dijous, 23 de juliol de 2009

Adéu cotxet...

Farà cosa d´ 11 anys els pares es van comprar un Opel Astra verd que substituïa al “Gitano” (Un Corsa...era massa cabró també en aquells temps). Recorde perfectament l´ oloreta de nou que tant poc m´agrada, l´ aire acondicionat, o aquelles finestres que deixaven de funcionar de manera manual. Allò em semblava un luxe.


Anys més tard, allà pel 2005, una volta complits els 18, em vaig traure el carné a una autoescola que no pense citar perquè, després dels cacaus que ens vam deixar (era massa burrot) m´ hauria d´ haver organitzat un homenatge com a mínim. Crec que a tots estos la paraula crisi els ha de fer una gràcia profunda... També vaig fer pràctiques amb l´ Astra. Ara que han passat els anys i la vergonya, puc descobrir el secret d´ haver-li fotut una tamborinà grossa i incomprensible mentre practicava amb mon pare de copilot. Vaig plorar i tot.


Heretar “l´ astreta” va suposar per a mi major llibertat i independència. El cotxe es va convertir en un nou espai personal. No necessitava molestar ningú per a anar on volguera. Podia visitar a qui fóra i on fóra sense haver de donar explicacions. Fins i tot adquiria la capacitat d´ assistir a molts esdeveniments anteriorment vetats per manca de disponibilitat logística o voluntat d´ altres per acostar -m´hi. Ara ho entenc. En fins, començar a viure...


Sovint volem declarar-nos com a no materialistes. Hi ha coses però, que s´ aprenen a estimar amb el temps per la relació continuada i quotidiana o per la gran necessitat que exercixen sobre nosaltres. No ha sigut un cotxe perfecte. De fet li ha fallat unes quantes voltes el motor d´ arrancada i l´ he hagut de portar al taller altres tantes. Però li tinc un apreci especial.


Enguany els meus estimats governs (central i autonòmic) han posat en marxa un pla Renove, que crec que amb la finalitat de reactivar el mercat i retirar els vehicles vells, permet canviar un cotxe per un altre, rebaixant- li al nou una determinada quantitat a compte del primer. El cotxet ja té uns anys, i ens hem volgut aprofitar de l´ ocasió ja que el preu era assequible . Així que, anem a comprar un Seat Ibiza Sport Negre. Sí un d´ eixos pa fer-se el xulet que diu mon pare.


Me´ n recordaré sempre de l´ Astra. Ma mare diu que és igual de marrano que l´ amo. No és del tot verídic. Sí és cert que l´ he netejat tres o quatre voltes des que el tinc, que té un dit de pols per dins i que deixe a la lliure decisió de l´ oratge la seua neteja exterior. És essència i feeling. No el puc concebir d´ altra manera. Però compte! Que jo sí que em rente els baixos tots els dies! Amb ell he recorregut bona part de la Marina, L´ Alcoià – Comptat o l´ Alacantí, i he gaudit d´ indrets paisatgístics valencians que em semblen idíl·lics. He pogut assistir a nombroses festes i revetlles, fent la tasca posterior de taxista de borratxos i malalts. El cotxet ha arribat a profanar els carrers de Benidorm o Alacant amb música a tot volum d´ Al Tall, Lluís Llach, Raimon, així com L´ ambaixador Cristià o Als moros vells entre tantes altres peces de música festera. També ha rivalitzat dissimuladament als semàfors amb música d´ Antònia Font, Gatxull, La Gossa o Obrint Pas front a maquejats vehicles revivaleros o reguetoneros. Excepcionalment, també he gastat el clàxon per a saludar xicones flamenques que prèviament no coneixia. També he provat a fer algun trompo amb un èxit més que nul. Perdoneu-me la vida.


