Abans de tot excusar l´absència d´activitat en aquest blog. Jo sé que relativament, no és una pàgina molt visitada, però tres o quatre amics ja m´han arreat un petit bonegó per la manca de continuïtat que, com si d´una relació causa/efecte es tractara, provoca que entre cada volta menys gent (tot i que anem arrimant-nos a les 10.000 visites!). Tinc previst escriure sobre les causes i les prioritats que impedixen un correcte i constant funcionament d´aquest blog, però ai las! són aquestes, les mateixes causes sobre les que pretenc escriure, les que m´obstaculitzen a fer-ho. Tot un embolic. Ho sé.Recorde que fa ja més d´un any, molt sorprés per la iniciativa del consell d´impartir l´assignatura d´Educació per a la ciutadania en anglés, vaig escriure i copiar un post on amb una miqueta de poc trellat i mala lleteta, expressava que si aquesta assignatura s´impartira en anglés, les classes d´anglés s´haurien d´impartir en valencià. Unes quantes frases traduïdes del valencià més genuí ho il·lustraven. Reconec que en aquell moment pensava que es tractava d´una broma de mal gust i que no s´acabaria aplicant...però xè, és que amb el Govern Camps tot és possible (la interminable llista de barracons, el funcionament alarmant i desastrós del sistema sanitari, tancament i censura de certs mitjans i manipulació d´altres al seu servei, estatutets de la vergonya i un llarg etcètera).
No tinc cap prejudici. Jo sé que l´anglés, tractant-se hui en dia de l´esperanto mercantil en un món globalitzat, és menester que s´aprenga, de tal forma que (i repetint una frase ben conreada al món polític i mediàtic) quan els xiquets acaben l´escola hagen assolit una capacitació trilingüe com a mínim (sí senyors, també parle del valencià, poca broma...). Però, és esta la millor manera d´aconseguir aquest objectiu? (La pregunta no és retòrica, sinó que la faig per a que es conteste, com a fruït de la ignorància).
La veritat és últimament sent una sensació d´enuig, quan molta gent s´expressa en termes jurídics i legals com si estiguera parlant de futbol. No pretenc caure en el mateix parany parlant d´aspectes educatius que si bé m´interessen prou, no crec que tinga atorgada una suficient legitimació per a fer-ho. Tanmateix, sóc conscient del clam unànim provinent de la comunitat educativa (mestres, sindicats de l´educació, experts en pedagogia) vers aquest decret dictat pel senyor conseller Font de Mora (Fountain of Blackberry, com ell mateix s´anomenava, o Blackberry Fountain, com així li va corregir Enric Morera, secretari general del BLOC, al plenari de les Corts), que pel que sembla sap més de malaeducació que no de bona (ho sent, jo també ho he sigut i ho sóc voltes, de maleducat).
Tot i que al voltant d´aquesta assignatura s´haurien de debatre més encara sobre els continguts, no pareix que inicialment haja sigut valorada negativament pel món de l´ensenyança. L´aprofundiment en el tema dels drets humans és per a mí un tema clau i fonamental. Tanmateix s´argumenta que el decret d´impartir-la en anglés, en lloc de en valencià o castellà, és simplement un pretext inadmissible d´oposició política contra l´executiu central (i no pretenc ser un perdonavides del Psoe), i que amb l´educació no es juga.
D´altra banda s´expressa la poca preparació en llengua anglesa dels mestres de filosofia per a impartir l´assignatura, així com per part dels xiquets comprendre-la de manera suficient. Fruït d´aquest desconeixement, s´ha previst que mentre que el mestre dóna lliçó en valencià o castellà, hi haja un traductor simultani a l´anglés, la qual cosa s´ha entés com una falta de respecte al mestre així com s´ha arribat a qualificar com a mètode antipedagògic (estic imaginant-me, com a xiquet bord que era, la meua riseta fluixa davant tal esperpèntica situació). Per a acabar d ´adobar la cosa, s´han previst continues inspeccions per a comprovar que tot es faça com s´ha manat i proveït, sota l´amenaça de sancions sí així no ocorre. Un poc surrealista, ho sé. També he arribat a sentir que no convé introduir l´anglés en aquesta matèria, pels seus continguts abstractes, que dificultarien un bon aprenentatge (s´ha dit que seria millor introduir l´anglés en altres matèries que no continguen conceptes tant abstractes).
Perdoneu-me, no volia caure en el parany però ho he acabat fent. Evidentment, m´agradaria seguir comptant amb les opinions de tots aquells que estigueu relacionats amb el món educatiu. Segurament tindreu arguments o contraarguments més bons, més legítims i més fàcils d´explicar que els que ací s´han esmentat. De tota manera m´agradaria aprofitar aquesta entrada per a manar tot el meu suport a la comunitat educativa davant les amenaces i les dèries autoritàries que venen practicant-se des de la Conselleria d´Educació. Sou vosaltres els que sabeu millor que ningú, com s´ha d´educar i com no s´ha d´educar (important factor) en les escoles. Per tant, el meu recolzament a totes les mobilitzacions i queixes orientades en eixe sentit.
