divendres, 23 d’octubre de 2009

2500?

Les classes de Dret Financer i Tributari II són una merda. Sí. M´avorrixen. Em dóna la sensació d´estar perdent l´oportunitat d´aprendre qüestions de gran utilitat pràctica respecte al sistema impositiu, és a dir, els impostos concrets que ens afecten dia a dia, directa o indirectament.

Probablement no m´esforce massa, però cal dir que el sistema d´avaluació no suposa cap al·licient per a mi. Si tens un gran nombre de participacions en forma d´exposició d´epígrafs o formulació de preguntes (en gran mesura inútils i oportunistes) superes l´avaluació contínua que et dóna dret a anar a l´examen oral triant un epígraf concret. Sembla fàcil i democràtic, ta que sí? La praxis quotidiana reflexa una altra realitat. No he vist tanta competitivitat en ma vida. Eixim a galtades per participar, hi ha companys que rectifiquen fins i tot les comes dels altres companys. A més, la gent arriba un quart d´hora abans d´iniciar la classe, per situar-se en els llocs capdavanters i a l´esquerra de la mestra, que és on sembla que aquesta té la preferència visual (i no sé si política). Mentre que jo he participat tres voltes en tot el curs, hi ha gent que de tant esparpellada, en porta més de 10. Ja pots passar-te classes senceres amb el braç alçat sense obtindre cap atenció.

L´altre dia, acabant-se la classe dedicada a les deduccions sobre l´IRPF, i prou molest per no haver pogut participar, vaig vore el cel obert. Ho he de reconéixer. Va ser una pregunta forçada per les circumstàncies però també provocada per la perplexitat. Ja ho havia llegit feia uns mesos als diaris, però em va sorprendre que tothom s´ho engolira i ningú diguera res.

Tractàvem la deducció per naixement d´un fill. Sí, els famosos 2500 euros anunciats per Zapatero, que pots minorar en la teua declaració o bé sol·licitar l´abonament en efectiu. A priori, i sense aprofundir, sembla una bona mesura, social, justa. Com diu el mestre Asencio, a mi tot açò em sembla una "enganyifa", gens socialista (malgrat la procedència) provocada per les ganes de titulars fàcils i efectius. La meua pregunta (aparentment ingènua, però ben conscient) anava dirigida en el sentit de saber si aquestes deduccions de 2500 euros per fill nascut, seguien algun criteri de progressivitat, és a dir, si els que menys tenen, tenien accés a una major prestació econòmica a diferència de les persones amb major poder adquisitiu, en aquest sentit. Silenci sepulcral.

El que em va matar, va ser la resposta. "Aquestes deduccions són igual per a tothom i no estan orientades a satisfer socialment els que menys tenen, sinó exclusivament al foment de la natalitat". Nyas coca! t´a dao, o t´a rosao? Vaig assentir externament amb ànim solidari, perquè ja era l´hora d´acabar i els companys no paraven de bufar i volien fugir.

Em va sobtar l´argument de la natalitat. O siga, voleu dir que 2500 euros suposen un argument de pes per a que les parelles riques o molt riques decidisquen engendrar un fill? Jo crec que cada volta que estos tenen un fill es moren de la risa. 2500 euros de les arques públiques, innecessaris i a fons perdut. Pareix que els diguen "Ieee! folleu rics, que encara vos subvencionem el bateig (missa i convit) de la criatura i tot!".

Ara cal fer-se preguntes en el sentit invers. Fomenten la natalitat els 2500 euros en les parelles amb menys recursos econòmics? A mi em pareixen ben pocs (que parlen mares de xiquets nounats), però bé, són una ajudeta que no crec que determine cap decisió. Per què no es seguixen els criteris bàsics i justos de donar més al que menys té? Perquè no es distribuixen aquestos diners equitativament, a les parelles amb menys recursos? Discriminació positiva. Majors prestacions per a aquestos, i menys o res (ho sent, que no arribeu a fi de mes) per a les parelles amb fortuna. Em sembla lògic. És veritablement una mesura social i socialista? ...Ja m´agradaria a mi sentir el que pensaria Pablo Iglesias que en glòria estiga...

En fins, que alguns continuen pixant fora de test. Ai las!...Però al cap i a la fi, la mestra em va apuntar positivament la intervenció...

Salut, diners (2500 €) i si voleu, també amor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, tens raó. I no, no tens raó.

Jo, que tinc una formació científica però que per circumstàncies personals porte 17 anys fent la declaració de l'irpf de familiars, amics, coneguts, companys de feina, amics i familiars de companys de feina... crec que sense tenir formació en econòmiques tinc una certa experiència en qüestions impositives i tinc una opinió formada al respecte.

Tens raó quan dius que la deducció de 2500 euros no és progressiva, i per tant, no està pensada per afavorir les famílies amb menys recursos per damuunt de les famílies amb més recursos.

Però no tens raó en la idea que l'única manera de ser progressista és ser progressiu, en el sentit de carregar més impostos sobre els rics.

Els rics tenen mil maneres de no pagar impostos. De fet, això és el que fan: els rics no paguen impostos. Això ha de quedar claríssim abans de començar. No presenten la declaració de l'IRPF, i si la presenten, ho fan després d'haver desviat cap a altres figures impositives el 99,99% dels seus ingressos.

La socialdemocràcia d'inspiració liberal (Blair com a màxim exponent) postulava tímidament fa un temps que la situació ideal seria reduir totes les figures impositives a una única declaració que tributara a un 30%. D'eixa proposta se li criticava la falta de progressivitat, i va acabar al calaix de l'oblit. Però, si la pensem detingudament, voríem que la situació seria fantàstica: els rics no podrien desviar els seus ingressos cap a altres figures impositives, pagarien un 30% d'impostos, i els pobres també pagaríem més impostos, però rebríem més servicis socials gratuïts.

Sé que és llarg, però el tema m'apassiona. Seguim parlant-ne?

Agostí Tiralí ha dit...

Clar, seguim parlant-ne. Però m´agradaria saber qui eres, perquè m´ha interessat molt el que has dit.

Jo t´he de reconéixer que de manera diferent a tu, no tinc massa formació científica, més enllà de quatre conceptes i idees arran del que donem en la carrera i sent d´altres persones. Per això no vull ser massa agossarat. De tota manera, no he volgut dir que l´única manera de ser progressista és ser progressiu. Tan sols volia palesar un malestar crític cap a una mesura concreta, no genèrica, que em sembla que hauria de seguir uns mínims criteris de progressivitat.

No havia sentit eixa proposta del 30% per a tothom. Has comentat els avantatges. No estan mal. Però trobe que també hi hauria inconvenients. No acabe de vore això de sotmetre a tothom pel mateix tipus fiscal, però sí que és cert que s´haurien d´establir mecanismes de control per a què aquells amb més recursos no feren aquestes jugades que has comentat.

En tot cas, i un dels majors inconvenients que veig és la primera reacció de la gent. Caldria molta pedagogia i paciència per a poder aplicar eixa proposta.

En tot cas, em sembla prou interessant el que has dit, i no tingues vergonya. Escriu el que vullgues, que em sembla que saps molt. Un plaer que ho faces ací.

Salutacions!