Sempre va carregat de trastos, com poden ser instruments, cadires, paraigües, tovalloles, gots o llibres. Amb ell he cercat l´ ombra del garrofer que diuen que és la millor per a dormir. I he becat. També he dinat, berenat i sopat. Nombroses han sigut les persones que m´ han acompanyat, amb les quals he pogut gaudir de converses profundes i existencials, discussions, cançons o somriures dels quals el cotxe ha estat testimoni. Per fortuna o per desgràcia, no he tingut l´ ocasió de cardar (o com es diga al vostre poble) al seient de darrere, restant així la disjuntiva de saber si era tant morbós i incòmode com deien. Una volta vaig conéixer una alcoiana amb una ferida com el puny als ronyons, per haver-se fregat contínuament amb el cinturó de seguretat mentre gaudia d´ una escena com la de Titànic. Vaig perdre les ganes, la veritat.


A conseqüència del meu esperit intrínsecament despistat, he tingut algun contratemps. L´ altre dia, després d´ una nit boja a Sella vaig perdre les claus, i va ser tota una odisea recuperar-lo. Quantes voltes m´ he cagat en tot en arribar al cotxe i vore les finestres abaixades o el segur pujat. Fins i tot, amb els instruments al maleter...


Té algun bony i altres colps i senyals creats per altres conductors imprudents, o per xulos de platja que no tenen altra cosa millor que fer. Seria injust no reconéixer que jo també estacione “al toc”. Al cotxe porten quatre anys posant-li quasi totes les setmanes multes de la zona blava que ni he pagat, ni pense pagar. També ha sigut víctima d´ altres sancions per estacionar en zona de càrrega i descàrrega així com, ha tingut el plaer de visitar el dipòsit municipal, on he hagut d´ anar a rescatar-lo unes quantes voltes, ara sí, rascant-me de valent la butxaca.


Massa anècdotes, per a no sentir-se indiferent ni trist, el dia que definitivament l´ haja d´ entregar, quan apague el motor, puge el fre de mà i el tanque per última volta Adéu cotxet, adéu! A vore si tots aquells que heu pujat, teniu la poca vergonya de comentar xe! Fixeu-vos en la pols i les "rascaes"...








19 comentaris:

Sole ha dit...

"podia visitar a qui fora i on fora sense donar explicacions..." sisi...però per ací el pel se't veia poc eh?!? jejej. A vore si ara que en tens uno nou et veiem més. Encara que siga per fardar de cotxe, a vore si fas una visita prompte..!

Saludets!

Quiliseta ha dit...

Aixo petardet, que fa sigles que no pujes,i aixi el teu cosi t'ensenya el que s'ha comprat,jajajaj

Aleeeee

Anònim ha dit...

La veritat es que estaba prou marranet...jeje!! Recorde una vegada que el vam pillar per a anar a festes de castalla i vam acabar prou mostosets i vam tindre que tornar per el "camí de Franco" poquet a poquet...jejeje!!! Si que te que fer llastima, si...però ara tindràs un cotxe de "xulo-playa" pa fardar!!jejejeje Besets!!!
Ahh!! Soc Esther!!!jejejeje

Pep Picó ha dit...

Una llàstima, Agostí. M'atreviria a dir que és un dels cotxes aliens on més voltes he pujat i, segurament, en cap altre ho he arribat a fer tan cego com en eixe Opel Astra. Tot un plaer.

Laia ha dit...

L'he conegut ja tard, a pocs mesos d'abandonar-te, però trobe que m'ha fet algun favoret que altre últimament(bé, més que el cotxe, me l'has fet tu). Gràcies.

La veritat és que no era ni el cotxe més net, ni el més nou, ni el més ben cuidat, però quan veia amanéixer de lluny un cotxet verd fosc, sabia que en pocs minuts estaries tu propet. Ens haurem d'acostumar al nou cotxet per endevinar-te en la llunyania!!

Valldalbaidí ha dit...

No hi he pujat mai ni et conec personalment. Però m'hi sentit identificat (canviant de temps i tipus de cotxe). Bona vesprada

Anònim ha dit...