Salut i educació!
P.D. Amb la inclusió d´aquest graciós sainet, que com a major exponent d´un humor ben valencià vos recomane que llegiu, m´agradaria fer-li també un petit homenatge a la meua amiga Andrea Aspas que m´ho va passar per correu electrònic i que s´enfada amb mí perquè diu que no li faig cas, mentre que ella sí que ho fa sovint. Espere que et desenfades i que et faça il·lusió saber que et tinc un gran apreci. Amb les amistats m´ocorre el mateix que amb el Blog, les deixe un poc de costat involuntàriament, per la quantitat de faena, embolics i tantes coses al cap que tinc. Ens vorem prompte...
Albert, quan ho lliges et descriuré el sainet. Segur que t´agrada...
Salut
11 comentaris:
A mi el que més gràcia em fa és que el senyor Font de Mora monta tota una estratègia de persecució d'aquells centres i professors que es neguen a la impartició de l'assignatura en les condicions que s'han establert. El motiu d'aquesta persecució és "fer-los complir la llei".
I qui fa complir la llei al senyor Font de Mora? Perquè em sembla que aquest no s'ha llegit la LOE, i que tampoc sap que existeixen els decrets d'ensenyances mínimes que marca el govern central. A partir d'aquests decrets, les comunitats autònomes en primer lloc, i els centres en segon lloc, tenen llibertat per establir els ensenyaments en els centres (objectius, continguts, avaluació, estratègies metològiques...). Com a últim eslabó, els mestres tenen llibertat per adaptar aquests continguts, objectius, metodologia..dins de la seua aula.
Corregiu-me si m'equivoque, però una estratègia metodològica (per a la que els mestres tenen llibertat) no és donar l'assignatura com el mestre crega que és convenient?
Qui complix i qui no complix les lleis?
Ai...este tema em cabreja molt. No sé que pinta este senyor de conseller d'Educació, que em sembla que sap d'educació el que jo d'enginyeria aeronàutica.
És deveres, Sole, eixe és un tema en el que no havia caigut, però del qual sí que havia sentit queixes. I amb tota la raó...
No sé perquè, esperava el teu comentari. A banda de ser una de les professionals de l´educació que esperava que es passara per ací, sé que este tema t´emprenya i molt.
Salutacions
Aquí jo veig dues coses a tenir en compte.
Quan sento parlar a la gent que està en contra d'aquest assignatura em pregunto si s'han aturat a mirar els seus continguts. Poso la mà en el foc que la majoria no, i simplement diuen això per raons polítiques (el que digui el PP mana, tot se val per fer fora els del PSOE). Qualsevol persona normal no posaria el crit en el cel mirant-ne els continguts, no van en contra de cap fe ni pretèn adoctrinar ningú, es miri com es miri.
La segona és que, per una altra banda, fent això s'està anant en contra d'una llei que et pot agradar o no, però que no deixa de ésser una llei aprovada en el parlament. M'imagino que no voldran que quan ells manin (si tornen a manar) i aprovin una llei, els que no hi estan d'acord facin "objecció". S'han de respectar les normes del joc només quan ells vulguin? Això és una democràcia de pacotilla, ni ells se la creuen. El dabat sempre està bé, sempre es pot parlar del que no t'agrada (si no els agrada deuen dir la seva), però van més enllà.
Malauradament, cada cop és més difícil trobar gent que pensi per si mateixa. Deixeu-vos adoctrinar i no penseu per vosaltres mateixos. Ja hi ha gent en despatxos programant què heu de pensar, de dir i com he d'actuar.
Per cert, molt xulo el sainet. Ho ha dibuixat la teva amiga? Està tot genial, els textos, tot!
Un comentari molt assenyat, Alberto. La gent (i em puc incloure en moltes ocasions) té el vici d´opinar sense cap interés d´haver-se documentat, i anar un poquet més enllà, en base a opinions molt superficials i tendencioses.
Per cert, el sainet no és de l´amiga. Me´l va enviar per email...però vaig creure que era adient nomenar-la...així a vore si es desenfada amb mí
Estic totalment d'acord: qui mès ens poden parlar sobre esta situació tan esperpéntica ès la comunitat educativa que ès qui millor ho coneix.
Molt bona entrada i quan pugues ja em descriuràs el sainet. Gràcies company.
Be, Agostí. He llegit amb molta atenció l'article. El sainet ja el coneixia: prové de la revista humorística satírica "El Jueves".
Primerament he de dir que no conec els continguts de la famosa assignatura, segurament perquè per ara no ens toca impartir-la en primària.
