...En temps dels àrabs, vingué a aquestes terres el gegant Rotllà, per a combatre’ls. El destí va voler que el gegant i una bella musulmana d’Altea s’enamoraren. Aquest amor, era fort i sincer. No obstant els habitants d’Altea, i com no, de tota la comarca eren contraris d’aquest enamorament, així que entraren en contacte amb un vell i malvat mag. El mag, a través dels seus coneixements, va fer que la bella alteana emmalaltís. Rotllà intentà per tots els seus mitjans curar-la. No obstant el malefici sols tenia un final, en el dia determinat quant el sol es pongués per darrere del Puigcampana, la noia moriria. Arribat el dia i l’hora, el gegant Rotllà, embotjat de ràbia, amb la seva espasa, Durental, va fer dos talls a la muntanya i d’un puntelló n’envia un tros a la mar. Amb aquesta acció aconseguí que la bella alteana tardes mig hora més en finir. Desprès, decebut, s’endinsà dins la mar on va finir ofegat... I segons la llegenda, eixe tallat és el que vindria a ser hui l´illa de Benidorm (que realment és una prolongació geològica de Serra Gelada)...
Inambobible, impassible al transcurs del temps i de les inclemències meteorològiques. Despullat de gran vegetació. Flanquejat per Serra Cortina i amb els seus imponents 1410 metres d´alçària és la primera imatge que veig en obrir la meua finestra i en sentir la lleu fresqueta i reixiu del matí. Tot i que aquesta no és la imatge exacta que veig, m´ha semblat idònia. Amb els ulls encara apegats i mig clucats destrie eixos cingles escarpats i batejats amb els primers rajos de sol o protegits amb grosses nuvolades. Tota una bellesa. Fins i tot compta amb esporàdiques nevades que agreugen el seu encant. Aquest matí, la sensació ha sigut la mateixa i per això no he pogut deixar d´escriure tot açò.
Un dels meus reptes pendents és pujar dalt de tot, sobretot en una nit de lluna plena per arribar al cim abans de l´alba i veure eixe espectàcul que m´han dit al centre excursionista colivenc que és aborronador. D´ací poc mamprendré eixa excursió, però acompanyat...Algú se´n ve?
1 comentari:
M'encanten aquest tipus de llegendes, ja no el podré mirar sense recordar-me'n!
Publica un comentari a l'entrada