos has comentado. Mi amiga Amparo te ha contestado, pero desde nuestro blog, porque no sabia tu dirección.
Aunque te parezca mentira después de 20 años viviendo con mi hija y escuchandola hablar con su padre en valenciano me resulta imposible escribirlo.

Agostí Tiralí ha dit...

Moltíssimes gràcies benvolguda Siriuseta, però no podré anar a eixe esperat sopar de Val.com perquè me´n vaig a Londres...També ve bé eixir alguna volta del País Valencià...

Hola Eva, no et preocupes per escriure en castellà. Lo important i lo que més il.lusió em fa és el fet que t´hages passat per ací i hages tingut la molèstia de posar-me un comentari...moltes gràcies. Com ja et vaig dir tens un blog molt interessant sobre el que a tots ens agrada: MENJAR!

Salutacions, una abraçada!

Anònim ha dit...

Molt be tio, jaja ja saps que soc un adicte al teu Blog... tots els dies pase per vorer quina entrada nova podre trobarme al blog...
Ja veig que estas "maquejante" el blog als ultims "crits" de modernitat jaja...
Ja saps que no soc molt bo escrivint el valencia, i aixo que sempre parle velencia... pero es que soc molt malo en lletres, i el teu blog, emb serveis per repasar l'escrita, jaja a mi si que m'ajuda molt.

Bò, espere que no canvies mai i que seguisques amb la blog.

;-)

A. Vidal ha dit...

No em preguntes com he arribat ací. No savia que tenies bloc. A veure si puc pasarme a sovint!

Salut

Diario de Mutxamel ha dit...

Hey molt bon article. Novembre! Que us podem dir del novembre, que comença a fer fred, je je! Hey Agostí, salutacions des de Diari de Mutxamel

www.diariodemutxamel.blogspot.com