Primer dir-li a Sole que el que ella anomena es diu llibertat de càtedra i es un dret qu tots els mestres tenim, però en el cas de la llengua vehicular no es així: nosaltres tenim ordre de donar el Coneixement del Medi i l'Educació Física en valencià i així ho fem.
Per tant si des de Conselleria es diu de donar EPC en Anglés s'ha de fer. Una altra cosa es si es just que siga així.
La meua opinió es que es un poc absurd tindre que donar l'assignatura en Anglés, ara bé, al meu parer també es absurda l'assignatura.
Em sembla que igual que amb el futbo, tots tenim el dret de parlar d'educació, i parle dels polítics i dels ciutadans del carrer. El gran error es que ací tots saben d'educació menys els que realment hem passat anys preparant-mos en el tema estudiant, traguent unes oposicions i treballant durant anys.
A mi mai se m'ocorrirà dir-li a Calatrava si els seus ponts están ben fets o ben fets, perque simplement, no tinc ni idea d'arquitura! Ara, en educació, tot el mon sap perfectament el que s'ha de fer, tot el mon té un master en educació i psicologia.
Quan canviem aquesta manera de pensar i deixem aquestes questions en mans del profesionals tot ens anirá millor.
El que tampoc pot ser es que cada gobern que entra al poder canvie la seua política educativa, dona igual si son de dretes, d'esquerres o d'extrem centre: tots volen canviar l'educació. I quin es el resultat de l'invent? Doncs que ens tormen bojos.
Perquè el principal problema de l'educació a Espanya no es la EPC, ni molts menys. El problema es que als instituts hi ha xiquets que no saben ni llegir ni escriure. Culpa de qui? Si un inspector d'educació et diu que només podem repetir al sisé de primària dos xiquets, proposes dues repeticions a segón de primária amb tot el mon d'acord perquè es el millor per als xiquets i des de la Territorial te les deneguen... que fas?
Que fas quan el pare es el que té sempre tota la raó (perque sap mes d'educació que tu) i es creu el que el conta el seu fill? Que fas quan els pares no saben o no volen posar limits als xiquets i els consentixen tot tipus de capritxos?
Eixe es el vertader problema de l'educació a Espanya i no la xorrada aquesta de Educació per a la Ciutadania. Eixa assignatura té que vindre apresa de casa.
Abans la familia educava i l'escola instruia... ara l'escola educa i intrueix i sovint, la familia des-educa.
I ficar un traductor a les aules és respectar la llibertat de càtedra?!
I ficar un inspector per veure que es compleix la llei és respectar la lliberat de càtedra?!
A mi em sembla que no. Independentment de l'idioma que s'utilitze (valencià, castellà, anglés o xinés).
El problema està en que des de conselleria s'imposa un idioma (com tu dius, també es fa a les assignatures de matemàtiques i coneixment del medi) que els alumnes no coneixen.
Aleshores, si s'imposa l'anglès, i els alumnes no tenen suficient coneixement de l'idioma...Assoliran els coneixements de l'assignatura?? En la meua opinió, no.
Llavors ahí està el boicot a l'assignatura.
S'utilitza un idioma per posar entrebancs a l'hora d'assolir uns coneixements que no els interessa que els aumnes assoleixquen. Tens tota la raó, Pedro, que aquesta és una assignatura que hauria de partir des del nucli familiar.
Però desgraciadament, i com tu dius, hui dia pareix que els pares tenen més a dir del que es fa a l'escola que els mestres. Els alumnes això ho perceben i per tant no és d'extranyar els problemes de convivència que es viuen a les escoles i instituts.
Davant aquests problemes, jo crec que és necessària aquesta assignatura (i no només per als alumnes, estaria bé per als pares també...)
Però pareix que alguns polítics no pensen el mateix, i és aleshores quan dic que no compleixen la llei, fent boicot a una assignatura aprovada al parlament, fent un idioma que els alumnes no coneixen.
Bon dia Agostí.
He obert un nou bloc: "Des d'Altea estat". Fes-li una ullada i si t'agrada fes-me propaganda en el teu.
Gràcies.
Raimon Galiana
Salut! Ja feia que no em passava per ací. Sols volia dir-te que sí, sí que es mereix Agostí Cerdà una bona estirada d'orelles. No sóc l'únic militant d'Esquerra al que li ha passat pel cap trencar el carnet, un acaba fart de tanta mamarratxada que no millora en res la nostra situació i que, a més, va suposar un gran risc per vosaltres que no en sabieu de res. A veure si el fotem fora prompte i deixem de fer el moniato, que si a més de ser pocs ens fotem uns als altres...
Sobre EpC... millor em calle per no faltar al respecte (que no mereixen) als il·luminats.
ei agosti, per fi entrat en aquest blog, la veritat increible, enhorabona. m'alegre haver coincidit amb tu, anem per amunt. au cacau que la casa cau
soc bouet, jordi de sella el anònim.
Publica un comentari a l'entrada