dimarts, 11 d’agost de 2009

"Aigua civà"

Quan era menut em passava tot l'estiu a Onil. Com a persona tranquil·la, sempre he cercat això, la calma que a Benidorm és difícil trobar en aquestes dates. Tot i això, allà dalt no parava en torreta. Jugar al carrer, passejar per la serra, visitar casetes, estar amb els meus cosins i amiguets...Era feliç, certament.

Quan u va fent-se majoret, comencen a sorgir-li compromisos, noves inquietuds, ganes de vore llocs més enllà dels coneguts, i per tant la meua rutina estiuenca ja no és la mateixa que en els anys d'infantesa. No obstant això, després d´ un mes i mig sense anar-hi, em va vindre un atac sobtat d'enyor per aquells temps, pel poble així com pels familiars i bons amics que allà conserve. No m´ ho vaig pensar dues voltes, i allà que vaig anar amb el cotxe nou (que ja no s'ofega pujant el Maigmó).

Una de les coses que més recorde d'aquells anys, eren els dinars de la iaia la una de la vesprada (l´ horari de fàbrica que diem allà). No gosaré discutir als lectors el major o menor grau culinari de les respectives iaies. És un afer personalíssim. Supose que cadascú té en la seua iaia o mare, la referència inamovible i quasi dogmàtica en l'art de menjar. Sobretot esperava amb deler aquell granissat que l´ àvia feia tots els matins quasi de manera mecanitzada però sàvia. “L'aigua civà” (aigua civada) que a la meua cosina Esther i a mi ens agradava caldoseta i que assaboríem mentre veiem la televisió. Alguns dies l'acompanyàvem amb una borleta de mantecao. Mel.

Feia tant de temps que no la tastava (s'ha de tindre en compte que aquest postre és estacional), que quan vaig arribar el diumenge a ca la iaia li vaig preguntar si n'havia fet, sabent de bestreta que anava a dir-me que sí, perquè la dona vulgues o no vulgues, ja coneix les meues debilitats. Exquisida. Com no, també em vaig tacar la camisa. Una cosa estranya en mi...També vaig decidir que volia palesar tot açò al blog, així que al dia següent li vaig pregar a la iaia que realitzarà l'elaboració davant meua, mentre feia fotos i prenia nota. Em va remugar un poc perquè li vaig donar un poc de quefer preguntant i fent la mona, però volia saber-ho tot per a poder mostrar-vos-ho amb absoluta fidelitat. Ací vos deixe els ingredients, el procés, i algunes instantànies que il·lustren l´ explicació.

Salut i aigua civada!

Ingredients per a dos persones: Aigua, malta, sucre, café i nescafé.

El procés consistix en plenar una olleta d'aigua i encendre el foc. Mentre se li afigen dos cullerades de malta (civada torrada) i dos de café. S'ha de remenar i deixar que bulla un poc, per a després afluixar-li el foc i provar de que el foc no puga sobreeixir. Després es cola tot en un perolet com el de la foto. A continuació, se li ha d'abocar sucre a voluntat, depenent de com de dolç voleu que estiga (podeu anar tastant). Més tard se li afig mitja cullerada de Nescafé, i es tornar a remenar. Per últim, s'ha de deixar que es gele, i així clavar el recipient al congelador. Quan estiga granissat es servix.









6 comentaris:

Sole ha dit...

ieeee!! que bòoo!!...mon pare també me'n fa. es també una senyal de que el bon temps ha arribat!

salut!

kukat ha dit...

Ei!!! De puta mare!! XDDD
que boooo, m'has fet ganes d'anar a fer-me'n una!!!
Salut!

iriS ha dit...

Pues avore quan ens convides a " ca la iaia" a una aigua sivà!

Albert Miret ha dit...

Ei Agostinet! com va l'estiu? Ma germana s'a proposat tambè fer granisats aixina ès que.... li passsarè la recepta tot i que de ben segur no estarà com l'aigua xiva que fa ta iaia.

miquel ha dit...

ieeeeeeee! tu has vist la cara que fas a la foto? sembla que vages begut tio! jajaja,,, per cert a mi no m'agra l'aigua siva!pero men alegre que aprengues receptes trdicionals de la iaia!! au!

Valldalbaidí ha dit...

L'altre dia a València en vaig prendre una de molt bona.