La costera de gener...

...I no parlem de termes econòmics, que pel que es veu no està molt allà la cosa amb açò de la pujada dels preus en major proporció a l´augment dels salaris, la qual cosa farà que més d´una família es veja amb l´aigua fins al coll...Tots els anys, gener és temut per aquestos aspectes. Però, xè, no vaig a aprofunditzar en temes econòmics...perquè l´economia i jo ens vam barallar fa uns quants anys...o siga que no tinc ni puta idea.

Quant al Nadal, que voleu que vos diga? Bé, m´ha proporcionat tres o quatre quilos més "pa mi cuerpo serrano". Però sens dubte m´ha demostrat una realitat: l´agreujament de la meua gossera i la poca iniciativa i empenta que li pose a uns dies en que malgrat no tenir quasi agenda, són desaprofitats totalment. I cregueu-me, el contrast d´un 30 de desembre i un 7 o 8 de gener és tant extrem que m´atabala. Sobretot quan eixos dies després de Reis et dones compte la quantitat de temps perdut, la quantitat de faena a fer, les poques ganes per fer-la i el reduït temps per a estudiar exàmens, que actua com una mena de contrarrellotge...per a mí aquesta sí que es una vertadera costera de gener.

Vaig a presentar-me a tot. L´any passat va funcionar, malgrat eixe aparent àmbit mediocre però suficient del 5, 5.5, 6...7!! mare, traure un 7 crec que s´ha convertit en un dels meus leit-motivs en aquesta carrera... He de reconéixer que l´any passat vaig adquirir major grau d´implicació així com un poc més de compromís (no anava a ser tot defectes)i a banda també fa regomell pensar que algú et pague la totalitat dels estudis i tu respongues en suspensos...La vida de l´estudiant és boníssima, no ho negue, però a poca gent li desitjaria passar per la pressió de la nit anterior a l´examen on veus que les hores avancen més ràpid que els fulls estudiats, que en són poquets en comparació als que encara queden...evidentment, tant de bo tota la humanitat puguera tindre l´oportunitat de gaudir d´aquesta pesada però privilegiada pressió.

Per cert, despús-demà dia 12 de gener en faig 21. No vaig a negar-vos que el fet de rebre una felicitació duplica, si més no, l´alegria de rebre un comentari ací al blog (que ja és molta). Te n´adones que algú se´n recorda de tu...

21...La flor de la vida, la qual corre massa apresa. Ahir mateix estava ensenyant-me a multiplicar, a resar el parenostre. Fa una estoneta prenia la comunió, acabava primària, començava secundària, em trobava amb el primer amor. No sé si als 21 existeix una certa responsabilitat que no es correspon amb la meua persona...Jo encara em sent un xiquet, un jovenet que poc a poc (però molt poc a poc) comença a assentar el cabet.

Sí ja m´alegren les felicitacions, el que ja em fa goig, el que em produix un orgasme sentimental són textos/homenatge per a mi com el que el meu gran amic i fliscornista com jo, Pere Lozano, escriu al seu blog ( http://totopemi.blogspot.com ) .Elogis que no sé si deveres es corresponen amb la realitat, però que provenint d´ell, sé que estan escrits amb total sinceritat i apreci. Dir breument, que el sentiment d´admiració és recíproc, sobretot per la gran dosi d´amistat, ajuda i ensenyament ( recordem que va ser el meu primer mestre de solfa a la banda) que m´ha proporcionat.

Alguns, en època d´exàmens aprofiten i tanquen el blog "per vacances". Jo no sé que faré, no m´espereu massa que provablement no aparega. Però dependrà del dia i de l´estat d´ànim i les ganes.

Sort a tots en els exàmens. Segur que aproveu tot!

Salut i estudi!