Aparicions...

...A banda de resacós, m´he alçat animat. I no cregueu que és pel partit de futbol, que quasi no vaig vore (enhorabona a molta gent). A part d´una festa d´eixes que fan història, molta gent sol dir que les coses ocorren quan menys t´ho esperes. Ahir van tindre raó. I és que a mí que m´agraden les coses espontànies, que naixen sense buscar, em vaig vore envoltat d´una sorpresa que amb una melàngia quasi oblidada havia somiat. Sorpreses que per moments conviden a enlairar-se i sentir-se més feliç, més valuós. Sorpreses que m´ennuvolen. Aparicions inimaginades que trobava a faltar. Probablement no es torne a repetir, probablement m´haja pogut l´art de l´exageració perquè la sorpresa no va durar massa i perquè malauradament hi havia massa sidra en les meues venes. Però que voleu que vos diga, el costum de l´abstinència fa que qualsevol esdeveniment d´aquestos per petit que siga arribe a ser fins i tot especial. Probablement este sentiment tampoc siga mutu. Què més dóna? Al cap i a la fi i sent massa individualista, el que més importa és el reforç d´una autoestima sempre un poc corcada però que afortunadament amb aquestos estímuls demostra que és capaç de reviscolar.

Gràcies de tot cor...