dimarts, 11 de maig de 2010

Politiqueo

Fa un temps, una bona amiga i regidora a un ajuntament proper, va dir davant de mi que no era una animal polític. Resumidament. Metàfora aplicable a les persones espavilades (en el bon sentit), que gaudixen fent política, que entren a tot debat i que compten amb una bona oratòria i convicció, entre tantes altres coses. A mi m´ho semblava i m´ho sembla. L´any que ve traurà bons resultats.

Automàticament, vaig extrapolar la frase plantejant-me la qüestió. I jo? Sóc o no sóc un animal polític? La política és una ciència que sempre m´ha atret. Les ideologies, els diferents models econòmics, els parlaments, les campanyes electorals, els problemes quotidians són circumstàncies que sempre he mirat amb lupa, a voltes amb obsessió. Recorde que de menut seguia la política espanyola amb l´òptica del bipartidisme ben present, i sols trencat eventualment pel senyor Anguita, un tipus que sempre m´ha interessat.

Quan a l´adolescència vaig adquirir certa radicalitat amb postures susceptibles de ser catalogades de pancatalanistes i fins i tot marxistes (de boqueta, tot cal dir-ho), vaig buscar un referent. Suavitzant els maximalismes i les ortodòxies, em vaig trobar amb el Bloc, una organització refundada que provenia d´un nacionalisme fusterià d´esquerra (representat per la UPV) en gran mesura, afegint en un esforç de conciliació a altres valencianistes estrictes (o de Tercera via). Ho recorde bé. Valencianisme unitari, transversal, interclassista. Base municipal forta i representativa. La possibilitat de que una organització que posava en primer pla el fet nacional valencià, que tenia tendències contrastadament progressistes així com ecologistes, assolira per fi representació després de tants anys d´ostracisme, em va fer simpatitzar. Més encara després d´aquella fatídica nit de maig de 2003, quan una barrera injusta i uns 7000 vots van deixar sense veu un projecte que s´havia mostrat transgressor i que havia generat il·lusió a tanta gent.

Anys després, ja ho sabeu, vaig militar després d´haver assistit a diverses trobades i reunions. Militar, sempre ha sigut un verb complicat que m´ha provocat un cert recel per por a perdre sobretot l´autonomia i criteri personal o per por a haver d´empassar-te certes decisions amb les quals no combregues en absolut i que a sobre has de defensar. En aquell moment em va sobrevindre un atac de responsabilitat interna i compromesa, i vaig decidir donar el pas. Fou difícil i més per a mi, que no m´agrada exercir de salvapàtries. Però crec que la participació juvenil és fonamental a un projecte farcit d´idees d´arrel i d´avantguarda, que tanmateix necessita d´una major implicació cívica. Sobretot als nuclis que freqüente. Ja sabeu la frase: "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres". I em vaig aventurar.

Després d´un any i poc més, em plantege moltes coses. He assumit tres càrrecs orgànics de manera quasi nominal. M´han oferit anar a la televisió. Fa uns mesos vaig tindre l´oportunitat de ser càrrec públic a l´únic lloc on haguera acceptat el repte. Però no puc. I no sé si vull tot açò. Em costa molt aplicar el proselitisme pertinent, debatre, exterioritzar les idees i les iniciatives que em ronden. Em desanima la desconfiança de la societat més propera cap a tot allò que olore a "política". Tot és massa desagraït i a voltes desagradable. No he descobert res, però no estic còmode. Porte massa coses avant i no puc satisfer-ne cap plenament. I tot açò m´aclapara. Em rente molt les mans pensant en l´exili voluntari que gaudiré a partir d´agost a Southampton. Tal volta siga una postura molt egoista, mediocre i cobard, però necessite alenar un poc. Vos ho agraïsc.

Reflexions d´un animal, que no polític.

9 comentaris:

amparo ha dit...

Agostí, persones com tu, són les que calen en política.

Pel poquet que et conec, puc entreveure a una persona íntegra, preparada, educada, formada, concienciada... però, entenc perfectament els teus dubtes i la incomoditat que expreses.

Agostí Tiralí ha dit...

Gràcies Amparo. Quina vergonyeta...Per cert, una curiositat...Tu entraries en política?

D. Perucha ha dit...

Hace mucho que no te leía, Agostí. Conoces mi postura con respecto a alguna tuya. Animales somos, y no pretendas dejar de ser político, también lo eres. Participas, escribes, gritas, criticas, paseas por la calle. Ojalá algún día pudiéramos encontrarnos en un escenario verdaderamente apropiado para la política -eso que ahora sufrimos-.
Un saludo!
P.D.: La imagen del bipartidismo imperante con pinceladas del rostro de Anguita en la infancia es algo que me resulta muy familiar.

amparo ha dit...

No Agostí,
jo crec que no estic fe-ta per a eixe món.

Anònim ha dit...

"Diferentes ideas son representadas por diferentes partidos, que compiten entre ellos. Esto es contrario al concepto mismo de política."

Asencionoesdios dixit.

miquel ha dit...

Tira cap al nord i refrescat el cervell!! Et mereixes un descans. Aixi tornaras amb energies renovades!!jejej
En quant a lo de la politica vull que sapigues que tens tot el meu recolçament en allo que faces( encara que t'emprenye continuadament)i per supost en la decisio que prengues.
Vinga company

Republica ha dit...

Es impossible que la teva postura siga egoista, mediocre i cobard, tu no ho eres. Com dius alena i torna. Torna a casa, clar, a ningúli pot pressionar a res que no vullga fer.

Anònim ha dit...

Agus, jo crec que deus donar les pases que dicte el teu cor, pero sempre prioritzan en cada moment allo que en cada moment cregues mes necesari, perque tu tens convincio politica de treball social i creus en un futur, i en la meua opinio tu si eres un animal politic racional i tambe crec que la teua generacio deu de comensar a inplicarse mes en fer aquest mon un lloc mes habitable perque cada vegada es mes complicat.
fases el que faces sera el correcte
salutacions.

PD. Perdona si he fet mal en aconsellarte.
una abrasada.
alfons

Anònim ha dit...

Polític?, del BLOC?, a Benidorm?, uf, realment tu ets un heroi, un heroi dels pocs que n'hi queden. Ser del BLOC a la ciutat més turística del País és, fent servir un símil futbolístic, renunciar a triar entre Barça o Madrid. Tens dubtes?, i tant!, i més que en tindràs. Però no faces responsable a la política. Ets molt jove, i tens moltes coses per fer encara i la política absorbix, molt, moltíssim, sobretot si t'hi dediques de ple.
Però no cal prendre-s'ho tant fort. A poc a poc, tota pedra fa paret... dona't un temps, el que més agrada a l'enemic de dins, es vore com el contrincant pega a fugir. endavant Agostí!!