9 d´octubre. 2008. València...

..."Construïm el Valencianisme, 9 d´octubre Diada Nacional", així resava la pancarta darrere de la qual, quasi mig centenar de valencianistes, militants i simpatitzants del Bloc Jove així com de República Valenciana, ens aplegàrem per a celebrar i reivindicar el que considerem normal i de justícia: el dia gran dels valencians i el redreçament nacional del nostre poble. Així que, sabent de bestreta, que anàvem a trobar-nos tota classe d´hostilitats i de comportaments ben antidemocràtics, allà vam estar, sense provocar a ningú i respectant totes aquelles formes diferents (i tant diferents a nosaltres) de vore el valencianisme. 9 d´Octubre de 2008, un dia que no se m´oblidarà mai. Avise. El text serà llarguet...

No puc oblidar-me de la vespra del nostre dia, on realitzàrem la nostra particular ofrena al Rei Jaume, i on posteriorment tingué lloc un bon concert dut a terme per Arròs Caldós, així com els grans Sva-ters. Malauradament, tot no va poder eixir bé, ja que la benvolguda Rita Barberà, va voler posar tota classe d´entrebancs per a que la festa no es duguera a terme. No es va poder muntar la barra (Visca la Barra Lliure!) que hauria d´haver sufragat les despeses del concert. Altre intent de censura que no va poder evitar que compartira la "burrera" amb nombrosos companys, dels quals he de dir que estic encantat d´haver-los conegut i del tracte rebut. Sobretot perquè em van facilitar la Seu per a dormir, damunt de cartrons, però ben agust que ho vaig fer.

Havent rebut nombroses amenaces d´agressions als fòrums d´internet, intentant persuadir-nos de què era millor quedar-nos a casa, uns 40 valencianistes esmorçàrem i estiguérem a prop de la Plaça de l´Ajuntament, esperant a incorporar-nos a la marxa cívica pels carrers de València. Des d´allà vam poder comprovar alegrement, com des de la seu d´UV es desplegava una estrelada valenciana. No combregue en absolut amb aquesta formació, però reconec que va ser tot un gest valent davant tots aquells grupúsculs espanyolistes que freguen el feixisme i que estan apoderant-se sota un pseudovalencianisme de la Processó Cívica.

Ara ve la grossa...Uns minuts més tard, i mentre s´esperava a que la Reial Senyera baixara de l´Ajuntament, en el balcó d´un edifici contigu a aquest, alguns membres d´Esquerra Republicana del País Valencià i les seues joventuts desplegaren una estelada independentista dels Països Catalans. No cal recordar l´anticatalanisme que es respira a València. Una estelada enorme des d´un sisé pis que provocà tot un terratrèmol i la ira descontrolada de quasi bé tota la gent que es concentrava a la Plaça de l´Ajuntament. Molts d´aquests feren un seguit d´actes violents, intentant accedir a l´edifici, per la qual cosa, la marxa cívica es va haver de retardar durant mitja hora. El clima de tensió i d´hostilitat va augmentar arran d´aquest incident.

I si em permenteu, m´agradaria fer un estiró d´orelles a ERPV i a les JERPV. I no per l´acte, que és per a mí molt lliure i legítim, però que de conseqüències polítiques positives i constructives no li´n veig cap. Deveres, és una vergonya que al País Valencià no es puguen expressar aquestes idees sense por a rebre vara, però trobe que en esta ocasió han caigut en l´infantilisme, la provocació fàcil (i torne a dir, legítima, per descomptat) així com no han sabut mesurar les conseqüències. Quan es va despenjar l´estelada, moltes de les persones que estàvem baix, ens ho vam prendre en primer moment a risa i curiositat. Jo no ho haguera fet (ni per sentiments ni per oportunitat) però la idea en sí, és original, i el cabreig i impotència de tots eixos feixistes(no vull catalogar així a tota la plaça de l´Ajuntament) haguera sigut per a gravar-lo. Aquesta sensació em va durar dos minuts, és a dir, fins al moment en que em vaig posar a pensar en les probables conseqüències. Sobretot en la nostra integritat...

Jo sé que a mí i als companys se´ns hagueren volgut menjar haguera passat lo de la bandera o no. De fet, en l´anunci ja es deia que la nostra presència era entesa com una provocació, i alguns fòrums que inciten la intolerància i la violència ja havien parlat de rebre-nos "càlidament". El problema, és que simplement, la despenjada de l´estelada va provocar i alimentar que tota aquesta animadversió i hostilitat augmentara considerablement. I quan això passa, estes persones busquen un blanc fàcil, al seu abast, per a que pague el seu considerable enuig. Fórem nosaltres. Vaig sentir diverses vegades com la gent deia "Estos son los de la bandera!" Sí ja pretenien intimidar-nos, la bandereta va ser el pretext ideal i la justificació perfecta per a fer-ho amb la segura i major connivència de molta gent.

