dilluns, 13 d’octubre de 2008

9 d´octubre. 2008. València...

..."Construïm el Valencianisme, 9 d´octubre Diada Nacional", així resava la pancarta darrere de la qual, quasi mig centenar de valencianistes, militants i simpatitzants del Bloc Jove així com de República Valenciana, ens aplegàrem per a celebrar i reivindicar el que considerem normal i de justícia: el dia gran dels valencians i el redreçament nacional del nostre poble. Així que, sabent de bestreta, que anàvem a trobar-nos tota classe d´hostilitats i de comportaments ben antidemocràtics, allà vam estar, sense provocar a ningú i respectant totes aquelles formes diferents (i tant diferents a nosaltres) de vore el valencianisme. 9 d´Octubre de 2008, un dia que no se m´oblidarà mai. Avise. El text serà llarguet...



No puc oblidar-me de la vespra del nostre dia, on realitzàrem la nostra particular ofrena al Rei Jaume, i on posteriorment tingué lloc un bon concert dut a terme per Arròs Caldós, així com els grans Sva-ters. Malauradament, tot no va poder eixir bé, ja que la benvolguda Rita Barberà, va voler posar tota classe d´entrebancs per a que la festa no es duguera a terme. No es va poder muntar la barra (Visca la Barra Lliure!) que hauria d´haver sufragat les despeses d
el concert. Altre intent de censura que no va poder evitar que compartira la "burrera" amb nombrosos companys, dels quals he de dir que estic encantat d´haver-los conegut i del tracte rebut. Sobretot perquè em van facilitar la Seu per a dormir, damunt de cartrons, però ben agust que ho vaig fer.

Havent rebut nombroses amenaces d´agressions als fòrums d´internet, intentant persuadir-nos de què era millor quedar-nos a casa, uns 40 valencianistes esmorçàrem i estiguérem a prop de la Plaça de l´Ajuntament, esperant a incorporar-nos a la marxa cívica pels carrers de València. Des d´allà vam poder comprovar alegrement, com des de la seu d´UV es desplegava una estrelada valenciana. No combregue en absolut amb aquesta formació, però reconec que va ser tot un gest valent davant tots aquells grupúsculs espanyolistes que fregu
en el feixisme i que estan apoderant-se sota un pseudovalencianisme de la Processó Cívica.

Ara ve la grossa...Uns minuts més tard, i mentre s´esperava a que la Reial Senyera baixara de l´Ajuntament, en el balcó d´un edifici contigu a aquest, alguns membres d´Esquerra Republicana del País Valencià i les seues joventuts desplegaren una estelada independentista dels Països Catalans. No cal recordar l´anticatalanisme que es respira a València. Una estelada enorme des d´un sisé pis que provocà tot un terratrèmol i la ira descontrolada de quasi bé tota la gent que es concentrava a la Plaça de l´Ajuntament. Molts d´aquests feren un seguit d´actes violents, intentant accedir a l´edifici, per la qual cosa, la marxa cívica es va haver de retardar durant mitja hora. El clima de tensió i d´hostilitat va augmentar arran d´aquest incident.

I si em permenteu, m´agradaria fer un estiró d´orelles a ERPV i a les JERPV. I no per l´acte, que és per a mí molt lliure i legítim, però que de conseqüències polítiques positives i constructives no li´n veig cap. Deveres, és una vergonya que al País Valencià no es puguen expressar aquestes idees sense por a rebre vara, però trobe que en esta ocasió han caigut en l´infantilisme, la provocació fàcil (i torne a dir, legítima, per descomptat) així com no han sabut mesurar les conseqüències. Quan es va despenjar l´estelada, moltes de les persones que estàvem baix, ens ho vam prendre en primer moment a risa i curiositat. Jo no ho haguera fet (ni per sentiments ni per oportunitat) però la idea en sí, és original, i el cabreig i impotència de tots eixos feixistes(no vull catalogar així a tota la plaça de l´Ajuntament) haguera sigut per a gravar-lo. Aquesta sensació em va durar dos minuts, és a dir, fins al moment en que em vaig posar a pensar en les probables conseqüències. Sobretot en la nostra integritat...

