Acab d´arribar ara mateix de vore i sentir als Antònia Font acompanyats per sa Orquesta Filharmònica de sa Universitat d´Alacant. La veritat és que podria haver deixat aquesta entrada per a demà, però les sensacions que tinc ara mateix, en calent, no crec que les torne a tenir aviat. A la paraula concert, li podeu afegir tots els epítets que vos puguen connotar sensacions d´alegria, satisfacció, emoció, grandesa...i encertareu. Com no, m´he tornat a passar per l´angonal un examen de Dret Civil III (Família), "però que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament sa polla" (Astronauta Rimador). Duia massa temps esperant este concert i no m´ha decebut en absolut.
Juntament amb tota la gent que plenava totes les butaques del Paranimf de la Facultat de Dret, estava jo amb alguns amics, coneguts i fins i tot mestres. Encara roman la meua pell eriçada i em fan mal les mans d´aplaudir, encara estic suant de botar amb Wa yeah! i tinc la veu presa de cridar "Alegria", amb pressió diafragmàtica inclosa..
Amb el plaer d´estar sentint sa parla mallorquina (ho sent, però no he trigat gaire a passar a escriure en el meu català, çò és, el meu valencià), han fet un repàs a l´últim CD Coser i Cantar, on de forma tant innovadora com original, es barreja eixe pop tant personal amb el so melòdic i variat que ofereix una orquestra clàssica. Uns arranjaments fets per Miquel Aguiló, que ha sabut conjugar a la perfecció dos formes de fer música tant diferents en estil i context. Un resultat que hem pogut gaudir a través de cançons tant mítiques com Tokio m´és igual, Mecanismes, Dins d´aquest iglú, Bamboo, Vitamina Sol, Vos estim a tots igual, passant per Amazones a sa Lluna, Armando rampas, Holidays, Tots els motors, Batiscafo Katiuscas, etc. I de regal, Darrera una revista, Viure sense tu, i de nou Alegria i Wa yeah. Encara sent emocionat al meu cap, els acords de Joan Miquel Oliver, la veu preciosa de Pau Debon, el ritme marcat per Pere Debon, el baix de Joan Roca, així com el greu marcat pel baix de Joan Roca.
Tot i que respecte, fugint de tot tipus de dogmatisme (sobretot pel relativisme que envolta el món de la música), que a algú no li agrade aquest estil, quina alegria em fa comprovar com tota la música, iniciatives i produccions de qualitat fetes en la nostra llengua augmenten satisfactòriament i estan per damunt de tot eixe apartheid mediàtic, de tot eixe uniformisme simplificador i ignorant, de tota eixa passivitat dolosa de les institucions, consegüentment traslladada a una bona part de la nostra societat. Per això voldria agrair la tasca, esforç i compromís que des de la Universitat d´Alacant, el secretariat de cultura i el de promoció lingüística de la mateixa, estan demostrant habitualment per tal d´apropar-nos a tot allò referent a la importància del nostre idioma, cultura i identitat.
Desitge tornar a gaudir d´ells el més prompte possible. Han sigut dos hores especials i inoblidables, que repetirem sens dubte quan la proximitat i coincidència ho permeten. Me´n vaig a gitar-me, esgotat però ben pagat de satisfacció.
Gracis Antònia Font, Gracis...
Juntament amb tota la gent que plenava totes les butaques del Paranimf de la Facultat de Dret, estava jo amb alguns amics, coneguts i fins i tot mestres. Encara roman la meua pell eriçada i em fan mal les mans d´aplaudir, encara estic suant de botar amb Wa yeah! i tinc la veu presa de cridar "Alegria", amb pressió diafragmàtica inclosa..
Amb el plaer d´estar sentint sa parla mallorquina (ho sent, però no he trigat gaire a passar a escriure en el meu català, çò és, el meu valencià), han fet un repàs a l´últim CD Coser i Cantar, on de forma tant innovadora com original, es barreja eixe pop tant personal amb el so melòdic i variat que ofereix una orquestra clàssica. Uns arranjaments fets per Miquel Aguiló, que ha sabut conjugar a la perfecció dos formes de fer música tant diferents en estil i context. Un resultat que hem pogut gaudir a través de cançons tant mítiques com Tokio m´és igual, Mecanismes, Dins d´aquest iglú, Bamboo, Vitamina Sol, Vos estim a tots igual, passant per Amazones a sa Lluna, Armando rampas, Holidays, Tots els motors, Batiscafo Katiuscas, etc. I de regal, Darrera una revista, Viure sense tu, i de nou Alegria i Wa yeah. Encara sent emocionat al meu cap, els acords de Joan Miquel Oliver, la veu preciosa de Pau Debon, el ritme marcat per Pere Debon, el baix de Joan Roca, així com el greu marcat pel baix de Joan Roca.
Tot i que respecte, fugint de tot tipus de dogmatisme (sobretot pel relativisme que envolta el món de la música), que a algú no li agrade aquest estil, quina alegria em fa comprovar com tota la música, iniciatives i produccions de qualitat fetes en la nostra llengua augmenten satisfactòriament i estan per damunt de tot eixe apartheid mediàtic, de tot eixe uniformisme simplificador i ignorant, de tota eixa passivitat dolosa de les institucions, consegüentment traslladada a una bona part de la nostra societat. Per això voldria agrair la tasca, esforç i compromís que des de la Universitat d´Alacant, el secretariat de cultura i el de promoció lingüística de la mateixa, estan demostrant habitualment per tal d´apropar-nos a tot allò referent a la importància del nostre idioma, cultura i identitat.
Desitge tornar a gaudir d´ells el més prompte possible. Han sigut dos hores especials i inoblidables, que repetirem sens dubte quan la proximitat i coincidència ho permeten. Me´n vaig a gitar-me, esgotat però ben pagat de satisfacció.
Gracis Antònia Font, Gracis...
4 comentaris:
Un parell d'hores amb la seua música en dirècte sempre és un goig per l'ànima.
Jo els vaig sentir a València i no només jo, sinó quasi tota la gent que m'acompanyava isquerem esntuasiasmats.
Gracis per la crònica
Quina enveja! Fa molt de temps que estic esperant poder sentir-los a Madrid (mira que n'és, de complicat, sentir cantar en català a Madrid) i em trobo que el 26 fan un concert aquí! Ara em toca convèncer a algú perquè vingui amb mi, i com que no m'agradaria gens anar-hi tot sol, no sé si els veuré.
Saludets!
Jo tampoc els he vist mai però segur que bumburri encara que vages a soles, pel que conta Agustí a esta fantástica´crónica i demès companys quan han anat a algun concert, igual si vas sol n'eixiràs entusiasmat.
Gracìs agustí per traslladar-nos ses teues emocions.
ei agostinet, que enveja lo del concert, jo els vaig sentir l'any passat i la veritat que tambe hem van cautivar.
no deixes de costat els estudis o es passarà com a mi, 6 anys aci dins ja clavat, jejje.
au amic, records del bouet de Sella.
Publica un comentari a l'entrada