La Nit de Nadal, és especial. L'ambient familiar al caliu del foc i de les nadalenques, els àpats abundants o les estrenes són elements indestriables durant aquesta vetlada. A més, la nit del 24 de desembre és una data on algunes localitats tenen el costum d'encendre focs, ja siguen fogueres o torxes fetes amb tot tipus d'herbes. És el cas del meu poble, Onil, on es celebra La Nit dels Fatxos. Els fatxos, són unes torxes que es fan a mà amb l'espart de la Serra d'Onil, durant tot el mes de desembre. El Centre Excursionista Colivenc organitza tallers per a tot aquell que en vullga aprendre. Com veieu al vídeo, gràcies a la seua tasca i a la de molts particulars que pugen a la serra a crear-se els seus propis fatxos, s'ha recuperat una tradició que estava extingint-se fins al punt de fer-la popular i ineludible en aquest indret de l'Alcoià.
A Onil, aquest material se li diu concretament "totxa", és a dir, l'espart sec que afavorix que es punxe foc més ràpidament. L'espartet verd que es troba a la part superior de la planta servix com a lligassa i nuc a través de tot el fatxo. S'encén per la part baixa i va rodant-se de forma circular fins que es consumix.
No vull ser un xovinista, ni atribuir-li tan sols a Onil l'essència d'aquesta tradició. Fa uns anys, llegint les rondalles d'Enric Valor vaig observar que quan emprava la paraula "xamela" es referia a una torxa d'espígol, que els xiquets de l'Alcoià solen portar enceses pels carrers durant la Nit de Nadal. També coneixia que la tradició era ben present a Relleu, amb el nom d'eixames. De Tibi, Xixona o Biar fa temps em van comentar alguna referència. Llegint aquest article de la revista Barcella (que vos recomane per tal d'aprofundir en el tema), he pogut comprovar que encara roman la tradició a molts altres pobles de l'Alacantí i del Comtat, amb altres noms i algunes diferències, però amb el mateix esperit.
Els seus orígens són immemorials, provinents d'aquells ritus pagans que en cada solstici feien servir el foc com a element fonamental (recordeu la Nit de Sant Joan). També es parla que els antics pastors utilitzaven els fatxos per a il·luminar-se i donar calor a la llar durant el fred. Aquest ritus, com tants altres, va ser objecte d'una cristianització posterior. L'element del foc, un dels trets característics de la nostra cultura, emprat de manera genèrica i devota, s'estén de nord a sud del País Valencià, així com a bona part de la Mediterrània.
Aquesta vesprada, la Plaça de l'Ajuntament d´Onil estarà de gom a gom, amb menuts, jòvens, adults i vells que rodaran fatxos i gaudiran del concurs que tots els anys es duu a terme. Un concurs amb diferents variants, segons el tamany -premi per al més gran i i per al més menut-, la bellesa artística, així com segons l'edat dels "rodaors" -premi per al més jove i per al més major-. I paral·lelament a la magnitud d'aquest espectacle, els menuts van a demanar l´asguinaldo a totes les portes amb la tonada tradicional:
Que li direm, que li direm
Que mos done l´asquinaldo
que si no no mon anem,
Que li direm, que li direm!
El asguinaldo son tonyes,
figues i ametles torraes
i un tros de cansalà
i rastres de botifarres
Salut, Bon Nadal i feliç solstici!
3 comentaris:
La tradició dels fatxos a Onil té una correspondència quasi idèntica a Xixona. Ací reben el nom d'aixames (citades expresament per Sanchis Guarnet al seu Cançoneret valencià de Nadal), com a Relleu, i són cremades la nit de Nadal, al voltant de les vuit de la nit, de la mateixa manera que a Onil, al centre del poble, a "la plaça", principalment, i als barris més allunyats pels qui no volen desplaçar-se al centre. Els protagonistes són els xiquets, però també hi ha "grandets" que s'hi afigen. Aquesta tradició gaudeix de molt bona salut. Són centenars els xiquets que eixe dia es congreguen a "la plaça" (oficialment Avgda. de la Constitució) per a "roar les aixames", per bé que fa una vintena d'anys semblava una tradició que acabaria perdent-se, cosa que feliçment, gràcies a la tasca de recuperació del que va ser alcalde i cronista oficial del poble, Fernando Galiana, es va conseguir invertir la tendència. En un país "normal" aquestes tradicions autòctones (com les atxes a Elx, els atxos o falles a Petrer, la processó de les torxes a Gaianes (com la de les falles -torxes fetes amb pi- a Isil (l'Alt Pallars pel solstici d'estiu), etc., l'origen de les quals es perd en el temps, tindrien un tractament de primera mà als mitjans de comunicació amb motiu de les festes nadalenques, cosa que no ocorre ni de lluny. Ací sembla que ja en tenim prou amb els villancets castellans o anglosaxons al ritme de soleares.
Molt bon nadal per a tu tambè. Una tradició mès que haurem de conèixer. El vídeo tambè ho il·lustra molt bè.
No sóc historiador, però imagine que la festa dels fatxos té molt a vore en la festa de la "fia-faia" del poble pirinenc de Bagà, en la comarca catalana del Berguedà. En eixe poble, cada nit de Nadal, encenen unes torxes fetes d'espart anomenades "faies" i les fan rodar. En el youtube hi ha alguns vídeos.
Publica un comentari a l'entrada