Serra Gelada nord. El far de l´Albir

Aquestes petites però necessàries vacances, no ho han sigut tant. I és que arran de la convocatòria d´eleccions a la Junta Directiva de la Unió Musical de Benidorm, no he parat...Reunions, xarrades, lectures, pensaments i fets que no em fan ser massa optimista de cara al resultat final. Ja en parlarem, si escau. Tampoc m´he lliurat de tocar en alguna cercavila, d´estudiar Dret Mercantil II i d´assajar amb Gatxull per a un nou intent frustrat de gravar un cd en condicions. Tot i això, he pogut gaudir com a mi m´agrada d´una petita dosi de paratges naturals.

Fa uns mesos vaig parlar d´aquella visita feta a la cara sud de l´emblemàtica Serra Gelada, la que quasi fita amb els gratacels benidormers. Fou molt agradable. El divendres passat, em vaig atracar a l´altra banda de la serralada que comença en la Platja de l´Albir (L´Alfàs del Pi) amb uns penyasegats que acollonen. El passeig des de les urbanitzacions fins l´antic far resulta fàcil, tranquil i recomfortant. Cal dir que estava ple de guiris sorpresos per una costa tant accidentada. Jo també vaig aprofitar per fer unes quantes fotos a les nombroses imatges boniques que no podia arribar a abastar. Tristament, vaig poder observar l ´urbanisme massiu en aquells indrets propers i encara bonics de Bèrnia o el Mascarat.

Vaig haver de tornar-me´n prompte, perquè va moure la marinada freda i el cel es va ennuvolar, com a preludi de la pluja i consegüent neu en les altes carenes aitàniques.

La pròxima ruta consistirà en travessar els 7 o 8 kilòmetres des del Racó de l´Oix fins l´Albir. La vaig fer fa cinc anys i és preciosa. Com sempre, convide a tot aquell que es vullga sumar a vindre amb mi. M´agrada més fer-la en companyia.

Salut!