dilluns, 12 d’octubre de 2009

Ansietat, pànic, dignitat...

“ És València 9 d´Octubre, no podran fer-nos callar”


Fa més de dos dies, i encara m´ astore quan ho recorde. Vaig passar un dels moments més angoixants de ma vida amb els companys del BLOC que per primera volta havia convocat a la militància i als simpatitzants a acudir a un acte oblidat i segrestat pels antivalencians. La Processó Cívica en la que es passeja la Senyera pels carrers de València.


Denunciades les amenaces prèvies, així com garantida la “seguretat” per part del Delegat del Govern, Ricardo Peralta (PSOE) vam decidir apropar-nos per a reivindicar pacíficament i amb total respecte, el valencianisme de progrés en el que creiem i en el que considerem que és el nostre dia. Es tractava de recuperar espais, de mostrar que el valencianisme de conciliació avança, supera conflictes i es presenta com una opció seriosa amb vocació de govern. Mentre aquest grupuscles desfilaven com si res, la policia no ens va deixar participar argumentant que no ens podia garantir la nostra seguretat. Certament, la protecció era ben minsa quan ens havien promés tot el contrari.


Els més de mig centenar de valencianistes que allà ens vam trobar (juntament amb els dos diputats autonòmics) del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella), ens vam vore envoltats d´ un ambient tant hostil i violent, que per moments vaig vore perillar seriosament la nostra integritat. Amenaces intimidatòries, intents d´agressió, llançament d´ ous i altres objectes, carreres, por, nervis... Vaig poder comprovar in situ i en primera persona la violència i amenaça feixista que actua al País Valencià amb tota la impunitat del món, amb la connivència tàcita del PPSOE que sempre miren cap a un altre costat i s´ espolsen tota classe de responsabilitats. I a sobre, encara tenen la barra d´ incloure a tots en el mateix sac. No senyors! Ja en tenim prou! Són massa agressions feixistes patides en els últims anys al nostre País i reflexades en el informe Raxen, com per a començar a assumir el problema i actuar en conseqüència. Situacions que en altre lloc i context, hagueren rebut una repercussió als mitjans infinitament major.


Molt s´ ha parlat en altres blocs i webs (fins i tot vídeos) d´ aquestos lamentables fets. Jo podria parlar-ne molt més, contar-ho tot fil per randa, però se me fa costera amunt recordar. Vaig patir tanta ansietat que em vaig vore obligat a abandonar temporalment el grup. Des de fora em vaig dedicar a observar un per un, les cares dels meus companys. Expressions digníssimes i fermes que em van fer sentir orgullós de tots ells i que decidira reincorporar-me. Caminant, envoltats de policies com si fórem nosaltres els delinqüents, ho vaig acabar d´ entendre. Em reaferme cada dia més. Estic en el lloc adequat, forme part d´ una organització a voltes criticable, a voltes incomprensible, però que compta amb la millor gent del País. A tots ells, la meua profunda admiració.


Salut, llibertat, democràcia i BLOC


Una forta abraçada per al company i amic administrador de Valencianisme.com que va ser apallissat la vespra del 9 d´ octubre.


Un post que no m´haguera agradat escriure...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

El delegat del govern es diu Ricardo Peralta (PSOE). Una abraçada, company. Esta gentola no ens farà recular ni un pas en la recuperació del nostre país.

Agostí Tiralí ha dit...

Òstia! És deveres! Se m´ha escapat. Es veu que com el "pijo" està de moda estos últims dies el cognom Costa se m´havia quedat al subconscient al recitar el nom Ricardo. XD. Canviat.

Gràcies pel matís i pel recolzament.

amparo ha dit...

Hola Agostí,

Sent molt els incidents ocorreguts el passat 9 d'octubre a València. De veres.

És inconcebible que a dia d'hui i a casa nostra se'ns impediexca reclamar el que és nostre, però no em de caure en eixes provocacions. S'ha de seguir avant. Com? Inteligentment. Continuant fent ús real del nostre idioma, dels nostres costums, treballar per a que els nostres fills també ho puguen fer, aplicant les Lleis que ens amparen, que encara que poques n'hi han.

I, per últim, no permetes que alguns problemes com els del 9 d'octubre t'impedeixquen seguir avant.

Ànim.

Àlvar Cuevas ha dit...

Hola Agostí!,

M'alegre molt de que al final decidires tornar al grup i fer la nostra peculiar desfilada pels carrers de València, escoltats per la policia; tu ho has dit bé: com si fórem delinqüents.

Però hi ha que deixar clar que nosaltres som gent de pau, i són ells els agressius. A l'any que ve més i millor.

Albert Miret Ballester ha dit...

Amic agustí, molts ánims i sí, l'any que ve mès i millor perquè malgrat estos atacs terroristes i anar escortats com si nossaltres fòrem el problema, l'any que ve mès i millor com ja ha apuntat Álvar.
N'estic molt orgullós de totes i tots vosaltres demostrant en tot moment dignitat.
una forta abraçada.

miquel ha dit...

Jo tambe sent molt el que vos ha passat.Pero no soc tant moderat. Aquesta gent mereix tastar la seva propia medecina! Quatre "manecs d'aixa" i una "verga de bou" es de lo que tenen falta. Anim!!

Anònim ha dit...

Agustí,soc david de Sella...molts ànims i endavant....que "ja estem farts de claudicar" i "no podràn fer-nos callar".....que així siga i que tot açò només faça que tingueu més ganes i força per fer crèixer al BLOC, que el País Valencià el necessita.

Aleee

Anònim ha dit...

hola agosti soc bouet ja hem parlat d'aquest tema i saps el que pense aixi es que nomes una referència. Grup musical Gatxull canço Caps Foradats. Molt en especial cap al final de la canço... una forta abraça i que cap feixesta ens faça recular tot lo mes tindre mes ganes de lluitar.
au