Anava a escriure en valencià,pero amb castellá tinc menys faltes d´ortografía...
He leido un poco tu blog y siento decirte que me decepcionas, y paso a explicarte el por qué. En una rápida ojeada intuyo que quieres dártelas de progre, de "rojo", de no soy un capitalista como mi familia... y no es cierto. Tú quieres hacer creer a la gente algo que en el fondo lo llevas en la sangre. Cuando hablas de tu coche, por poner un ejemplo, comentas la de veces que lo ha retirado la grua con sus correspondientes multas. Decirte que si no tuvieses el respaldo que tienes no te haría tanta gracia, ni a ti ni a los que te leen, pero ya ves, "soy un hijo de papá y aunque soy tan "guay" con mis ideas contrarias a mis papis me beneficio de todo lo que supone ser uno más de la familia Corleone". Si de verdad sintieses de corazón esas ideas que promulgas, que dicho sea de paso son muy parecidas a las mias de cual me alegro más de lo que te imaginas, habría algunas situaciones cercanas a ti que no consentirías de ningún modo y como todo "hijo de capitalista" lo estás haciendo. Es una pena descubrirte con los años, darte cuenta que has salido "diferente"? y que en el fondo seas más de lo mismo. Abre los ojos y salda cuentas pendientes, no seas cobarde con tu vida y demuestra todo lo que promulgas. Hay gente que todavía está esperando algún movimiento por tu parte y es triste decirlo, Agustín, el tiempo corre y hay cosas que se olvidan pero otras no y precisamente tú no deberías dormir tranquilo de conciencia por tu forma de ver la vida. Anda haz un esfuerzo, eres el inteligente de la familia, no te quedes en "Los mundos de Yupi" y si quieres de verdad hacernos creer lo que difundes date una vuelta por tu vida y arregla algunos pasajes que por comodidad o cobardía no has sido capaz. Demuestra que tus ideas e inteligencia sirven para algo más que para tocar instrumentos o para estrenar coches. Por cierto, sin esa "pasta" de la que pareces reniegas (a lo "light") no hubieses llegado tan lejos, no hubieses ido a colegios de pago, no hubieses hecho tantos viajes (con lo que se aprende culturalmente!), no tendrías quizás ni el carné de coche y a lo mejor estarías trabajando en hostelería sirviendo helados en cualquier chiringuito de la playa.
Espero no haberte molestado porque no es mi intención, aunque pueda parecer lo contrario. Simplemente es un toque de atención porque todavía estás a tiempo de abrir un poco más los ojos. Venga Agus, tú puedes!! Besazos

Laia ha dit...

. . .

Sole ha dit...

???

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Anònim a tu també. No patisques, no tinc cap inconvenient en rebre missatges en castellà, tot i que sempre recomane que ho intenteu, encara que hi hagen moltes faltes. Així s´aprén.

Puc imaginar qui eres amb una probabilitat prou alta d´estar equivocat. No és eixe el tema. De tota manera, sent decebre´t. No és la primera volta que algú té certes expectatives sobre mi, que posteriorment es veuen frustrades. Ho assumisc. Malgrat ser un tema totalment diferent a l´exposat, em motiva prou. M´ho vaig plantejar fa poc, i el divendres també vaig tenir l´ocasió de parlar-ne amb l´amic i company Jordi García de Sella. Per tant ho tinc ben fresquet.

Jo crec que eixa ràpida ullada no t´ha permés comprovar que a aquest blog hi ha precissament una mancança (intencionada o per ignorància) de posts i percepcions en el sentit que veus en mí. Com a molt de passada. Vindria bé, parlar de tant en tant, clar. També note un ànim d´arrapar en alguna frase, fins i tot cap a la meua família. Compte.