Jo sé que a mí i als companys se´ns hagueren volgut menjar haguera passat lo de la bandera o no. De fet, en l´anunci ja es deia que la nostra presència era entesa com una provocació, i alguns fòrums que inciten la intolerància i la violència ja havien parlat de rebre-nos "càlidament". El problema, és que simplement, la despenjada de l´estelada va provocar i alimentar que tota aquesta animadversió i hostilitat augmentara considerablement. I quan això passa, estes persones busquen un blanc fàcil, al seu abast, per a que pague el seu considerable enuig. Fórem nosaltres. Vaig sentir diverses vegades com la gent deia "Estos son los de la bandera!" Sí ja pretenien intimidar-nos, la bandereta va ser el pretext ideal i la justificació perfecta per a fer-ho amb la segura i major connivència de molta gent.

Clar que la culpa de possibles agressions no la té ERPV, però crec que aquesta formació no va saber mesurar les conseqüències, sobretot sabent clarament que allà baix hi havien uns valencianistes (als que per cert, pensaven afegir-se) que si ja estaven en el punt de mira passaren a ser el blanc perfecte. Van pensar tant sols de forma egoista i partidista. No saben avisar encara que siguen 5 minuts abans? No van preveure les posteriors reaccions?

Ja en la marxa, i situats desafortunadament per la policia entre el partit d´ultra dreta espanyolista Coalició Valenciana i els violents del GAV va acomençar la tensió. No havia estat tant nerviós ni havia descarregat tanta adrenalina en la vida. Vaig sentir durant una hora seguida la violència surant per damunt de mí. Ens van realitzar fotos que ara estan penjades en internet (o no), amb les nostres cares ben visibles, com si de dianes es tractaren. No havia patit tants insults i amenaces mai. Vaig sentir perles del tipus: nazis, terroristes catalanistes, traïdors, fills de putes, tots aquestos apel.latius provinents d´aquestos grups ultres antivalencians i de molta gent que després de tants prejudicis, està enganyada(sense cap ànim de pressuposar-me una superioritat moral) amb nosaltres, que pretenem deixar enrere tota classe de conflictes estèrils que l´única cosa que provoquen és que el País Valencià siga cada dia menys valencià. No voldria oblidar-me, d´aquells que ens aplaudiren emocionats, com si dugueren anys esperant-ho, com si hagueren perdut l´esperança de vore el valencianisme de construcció desfilant a la Processó Cívica. Alguns fins i tot s´afegiren a la comitiva. Agrair si més no, a la policia (uns 20 efectius) que ens va protegir d´una més que segura pallissa, rodejant-nos en els moments més tensos i impedint el pas d´aquells feixistes que no saben viure en democràcia. Fou vergonyós, no haver pogut acabar la caminada i que haguérem d´eixir corrent escoltats per la policia, veient a gent a cada racó parlant pel mòbil i informant on estàvem i cap a on ens dirigíem.

Així, i desesperadament, vam agafar tots un bus de línia que ens allunyara d´allà. L´últim sobresalt el tinguérem dos o tres parades més enllà, quan el Senyor Rochina (president de les GAV) i 7 o 8 xavals de gimnàs pretengueren pujar al bus i...no m´ho vull imaginar. Davant la impossibilitat d´accedir-hi la van mamprendre en colps i patades al vehicle. Realment esperpèntic, sobretot a estes altures, i en una societat suposadament democràtica. Comprenc i fins i tot desitge tota classe d´ideologies i consciències nacionals diferents a la meua. Però, ja estem farts de tota classe de violència i terrorisme de baixa intensitat al País Valencià, que patixen sovint els valencianistes i gent d´esquerres. Fins a quan ? Perquè el PPSOE i els seus mitjans de comunicació ignoren i obvien aquesta delicada realitat?

Totes aquestes imatges em van impactar prou. M´ha costat dormir aquestos dies davant el cúmul de situacions tenses viscudes en tant poquet espai de temps. Molta gent em pregunta i m´aconsella que no em clave en tots aquests embolics. Però que voleu que vos diga...Al cap i a la fi, el que queda és la satisfacció de contribuir i defensar, mas que siga simbòlicament, tot allò que estimes i creus profundament. I és que, en un País tocat de mort, i amb una consciència nacional i uns trets identitaris tendents a ser minoritzats i assimilats, l´esforç i la visibilitat del valencianisme és vital i fonamental. I aquesta presència als carrers de València, el 9 d´octubre de matí, amb l´agreujant de tot el perill patit, és més que un acte simbòlic. Es tracta de normalitzar la nostra participació en un context de màxima valenciania, de xafar el carrer, de reafermar el nostre compromís amb el poble valencià i la seua gent. Creiem humilment, que és el que el nostre País es mereix...

L´any que ve tornem no? Jo ho tinc ben clar. Per molt que ho intenten, no ens faran callar. Un plaer haver –vos conegut i acompanyat.

