diumenge, 15 de juny de 2008

3r curs...ja estava bé!

A l´espera de saber la nota de l´assignatura d´Institucions de Dret Comunitari (que em fa una miqueta de por) , ahir va significar per a mi la cloenda del tercer curs acadèmic de Dret. Ha sigut un any prou dur, amb una quantitat d´exàmens considerable a més del intens treball mitjançant les pràctiques i materials, així com l´assistència a bona part de les classes (m´he donat compte de què aquest últim factor és ben importantíssim). Sí és que ja ens ho dien: “tercer és insofrible!”...


Com que de volta en quant patisc una mancança d´autoestima saludable i aquesta s´ha de canalitzar entre d´altres coses a través del reconeixement dels propis mèrits i consecucions d´objectius, puc afirmar ací i ara (permeteu-me aquestes formalitats) que estic satisfet. Tindre netets els dos primers cursos i quasi tot a tercer és gratificant, símptoma de que la cosa va seriosament. Però clar, tota satisfacció no pot ser plena...i és que m´he deixat la infumable (que no inservible) assignatura de Dret Mercantil. A banda de que la modalitat oral de l´examen és al meu parer totalment errònia (no per els nervis, sinó pel mínim espai temporal que et deixen per a estructurar-te decentment la pregunteta de torn), el temari i els continguts són molt tediosos i ben extensos, la qual cosa provoca la remissió excessiva de matèria.

D´altra banda, durant el curs he experimentat una sensació tal volta frustrant, pel fet de vore com han passat ja tres cursos i la incultura jurídica que tinc. O se´ns oblida o simplement no tenim ni idea. És una cosa que em preocupa, acabar la carrera i que els coneixements siguen ben fluixets. Tal volta, com diu un amic meu “sabem més del que ens pensem” o “la veritable universitat i coneixements s´adquirixen realment en la pràctica”. Tant de bo siga així. Val a dir, que la mínima matèria apresa, els “latinajos” i semblants conceptes jurídics queden molt bé en segons quines converses o situacions...sempre és clar sense ànim d´autosuficiència i arrogància.

Mai havia parlat tant directament d´aquesta ocupació que jo he triat. I és curiós, perquè si este blog normalment s´orienta a reflexar la quotidianietat i les coses més relacionades amb mi, la carrera de Dret fins ara havia comptat amb poc o gens espai en aquesta inconstant bitàcora personal. Confesse que vaig entrar en aquesta carrera una mica escèptic i de rebot per certes circumstàncies anteriors que tampoc venen al cas. Trobe que va ser un consentiment voluntari però una mica viciat, ja que Dret no era d´allò més prioritari. Tanmateix, després d´algunes desil.lusions vaig trobar adient i interessant provar per la carrera de jurista. I la veritat és que no me´n penedisc . M´atrau tot eixe conjunt de normes reguladores de tots els àmbits i relacions que es donen en la nostra vida. I és que parlant amb col.loquialismes, ho tenim fins a la sopa. A més, la gran varietat d´eixides que té aquesta licenciatura exercix també com una mena de força atraient. El cas és que de tantes que n´hi ha no tinc gens pensat quina serà l´elegida. I ja va sent hora d´obrir eixe petit i important procés de reflexió intern.

Aquesta satisfacció ve influïda en gran mesura pels estimats companys i companyes del grup de valencià als quals els professe una gran estima i apreci, fins i tot també admiració. Persones amb les amb les quals he congeniat perfectament, fins i tot políticament. Bona gent amb la que em trobe ben agust i que fan que el dia a dia en la Universitat i l´estudi d´aquesta carrera constituïsquen en eixe incert futur un record inesborrable.

Salutacions i sort a l´estiu que comença!

7 comentaris:

taronget ha dit...

Al llegir lo d'Institucions de Dret Comunitari ja em pensava que teníem per ací un altre company futur politòleg... però no... a voltes se m'oblida que la meua carrera beu un poquet de vàries carreres...

Per cert, sobre totes les eixides que veus, et demane sincerament que, per solidaritat amb el gremi politòleg, no intentes ni opositar a l'administració pública ni treballar al McDonalds. que ja tenim prou de competència! :P jejeje

Vinga, enhorabona i salut!

SOLE ha dit...

Jo crec que la sensació d'anar avançant cursos a la universitat i tenir la sensació de que no sas res és una cosa que ens passa a tots. I si ens passa a tots potser perquè la gran majoria anem a classe a aprovar els examens (i no a aprendre) o que el sistema universitari està mal plantejat.

Jo em decantaria per una mescla de les dues opcions...jejej..

Bé, de tota manera, com tu dius, ahí estan les pràctiques, que t'obrin els ulls un poc, i et serveixen per aprendre com traure un café de la màquina, aprens a fer fotocòpies...Coneixements ben importants per desenvolupar la teua tasca! jajaj!! (si, em va passar).

Res, que m'alegre que el curs haja acabat bé, l'any que ve més!

Disfruta de l'estiu!

Besos!

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies als dos per comentar. Dir que he tret un 7 en el de Comunitari així que oficialment ja no estudiaré res este estiu.

Taronget, primer de tot dir-te que tot un honor rebre´t i vore com m´escrius. Tots els que formeu part de blogsvalencianistes signifiqueu per a mi i sense exagerar una espècie d´alterego. Escriviu realment bé, i el més important és que fins i tot em feu il.lusionar-me, aprendre i comprendre que també és molt important. Espere que et vagen bé els exàmens. I tranquil pel teu futur. Jo el veig clar: conseller (o president) al govern del Bloc a la Generalitat Valenciana. Tens molt de futur a la politica. Moltíssim. Un plaer company.

Sole, que sàpigues que per a mi també és un gran plaer que entres XD. Però com em visites prou, es perden les bones formes. Jo crec que si el nostre saber equival a l´estudi podríem donar-te un premi nobel, perquè el que has fet enguany és no parar. Realment desitge que t´isquen bé les oposicions perquè t´ho mereixes.

A mi em dóna la sensació de que el que més he aprés en la Universitat és a esmorçar com toca. Cosa gens menyspreable...

Salutacions

SOLE ha dit...

Gràcies perla! muuua!

Albert Miret ha dit...

Amic i company Agostinet. No saps l'alegria i motivació que dòna llegir este post. Abans que res compartisc l'análisi de Sole, ès tot una mescla.
Disortadament no puc dir el mateix però bè, amb esta entrada de ben segur que em tornarè a motivar.
Felicitats i gaudix de l'estiu.

Vicent ha dit...

Quina enveja! ací un servidor haurà d'estar "pencant" fins l'11 de juliol... Espere que disfrutes al màxim d'aquest estiu. Salut

Agostí Tiralí ha dit...

Xè Vicent, però tu això t´ho traus fàcil que m´han dit que eres molt inteligent...Res, poquet a poquet i en paciència i després a gaudir de l´estiu. A vore si ens veiem este estiu per Onil que ja tinc ganes de muntar.

Salutacions mestre!