dimarts, 7 de juliol de 2009

Bonica visita a la Catalunya Nord...

Quan em van comentar la possibilitat de visitar Catalunya Nord per a participar en una mostra de la cultura del País Valencià em vaig il·lusionar. Des que em vaig introduir en el món del valencianisme fusterià i vaig prendre consciència lingüística unitària, he tingut la curiositat de viatjar pels territoris de domini lingüístic, per comprovar els trets comuns, i per intercanviar converses amb el meu valencià i amb el català d´ altre. La llengua per a mi sempre ha sigut quelcom més que una reivindicació. La llengua ha sigut una vocació abraçada des de ben menut.


A Baó (Catalunya Nord) vam arribar una nombrosa expedició valenciana disposada a mostrar bona part de la nostra cultura, i la part sencera de la nostra burrera. Les 12 hores d´ autobús conviden a recordar, com de necessari és el més que reivindicat Corredor Mediterrani. Gent majoritàriament de Sella i Agost, però també d´ altres punts del migjorn valencià vam participar en activitats tant diverses com concerts de colla de xirimites i banda, cercaviles, danses, jotes, partides de pilota, cremà de falles/fogueres, correfocs, concerts de rock en valencià, muixerangues, desfilada de moros i cristians, degustació de coques a la pala amb pericana, i de café licor a voluntat, etc. Trobe que vam fer una bona demostració, i que els germans del Nord es van quedar satisfets.


Aquella és una terra bonica, plena de camps de ceps, des d´on s´ albiren els primers cingles pirenaics com l´ emblemàtic Canigó amb una lleu capa de neu vora el cim, i pobles tant bonics com Vilafranca de Coflent. Vaig tindre l´ ocasió de sentir el català peculiar i bonic que tenen allà, però amenaçat per una minorització de segles encara més agreujada que la nostra. Malgrat el fort sentiment identitari català, no vaig eixir gens optimista en l´ aspecte lingüístic. Cal un canvi, una normalització seriosa.


Personalment, ha sigut un viatge que m´ ha servir per a desconnectar d´ un darrer mes feixuc pels exàmens i que m´ ha reconfortat molt internament. La música constant, la companyonia dels amics de Sella i Gatxull em carrega d´ ànim i satisfacció. Em va alegrar molt vore´t Andrea, que sé que entres per ací. També he experimentat sensacions que pensava que romandrien oblidades al bagul. Per tot això, un petit i sentit agraïment.


Enhorabona a l´ Associació Aire Nou de Baó i a la Colla la Taranina d´ Agost per l´ organització i l´ èxit d´ aquest Identicat dedicat al País Valencià. Jo repetiria sense cap mena de dubte.


Salut i Catalunya Nord

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hey, jo tmb vaig estar i tens tota la raó. Sóc de Xixona, el grup menys nombros, però ens ho passarem genial! Va ser impresionant...

Esther Quilis ha dit...

Que guay!! Veig que ho vas passar molt bè!!! La veritat tenia que ser molt interesant eixe encontre...Besets cosinet!

Albert Miret ha dit...

Tandebò l'Estat francés deixe algun dia d'actuar de forma implacable contra el català i la resta de llengües minoritàries però em consta que no sòn pocs els qui estan dia a dia treballant per canviar tard o d'hora esta situació.

Ès indescriptible el sentiment que u tè quan parla o explica a gent de d'altres indrets siga en paraules o siga en forma de música i filaes.
Una forta abraçada company des de terres planeres.

bunburry ha dit...

A mi m'encantaria anar-hi també, el fet que el català sigui viu encara en una part de l'estat francès em sembla tota una proesa. És trist que molta gent ignora què és la Catalunya Nord i per què allà s'hi parla català, s'ignora una part de la història que no interessa divulgar. Fa poc vaig llegir que malauradament el català s'hi està perdedent definitivament. Les xifres de parlants són minoritàries i sabem que l'estat francès té una actitut pasiva respecte a les llengües distintes del francès: millor no fer res i que morin soles. Una pena. Al menys em queda el consol que mentre hi hagi parlants sempre quedarà una espurna d'esperança perquè no morin trets culturals que si no és junt a la llengua, no podran romandre.