dissabte, 22 de maig de 2010

Insomni

Com tantes altres nits d´insomni en les que el llit pareix que no m´estime en absolut, sure queferós pel facebook sense cap objectiu aparent i concret. Espere el primer badall, la primera llàgrima desintencionada i la impossibilitat de llegir qualsevol text per tornar a un matalaf que ara sí, està un poc més receptiu.

Jo pense molt en açò de dormir. Sempre m´he fixat en la iaia, que s´adormia (i s´adorm) als tres segons de resar el rosari. Al mateix temps, jo, envejós i caldós tractava de tapar-me les orelles per no sentir el "motor" posterior. Hores més tard ja ho sabreu, KO per extenuació. Fa anys que no dormim junts a la mateixa habitació. No li comenteu res per favor. (Primer badall lleu). Envege i arribe a odiar tendrament a les persones que sempre lligen els meus missatges i s´adonen de les meues perdudes a les 8 del matí. Sobretot perquè em contesten en el millor dels somnis. T´ho perdone pel consegüent somriure que provoca el contingut.

Em trobe al 40% de les meues capacitats i dubte que puga acabar aquest post amb un mínim de trellat. Utilitat però, n´haurà tingut. Últimament vetle i matine massa. I el dia és fa infernal. No puc beure café. Em fa mal de cap, molts nervis i una caguera horrible. El café licor no em senta tan mal, certament. Què faig? Mastegar xiclets de menta és una opció comuna, tot i que tinc el sabor avorrit. Els red bull són eficaços, però de bon matí i sense rosegar res, senten com una pataeta als collons. Ahir ma mare va comprar "jalea real estudiantes". Demà ho tastaré, però em fa l´efecte que això és més embafós que un pessic de panfígol. Vorem.

M´agrada fer migjorn. Una horeta em va bé. Missió impossible. Els tres xiquets salvatges del 14 m´ho impedixen amb crits, plors, colps i carreres. No passa res bonicos. La guerra és tàcita. Eixe dia sabeu que a les 22 hores quan ja vos heu fet el got de llet i sembleu angelets, vos toca sentir una trompeta desafinada i sense sordina durant una hora, interpretant escales cromàtiques o lliçons pesades i repetitives que van pujant per semitons . (I a mi plim)

Apaguem el cresol? Jo ja caic rotllat. Crec que ha arribat el moment de rebecar-me al llit fins que somie que t´arrimes a fer-me un petó, fins que visualitze que he aprovat els dos exàmens que em queden, fins que imagine que tinc una horta amb tomaqueres i melonar, fins que somie més País, més igualtat, més justícia...fins que a les 8 del matí em contestes al missatge que t´he enviat, i gratament em faces alçar...

Bona nit Tio Roc, que la llum s´apaga.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols dir? l'insomni te molts motius, les k m'interesen son les de la gent k el sangra, pero encara així, els vestigis de la veritat estan amagats per mi, a no ser que la sutilessa del llenguatje hem rebase, no se....
Soc david

Anònim ha dit...

Vols dir? l'insomni te molts motius, les k m'interesen son les de la gent k el sangra, pero encara així, els vestigis de la veritat estan amagats per mi, a no ser que la sutilessa del llenguatje hem rebase, no se....
Soc david

Maica ha dit...

Jo no estic d'exàmens, però també patisc insomni... este xiquet que duc a la panxa s'ho passa d'allò més bé pegant-me patadetes quan jo vull dormir, i també em toca escoltar el "motoret" del meu home al costat. I jo vinga a arrear-li per a que pare...

Al final, desficiada, em passa com a tu, que caic KO algunes hores després pel cansanci.

Esther Quilis ha dit...

Benvingut al meu mòn!!! Però les millors idees venen a altes hores de la nit, per a mi, curiosament, és el millor moment per a dissenyar barrets!!! Cad loco con su tema....jejejeje besets perla!

Laia ha dit...

La veritat és que jo tinc motla sort en això: és tocar el llit i caure fregida.
;)

Anònim ha dit...

Soc Javi V;

Jo es tocar el llit i pensar "a mi plim!" i dormir tot d'una tirà.

Però alguna volta per estar malalt, si que ma costat dormir un poc mes... i es odiós.

Una abraçà.

Marie von Schreber ha dit...

Del que expliques, a mi em passa això dels "xiquets". Tenc un veïnats que durant el meu període d'exàmens juguen a la terrassa i fan una cridòria que és massa, però també em sé fer cabal! :)