Temps de Batuda...

...M´agrada llegir. És una afició que et permet enviar-te de tot allò que t´envolta per a endinsar-te en un cúmul de situacions agradables, misterioses, tenses, per remuntar-te a un altre context històric, per visualitzar mentalment allò que contenen eixes frases que els teus ulls engolixen, i situar-te plenament en altra realitat que finalitza tot just quan poses el marcador i tanques el llibre. Eixa és la major grandesa de llegir per plaer... I a més sempre aprens alguna cosa nova...

Desafortunadament, sempre manca el temps per a fer coses plaenteres, ja que altres obligacions, que també són per afició i per gust, però que acaben esdevenint igualment obligacions, m´abarquen de tal manera, que les estones de lectura “independent” (que no tinguen res a vore amb la carrera, en la que ja ens toca llegir prou) passen a ser esporàdiques i testimonials: la mitja hora que tarda l´autobús en arribar a la Universitat...

Vaig trobar adient publicar i recomanar aquells llibres que d´alguna manera m´han pogut agradar i influir en gran mesura. Hui el llibre que presentem és Temps de Batuda, d´Enric Valor. Afortunadament, alguns ja l´haureu llegit. És un llibre costós de llegir per la quantitat de descripcions així com paraules tècniques, que van fer que alguna que altra volta haguera de tirar mà del diccionari...Són aquestos llibres, que requerixen prou dedicació, els que m´agraden personalment.

No és un secret que sóc un admirador fervorós d´Enric Valor. Ho dic sempre...Si Enric Valor hagués escrit en castellà o en anglés, hui gaudiria ben segurament d´un Premi Nobel. Tot homenatge que puc fer-li des d´aquest humil espai virtual és poc. A ell li dec en bona mesura el sorgiment del meu valencianisme, l´estima per “allò rural”, el coneixement de tradicions, l´amor recobrat cap als avantpassats. Cada volta que llegia a Enric Valor, no podia fer altra cosa que emocionar-me. Indirectament, relacionava amb el meu estimat iaio que va faltar quan jo tenia 10 anys. Sobretot pel seu vocabulari arcaic (semblant per la zona on es parlava), així com la seua saviesa popular (de botànica, de meteorología, del camp, d´història...) i filosofia.

Sobretot, he gaudit molt sempre de les seues descripcions idealitzants i bucòliques de diversos llocs d´un espai que jo arribe a conéixer, pels lligams familiars que m´unixen quasi en la totalitat...La Foia de Castalla. A banda d´evocar-te una imatge mental encertada d´allò que descriu, aconsegueix mitjançant les seues paraules que ho arribes a estimar i enyorar més si cap (sobretot per quan ú viu “lluny” d´eixa terra, ho troba més a faltar).

Incomprensiblement, és al seu poble natal on pitjor se l´ha tractat. No se jo el perquè...(bo, puc arribar a imaginar-ho: per ser un roig catalanista, que a més no vivia en el poble). Castalla sempre està present a les seues lectures, i no precissament d´una forma roïna, sinó lloada enfervoridament. I no retre-li un petit però simbòlic homenatge com és el de posar-li el nom del institut, és una mostra d´eixa animadversió que ha patit des d´alguns sectors del seu poble. Tant de bo m´equivoque, però Castalla tardarà massa temps en donar a llum un intel.lectual de la talla d´Enric Valor...I que siga un “colivenc” el que haja de dir açò...

Temps de Batuda és el segon llibre de la seua triologia, “Cicle de Cassana”. El primer que encara no l´he trobat és “Sense la Terra Promesa”, i el tercer “Enllà de l´Horitzó”. Trilogia que segons he pogut llegir, representa la recuperació de la memoria col.lectiva des de 1916 fins a 1939.

Al llibre de Temps de Batuda es fa primer un xicotet repàs i memoria de la família dels Genovard així com també trobem la crònica dels tres primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, vistos i viscuts des de les terres meridionals del País Valencià. Cal dir, que la metàfora Cassana, es referix al seu poble, Castalla, sobretot com he dit per les seues descripcions del paisatge, mencions a la gastronomia, festes, etc. L´exili forçat que va haver de viure en la seua infantesa, així com el retrobament posterior donen una gran emotivitat.

Cal afegir que a juliol, quan es va produir l´alçament militar a les terres del Nord d´Àfrica, així com a agost o setembre és l´època de batre el blat. Així que ens presenta l´inici d´aquella trista guerra unida amb la bucòlica vida muntanyesa i una activitat encara conreada pels nostres avantpassats més pròxims. Paraules com batre, garberes, garbes, trill, rugló formen part d´una activitat ja extinguida i que els nostres majors recorden amb melàngia.

Destacar també la visió “oberta” del protagonista de l´obra que encara que veja la vida des d´un punt de vista més “esquerrà” fa unes reflexions carregades de seny i humanisme. Així, a banda de criticar l´actitut d´aquells sublevats que no van respectar Règim republicà mitjançant milers de tropelies, així com actitut violentes i antidemocràtiques, també repartix llenya per a certs sectors d´esquerra. Així critica certes actituts fanàtiques, violentes i brutals en les zones del Govern legítim, que provocaven l´assassinat de persones, familiars, veïns que pecaven de tenir una ideologia més dretana, i que desacreditaven i deslegitimaven alhora el Govern Republicà així com la possible i esperada Revolució social posterior. Temps, en que parafrasejant-lo, “persones que parlen amb raó, moderació i seny, serien declarats inmediatament contrarrevolucionaris i morts”...

Un gran llibre...

Salut i lectura!