És just reconéixer-ho. He sigut sempre una persona de moltes contradiccions internes. En aquest afer també n´he tingut, no tantes com per a no poder dormir, com tu dius, però sí. Quan era un adolescent vaig sentir atracció llegint a Marx, anant a xarrades i navegant per internet, per idees i pensaments esquerrans amb els quals xocava molt en casa. Crec que era massa dogmàtic, però aquelles lectures van marcar de manera molt difuminada (és cert)la meua preferència ideològica actual, pendent també d´una reestructuració i reflexió profunda. Més avant vaig patir una enfermetat i altres circumstàncies personals que van provocar que em desentenguera del tema, i que mai l´haja tornat a repredre seriosament. Si et sóc sincer, sempre he prioritzat més l´eix nacional que el social (que és del que estàs parlant-me i "acusant-me"), segurament per urgència, per sentimentalisme i qui sap si per ignorància, com t´he dit abans. Crec que estic un poc limitat.

M´ha tornat a fer gràcia allò de les multes. T´he de dir que tant les multes com altres despeses ordinàries de ma vida, les he pagat totes de la meua butxaca, ja que no em resulta agradable ni ètic que altres ho facen per mí. Ú també compta amb xicotets ingressos i estalvia saps? Per tant, deixa´t això de Hijo de Papá, perquè si hi ha alguna cosa que m´han ensenyat els pares és que la vida no te la fan, sinó que te l´has de llaurar tu.

És cert que tot és més fàcil, si tens un bon suport econòmic darrere. Jo l´he tingut. I estic molt agraït. I valore sobretot la superació i els esforços que han esmerçat els pares i la família durant tota sa vida, des que no tenien un clau. El fet de gaudir de majors "privilegis" (tampoc cal exagerar-ho massa) ha sigut una cosa que m´ha produït sempre un cert regomell, atenent a eixe esperit "progre" que he tingut. Front a això que puc fer? He de renunciar a fer viatges? He de renegar sistemàticament d´haver anat a un col.legi de pagament (del qual estic orgullós, per l´aprenentatge i les amistats) quan jo no podia el que havia de fer? He de tornar-me ja autosuficient i no deixar que els guanys familiars em beneficien?

El més còmode per a mi, seria desentendre´m de tot, gaudir sense pensar en ningú, fer-me capritxós, pensar en criteris únicament egoistes i econòmicistes i manar-te a tu i a tots els progres a la merda. Jo li done la volta a la truita. Crec que existix un cert mèrit de tot aquell que situat en una posició un poc més acomodada, col.labora i es preocupa activament per les desigualtats, pels drets socials, per una redistribució de la riquesa a nivell global, per reduir la probresa, per la sostenibilitat, entre d´altres paraules genèriques, però que me les crec fermament. Jo tinc el gust i la satisfacció personal de col.laborar de diferents formes i en la mesura de les meues possibilitats en eixe sentit.

Agostí Tiralí ha dit...

Crec que no em coneixes suficientment. Em pareix injust. Jo no solc anar per ahí promulgant res, i menys idees que tinc confuses i pendents d´actualitzar. Pareix que m´exigisques un grau de puresa total. D´altra banda, t´agraisc els consells, que de totes formes em semblen molt convencionals, abstractes i indeterminats. Quines situacions no he de consentir? M´he de barallar amb mon pare? he de menysprear-lo a ell, a la seua faena i a les seues idees per a demostrar les meues? Quins comptes pendents he de saldar? Què és això de donar-me una volta per la meua vida i arreglar alguns passatges? Tens tu la consciència tranquil.la? Eres perfecte en eixe sentit? El món anònim dóna massa invulnerabilitat i inviolabilitat..

I no, ni vaig de guai ni de diferent i alternatiu. L´única cosa que pretenc és que la gent em valore tal com sóc i no pel que tinc o deixe de tindre jo o la meua família. Simplement. I m´emociona pensar que tinc amistats que així em tracten. Per a mi, açò és el que més em plena.

