3r curs...ja estava bé!

A l´espera de saber la nota de l´assignatura d´Institucions de Dret Comunitari (que em fa una miqueta de por) , ahir va significar per a mi la cloenda del tercer curs acadèmic de Dret. Ha sigut un any prou dur, amb una quantitat d´exàmens considerable a més del intens treball mitjançant les pràctiques i materials, així com l´assistència a bona part de les classes (m´he donat compte de què aquest últim factor és ben importantíssim). Sí és que ja ens ho dien: “tercer és insofrible!”...

Com que de volta en quant patisc una mancança d´autoestima saludable i aquesta s´ha de canalitzar entre d´altres coses a través del reconeixement dels propis mèrits i consecucions d´objectius, puc afirmar ací i ara (permeteu-me aquestes formalitats) que estic satisfet. Tindre netets els dos primers cursos i quasi tot a tercer és gratificant, símptoma de que la cosa va seriosament. Però clar, tota satisfacció no pot ser plena...i és que m´he deixat la infumable (que no inservible) assignatura de Dret Mercantil. A banda de que la modalitat oral de l´examen és al meu parer totalment errònia (no per els nervis, sinó pel mínim espai temporal que et deixen per a estructurar-te decentment la pregunteta de torn), el temari i els continguts són molt tediosos i ben extensos, la qual cosa provoca la remissió excessiva de matèria.

D´altra banda, durant el curs he experimentat una sensació tal volta frustrant, pel fet de vore com han passat ja tres cursos i la incultura jurídica que tinc. O se´ns oblida o simplement no tenim ni idea. És una cosa que em preocupa, acabar la carrera i que els coneixements siguen ben fluixets. Tal volta, com diu un amic meu “sabem més del que ens pensem” o “la veritable universitat i coneixements s´adquirixen realment en la pràctica”. Tant de bo siga així. Val a dir, que la mínima matèria apresa, els “latinajos” i semblants conceptes jurídics queden molt bé en segons quines converses o situacions...sempre és clar sense ànim d´autosuficiència i arrogància.

Mai havia parlat tant directament d´aquesta ocupació que jo he triat. I és curiós, perquè si este blog normalment s´orienta a reflexar la quotidianietat i les coses més relacionades amb mi, la carrera de Dret fins ara havia comptat amb poc o gens espai en aquesta inconstant bitàcora personal. Confesse que vaig entrar en aquesta carrera una mica escèptic i de rebot per certes circumstàncies anteriors que tampoc venen al cas. Trobe que va ser un consentiment voluntari però una mica viciat, ja que Dret no era d´allò més prioritari. Tanmateix, després d´algunes desil.lusions vaig trobar adient i interessant provar per la carrera de jurista. I la veritat és que no me´n penedisc . M´atrau tot eixe conjunt de normes reguladores de tots els àmbits i relacions que es donen en la nostra vida. I és que parlant amb col.loquialismes, ho tenim fins a la sopa. A més, la gran varietat d´eixides que té aquesta licenciatura exercix també com una mena de força atraient. El cas és que de tantes que n´hi ha no tinc gens pensat quina serà l´elegida. I ja va sent hora d´obrir eixe petit i important procés de reflexió intern.

Aquesta satisfacció ve influïda en gran mesura pels estimats companys i companyes del grup de valencià als quals els professe una gran estima i apreci, fins i tot també admiració. Persones amb les amb les quals he congeniat perfectament, fins i tot políticament. Bona gent amb la que em trobe ben agust i que fan que el dia a dia en la Universitat i l´estudi d´aquesta carrera constituïsquen en eixe incert futur un record inesborrable.

Salutacions i sort a l´estiu que comença!