Salut i País

En el moment que publique, i des del 9 d´octubre s´han produït una sèrie d´atacs i pintades amenaçants a algunes seus del Bloc, d´ERPV, el Casal Jaume I de Cullera, la Intersindical Valenciana, així com l´STEPV. L´onada feixista pren força. Prou deveres...prou...

7 comentaris:

bunburry ha dit...

Amic Agostí.

M'estranyava que no haguessis comentat res de la diada, ahora ho entenc.

Se suposa que estem en un país (o estat, segons les conviccions polítiques de cadascú) democràtic i amb llibertat, però ningú no ha vingut ha explicar-nos en què consisteix. Tots sabem que això és paper mullat. La realitat és una altra molt distinta: qui té el poder fa tot el possible per ofergar les mostres d'idees que posin en perill la doctrina de la seva idea, i de exemples en tenim per tot arreu.

Una idea política, tot i que vagi en contra de la llei vigent (una constitució, posem per cas), sempre i quan es manifesti d'una manera pacífica i sense violència, deu tenir dret a ser expressada. Una idea política, encara que sigui minoritària, deu tenir dret a ser defensada, explicada i promoguda per qui la senten com a pròpia. Per a mi això és democràcia, i m'és igual color de la idea, sempre que es respectin uns conceptes bàsics de sentit comú.

Uns dels errors més comuns és fer servir la violència quan és això el que es critica precisament, i ja saps de qui parlo. Els propieataris de l'"única" idea vàlida fiquen en el mateix sac a tots els que tenen idees distintes, i no saben (o no els interessa) diferenciar els que fan servir la violència dels que no, només veuen amenaces contra la seva idea.

Jo no puc sentir la teva idea com a pròpia, perquè m'és aliena (visc una mica lluny), però sempre m'ha agradat el que has exposat i m'ha semblat molt defensable i coherent com ho has fet. Des d'aquí et dono el meu suport, les idees són això, idees que no fan mal a ningú i són absolutament legítimes.

Ànims i salut!

Amadeu_horta ha dit...

gràcies a tu i a tots per fer-ho possible. ;)

Agostí Tiralí ha dit...

Alberto, signaria ara mateix el teu text. Aquesta "teoria" seria la que hauria d´existir realment en la pràctica, però no és així. Tanmateix, en una situació d´anormalitat que pretén ser silenciada i amagada, som nosaltres els que ho hem de donar a conéixer com puguem. Un país on no es puguen expressar les pròpies idees lliurement del tot, és una democràcia de baixa qualitat. Trobe que és el que tenim ara mateix.

Gràcies a tu Amadeu per la constància i treball al Bloc Jove, així com la teua hospitalitat. Ah i també per portar-me en cotxe a l´estació d´autobusos! XD

Albert Miret ha dit...

Estimat Agustí. Gràcies per donar-ho a conèixer i haver volgut compartir amb la resta i amb els qui mirávem l'acte des de casa tot pensant en com podria acabar.
Ès trist, molt trist que a estes alçades estiguem aixina mentre esta gentola està pel carrer de forma mpune.
Qué hauria de passar perquè la gent se'n adone d'una volta?
Us felicite a totes i tots els qui vulguereu demostrar-li a la gent que els valencianistes apostem per la construcció nacional i adquirint un compromís amb este poble.

Anònim ha dit...

Sols dir que estic orgullosa de tu cosinet!!!
Defendre unes idees pacífiques, del i per al poble sense ningún tipus de violència es digne d´admirar!!!!
Jo ho vaig fer a Londres i no oblidarè mai l´experiència, i la repetiria les vegades que foren necesaries!!!! Pau i tolerància!!!
Besets de la teua cosineta!!
P.D: Ens veiem el finde!!!!

Andreu!.. ha dit...

Ei bon home

A vore si em poses un link al meu blog jeje^^

Jo quan pose els links te posaré a tu, inga visquen les festes!

Ixiu putes al balcóó

HäNnAh! ha dit...

Hola Agostí,
veus com em passe per ací?Hehe!

A la fi has postejat allò que va passar la diada..!

Potser perquè no ho he viscut, però considere que cal estar ahí cada 9 d'octubre, malgrat allò roí que puga passar, perquè no ens podem deixar xafar per gent que, fora de deixar-se manipular, no sap res més. Secunde la teua iniciativa(IpV, xD) de tornar, l'any que ve ens veem al Cap i Casal! I... també la setmana que ve, no?

País Valencià,
lliure i sobirà!