Ni crec, ni tinc la intenció de ser el més intel.ligent de la família. Tampoc vehicule la meua limitada intel.ligència solament a estrenar cotxes (no és una cosa que em mate ni de la qual m´agrade fardar) ni a tocar instruments (açò sí que em xifla), sinó a traure´m la carrera de Dret que no és gens fàcil. No tindria cap inconvenient de treballar venent gelats. El meu iaio ho va fer. Esporàdicament he descarregat camions, he netejat i agranat, he ajudat en allò que m´han demanat i fins i tot he anat a vendre al mercat (on va començar el meu iaio i el pare). Per a mí, aquestes experiències han sigut més que grates i recomfortants. Sobretot m´han servit per a tindre els peus en terra.

M´agradaria que tots aquestos temes me´ls comentares personalment. No tinc res a amagar, però trobe que aquest no és el mitjà per a expressar aquestes opinions que m´afecten directament quan tu actues des de l´anonimat més absolut. T´ho agraïria i no hauria de posar aquestos comentaris tant llargs...

Salutacions.

Pedro ha dit...

Anònim, que vols que et diga. Al meu parer no tens cap dret en parlar-li així al meu amic Agostí, i més amb la intenció de ser una mena de lliçò magistral i que a mes Agostí t'agraisca la Master Class sobre la vida que l'acaves de donar.

Estic d'acord en ell en que no el conèixes be. Jo el conec des de fa molts anys, de fet li vaig donar algunes lliçons de solfeig quan era només un xiquet. He viscut el seu aprenentatge musical i vital. L'unic defecte (si es pot anomenar defecte) que te Agostí es que es massa bona persona, confia molt en la gent.

Jo tinc el privilegi de ser amic seu i puix que les seues idees polítiques son diametralment opostes a les meues, el tinc molt d'afecte.

El fet de que tingues mes o menys diners no implica que no arribes a tindre una bona educació: s'ha demostrat que pel mitjà de l'educació pública, un també pot arribar a traure's una carrera universitaria. Mitjançant el trellat i l'estalvi, un també pot ser capaç de comprar-se una trompeta, traure's el carnet de conduir i fins i tot comprar-se un Seat Ibiza. Com saps que totes eixes coses han aparegut per obra i gracia dels pares d'Agostí i no fruit de l'esforç personal del xic? I si fora així, i si els seus pares l'hagueren comprat totes eixes coses, que? Per mi cap problema.
El tindre diners no implica necessariament ser una persona honrada i treballadora, i et puc donar molts eixemples de gent amb diners i que son persones despreciables.

I tot això perque Agostí s'ha comprat un Seat Ibiza... que no estem parlan d'un mini, o un BMW Serie 1, un Mercedes Slk o un Audi A3. Estem parlant d'un Seat Ibiza, un cotxe molt senzill, però amb molta qualitat, un utilitari dels mes barats del mercat. I te ho dic jo que tinc un des de fa 10 anys i es fenomenal.

Segons tu, el que ha de fer Agostí es renegar de la seua familia, mudar-se a una casa d'okupes, anar en bibicleta a tots els llocs...

Mira, pareix un tòpic, pero en realitat no ho es: "no es lo que tengo, es lo que soy" deien en un anunci de rellotges. Jo crec que es així, a les persones no se'ns ha de valorar pel que tenim, tant pel que fa a les coses materials com a l'apariència física. El mes important es com som com a persones, com son els nostres sentiments i les actituts vers a les persones que ens envolten. Jo et puc assegurar que Agostí es una gran persona, dels millors que m'he trobat a la cara en els meus 34 anys... i mira que m'he trobat a la cara un fum de gent.

En resum, que no.

Laia ha dit...

Enhorabona Anònim, ets la primera persona que "conec" que no em diu d'Agostí que és una bellíssima persona amb un gran cor, un xic faener, emprenedor i sempre disposat a ajudar qualsevol persona que ho necessite. Què més vols, que funde una ONG?

