divendres, 22 de gener de 2010

Son

Em piquen els ulls i no pare de rascar-me-los. Automàticament em ve al cap una veu familiar, tendra i inquisidora que em retrau aquest fet. Ja pare. La son crònica em sobrevé feixuga i constant com un càstig alleujat per l´horeta de migjorn que darrerament acostume a fer després de dinar. La son m´acuita enjorn, com a conseqüència d´una nit com tantes altres improductives, d´estudi forçat i gens profitós.

Diré una obvietat. Odie profundament l´època d´exàmens. No per pressió, per tensió o por. Cada dia estic més tranquil. Considere que són unes setmanes en que anem sumant cumulativament pèrdues de temps i que (parlant en primera persona) no redunden en absolut en el meu aprenentatge. Recorde amb resignació quantes activitats he deixat de costat pel mer regomell que em provoca estar immers en aquest període. No em pot saber mal llegir literatura, passejar, o mantindre una conversa amb qualsevol quan m´apetisca. Observe amb escepticisme el munt d´apunts que hem de memoritzar. És cert, de l´escepticisme a la gosseria no hi ha tanta distància. Els apunts estan farcits de noms com el teu, de formes geomètriques de difícil qualificació que patixen divisions internes, de formes geogràfiques que s´adequen amb una dubtosa fidelitat al meu marc nacional o de dibuixos tan entranyables com l´escut de l´Athletic de Bilbao (l´especialitat de la casa).

Estudiar per a un examen és llegir condicionadament. Sempre he detestat la lectura condicionada, des que a l´escola ens manaven lectures obligatòries. Em semblen tan contradictoris els termes "Lectura" i "obligació" (que no equival a "foment"). Semblaré agossarat, imbècil, subjectiu i destructiu si afirme que els exàmens són de tot excepte mitjans per a aprendre. M´atreviré a ser abstractament constructiu i a clavar-me en un terreny alié i molt susceptible, si propose alternativament l´aposta per models menys fastigosos i més dinàmics d´ensenyament, constants, diaris amb els quals l´alumne puga interactuar pràcticament, amb motivació i sense mecanicismes. Que cadascú ho concrete com vullga.

Açò s´acaba, i de forment ni un gra. Continue abonat a la mateixa franja de qualificació (5-6), que permet desfer-se de matèries amb un coneixement molt minso, oblidadís i no massa treballat. Complir l´expedient, sense que reste cap altra bona sensació que la de saber que ja queda una menys. Una menys per a què? Per a fer cara de panoli, quan d´ací dos mesos algú sol·licite ajuda en eixe sentit. Trist, eh?

Ah, i ja sé que no tinc raó...Fa temps que em motiva poc el que faig...

8 comentaris:

Josep Bolson ha dit...

Agostí, jo estic amb tu. La veritat és que moltes voltes els exàmens ens obliguen a memoritzar dates, fets, conceptes,... que oblidarem amb el pas dels anys (i amb el pas dels mesos també; què amb el pas dels mesos? I amb el pas dels dies). En fi, què hi farem? Avui dia l'ensenyament està així: se sol tenir més en compte que sigues una màquina de memoritzar i no que aprengues i mostres interés per allò que estudies.
Ànim, que, al capdavall, tots pensem en traure'ns les assignatures de damunt i prou.

Jordilet ha dit...

Tio, l'altre dia estava pensant el mateix que tu: lo de les lectures obligatòries, que a mi ja me n'han fet de dues, i pensava que això s'havia acabat! i all`po dels exàmens: dius que són lectures condicionades, i quina raó! Si els mateixos apunts te'ls llegires per gust, segurament te'ls aprendries abans i , per a més inri, els aplicaries en la vida real més fàcilment. PErò...Que li farem a esta vida que ens ha donat Déu.

Sole ha dit...

"..I una menys per a què?.." Una menys per tenir l'oportunitat de buscar i fer el que t'agrada. No sempre caminem pel camí que ens agradaria i ens adonem quan estem arribant al final. Però lo bò que té el final és que és el final, i després ve un principi, encara que no sàpies cap a quin sentit portarà.

Ànims!!

Anònim ha dit...

si, la vida fora mel seriem al paradis, ara toca llaurar per poder recollir.
Ames tu podras combatre tot el que es proposes.
I sino agafa el trabuc i pega dos trabucades es relaxara.
agosti tirali, tirali fort.
A.G.

オテモヤン ha dit...

オナニー
逆援助
SEX
フェラチオ
ソープ
逆援助
出張ホスト
手コキ
おっぱい
フェラチオ
中出し
セックス
デリヘル
包茎
逆援
性欲

Valldalbaidí ha dit...

No tinc la solució, però. Sí que considere que els exàmens poden ser una mena de vomitori del que has empollat. Però si un examen és totalment pràctic, i a més a més, la redacció val 4 punts (almenys) podríem seguir dient el que dius? No ho sé.

I pel que fa a les lectures obligatòries, ho compartisc. Però et diré una cosa: mai m'obligaren a llegir res durant el batxillerat de 7 cursos que vaig fer... i ho lamente. Hui sóc un gran lector (passeu-me la immodèstia)... i m'haguera agradat començar a llegir més prompte. Aleshores què fem?

Cordialment, Àngel

Pelaico y Josete ha dit...

A mi mai m'ha agradat que me donaren clase de filosofia, no entenia res, m'obligaven a llegir pagines del llibre i entre altres assignatures em veia prou agobiat. Vaig abandonar l'avaluació continua i em vaig dedicar a llegir tranquilament el llibre, i em va resultar molt entretingut i ho vaig aprendre (no memoritzar com un papagall). Em vaig trobar en l'examen de filosofia i realment tot em va sonar i em vaig explayar. Es clar que ho vaig tindre que tornar a repasar, doncs és un examen i no sols es requereix entrendre...
Vaig acabar aprenent, pero acabem amb la mateixa conclusió, tindre q memoritzar com un papagall una serie d'enumeracions per a poder fer front a l'examen.


Saluts del PELAT

solasi ha dit...

LA LUNA
-------------

LA LUNA ES MEDIANA, CRECIENTEY LLENA
PERO SEA COMO SE SIGE SIENDO BELLEZA PLENA.


LLORA POR NO PODER VER AL SOL
EL SALE DE DIA Y ELLA DE NOCHE
Y CON LLANTOS Y REPROCHE
PIDE AL INFINITO VER SU AMOR PLATINO.


SOLO SE FUSIONAN CUANDO HAY UN ECLIPSE
Y SE UNEN CUERPO CON CUERPO
Y DEMUESTRAS SU AMOR ARDIENTE
Y MIL CARICIAS ELLA SIENTE
Y MIL ABRZOS ENTRE LOS DOS.


SE DESPIDEN CON TRISTEZA
ASTA EL SIGUIENTE RESPLANDOR.


LOLI LORENZO TOVAR