UMB, t´estime...

Fa 5 anys que toque en la Unió Musical de Benidorm. I me la estime. He gaudit sempre de fer música, però ara i davant les adversitats em sent encara més motivat i orgullós de pertànyer a la mateixa. I trobe que Joan Iborra és la persona adequada en aquest moment per a dur a terme la tasca de director, no sols musicalment parlant que és on destaca, sinó ja també en l´àmbit psicològic, motivador, il.lusionador i carismàtic, i no sols dins de l´entitat sinó també en esferes externes. Estic agust, amb ganes. Comence a creure que un nou projecte musical ambiciós es gestà al si de la banda. Veig molta xicalla, jovenets que no superen els 15 anys, amb un compromís i unes ganes de superar les pròpies limitacions que realment resulta contagiós. Veig a persones majors amb satisfaccions renovades. Tots ells, músics valents que en moments de crispació interna han apostat simplement per menys parlar i més fer música. Ànims i il.lusions reforçades concert rere concert on hem aprofitat l´avinentesa de donar tot de nosaltres mateixos i on hem sigut recíprocament recompensats per un magnífic, fidel i creixent públic ja siga en Sant Antoni, la Plaça Major o el boníssim auditori de La Vila Joiosa. Petits triomfs i satisfaccions que al cap i a la fi alegren i donen color a vides com la meua, marcades per la rutina (puta rutina). Grans esdeveniments com haver tingut l´ocasió (que mai oblidaré) de tocar per primera volta (i 2 voltes) en Alcoi. I tot adobat amb un magnífic ambient cordial i amistós entre tots els músics en actiu, la qual cosa convida a tenir moltes més ganes de baixar a assajar i de realitzar tota mena d´actes previstos (que en són molts) .

Mai he tingut cap ànim de polemitzar. I la gent que em coneix ho sap. En sóc conscient de la difícil tasca que comporta la gestió d´una entitat com aquesta i dels defectes que es poden produir, que per supost hem de criticar des de la tolerància i el talante (i sabeu que no combregue amb ZP) i amb ànim constructiu. Però sens dubte, estic acudint perplex a l´exteriorització d´un conflicte intern a través de mitjans de comunicació locals i provincials que fins i tot ha arribat a esguitar als músics en actiu, i que crec que no contribuix gens a apaivagar una possible crispació, sinó a agreujar-la. A banda de la sorpresa i fins i tot molèstia que m´ha produït algún d´aquests escrits on com a part de la col.lectivitat m´he sentit al.ludit, m´ha decebut una espècie d´actitut "salvadora" però al mateix temps excessivament dura i imprudent de part de músics, als que considerava i considere amics, cosa que augmenta si més no el meu desencant. Al cap i a la fí, és una opinió que no sé si faig bé en publicar-la, perquè no tinc interés de conflictes ni de tensar més cordes, però el fet de considerar el meu blog com una eïna a través de la qual s´expressen certes sensacions i sentiments fa que no puga deixar de fer-ho. Des del respecte i fins i tot apreci. Opinió que val una merda, sobretot quan la cosa més important, que ens plena de goig i que contesta a qualsevol tipus de crítica és fer i oferir humilment la nostra música, com podeu vore al vídeo. Vídeo de no molta qualitat, on podem sentir "Amapola" , el nostre hit-parade, una peça senzilla i graciosa que utilitzem de bis, que em provoca uns records ben agradables, que emociona molt a la gent i que poc a poc va simbolitzant l´inici d´una etapa que esperem que siga ben profitosa i fructífera per a l´entitat. Endavant!

Salut, il.lusió i música!