dissabte, 6 de febrer del 2010

Silenci?

Fa una estona m´he trobat rellegint unes quantes entrades antigues, des que vaig començar en aquesta bitàcora, allà per l´abril de 2007. No ho havia fet mai, però ha sigut agradable. És curiós comprovar com en vora tres anys d´existència, canvia tot un poc. Preocupacions, amors, temes, aficions, estil. Fins i tot la il·lusió amb la que vaig començar, s´ha anat apaivagant poc a poc. Ho sé. Em costa molt escriure un post.

Em fa gràcia, perquè va haver una època que la meua carta de presentació no estava completa sense fer al·lusió al bloc. Arribava a ser pedant. Em sentia devanit quan algú desconegut venia a presentar-se, amb el pretext d´haver llegit algunes entrades del "Racó d´Agostinet". A mi, cal dir-ho, tot açò sempre m´ha fet molta vergonya. I me´n fa.

Recorde que vaig començar influenciat per dos bons companys que hui ja no tenen bloc. Llàstima. Durant un període de temps, hi havia pocs amics que utilitzaren aquesta eina. I jo no parava de donar la murga a totes aquelles persones que creia ben capaces. Poc a poc, he vist amb satisfacció el naixement de nous blocs, creats per grans amics i amigues. Començaments tímids que han assolit poc a poc tota la meua admiració. Aprenc i els conec cada dia més, sent suficient per a mi.

Davant la poca il·lusió i el buit ja omplert, de tant en tant em plantege la renovació o el silenci. Un silenci d´eixos llargs. M´ho pensaré.

4 comentaris:

Jordi Let ha dit...

Xè, no te'l borres! A tots ens agrada vore a l'Agostí del blog, paisagístic i sentimental. El meu blog és fill del teu, d'això...

amparo ha dit...

Hola Agostí,

Renovació o silenci, tria el que més t'agrade, però per favor no ens deixes sense els teus post's tan interessants i tan ben escrits, per a mi seria una pèrduda molt gran.

Si ara no estas massa inspirat deixa passar un temps, el que calga, però no deixes mai d'escriure.

Aprenc tant de tots vosaltres...

Anònim ha dit...

YE, MACA, DECIDAS LO Q DECIDAS EL CONSELL SIEMPRE ESTARÁ CONTIGO.
asencionoesdios dixit.

Anònim ha dit...

I vas ser tú el que em va conduir a fer un blog, però poc va durar... no puc parlar de coses cotidianes ni noticiaries perquè se'm fa prou espés i... es que ara mateixa no puc pensar...

Malgrat açò, sí vaig crear des de fa poc un blog, però comentant coses prou frikis que no entendríes mai. Almenys fomenta la meua manera d'expressar-me, en fí...

Saluts i entrena!