Clar que la culpa de possibles agressions no la té ERPV, però crec que aquesta formació no va saber mesurar les conseqüències, sobretot sabent clarament que allà baix hi havien uns valencianistes (als que per cert, pensaven afegir-se) que si ja estaven en el punt de mira passaren a ser el blanc perfecte. Van pensar tant sols de forma egoista i partidista. No saben avisar encara que siguen 5 minuts abans? No van preveure les posteriors reaccions?

Ja en la marxa, i situats desafortunadament per la policia entre el partit d´ultra dreta espanyolista Coalició Valenciana i els violents del GAV va acomençar la tensió. No havia estat tant nerviós ni havia descarregat tanta adrenalina en la vida. Vaig sentir durant una hora seguida la violència surant per damunt de mí. Ens van realitzar fotos que ara estan penjades en internet (o no), amb les nostres cares ben visibles, com si de dianes es tractaren. No havia patit tants insults i amenaces mai. Vaig sentir perles del tipus: nazis, terroristes catalanistes, traïdors, fills de putes, tots aquestos apel.latius provinents d´aquestos grups ultres antivalencians i de molta gent que després de tants prejudicis, està enganyada(sense cap ànim de pressuposar-me una superioritat moral) amb nosaltres, que pretenem deixar enrere tota classe de conflictes estèrils que l´única cosa que provoquen és que el País Valencià siga cada dia menys valencià. No voldria oblidar-me, d´aquells que ens aplaudiren emocionats, com si dugueren anys esperant-ho, com si hagueren perdut l´esperança de vore el valencianisme de construcció desfilant a la Processó Cívica. Alguns fins i tot s´afegiren a la comitiva. Agrair si més no, a la policia (uns 20 efectius) que ens va protegir d´una més que segura pallissa, rodejant-nos en els moments més tensos i impedint el pas d´aquells feixistes que no saben viure en democràcia. Fou vergonyós, no haver pogut acabar la caminada i que haguérem d´eixir corrent escoltats per la policia, veient a gent a cada racó parlant pel mòbil i informant on estàvem i cap a on ens dirigíem.

Així, i desesperadament, vam agafar tots un bus de línia que ens allunyara d´allà. L´últim sobresalt el tinguérem dos o tres parades més enllà, quan el Senyor Rochina (president de les GAV) i 7 o 8 xavals de gimnàs pretengueren pujar al bus i...no m´ho vull imaginar. Davant la impossibilitat d´accedir-hi la van mamprendre en colps i patades al vehicle. Realment esperpèntic, sobretot a estes altures, i en una societat suposadament democràtica. Comprenc i fins i tot desitge tota classe d´ideologies i consciències nacionals diferents a la meua. Però, ja estem farts de tota classe de violència i terrorisme de baixa intensitat al País Valencià, que patixen sovint els valencianistes i gent d´esquerres. Fins a quan ? Perquè el PPSOE i els seus mitjans de comunicació ignoren i obvien aquesta delicada realitat?

Totes aquestes imatges em van impactar prou. M´ha costat dormir aquestos dies davant el cúmul de situacions tenses viscudes en tant poquet espai de temps. Molta gent em pregunta i m´aconsella que no em clave en tots aquests embolics. Però que voleu que vos diga...Al cap i a la fi, el que queda és la satisfacció de contribuir i defensar, mas que siga simbòlicament, tot allò que estimes i creus profundament. I és que, en un País tocat de mort, i amb una consciència nacional i uns trets identitaris tendents a ser minoritzats i assimilats, l´esforç i la visibilitat del valencianisme és vital i fonamental. I aquesta presència als carrers de València, el 9 d´octubre de matí, amb l´agreujant de tot el perill patit, és més que un acte simbòlic. Es tracta de normalitzar la nostra participació en un context de màxima valenciania, de xafar el carrer, de reafermar el nostre compromís amb el poble valencià i la seua gent. Creiem humilment, que és el que el nostre País es mereix...

L´any que ve tornem no? Jo ho tinc ben clar. Per molt que ho intenten, no ens faran callar. Un plaer haver –vos conegut i acompanyat.

Salut i País

En el moment que publique, i des del 9 d´octubre s´han produït una sèrie d´atacs i pintades amenaçants a algunes seus del Bloc, d´ERPV, el Casal Jaume I de Cullera, la Intersindical Valenciana, així com l´STEPV. L´onada feixista pren força. Prou deveres...prou...