No entenc massa bé tot el que li has dit, amb cert to maligne, potser el que pretenies era cridar l'atenció per ser l'únic que té eixos pensaments sobre Agostí. Perquè a més, crec que aquest no és el millor lloc per expressar-li el que penses d'ell si no és perquè vols que ho sàpiga la resta.

T'has lluït, si és el que pretenies, tot s'ha de dir.

amparo ha dit...

Hola Agostí, el meu comentari serà molt objetiu, ja que no et conec personalment ni a tu, ni a la teva família ni a l'anonim.

Com deia, no et conec personalment, no obstant això, sí que puc dir-te que, pel que llig al teu bloc, descobreix a una persona bona, raonadora, alegre, "de bon rotllo", i... que dones la cara.

Tampc conec la teva família, no em fa falta, no acostume a fer amics en funció de la seva família, ni dels seus comptes bancàris ni fins i tot de les seues ideologies, sino més be per la persona en sí i tot allò que fa.

Respecte a l'anònim, dir que pel contingut del seu comentari entreveig a una persona bastant resentida i envejosa, a més de covard ja que s'ha aprofitat de l'anonimat per a atacar-te públicament i de forma vil;

Un consell, no pergues massa el temps pegant-li voltes a eixe comentari, diu molt de la persona que l'ha emés.

Disfruta eixe cotxe nou que t'has comprat, molta sort amb ell, i que ningú t'amargue la vida d'esta mala manera.Val¿?¿

Salutacions

Anònim ha dit...

En ningún momento he dicho que seas mala persona. Ya te dije que me gusta tu forma de pensar y creo que llegarás a ser lo que te propongas en tu futuro, no lo dudo. Mi intención fué darte un toque de atención sobre temas sociales, quizá el tono no parecía nada conciliador, releo y yo mismo me asusto. Te decía de una manera u otra que empezaras la casa por los cimientos. Tú, que has tenido la suerte de tener ese respaldo que mires a tu alrededor y que actues, ni más ni menos. Siento haber liado todo esto, como dije anteriormente no ha sido mi intención descalificarte como persona. Enhorabuena por toda la gente que te sigue, yo estaría muy orgulloso de ellos y sé que tú lo estás.

Sole ha dit...

ese agus ese agus eh! eh! res...per llevar un poc de tensió a l'assunt... jijji.. i canviant de tema...Quan puges a fer-te una aigua llimo?!? qui diu aigua llimó diu café o ron en cola. Aceptamos barco como animal de compañia..

Besets!!

(pd. no faig cap comentari sobre l'assunt. Em pareix que no es lloc ni moment. Però ja saps que t'estime! Fora calfaments i regomells eh?! xauuuu!!)

Agostí Tiralí ha dit...

Vaja...No sé que dir...moltes gràcies a tots els que heu escrit. M´he emocionat, des de la llunyania.

Salutacions

Anònim ha dit...

Emocionat però no plores mes, que per a una vegada que tens un comentari negatiu... N´hi ha que ser mes humil, o ets tú sols el que els fa? Jajajaja... Apa, no plores que et pixarás per la nit, ninot!

Anònim ha dit...

les enveges son mol roines i l´anonimat covart, no faces cas de mijos dies aven dies sancers estos dos son uns "pardillets" que no son lo suficient ment homens per posarli nom als seus comentaris que per sert
la seua intencio sols es la de desprestigiar sense donar la cara.
Agusti, perque es coneix desde que vas naixer se que no tan malcriat que tan ensenyat de petit a donarli valor a les coses i a guanyarteles i ara es hora de que gaudiques, perque nomes en lo que curras de music tel pots permetrer,
no com altres que sols saben demanar diners, mengen dels pares i no s´han sacrificat mai per ajudar als pares.
no canvies perque tu no tens culpa de res entot cas de ser un bon home.
Salut i forsa al canut.
Alfons