L´altre dia, immers com estava en l´estudi de les cotitzacions dels treballadors i empresaris a la Seguretat Social, vaig decidir gossejar un poc. I em vaig aventurar. Mai havia escrit un poema. De llegir-ne ben poquets, cal reconéixer-ho.
No sabia què dir. Ni tan sols tenia clar si havia de seguir algun patró mètric, d´estructura que li donarà serietat, si utilitzar rimes forçades i coentes, o bé guiar-me per una anarquia de caire bohemi que li donara al poema un toc interessant. Poca broma.
Vaig dubtar si emular l´amor cortés per tal de dedicar-te´l. Vaig pensar en la quotidianetat, recordant així el poeta de Burjassot. Vaig arribar a plantejar-me la conveniència de fer una Oda a la Pàtria com la d´Aribau, tot i que em sent incòmode quan m´excedisc del nacionalisme "per obligació". També em vaig plantejar evadir-me. Però no era dissabte nit.
Per fi, va sorgir una barreja de tot, un cúmul de versos inconnexos que no deien res per voler dir-ho tot alhora. Rellegir-lo em va posar de mal humor. Així que, el poema va servir per a embolicar el xiclet que portava dos hores mastegant, i seguidament va acabar en el poal de la brossa.
De moment, seguirem provant amb la prosa.
No sabia què dir. Ni tan sols tenia clar si havia de seguir algun patró mètric, d´estructura que li donarà serietat, si utilitzar rimes forçades i coentes, o bé guiar-me per una anarquia de caire bohemi que li donara al poema un toc interessant. Poca broma.
Vaig dubtar si emular l´amor cortés per tal de dedicar-te´l. Vaig pensar en la quotidianetat, recordant així el poeta de Burjassot. Vaig arribar a plantejar-me la conveniència de fer una Oda a la Pàtria com la d´Aribau, tot i que em sent incòmode quan m´excedisc del nacionalisme "per obligació". També em vaig plantejar evadir-me. Però no era dissabte nit.
Per fi, va sorgir una barreja de tot, un cúmul de versos inconnexos que no deien res per voler dir-ho tot alhora. Rellegir-lo em va posar de mal humor. Així que, el poema va servir per a embolicar el xiclet que portava dos hores mastegant, i seguidament va acabar en el poal de la brossa.
De moment, seguirem provant amb la prosa.
5 comentaris:
xè, eixes coses es pengen! fes-te l'ànim!
Hauries d'haver-lo compartit, en eixes coses, un al principi és molt crític amb ell mateix.
Agostí, no pergues molt el temps en l'estudi de les cotizacions dels treballadors i empresaris a la Seguretat Social, que d'ací no res quedarà tot derogat.
Et recomane que continúes insistint en els versos, dedica't a l'estudi de, per exemple, " Los milagros de nuestra señora" que són els que realment estan donant en el clau en la solució a la crisi.
Ací a Sella estan donat ja els seus fruits.
Ieee!. Si tornares a escriure un poema,no tingues en compte per a res els aspectes formals purs i durs com la mètrica o fins i tot la rima o la llargària dels versos... aixó, si vols, i només si vols, deixa-ho per a després. Escriu i prou, expressa i prou. Si resulta massa llarg per esdevenir el que tú consideres que és un poema, prova a "retallar-ho" dient el mateix. Si tens moltes ganes de fer un poema,prova a fer-li un poema a qualsevol objecte que no et provoque cap sentiment, a veure si surt alguna cosa: prova a fer-li un poema a "la nevera que et dona de menjar" o al forn "que cuina les delícies que et passen per l'esòfag"... Sé que sona absurd, però és un exercici magnífic. La última cosa que has de tenir en compte, és com de personal és el poema que vas a escriure, perquè com més íntim siga, segurament serà més expressiu i per tant "publicable" o no...
Quant a "los milagros de nuestra señora" que esmenta Amparo, és de veres que fan paper...
Això no es tira, xe!
Publica un comentari a l'entrada