dimarts, 2 de febrer de 2010

L´Aitana

Ara fa uns anys que vaig llegir L´ambició d´Aleix del meu admirat Enric Valor. Aquest llibre, no exempt de censura als anys del franquisme per la descripció de situacions mal vistes, revela la vida d´un jove callosí que, a cavall entre València Ciutat i Callosa d´en Sarrià s´enamora de Pauleta, una dona molt més major que ell casada amb don Macià. Aquest amor sorgeix dins d´un context idí·lic com és el Mas de l´Arbre, Confrides, als peus de la Serra d´Aitana. Semblant àmbit geogràfic es dóna a La idea de l´emigrant, al Mas de la Til·lera (Alcoleja).

D´aquestes lectures vaig recordar i augmentar la gran admiració que sempre he sentit per aquesta zona del País. Amb bella exactitud i fidelitat bucòlica, descrivia com d´allargada, imponent i majestuosa és l´Aitana i els indrets que l´envolten, ultrapassant de llarg els mil metres d´alçària. Degut a aquelles lectures, em va apetir visitar la Font de l´Arbre. L´experiència va quedar palesada a aquest bloc.

Des que tenia 6 anys i em van regalar un Atlàs, tinc gravats els 1558 metres, que fan que Aitana siga la cota més alta de la província d´Alacant (em fa oix aquesta divisió administrativa, ja ho sabeu). Per a mi sempre ha sigut el lloc més proper i segur per a visitar "la neu". Fruït d´aquesta atenció prematura, quan era menut em vaig atrevir a fer un conte que estava ambientat a la Serra Aitana. Trobe que anava sobre una excursió de xiquets plena d´entrebancs pel fred, la neu, el vent i la duresa. No sé per on para, però no tenia l´aspecte de convertir-se en un best seller.

El diumenge passat però, vaig reviure en part aquella pobra història amb els meus paisans del Centre Excursionista Colivenc. Una ruta que comença a la Font de l´Arbre i que arriba fins el cim. Xafant bona cosa de neu a tothora, em sentia com un xiquet observant el Frontó d´Aitana i les cingleres emblanquinades, esclatant tolls de gel amb el garrot de serra, fent fotografies o travessant no sense dificultats el Pas de la Rabosa. Des de dalt, el món. Visió espectacular de totes les serralades i muntanyes properes com la Serrella, Xortà, Puig Campana, Ponoig, Bèrnia, Cabeçó d´Or i aquelles més llunyanes com el Montcabrer, Maigmó, Benicadell, Montgó.

Malgrat una baixada accidentada per les runeres, amb tres o quatre "culaes" incloses, res va impedir que tornara a casa ben pagat, amb la sensació de plenitud, d´alegria i profit que dóna un bon passeig per la Serra Aitana coberta de neu.

Ara més que mai, Aitana Parc Natural!





















10 comentaris:

amparo ha dit...

Hola Agostí!

Magnífiques fotos i esplèndit post.

Jo també m'adereix a la proposta de, Aitana Parc Natural.

Salut i país.

Josep Bolson ha dit...

Conec una narració d'Enric Valor sobre uns xocolaters de la Vila que van a Alcoi a vendre els seus productes per Nadal i han de passar necessàriament per l'Aitana mentre neva. No sé si la coneixes. De totes formes, ja te la contaré: no es plan posar-me ara a resumir-la.

Les fotos són increïbles.
Salutacions des dels peus de l'Aitana.

Morning Star ha dit...

Espectacular, i tant propet que ho tenim!.

Anònim ha dit...

Hola, soc david

Tinc la sort de tenir la meua finca (el conde) al barranc de tagarina i en la falda de la vesant solana d' Aitana, baix del Racó el carrascal, i disfrute sempre que allí estic d'unes vistes esplendides !!

Faria fred en la font de forata, veritat ? Vau pasar per el pas de la rabosa ??

miquel ha dit...

Aitana es font de inspiracio de poetes, musics i escriptors.
Saps que Pere Garcia te una canço dediocada a la nostra serra?

I per cert ja feia temps que no comentava per aci. Fes el favor de escriure mes a menut o et tindre que estirar les orelles!!

Agostí Tiralí ha dit...

Moltes gràcies als 5. Estava fixant-me i és curiós. Però els 5 comentaris provenen de gent sellarda! Com es nota que és la vostra Serra...

Gràcies Amparo. No sé realment si Aitana té algun tipus de protecció. Per a mi seria una reivindicació fonamental i més després d´haver passejat per allà.

Josep, no conec aquesta narració. A vore si me la pots passar. A quin llibre es troba? I sinó conta-me-la, al caliu del foc, que és com millor es conten les històries de transmissió oral.

Pere! Seguisc atent els teus resums meteorològics! Hi ha alguna estació a Aitana de la que es puga traure informació? Sóc un fanàtic de la meteorologia també.

David! Ja sé on hem d´anar a fer-nos una rostida de xulles o una paelleta. XD. La caseta la tens en un lloc increïble de veritat. Sí feia fred sí. Per cert, una de les fotos és del Pas de la Rabosa, concretament la tercera.

Miquel, comprenc perfectament el que dius. A mi em va inspirar a escriure aquest post. I de veritat, hauríeu de llegir com descriu Enric Valor a la vostra serra. Fan ganes de recórrer-la i abraçar-la sencera. No sabia això de Pere. A vore si la toca algun dia i la sent. Escriure´m sovint xè!

Gràcies!

Àngels ha dit...

Sempre he pensat que Sella està a un lloc privilegiat dins de la Serra... esta tan aprop i tan lluny d'ella alhora que es benecifia del bo de les dos. Sella, porta d'Aitana. (Diu el mes "eslogan" a la meua memoria d'investigació del doctorat).
Jo també m'aderisc a eixa declaració d'Aitana com a parc natural (junt amb la Serrella i el Puig Campana con el LIC marcat per la Unió Europea) i m'agradaria un parc que fora fruit del consens dels pobles i de les gents que hi vivim ací, de tots i cada un dels pobles que voregem aquestes serres i les hem fet nostres amb el treball a la terra, amb el ramat als assegadors, amb els massos i corrals de pedra seca, amb les xicotetes sequies per portar l'aigua per a reg i per a beure, amb les sendes i camins...
(uf, Agostí, perdona pel rotllo que estic soltant... millor ho deixem que quan em pose no pare).

Agostí Tiralí ha dit...

Àngels!! Gràcies per comentar, i de veritat, no és cap rotllo. M´interessa moltíssim tota esta retòrica que tens respecte a este tema. Si et sóc sincer, duc prou temps pegant-li voltes, i m´agradaria conéixer tota la informació i opinions possibles. Com supose que sabràs tinc vincles amb el Bloc i fa temps que em ronda pel cap alguna iniciativa o reivindicació en este sentit. A vore si em conteu més coses. Jo de totes formes buscaré pel meu compte a vore si m´assabente bé dels afers legals...

L´Aitana m´enamora...

Àngels ha dit...

Hola Agostí, en voler en parlem del tema que dona per a molt.
http://elcabilo.com/blogs/joventutrural/2008/07/11/els-llocs-dimportancia-comunitaria/

Pelaico y Josete ha dit...

Se suposa que l'Aitana es deu divisar des del meu poble, però no tinc ni idea del nom de cadascuna de les muntanyes, doncs menys puc reconèixer on es trobaria aquesta. Mai he estat interessat per la natura que ens envolta, això ho deuré preguntar al mestre Clon.

Saluts y Força Madonna!