dijous, 30 de juliol de 2009

El llibre...

Ara mateix, acabe de passar l´última pàgina del llibre. Sempre que açò ocorre em quede uns moments parat, amb la mirada distreta, imaginant com seguiria el fil de la història, pensant en les conclusions, cercant paral.lelismes personals. En aquest moment, estic canviant d´hemisferi, tancat a un avió que no sé quantes hores porta volant, ni tampoc quantes li´n queden. Està fosc i tothom dorm. Hi ha però, un vell barbut que roman despert uns metres més avant, qui sap si per insomni, tristesa o desfici. Com jo no tinc gaire son i el context és un tant hermètic i avorrit, no em queda altra que llegir o meditar. Acabada la primera tasca, opte per la segona. Aquest llibre ha estat més que bé. Especial. Llibre idoni, per a un moment adequat.

Des que fa que vaig amb ell, i encara no l´havia engolit. Aquest volum no és precissament una lectura difícil. Està molt ben escrit. I és lleuger. Tanmateix, cada paràgraf contenia una frase que havia de subratllar i consegüentment analitzar. A priori, no tinc res a vore amb el llibre. No obstant, tenia la sensació de llegir-lo amb quatre ulls, els meus i els d´altra persona que s´asseia al meu costat i recolzava el seu cap en el meu muscle, amb una companyonia que em recomfortava i que delere sempre. Amb aquesta obra he pogut reflexionar sobre l´enyor a aquelles persones que hem perdut i que no tornaran mai més, sobre la necessitat d´esperar allò que desitgem pacientment i sense precipitacions, sabent que les coses comporten un temps i un ritme que no podem alterar unilateralment, atenent de manera exclusiva a la nostra voluntat. També he pogut sentir que l´estima, una volta es sent, puja com la bromera sense que pugues ni vullgues aturar-la. És cert, que no s´aprén. Hi ha sentiments que han estat molts anys apaivagats, i que agraixes que el llibre els done paraules, apariència física, concrecció en el mateix instant que tu comences a sentir-los. He pogut barrinar sobre l´atractiu, difícil i conreat món del desig, experimentant-lo també. Ocasionalment, m´ha contagiat una certa por a perdre, a tornar de nou a l´ostracisme més absolut. Fins i tot no he deixat de sentir recança perquè en algun moment la gelosia i la impaciència s´apoderava de mi incomprensiblement.

Independentment de que les expectatives es vegen frustrades o no, me´n recordaré sempre d´aquest llibre. Ara ho comprenc. Definitivament, hi ha una dona en mi...

7 comentaris:

yorch ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

m'ha agradat molt aquest post...i vull saber quin llibre és!! però si no vols descobrir-lo ací enviam el títol al mail, ok??!

Besets des de l'altre hemisferi!! jeje..

pd. el comentari eliminat he sigut jo, que estava connectada des d'altre ordinador i he signat amb en nom d'altre usuari!!

SOLE

Anònim ha dit...

Hola Agusti, m'he pres la llibertat de agafar unes dades del teu bloc on parlaves de la festa "Mon anem agost" salutacions.

Josep Tadeu.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141190

Laia ha dit...

"Com a dona que sóc, espere que te’n recordes de mi quan escorcolles les línies del llibre", et deia fa uns mesos. Crec que he complit el meu objectiu, o això espere.
Ja et vaig dir que quan acabares el llibre comprendries que si que hi havia dones en tu, i m'alegre que te n'hages adonat. M'alegre també que t'haja agradat i que hages decobert Maria de la Pau Janer amb ell, encara esperava temorosa el resultat de l'elecció.

El post, preciós.

Fins prompte!

Maica ha dit...

Xé Agostinet, pareixes un ministre parlant! M'has encisat i despertat la meua curiositat... quin és el llibre que tant t'ha agradat? Si vols, m'ho pots dir en el próxim assaig de la Barqueta ;)

Esther Quilis ha dit...

Quin llibre és???!!! jejeje que això de la dona interior....es curiòs!!!besets!

Nyofles ha dit...

Agostí, quin màquina estàs fet!
Gent com tu en necessitem a cabassos, amb gust literari, amb sensibilitat afinada (tant musical com artística) i damunt del BLOC. M'agrada el teu estil de narrar, s'hi nota que lliges, i la teua serenitat de paraula. Tens bona ploma, molt bones idees i saps trasmetre les sensacions amb poeticitat i sentiment.

Ja ens veurem per Onil, tu amb la trompeta i jo al clarinet, i ens farem una aigua sivà, i el que faça falta!

Un abraç amic.