Londres...

...Com molts sabreu, ja que sempre ho pregone als quatre vents, el darrer pont de la Constitució vaig visitar Londres, capital anglesa amb molta història, molta cosa que vore (i poc temps al meu parer), moltes cultures unides baix un mateix "paraigües" ( Redéu què necessari es fa aquest aparell en esta humida ciutat)...

Ara, no és la meua intenció ara posar-me a fer una redacció cronòlogica de tot el que he fet a Londres. No pretenc complicar molt l´escriptura. Sols deixar constància de que ho he visitat, he gaudit, i he desconnectat alguns dies de tot allò que m´envolta (encara que amb un "mono" insuportable). Sobretot ho dic per la meua amiga Sole (té un blog enllaçat a la dreta) amb la qual vaig tenir una petita i típica picabaralla en l´anterior post sobre el binomi Castalla-Onil, els seus olis, etc. Aquesta entranyable amiga, dolguda per les evidències que demostren la superioritat colivenca (colivenc = natural d´Onil) no es creia que algú d´Onil pogués viajar tant lluny i sobreviure en Londres. No era possible...I no se li va ocurrir millor cosa que manar una missió d´investigació castelluda (era una família que també va anar de pont), per a comprovar com és això de que els colivencs sigam capaços d´estar un dia fent olives al bancal i al dia següent passejant per Picadilly, Buckinham Palace o el Big Ben... perquè ja és casualitat coincidir al mateix avió i per a més inri al mateix Hotel (en lo gran que és Londres)...Però Sole t´he pillat ja que, els castelluts teniu el bonic "defecte" de què vos feu notar allà a on aneu...i és que la jerga castelluda (tipus : "sagal que vaig a pega-te, a mata-te, a ascopinya-te) així com el seu accent morral no passen desapercebuts per a ningú...Bromes a banda, sempre és grat trobar-te a un paisà fóra de la terreta...

I vaig visitar llocs com el Big Ben, el Parlament, Buckinham Palace, British Museum, National Gallery, el Museu d´història Natural, St. Paul´s Cathedral, Hyde Park, Picadilly, Hamleys, Harrods, un passeig pel Tàmesis (on es va banyar Joan Gaspart) entre altres...i sentint-me com un guiri (d´eixos que venen a benidorm) en Londres, muntat a un bus d´eixos turístics. També destaque la bona sensació viscuda en Stamford Bridge, veient el partit Chelsea - Sunderland (2-0) havent comprat les entrades a revenda just en el moment que passava la policia ( no cagaré merda bona en dos setmanes) que després de fer-nos un petit interrogatori degué de dir: "pobrets il.lusos, ho deixarem córrer". No obstant, sempre queda eixe mal gust d´haver quedat massa coses per vore...Tornarem, segur.

I cal dir que m´he emportat un desgraciat souvenir. Un costipaet que no sé quan el soltaré. I és que en la història ha fet tant de fred i mal oratge com aquest pont...ah, i es menja mal en Londres saps? Qui diga això no té ni puta idea...crec que entre el que he menjat allí i ara que ve Nadal, en Gener la meua bardissa farà fredat. Destacar també el sistema de metro que tenen els Cabrons...és espectacular. Però, no tinc més ganes d´escriure. Qui vullga que pregunte, que com vos ho conte tot per ací, ja no sóc interessant.

M´ha enamorat. Ho recomane totalment, malgrat que no és un lloc fet per a mí. M´ofegue totalment a les grans ciutats i sobretot en llocs i cultures alienes. Encara que m´agrade visitar i conéixer noves formes de viure, sempre que he viatjat he sigut conscient de la sort i el privil.legi de viure a la meua terreta, amb la meua gent i tenir una cultura com la que tenim. Ja diu ma mare que sóc massa casolà...

En tenir fotos, les passaré, com a mera constància de la meua estada a Londres...per si encara hi ha algún castellut o castelluda que té dubtes...

Salut i God save the Queen!